Edizione diplomatica

Versione stampabilePDF version

 

 
  Arnautz daniels                    xxxi.

  Ar uei uermeills blaus blancs egrocs.
  vergiers plans plais tertres e uans. El
  uotz dels ausels sone tint. Ab doutz aco
  rt matin etart. Sommet en cor qu(e) colore
  mon chan. Dun aital flor dolo frugs si amo
  rs. Eiois lo gra(n)rs els lors de noigandres.


  Damor me preu pessan lo fuocs. El desiers
  dous ecoraus. El mals es amoros que(m) siut.
  El flama suaus on plus mart. Camors en
  quier lossiens daital semblan. fiels frans
  fis merceians parcerdors. Car asa cort notz
  enois enal blanders.


  A mi nos camia temps ni luocs. Coseills ar
  ma bes ni maus. Esieu al mieu enten uos
  mint. Jamais la bella nom  regart. Ou mest
  al cors durmen ueissan. Queu no(n) uoill ges
  quan pes sas grans ualors. Esser ses lei on
  plus ualc alixandres.


  Mantas uetz mi solatz enuocs. Ses lei mas
  dellei uoill si uaus. Ades dir lo quart mot
  ol quint. Quel cor no(n) teing enautra part p(er)
  so nai dals pensament ni talan. Quil mes
  de totz les bes sabers sabors. E uei lel cor
  seren poilla oen flandres.

 

 
  M
ot desir quen quer sos sos cuocs. E ma ue(n)
  gues aitals iornaus. Quien uiria benda(n)z
  plus uint. Quel cor me ten fresc egaillart. Va
  ben son fols que uau doncs als sercan. Eno(n)
  ta uoill mas p(er) gieng treu aillors. Baillir la
  uer que clau tigres emandres.


  Mes autres fatz souen fermz iocs. El iorns
  semblan us anoaus. E pessans car die
  us nom cousintz. Con pogues temps breu
  iar abart. Que loncs respiegs fai languir
  finamen. Lune solleills trop faitz lonc uos
  stres cors. Pesam car plus souen nos faill
  resplandres.