Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Un sonet m’es belh qu’espanda                                   
per ma dona esbaudir,                                           
si cum selh que no demanda                                      
so que plus volgra jauzir:                                      
mas d’aitan no·m puesc suffrir                                  
que no·lh mostr’ hueimays,                                       
sivals temens ab chansos,                                       
cum suy d’enansar coitos                                        
selh joy don ylh m’atruanda.                                   
 
II.
Pechat fai qui m’atruanda,                                      
que res mas lieys non dezir;                                   
e qui mon afar demanda,                                         
pot d’autras domnas auzir                                       
cum n’i a manhtas en azir                                       
quar ieu no·m biays,                                            
e lur estauc ergulhos,                                          
e vuel mais remaner blos                                        
ses amor qu’autra·m reblanda.                                   
 
III.
Lieys sola·m platz que reblanda,                                
qu’a dreitz en puesc grans laus dir;                          
e, qui de lieys mi demanda,                                     
no·n puesc ben dizen mentir;                                    
quar mielhs qu’om savis cossir                                  
fai totz sos assays,                                            
e totz sos faitz belhs e bos,                                  
pueys a d’avinens faissos                                       
tan cum Beutatz en guaranda.                                  
 
IV.
Soven me mostr’ en guaranda                                     
lo cors, que·m fai abelhir                                     
sas grans beutatz, e·m demanda                                  
que fas, quan no la remir;                                     
d’aqui movo·l gran sospir,                                     
e·l volers m’en nays                                            
que·m fai languir amoros:                                      
per qu’ieu la prec ad estros                                   
m’acuelha, si no·m desmanda.                                   
 
V.
Per Crist, s’aquesta·m desmanda,                              
no y a plus mais del murir,                                     
que de tot autra demanda                                       
m’a fag s’amistat partir;                                      
si·s vol, lo sieu pot delir,                                   
cum selh que Dieu trays;                                      
mas pauc li val tracios,                                       
qu’anc sa par non cre que fos,                                 
ni gensor non pais vianda.                                     
 
VI.
Ben sabetz ab qual vianda,                                     
bela domna, puesc guerir,                                      
qu’ieu so·l folhs qui·lh say demanda,                          
si m’o voletz aculhir:                                         
e pus mi·us plac enrequir,                                      
no vulhatz qu’abays,                                            
que·l mieus mals es dans a vos,                                 
e totz mos bes vos es pros,                                     
tan com sobre me s’espanda.                                    
 
VII.
Et ie·us sui verays,                                            
quar me meteys tenc de vos,                                     
e totz mos faitz bels e bos                                    
e Miravalh de comanda.                                        
 
VIII.
Reyals senher guays,                                           
Mos Audiartz, cars e bos,                                     
eu domney, fe que dei vos,                                     
la gensor qu’el mon se randa.                                  

IX. 
E no·m desman si no·m manda!