Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard.   Bernard. 
  I   I
 
 TA
nt ai mon cor plen de ioia.
 Tot mi desnatura.
 Flor blancha uermeilla (et) croia.
 Senbla la freidura.
 Cab lo uent (et) ab la ploia.
 Mi creis lauentura.
 Per qe mos chant monta (et) poia.
 Et mos prez millura.
 Tant ai al cor damor.
 De zoia (et) de dolzor.
 Qe linuer me senbla flor.
 Et la neus uerdura. 
 
 
 Tant ai mon cor plen de ioia,
 tot mi desnatura.
 Flor blancha, vermeilla et croia
 senbla la freidura,
 c’ab lo vent et ab la ploia
 mi creis l’aventura,
 per qe mos chant monta et poia
 et mos prez millura.
 Tant ai al cor d’amor,
 de zoia et de dolzor,
 qe l’inver me senbla flor
 et la neus verdura.
 
  II   II
 
 A
nar pois ses uestidura.
 Nuz en ma chamisa.
 Qe fin amor masegura.
 De la freida bisa.
 Et es fols qis desmesura.
 Et nos ten de guisa.
 Per qeu ai pres de mi cura.
 Pois uos aic enqisa.
 Ia plus bella damor.
 Don aten gran honor.
 Si qen loc de ma ricor.
 No uolgrauer frisa.
 
 
 Anar pois ses vestidura,
 nuz en ma chamisa,
 qe fin’amor m’asegura
 de la freida bisa.
 Et es fols qi·s desmesura,
 et no·s ten de guisa,
 per q’eu ai pres de mi cura,
 pois vos aic enqisa
 la plus bella damor,
 don aten gran honor,
 si q’en loc de ma ricor
 no volgr’aver frisa.
 
  III   III
 
 D
e samistat mes esqisa.
 Mes eu nai fianza.
 Qe se uals eu nai conqisa.
 La bella senblanza.
 Et aien ama deuisa.
 Tan nai de benenanza.
 Qe ial iorn qe laia uisa.
 Non aurai pesanza.
 Mon cor ai en amor.
 El esperiz lai cor.
 Et eu sen soi zai aillor.
 Loing de leis en fransa.
 
 
 De s’amistat m’es esqisa!
 Mes eu n’ai fianza,
 qe sevals eu n’ai conqisa
 la bella senblanza;
 et ai en a ma devisa
 tan n’ai de benenanza,
 qe ia·l iorn qe l’aia visa,
 non aurai pesanza.
 Mon cor ai en Amor,
 e l’esperiz lai cor,
 et eu s’en soi zai, aillor,
 loing de leis, en Fransa.
 
  IV   IV
 
 T
ant naten bona esperanza.
 Ues qe paoc mauonda.
 Qaltresim ten en balanza.
 Com la nau soz londa.
 Del mal trait qem desenanza.
 No trop ou mesconda.
 Tota noit me uir en lanza.
 De sobre la sponda.
 Tant trag pena damor.
 Qanc tristan lamador.
 Non sofret maior dolor.
 Per Yseut la blonda. 
 
 
 Tant n’aten bona esperanza
 ves qe paoc m’auonda,
 q’altresi·m ten en balanza
 com la nau soz l’onda.
 Del mal trait qe·m desenanza,
 no trop ou m’esconda.
 Tota noit me vir’e·n lanza
 desobre la sponda:
 tant trag pena d’amor
 q’anc Tristan l’amador,
 no·n sofret maior dolor
 per Yseut la blonda.
 
  V   V
 
 D
eu car non senbles ironda.
 Qe uola en laire.
 Qeu uengues de noit gronda.
 Lai al seu repaire.
 Bona do(m)pna gaudiunda.
 Morz es uostramaire.
 Paor ai qel cor non fonda.
 Saizom dura gaire.
 Do(m)pna uas uostramor.
 Iuing mas mans (et) ador.
 Bels cors ab fresca color.
 Granz mals mi fait traire.
 
 
 Deu! Car non senbles ironda,
 qe vola en l’aire,
 q’eu vengues de noit gronda
 lai al seu repaire?
 Bona dompna gaudiunda,
 morz es vostr’amaire!
 Paor ai qe·l cor non fonda,
 s’aizo·m dura gaire.
 Dompna, vas vostr’amor
 iuing mas mans et ador!
 Bels cors ab fresca color,
 granz mals mi fait traire!
 
  VI   VI
 
 Q
el mon non a nul afaire.
 Don eu tan consire.
 Seu aug ren de lei retraire.
 Qe mon cor non uire.
 Et mon senblant non esclaire.
 Qe qeu noia dire.
 Si qades uos es ueiaire.
 Caia talent de rire.
 Tant lam per fin amor.
 Qe mantas uez en plor.
 
 
 Q’el mon non a nul afaire
 don eu tan consire,
 s’eu aug ren de lei retraire,
 qe mon cor no·n vire
 et mon senblant no·n esclaire,
 qe q’eu no i a dire,
 si q’ades vos es veiaire
 c’aia talent de rire.
 Tant l’am per fin’amor
 qe mantas vez en plor.[1]
 
 [1] Mancano gli ultimi due versi della cobla: per o que melhor sabor / m’en an li sospire.
 
  VII   VII
 
 M
esager uai (et) cor.
 Et dim ala gensor.
 La pena (et) la dolor.
 Qeu trai el martire.
 
 
 Mesager, vai et cor,
 et di·m a la gensor
 la pena et la dolor
 q’eu trai, e·l martire.