Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Bernard de uentadorn.   Bernard de Ventadorn.
  I   I
  QAnt per la fror iostal uer foil.
  E uei lo temps clar e serein.
  El dolz cant dels ausellet per broilh.
  Ma dousa mon cor em reue.
  Pois lausel canton a lor for.
  E uai tant de ioi en mon cor.
  De ben cantar qe tot li miei iornal.
  Son ioi e cant qeu non pens de rem al.
  
  Qant per la fror iosta·l  ver foil
  e vei lo temps clar e serein
  e·l dolz cant dels ausellet per broilh
  m’adousa mon cor e·m reve,
  pois l’ausel canton a lor for,
  e vai tant de ioi en mon cor,
  de ben cantar, qe tot li miei iornal
  son ioi e cant, q’eu non pens de rem al.

  
  II   II
  CEla del mond cui eu plus uoil.
  E plus am de cor e de fe.
  Au de ioi mos diz els acoilh.
  E mos prec acoil e rete.
  E si om ia per ben amor mor.
  Et eu morrai qi en mon cor.
  Li port amor tan fin e natural.
  Qe fals son tut uermi li plus lial.
  
  Cela del mond cui eu plus voil,
  e plus am de cor e de fe, 
  au de ioi mos diz e·ls acoilh
  e mos prec acoil e rete.
  E si om ia per ben amor mor,
  et eu morrai, qi en mon cor
  li port amor tan fin’e natural
  qe fals son tut ver mi li plus lial.

  
  III   III
  QAnt mi menbra cui amar soilh.
  La falsa de mala merce.
  Ben uos digs tal ira nacoilh.
  Qa per pauc de ioi nom recre.
  Donna per cui cant en demor.
  Per la boccam ferez al cor.
  Dun dolz baisar de finamor coral.
  Qem tramet ioi e tol ira mortal.
  
  Qant mi menbra cui amar soilh
  a falsa de mala merce,
  ben vos digs, tal ira n’acoilh,
  qa per pauc de ioi no·m recre.
  Donna, per cui cant e·n demor,
  per la bocca·m ferez al cor
  d’un dolz baisar de fin’amor coral,
  qe·m tramet ioi e tol ira mortal!
  
  IV   IV
  BEn sai la noit qan mi despoilh.
  En leit qeu noi dormirai re.
  Lo dormir pert qeu eis lom toilh.
  Per uos donna don mi soue.
  Qa lai on om a son tesor.
  Si uol ades tener son cor.
  Qan pens de uos donna de cui mi cal.
  Negun tesors me bel e mon pensier no(n) ual.
  
  Ben sai la noit, qan mi despoilh,
  en leit q’eu noi dormirai re.
  Lo dormir pert, q’eu eis lo·m toilh
  per vos, donna, don mi sove;
  qa lai on om a son tesor,
  si vol ades tener son cor.
  Qan pens de vos, donna, de cui mi cal,
  negun tesors m’e bel, e mon pensier non val.

  
  V   V
  TAl nia qea mais dorgoilh.
  Qant gran ioi e gran be lor ue.
  Mas eu soi de millior escoilh.
  E plus francs qan dio mi fa be.
  Qora qe fos damor aillor.
  Daillor sui ben uencut allor.
  Merces en ren midons de cui mi cal.
  E sallei plaz naia par nien gail.
  
  Tal n’i a qe a mais d’orgoilh,
  qant gran ioi e gran be lor ve;
  mas eu soi de millior escoilh
  e plus francs, qan Dio mi fa be.
  Q’ora qe fos d’amor aillor,
  d’aillor sui ben vencut a ll’or,
  merces en ren, midons, de cui mi cal,
  e s’a llei plaz, n’aia par ni engail.

  
  VI   VI
  DOnna se non us uedon miei oil.
  Ben sacciaz qe mos cor uos ue.
  E non uus dolez plus cum eu doil.
  Ca(r) sai com uos destreing per me.
  E sil gelos uos bat te de for.
  Gardaz qe non uus bat tal cor.
  Se uus fai en noi e uos lui autretal.
  E ia ab uos non guadaing re(n) p(er) mal.
  
  Donna, se non·us vedon miei oil,
  ben sacciaz qe mos cor vos ve;
  e non vus dolez plus cum eu doil,
  car sai c’om vos destreing per me.
  E si·l gelos vos bat te de for,
  gardaz qe non vus batt’al cor.
  Se vus fai ennoi, e vos lui autretal,
  e ia ab vos non guadaing ren per mal!
  
  VII   VII
  MOn bel ueder gar deu dir e de mal.
  Seu sui loing e de pres autretal.  
  
  Mon Bel Veder gar Deu dir’e de mal,
  s’eu sui loing, e de pres autretal!