Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Cel que no vol auzir chanssos                                   
de nostra compaignia·is gar,                                    
q’eu chan per mon cors alegrar                                  
e per solatz dels compaignos,                                   
e plus, per so q’esdevengues                                    
en chansson c’a midonz plagues;                                 
c’autra voluntatz no·m destreing                                
de solatz ni de bel capteing.                                   
 
II.
De la bella, don sui cochos,                                    
desir lo tener e·l baisar,                                      
e·l jazer e·l plus conquistar,                                  
et apres, mangas e cordos,                                      
e del plus qe·il clames merces;                                 
que jamais no serai conques                                     
per joia ni per entresseing,                                   
si so q’ieu plus vuoill non ateing.                            
 
III.
Pauc val qui non es enveios,                                   
e qui non desira·l plus car                                    
e qui no s’entremet d’amar,                                    
greu pot esser gaillartz ni pros;                              
que d’amor ven gaugz e ven bes,                                
e per amor es hom cortes,                                      
et amors dona l’art e·l geing                                 
per que bos pretz troba manteing.                              
 
IV.
Ben es savis a lei de tos                                       
qui drut blasma de follejar;                                   
c’om, des qe·is vol amesurar,                                   
non es puois adreich amoros,                                    
mas cel q’en sap far necies,                                    
aquel sap d’amor tot qant n’es:                                 
eu no·n sai trop ni no m’en feing,                             
ni ja no vuoill c’om m’en esseing.                             
 
V.
Ben aia qui prim fetz jelos,                                   
qe tant cortes mestier saup far;                                
qe jelosia·m fai gardar                                        
de mals parliers e d’enojos,                                   
e de jelosi’ ai apres                                           
so don mi eis tenc en defes                                     
ad ops d’una, c’autra non deing,                                
neis de cortejar m’en esteing.                                  
 
VI.
E val mais bella tracios                                       
don ja hom non perda son par,                                   
c’autrui benananss’ envejar.                                     
Qan Dieus en vol ajostar dos,                                  
de dompna vuoill qe·il aon fes                                  
e que ja no·il en sobre ies,                                    
per que m’enquier’ on vau don veing,                             
pus del tot al sieu plazer teing.                               
 
VII.
N’Audiartz, de vos ai apres                                    
so don a totas sui cortes:                                      
mas d’una chan e d’una·m feing,                                 
e d’aqella Miraval teing.                                      
 
VIII.
E trobaretz greu qi·us n’esseing                                
d’amar, pus eu de vos n’apreing.