| Bernard lauentador. | Bernard la Ventador. |
| I | I |
| IA mos chantars nomer ho nors. En cotral gran ioi cai con ques. Cades ma grobs setot ses bos. Mos chanç fos meille r que non es. Aisi con es la mors sobrana. Per que mos cors meillure sana. Deuri esser sobranç louers queu fatç. So bre totç chanç euol gutç echa(n) taç. |
Ia mos chantars no m’er honors encotral gran ioi c’ai conques, c’ades m’agr’obs, se tot s’es bos, mos chanç fos meiller que non es. Aisi con es l’amors sobrana, per que mos cors meillur’e sana, deuri’esser sobranç lo vers qu’eu fatç sobre totç chanç, e volgutç e chantaç. |
| II | II |
| AIdieus can bona fon amors. De dos amir seser pogues. Q(ue) ia uns daquest honoios. Lor amistat non conogues. Corte çia es mout uilana. Ca questa falsa gen uana. Fatç conoist re semblanç nianistaç. Car es cortes loplus ma enseigna tç. |
Ai, Dieus! Can bona fon amors de dos amir, s’eser pogues que ia uns d’aquest honoios lor amistat non conogues! Corteçia, es mout vilana c’aquesta falsa gen vana fatç conoistre semblanç ni anistaç, c’ar’es cortes lo plus mal enseignatç. |
| III | III |
| PEr merce prec als amadors. Chas scuns per se consir epes. Del sege con es en ueios. Ecan pauc nia de cortes. Camors pos hom per tot sen uana. Non es ges amors mal ufana. E es eno is uilani efoudatç. Qui noga ra cui deu eser priuatç. |
Per merce prec als amadors, chasscuns per se consir e pes del segle con es enveios e can pauc n’i a de cortes! C’amors, pos hom per tot s’en vana, non es ges amors, mal ufana, e es enois, vilani’e foudatç, qui no gara cui deu eser privatç. |
| IV | IV |
| SItot men uergoinigna paors. Blas mat mer damor mas b(n)n pes. Car aquest lauçars no mes pros. Epueis mos conor tç non es res. Queu uei que denien mapana. Cil que nom uol eser umana. E cat non posc auer ioi nisolaç. Chant per conort cen ueç que son iraç. |
Si tot m’en vergoinigna, paors, blasmat m’er d’Amor; mas bnn pes, car aquest lauçars no m’es pros (e pueis mos conortç no·n es res); qu’eu vei que de nien m’apana cil que no·m vol eser umana; e cat no·n posc aver ioi ni solaç, chant per conort cen veç que son iraç. |
| V | V |
| CHauçit nai una la meillors. Al mieu semblan canc dieus feçes. Mas ten auan cor edop tos. Quer ailei era nonai ges. Que ual aitals amors aura na. Can ges non pot una se mana. Us los amics enautre star enpatç. Ses grans enueis esens enemistatç. |
Chauçit n’ai una, la meillors al mieu semblan c’anc Dieus feçes; mas ten a van cor e doptos qu’er’ai lei, era no·n ai ges. Que val aitals amors aurana, can ges non pot una semana us los amics en autr’estar en patç Ses grans enveis e sens enemistatç? |
| VI | VI |
| TOs teps sec ioi ira edolors. E tos temps ira iois ebes. Et eu non cre si iois non fos. Com ia saubes ira que ses. Queu pert per falsa laus huma na. Tal ioi definamor certa na. O quim meçes tot lo mon ad un laç. Eu pen ral ioi per cui soi enganaç. |
Tosteps sec ioi ira e dolors e tostemps ira iois e bes et eu non cre, si iois non fos, c’om ia saubes ira que·s es; qu’eu pert per falsa laus humana tal ioi de fin’amor certana o qui·m meçes tot lo mon ad un laç, eu penra·l ioi per cui soi enganaç. |
| VII | VII |
| BElla domna uostre socors. Mauria mestier sius plagues Que mout mes mala aquest preiços. En ca mors malasat epres. Hadieus camala men mafana. Canso quem trais e men gana. Mauen amar si tot mi pes om patç. Em sai eu queu sui apoderatç. |
Bella domna, vostre socors m’auria mestier, si·us plagues, que mout m’es mala aquest preiços, en c’Amors m’a lasat e pres. Ha, Dieus! Ca malamen m’afana, can so que·m trais e m’engana m’aven amar, si tot mi pes’o·m platç! E·m sai eu qu’eu sui apoderatç. |
| VIII | VIII |
| MEssagier uaiten uia plana. A mon romeo dreit uas uia na. Edigas li queu lai for a tornaç. Si moç de cor lagues salutç mandatç. |
Messagier, vai t’en via plana a mon Romeo, dreit vas Viana, e digas li qu’eu lai fora tornaç, si moç De Cor l’agues salutç mandatç. |