Topsfield

Versione stampabilePDF version

 
I.                                                                      
Tal chansoneta faray                                           
ab sonet leugier                                               
qu’en luec de messatgier                                       
a midons trametray,                                            
que·l dira mon esmay                                           
e tot mon cossirier;                                           
qu’estiers noca·l sabria,                                      
que nulh amic non say                                          
que de mon dezirier                                            
no volgues ma follia.                                          
 
II.
Son belh cors, cortes e gay,                                    
m’an fayt lauzengier                                           
estranh, que·m son guerrier                                    
ses tort qu’ieu non lur ai.                                    
Peccat fai quar mi tray,                                       
qu’ieu l’am de cor entier                                      
e senes tricharia:                                             
doncx per que la perdray,                                      
pus ieu d’autra non quier                                      
amistat ni paria?                                              
 
III.
A la mia fe, lauzan                                            
si la prec la·m tuelh,                                         
quar ilh n’a mais d’erguelh                                     
e mi ten en soan.                                               
Et yeu sofrisc mon dan,                                         
ja celar non o vuelh,                                          
may lieys platz que s’en ria,                                   
qu’autra tan benestan                                          
non viron mais mey huelh,                                      
ni non cre qu’el mon sia.                                      
 
IV.
S’az autruy fai belh semblan,                                  
a mi eis la acuelh,                                            
que so don plus ni duelh                                       
say suffrir merceyan.                                           
Si m’agues bon talan                                            
si cum me dezacuelh,                                           
vejatz s’ieu graziria!                                         
Qu’on plus en trac d’afan,                                      
suy de melhor escuelh                                          
e grazisc la fadia.                                            
 
V.
Be say per que pert son briu                                    
Amors e dompneys;                                              
quar tan s’i fan gabeys                                         
dompneyador esquiu,                                             
que quascus jur’ e pliu                                         
que no vol esser reys,                                         
s’a celar l’avenia.                                            
Dompna, ieu no·us castiu,                                      
mas qui d’aytan s’i feys                                       
totas vos en chastia.                                          
 
VI.
Quar per vos sola reviu                                        
joys, e nays e creys                                            
qu’en las autras pareys                                         
tot quant faitz d’agradiu;                                     
e membre·us del caitiu                                         
qu’en las vostras merceys                                      
s’aten la nueyt e·l dia,                                       
que del ric senhoriu,                                          
on anc hom non ateys,                                           
me suy mes en bailia.                                           
 
VII.
Que de vos tenc, so·us pliu,                                    
Miraval, mi mezeys                                            
e mon chan, si·us plazia.                                      
 
VIII.
Leyalmens so vos pliu,                                          
s’ieu agues tant co·l reys,                                     
tot fora de m’amia.