Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I   I
 
 Ia mos chantars nomer honors. En(con)-
 tral gran ioi cai co(n)ques. Cades magro-
 ps sitot ses bos. Mos chanz fos miell(er)
 que no(n) es. aissi co(m) es la mors sobrana p(er) qe
 mos cors meillure sana. Deuri esser sobra(n)z
 lo uers q(ue)u faz sobre totz chanz euolgutz
 echantatz.
 
 
 Ia mos chantars no m’er honors
 encontral gran ioi c’ai conques,
 c’ades m’agr’ops, si tot s’es bos,
 mos chanz fos mieller que non es.
 Aissi com es l’amors sobrana,
 per qe mos cors meillur’e sana,
 deuri’esser sobranz lo vers qu’eu faz
 sobre totz chanz, e volgutz e chantatz.
 
  II   II
 
 A
 dieus can bona foran amors de dos amics
 seser pogues. Q(ue) iaus daq(ue)stz on ios. lor
 amistat no(n) conogues. Cortezia esmout ui
 lana. Car aq(ue)sta falsa iens uana. far cono-
 isser semblan ni amistatz. Car es cortes lo
 plus mal enseingnatz.
 
 
 A, Dieus! can bona foran amors
 de dos amics, s’eser pogues
 que ia us d’aquestz onios
 lor amistat non conogues!
 Cortezia es mout vilana
 car aquesta falsa iens vana
 far conoisser semblan ni amistatz,
 c’ar’es cortes lo plus mal enseingnatz!
 
  III   III
 
 P
er merce prec als amadors. Chascus p(er)se con
 sir epes. Del segle con es enueios. Ecan pa
 uc nia de cortes. Camors pos hom p(er) tot sen
 uana. Non es ies amoros mas ufana. E es e-
 noios uilani efoldatz. Q(ui) no(n) gara cui deu es
 ser p(ri)uatz.
 
 
 Per merce prec als amadors,
 chascus per se consir e pes
 del segle con es enveios
 e can pauc n’i a de cortes!
 C’amors, pos hom per tot s’en vana,
 non es ies amoros mas ufana,
 e es enoios, vilani’e foldatz,
 qui non gara cui deu esser privatz.
 
  IV   IV
 
 S
i tot mens uergoi(n)gnae paors. Blasmat me(r)
 damor mas bem pes. Car aq(ue)st lauzars no
 mes pros. Epuois mos conortz no(n) es res. Q(ue)u
 uei qe de nien mapana. Sil q(ue) nom uol es
 ser humana. Ecar no(n) puesc auer ioi ni so
 latz. Can p(er) conort cen. uesq(ue) son iratz.
 
 
 Si tot m’ens vergoingna e paors,
 blasmat m’er d’Amor; mas be·m pes,
 car aquest lauzars no m’es pros
 (e puois mos conortz no·n es res);
 qu’eu vei qe de nien m’apana
 sil que no·m vol esser humana;
 e car no·n puesc aver ioi ni solatz,
 can per conort cen ves que son iratz.
 
  V   V
 
 C
unan sai qes delas meillors la meiller. Qui
 anc dieus fezes. Mas tan auan cor edoptos.
 Q(ue)r ai lei era nonaies. Q(ue) ual attals amors a
 urana. Ca(n)ies no(n) pot una setmana. Uos bos a
 mics unautrestar en patz. Ses granz enueis
 eses enemistaz.
 
 
 C’una·n sai q’es de las meillors
 la meiller qui anc Dieus fezes;
 mas tan a van cor e doptos
 qu’er’ai lei, era no·n a ies.
 Que val attals amors aurana,
 can ies non pot una setmana
 vos bos amics un autr’estar en patz
 ses granz enveis e ses enemistaz?
 
  VI   VI
 
 T
oz temps sec ioi iredolors. Etos te(m)ps ira io
 is ebes. Et eu no(n) cre si iois no(n) fos. Com
 ia saubes ira q(ue) ses. Q(ue)u p(er)falsa lausor huma
 na. P(er)t ioi defin amor sertana. Q(ue) qim mezes
 tot lomon ad un latz. Eu p(re)iral ioi p(er) cui so(n)
 enganat.
 
 
 Toz temps sec ioi ir’e dolors
 e tostemps ira, iois e bes
 et eu non cre, si iois non fos,
 c’om ia saubes ira que·s es;
 qu’eu per falsa lausor humana
 pert ioi de fin’amor sertana
 que, qi·m mezes tot lo mon ad un latz,
 eu preira·l ioi per cui son enganat.
 
  VII   VII
 
 B
Ella do(m)na uostre socors. Mauria mesti
 er sius plagues. Q(ue) mot mes mal aq(ui)st
 p(re)izos. En camors malassat epres. ha dieus ca
 malamen ma fana. Can so q(ue)m trais em enga
 na. Mauen amar sitot me pes hom platz.
 Era sai eu q(ue)u soi apoderatz.
 
 
 Bella domna, vostre socors
 m’auria mestier, si·us plagues,
 que mot m’es mal’aquist preizos,
 en c’Amors m’a lassat e pres.
 Ha Dieus! Ca malamen m’afana,
 can so que·m trais e·m engana
 m’aven amar, si tot me pes’ho·m platz!
 Era sai eu qu’eu soi apoderatz.
 
  VIII   VIII
 
 M
esagiers uaiten uia plana. Amon romieu
 lai uas uiana. Edigas li q(ue)u lai fora tor
 natz. Simos de cor magues salutz mandatz.
 
 
 Mesagiers, vai t’en via plana
 a mon Romieu, lai vas Viana,
 e digas li qu’eu lai fora tornatz,
 si mos De-Cor m’agues salutz mandatz.