Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Bernartz de ue(n)tadorn.   Bernartz de Ventadorn.
  I   I
  Lo ressignols sesbaudeya.   Lo ressignols s’esbaudeya.
  II   II
  
       Ais ha damor qui do(m)pneia.
      Ab orgoill et ab engan.
  Qe cel qui tot jorn m(er)ceia.
  N is uai trop humilian.
  Qa penas uol amors celui.
  Qes francs efis si com eu sui.
  Qaissom tol tot mon affaire.
  Qanc no(n) fui fals ni trichaire.

  
  Ais ha d’Amor qui dompneia  
  ab orgoill et ab engan
  qe cel qui tot jorn merceia
  ni’s vai trop humilian;
  q’a penas vol Amors celui
  q’es francs e fis, si com eu sui.
  Q’aissom tol tot mon affaire
  q’anc non fui fals ni trichaire:
  IV   IV
  
      Ouen mi reptem plaideia.
  E m uai ochaisos troban.
  Eqant ilen ren feuneia.
  Uas mi u(er)sa tot lo dan.
  Gen gaba demi edesdui.
  E del seu els tort mi co(n)clui.
  Mas totz te(m)ps es uer qel laire.
  Cuida, tuit sian sei fraire.

  
  Ouen mi rept’em plaideia
  e’m vai ochaisos troban;
  e qant il en ren feuneia,
  vas mi versa tot lo dan.
  Gen gaba de mi e desdui,
  e del seu els tort mi conclui.
  Mas totz temps es ver qel laire
  cuida, tuit sian sei fraire!
  V   V
  
      Om non laue que non creia.
  Sos bels oills eson semblan.
  E non creqellauer deia.
  Felon cor4 ni mal talan.
  Mas laiga qe soau sadui.
  Engan fai qui debon aire.
  Sembla enon o es gaire.

  
  Om non la ve que non creia
  sos bels oills e son semblan,
  e non cre qe’ll aver deia
  felon cor ni mal talan;
  mas l’aiga qe soau s’adui,
  engan fai qui de bon aire
  sembla e non o es gaire.