

I | |
Peirols. Coras qem fezes doler. Amors nim dones esmai. Aram ten gaude(n)t egai. P er qeu chant amo(n) plazer. Q e plus ai ric ioi conquis. C a mi nos tagneria. L ai un ricor sumelia. H umilitat sen richis. |
Peiroll Cora que·m feçes doler amors ni·m des esmai, ara·m ten iauçen e gai, per qu’eu chant a mon plaçer q’ieu ai plus ric iois conqis c’a mi no·s tagnia e can ricors s’omelia humilitat s’ereqis. |
II | |
Mi donz merces egradis. la benenansa qeu ai. E ia no(n) obiderai oblidarai. L os plaiser qem fez emdis. Q en mi no(n) a mais poder. C il camar solia. Q em plus franca segnoria. V ol ses enian remaner. |
D’er enan m’er a tener al repro\v/ier c’om retrai: “no·s mova qui ben estai”; non farai eu ies per ver, que flama c’amors noiris m’art la noig e·l dia, per qu’eu devenig tota via, com fa l’aur el foc, plus fins. |
III | |
Der enan mer atemer. Al reprouer cu(m) retrai. N os moua qi ben istai. N on ferai eu ia p(er)uer. Q e la flama camor noris. M art la noit el dia. E t eu rema(n)c tota uia. C om fa laur el foc plus fis. |
Mjdons mercei e graçis la benenansa qu'eu ai e ia non obliderai lo plaçers qe·m feç ni·m dis, q’en mi non a mais poder sil c’amar solia, que plus francha segnoria voill sens engan remaner. |
IV | |
Molt ma grada emabellis. De dos amis can ses chai. Q e lus ab lautre nos trais. E samon de cor uerai. E sai bon loc eleier G ardar ses faillia. Q ue lor bona (com)paignia. N on posca enoios saber. |
Ben m’agrada e m’abilis de dos amix, cant s’eschai, que s’amon de cor verai e l’un l’autre non trais e sabon loc e leçer gardar ses folia que lor bona copagnia non puosc' enoios saber. |
V | |
Souenz la uerai ueder. La plus auene(n)t qeu sai. S os deuinamen com fai. N oma uegnes atemer. S i ua mon cor ues le aclis. V ar le o quem sia. Q e fin amor iui(n)t elea. T al cui par loin de son par\i/s. |
Soven l’anera veçer, la plus avinen qu’eu sai, se·l divinamen q’eu sai no m’avengues a temer, per so mos cors l’es aclins ves lei, hon qu’eu sia, que fin’ amors ioing e lia tal q’es loing de son pais. |
VI | |
Sera part la crux del ris. Lai on om no(n) torna asai. N om crezaz qem pogues lai. R etener nul paradis. T ant ai asis mon uoler. V er ma douza amia. Q e senes lei no(n) poiria. N egus autre ioi plaser. |
S'era part lo Cors del ris don hom anc non tornet sai on creçatç que·m pogues lai retener nuill paravis, tant ai asis mon voler e ma dousa amia que senes lei non poiria negun autre ioi plaçer. |
VII | |
C hanzon uate(n) poi temer. Var midon ta uia. Q eu sai ben qe la uolria. T e audir emi ueder. |
Chançon, tu poç ben tener a mi dons ta via, qu’eu sai ben q’ella volria ti auçir e mi veçer. |