Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernat de uentedorn.  Bernat de Ventedorn.
  I   I
 
 QU
an la  
 dossaura uenta. de ues
 nostre pays. mes ueiai-
 re quieu senta. un ue(n)t
 de paradis. per amor de la genta.
 ues cui ieu sui aclis. en cui ai
 mes men tenta. e mon coratge
 assis. quar de totas partis. p(er) liei
 tant ma talenta.
 
 
 Quan la doss’aura venta
 deves nostre pays,
 m’es veiaire qu’ieu senta
 un vent de paradis
 per amor de la genta
 ves cui ieu sui aclis,
 en cui ai mes m’ententa.
 e mon coratge assis,
 quar de totas partis
 per liei tant m’atalenta.
 
  II   II
 
 S
ol lo be quem prezenta. siei bel
 huelh el franc uis. que ia plus
 nom cossenta. cre dieu auer (con)q(ui)s.
 no sai per queus en menta. quar
 de re no sui fis. mas greu mes
 quem repenta. que una uetz me
 dis. que prozom safortis. e mal-
 uatz sespauenta.
 
 
 Sol lo be que·m prezenta:
 siei bel huelh e·l franc vis,
 que ia plus no·m cossenta,
 cre dieu aver conquis.
 No sai per que·us en menta,
 quar de re no sui fis;
 mas greu m’es que·m repenta,
 que una vetz me dis
 que proz om s’afortis
 e malvatz s’espaventa.
 
  III   III
 
 D
e donas mes ueiaire. q(ue) gran
 falhimen fan. per so quar no so(n)
 guaire. amat li fin aman. ieu
 non dei ges retraire. mas so que
 las uoldran. mas greu mes cun(s)
 trichaire. damor aiab en gan. o
 plus o atrestan. cum sel q(ue)s fins
 amaire.
 
 
 De donas m’es veiaire
 que gran falhimen fan
 per so quar no son guaire
 amat li fin aman.
 Ieu no·n dei ges retraire
 mas so qu’elas voldran,
 mas greu m’es c’uns trichaire
 d’amor ai ab engan
 o plus o atrestan
 cum sel qu’es fins amaire.
 
  IV   IV
 
 D
ona que cuidatz faire. d(e) mi
 qui uos am tant. quaissim ue-
 zetz maltraire. e morir de tala(n).
 a francha de bon aire. fessetz
 mun belh semblan. tal don mos
 cors sesclaire. que mout trac
 gran afan. e noi dei auer dan.
 quar nomen puesc estraire.
 
 
 Dona, que cuidatz faire
 de mi qui vos am tant,
 qu’aissi·m vezetz mal traire
 e morir de talan?
 A! Francha de bon aire,
 fessetz m’un belh semblan,
 tal don mos cors s’esclaire!
 Que mout trac gran afan,
 e no ·i dei aver dan,
 quar no m’en puesc estraire.
 
  V   V
 
 S
i no fos gens uilana. e lau-
 zengier sauai. ieu agra mor cer-
 tana. mas aisso men retrai. de
 solatz mes umana. q(ua)n luecs
 es ni seschai. per q(ui)eu sai q(ua) sotz
 mana. naurai enquera mai. q(ua)(s)-
 trucs soiorn e iay. e mal astruc(s)
 sa fana.
 
 
 Si no fos gens vilana
 e lauzengier savai,
 ieu agr’amor certana;
 mas aisso m’en retrai.
 De solatz m’es umana
 quan luecs es ni s’eschai,
 per qu’ieu sai qu’a sotzmana
 n’aurai enquera mai,
 qu’astrucs soiorn’e iay
 e malastrucs s’afana. 
 
  VI   VI
 
 S
elh sui que no soa-
 na. lo ben que dieus li fai. q(ue)n
 aquella se(t)mana. quant ieu par-
 ti de lai. me dis en razon plana.
 que mos chantars li plai. tot
 arma crestiana. uolgra gues ai
 tal iai. cum ieu agui (et) ai. quar
 sol daitan se uana.
 
 
 Selh sui que no soana
 lo ben que Dieus li fai:
 qu’en aquella setmana
 quant ieu parti de lai,
 me dis en razon plana
 que mos chantars li plai.
 Tot’arma crestiana
 volgr’agues aital iai
 cum ieu agui et ai,
 quar sol d’aitan se vana. 
 
  VII   VII
 
 S
i daisso mes certana. autra
 uetz la creirai. o si que non ia
 mai. no creirai crestiana.
 
 
 Si d’aisso m’es certana
 autra vetz la creirai;
 o si que non, ia mai
 no creirai crestiana.