Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I   I
 
 C
ant lautra dousa ue(n)ta deruer n(ost)re
 pais. Uizaire mes qeu senta. du(n)
 uent de p(ar)adis. P(er) amor de la genta
 uer cui eu sui en clis. Ou ai missa
 mententa emo(n) corage asis. Qe de
 tota(m) p(ar)tis. P(er) lei ta(n)t ma talenta.
 
 
 Cant l’autra dousa venta
 derver nostre pais,
 vizaire m’es q’eu senta
 d’un vent de paradis
 per amor de la genta
 ver cui eu sui enclis,
 ou ai missa m’ententa
 e mon corage asis,
 qe de tota·m partis
 per lei, tant m’atalenta.
 
  II   II
 
 S
ol lo ioi qin p(re)senta. sos bels oilz
 el clar uis. Qe ia plus nom cosen-
 ta. mi degra auer co(n)qis. No sai p(er)
 qeu uos menta. q(eu) de ren no(n) sui fis.
 Mai greu mes qem repenta. qe una
 ueis me dis. Qel pro homsa for-
 tis. el maluais sespauenta.
 
 
 Sol lo ioi qi·n presenta
 sos bels oilz e·l clar vis,
 qe ia plus no·m cosenta,
 mi degra aver conqis.
 No sai per qeu vos menta,
 q’eu de ren no·n sui fis;
 mai greu m’es qe·m repenta,
 qe una veis me dis
 qe·l pro hom s’afortis
 e·l malvais s’espaventa.
 
  III   III
 
 D
e donas mes uezaire. q(ue) gran fai
 liuian fan. P(er)o car no(n) son gaire.
 Amat li fin aman. Mai eu no(n) aus
 retraire. mas zo q(ue) la uolian. Sai
 ben cu(m) tranchaire. adamor acu.
 E plus etrestan. cu(m) sera fins amaire.
 
 
 De donas m’es vezaire
 que gran failivian fan
 pero car non son gaire
 amat li fin aman.
 Mai eu no·n aus retraire
 mas zo qu’ela volian,
 sai ben cum tranchaire
 a d’amor acu
 e plus e trestan
 cum sera fins amaire.
 
  IV   IV
 
 D
ona q(ue) cuiatz faire. de mi qi uos
 am tan. P(er) qem fai tan mal trai-
 re. ni morir de talan. Ai franca
 de bon aire. faites un bel senbla(n).
 Tals do(n)t mon cor sesclaire. qe
 pene mal t(ra)i g(ra)n. E no(n) dei auer da(n).
 qeu nomen posc estraire.
 
 
 Dona, que cuiatz faire
 de mi qi vos am tan,
 per qe·m fai tan mal traire
 ni morir de talan?
 Ai! Franca de bon aire,
 faites un bel senblan,
 tals dont mon cor s’esclaire!
 Qe pen’e mal trai gran,
 e no·n dei aver dan,
 q’eu no m’en posc estraire.