Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Grans mestiers m’es razonamens                                 
qu’ieu a Mataplana envi,                                      
pois N’Ugetz m’a mes el cami                                  
de dire motz braus e cozens.                                   
E car m’a ses desfianssa                                       
cantat sol per devinanssa                                      
d’aisso don eu non sui gair’ encolpatz,                         
mas trop n’a pres gran gatge                                    
segon q’ieu ai faich petit de follatge.                         
 
II.
Anc trobars no·m fon desplazens,                                
ni chan ni solatz non desfi,                                   
ni moiller non longiei de mi                                   
per conseill de menudas gens;                                  
q’ieu non ai d’als esperanssa                                  
mas d’amor et alegranssa,                                      
et en dompnei ai mes tans bels percatz                         
e tant cortes usatge,                                          
qe·il drut de sai m’en porton seignoratge.                     
 
III.
Ja nuills Catalans avinens                                     
no·s taing per aisso m’atahi,                                   
que cavalliers q’en pretz se fi                                
deu laissar, so·ns mostra jovens,                              
moiller que pren per enfanssa;                                 
mas si sa dompna l’enanssa                                    
tant qe·l prenda, estre deu estacatz                           
d’un certan homenatge,                                         
qe ja nuill temps non seg’ autre viatge.                        
 
IV.
Ja·l reproviers non l’er garens                                 
a N’Huget qe·m dis en lati;                                    
que de lui dizon siei vezi                                     
q’en aisso es desconoissens,                                   
qe per amor de Na Sanssa                                      
estai, c’aillors no·is bobanssa;                                
e puois q’el vol estre totz moilleratz,                        
ja no·i aiam dampnatge                                         
nos autre drut que seguem dreich viatge.                       
 
V.
La dompna q’es bell’ e plazens                                  
lais Dieus venir lai on hom ri,                                
et el nostr’alberc atressi                                      
nos don cortejadors plazens                                     
ab moiller qe·ns fass’ honranssa;                               
et ieu non ai d’als fianssa,                                   
mas dels bels digz ab avinen solatz                             
e l’amoros visatge                                             
qe son dels huoils al cor privat messatge.                     
 
VI.
Na Sanssa, dompna, prec vos qe castiatz                       
N’Uget de dir follatge,                                        
q’ieu·m lais per vos que plus fort no l’engatge.