Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Chans, quan non es qui l’entenda,                               
no pot ren valer,                                               
e pus luec ai e lezer                                           
que mon bel solatz despenda,                                    
ses gap si’ un pauc auzitz;                                      
quar totz ditz es mielhs grazitz,                               
quant a la fi pauz’ om ben las razos,                            
per qu’ieu vuel far entendre mas chansos.                       
 
II.
Vas fin’amor fatz esmenda                                       
tot al sieu plazer,                                             
e s’anc passiei son voler,                                      
chantan vais autra fazenda,                                    
a lieys, que de pretz es guitz                                  
me sui juratz e plevitz                                         
sos homs litges, marves, de ginolhos,                           
ab cor leyal e de totz enjans blos.                             
 
III.
Dregz es que selui mal prenda                                  
que trop vol saber                                             
so que plus li deu doler,                                      
e drutz, qu’ab sidons contenda,                                
non es lonjamen jauzitz.                                       
Quar si dona fai ni ditz,                                      
per eys son pretz, plazer ni joy als pros,                      
enujos par, qui d’aquo·l mou tensos.                           
 
IV.
Non tang qu’ieu midons reprenda                                
ni cove per ver,                                               
ni ja Dieus no·m do poder                                      
qu’encontra lieys mi defenda;                                  
pero si be·m fauc chauzitz                                     
d’aitan sui agelositz                                          
qu’el sieu solatz es tan plazens e bos                          
qu’a sol mos ops en volgr’ aver per dos.                        

V. 
Merce·lh clam qu’el plus m’atenda                               
si cum fetz parer,                                             
don estau en bon esper;                                        
mas tem que·lh bela·m car venda                                
lo marabetin marriz,                                           
que·m det un’ abetairitz,                                       
aissi cum fetz lo Sarrazis al tos,                             
don pueys l’aucis autre plus ergulhos.                          
 
VI.
Dona, merces vos dissenda                                      
al cor d’un vezer                                              
que·us mostre lo mieu temer,                                   
e vulhatz qu’a mi s’estenda                                    
del vostre joy l’esperitz,                                     
don mos gaugz si’acomplitz;                                    
quar be sabetz qu’ieu no vuelh als de vos                       
mas que·l fis aurs sobredauratz me fos.                         
 
VII.
Si·m faitz pauc, aquelh petitz                                 
vos er de ma part grazitz,                                    
e si·m faitz trop, vostr’ er atressi·l pros,                    
quar Miraval e mon cor tenc de vos.