Edizione diplomatica

Versione stampabilePDF version
 
 
                                                  bernartz del uentador.
             Conortz era (s)[1]ai ieu be. ne ges de me non pensatz. pos salutz ni
             amistatz. ni messatgiers non men ue. truep cug cai fag lonc aten.
             (et) es ben semblanz oi mai. qieu chanso cautrui pren. pos nomen uen
              auentura.
 
 [1] Il copista scrive inizialmente fai, poi espunge f e corregge con s.
 
 
 
            Mon conort cant mi soue. con fui gent p(er) uos onratz. e car uos mi
            oblidatz. p(er) un pauc no muer de se. qieu mezeis uauc enqeren. qem
            mis de foudatz emplai. qe ia mi donz sobre pren. de la mia forfachura
 
 
 
              Ieu lencolpei de tal re. dont me degra saber grat. qe fe qieu dei
              aluerniatz. tot o fiz p(er) bona fe. esi eu en amor mespren. tort a qi
              colpa men da. car qi en amor qer sen. el non a sen ni mesura.
 
 
 
             Per ma colpa mes deue. e ia non siap(ri)[2]uatz qe uaz leiz no sui tornatz.
             p(er) foudat qe mi rete. tant ai estat loniamen. qe de uergoinha qieu ai
             non aus auer ardimen. lai an sil nom asegura.
 

 [2] Il copista scirve la p con il taglio sulla gamba, che sarebbe stato dunque sciolto in per. Per questo cancella il taglio e aggiunge in interlinea ri.
 
 
 
             Tant er gent seruitz p(er) me. sos durs cors fels (et) iratz. tro sia totz
             adousaz. ab bels digz (et) ab merce. qieu ai ben trobat legen. qe
             gota daiga cant chai. fer en un luec tan souen. tro caua la
             peira dura.
 
 
 
             Qi ben remira eue. oils ego le front e faz. caissi ies fina beautatz.
             remais ni meins noi coue. cors lonc dreig. (et) couinent. gen affiblan
             cuinde gai hom no la lauza. tan gen com la saup formar
             natura.