Edizione diplomatica

Versione stampabilePDF version
 
 Bernardus
 Lo reissegnol ses baudeia.
 Iosta la flor el uer chan.
 E pres men aital enueia.
 Qeu non posc mudar no(n) chan.
 Mais no(n) sai de qe ni de cui.
 Car eu non ai me ni autrui.
 Mas faç esforç ca sai faire.
 
 
 Bos uers pos no(n) sui amaire.
 Plui a damor qi domneia.
 Ab orgoil (et)ab enian
 Qe cil qi tut iorn merceia
 Ia ni uan trop humilian
 Ca pena uol amor celui
 Qes francs (et)fis si com eu sui.
 E ço ma tolt tut mon afaire
 Qeu anc no(n) fui fals ni trechaire.
 Aissi com lo ram se pleia
 Lai ol uent lo uai mena(n)t.
 Era ues lui qem gerreia.
 Aclis p(er) fairel seo coman.
 Mas aiçom seca (et)destrui.
 Qar amallegnai redui
 Ont mos oils li don attraire.
 Sautre tort mi sap retraire.
 Nuls hom non diç qe sol ueia.
 Sos bels oils el son semblan
 Qe cuit ia qella uerdeia
 Fellon cor ni mal talan
 Mas laiga qe suau ses dui
 Es pes de cella qe brui.
 En ian fai qi de bon aire
 Sembla (et)non oes gaire.
 De tut loc on ella steia.
 Mi destoil en uau longnan.
 E p(er) ço qeu nolla ueia.
 Claus mos oil li pas de nan.
 Mas asson ops mes gai em desdui
 Esamic non esm ambui.
 Daltramor no(n) mes ueiaire.
 Qe iamamais mon cor ses claire.
 Tut iorn me ten em pladeia.
 
 
 Em … trouan
 Et qant ill … feoneia
 Uer mi uersa tot lo dan
 Gem gaba de mi es desdui
 E del seu tort me co(n)clui
 E ço es ben uer de laire
 Cuidan qe tot sion sos fraire.