Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Era m’agr’ ops que m’aizis                                   
de tal chanson qe·m grazis                                  
la bella per cui soi gais;                                   
car no·n cuig ja nuills hom mais                            
sia d’adreich’entendenssa;                                 
tant los vei totz enveios                                  
c’a penas en conosc dos                                     
vas Joi ses cal que faillenssa.                             

II. 
Neis cels q’ieu tengra per fis                               
trop lausengiers e devis                                     
e poignon c’amors abais,                                     
don dompnas an tals esglais                                 
qe de veraia temenssa                                        
laisson mains faitz bels e bos,                              
que lor for’ honors e pros,                                  
si Jois trobes mantenenssa.                                 

III. 
E·n vauc enbroncs et enclis,                                 
c’ades tem de mos vezis                                      
qe·m digan so don m’irais;                                   
c’aissi·m venon tuich d’eslais                               
dire ma greu malsabenssa                                    
e so m’en tant enojos                                        
c’a pauc m’agron fait jelos,                                
si no·m sobres conoissensa.                                  

IV. 
Puois membra·m cum s’afortis                                 
dompna, cui bos pretz noiris,                                
lai on plus li sortz esmais.                                 
Ab sol q’ella no·is biais                                    
de sa bona chaptenenssa,                                     
no·ill pot dampnar fals ressos;                              
c’apres ve·il bona razos                                     
et es dreitz que·l vers o venssa.                            

V. 
Dompnas an lor dan enquis;                                 
qe l’una l’autr’ escarnis,                                    
que de mains janglars savais                                 
rizon e fan col e cais.                                     
Mas pauc val, a ma parvenssa,                                
solatz q’es d’avols sermos,                                  
si de plazers amoros                                         
non fenis e non comenssa.                                    

VII. 
Amiga, per vos languis,                                      
per vos muor, e si·m gueris,                            
totz temps vos serai verais                              
qe·l bes e l’onors e·l jais                                 
e·l sabers e la sciensa                                    
q’ieu ai, m’aven tot per vos,                               
e s’enqueras mielhs i fos,                                   
vostra fora·l mais valenssa!                                 

VIII. 
Mais d’Amic, ma conoissenssa                                
toilla·m Dieus, si·m part de vos                          
Miraval ni mas chansos;                                   
qe·l vostre tortz vuoill qe·m venssa.                      

IX. 
Mantels, vostra beutatz genssa                            
e vostre pretz es tant bos                                 
que dels malvatz e dels pros                               
n’avetz laus e benvolenssa.                                

X. 
Pastoretz, gran malvolenssa                               
avetz de mainz rics baros,                                 
car los faitz totz estar jos                               
e pojatz vostra valenssa.