Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Selh, cui joys tanh ni chantar sap                              
e sos belhs ditz vos despendre,                                 
a tal dona·ls fass’ entendre                                     
qu’onratz li sia·l dons e·l pros;                               
qu’assatz deu valer cortes nos                                  
dezavinen drudairia,                                            
e s’ieu domnei a fadia,                                         
sivals ades enquier en luec gentil.                             
 
II.
Leial domna, franch’ ez umil,                                    
vuelh mais servir et atendre,                                   
que d’autra guizardon prendre,                                  
cui soven agues ops perdos.                                    
Aital, ses bruig e ses tensos,                                  
guaya, de belha paria,                                          
corteza, ses vilania,                                          
l’ai chauzida, ses fencha e ses gap.                           
 
III.
E si tot ab lieys non acap                                     
lo joy que·m fa·l cor ensendre,                                
per so no n’es mos gauchz mendre,                              
pos de mi no mou l’ochaizos,                                   
qu’ieu no·m n’azir ni·n sui clamos;                            
mas qui·ls dreitz d’Amor seguia,                             
ben sai que razos seria,                                       
s’ieu la tenh car, qu’elha no·m tengues vil.                   
 
IV.
Plazer li deu, quar entre mil                                  
donas vuelc a sa cort tendre,                                  
e si·m laissa mais dessendre,                                  
no·n parra sos captenhs tan bos;                               
que ja van dizen a rescos                                     
qu’ieu non sec la dreita via;                                  
mas per dig d’autra que sia                                    
non puesc creire qu’en lieys m’amor mescap.                    
 
V.
S’ieu de midons aic ren d’arrap,                                
no·ilh vuelh tort ni dreg contendre,                            
c’adobatz li sui del rendre,                                    
mas juntas e de genolhos,                                       
pero, s’ilh plagues que fos dos,                                
molt feira gran cortezia,                                       
e s’a lieys non platz, estia,                                   
qu’eu·n sui batutz plus fort c’ab un vergil!                    

VI. 
Menar me pot ab un prim fil                                     
e·l sieu mezeis tort car vendre,                                
qu’ieu no·m vuelh a lieys defendre,                             
si tot m’en era poderos:                                        
que tant sui sieus per qu’es razos                              
que s’elha en ren falhia,                                       
que·il colpa deu esser mia,                                     
et es ben dreg qe·m torne sus el cap.                           
 
VII.
Dona, Bezers ni Aragos                                        
ad ops d’amar no·us valria                                      
tan cum Miravals faria,                                        
si franchamen tenetz guarnit lo cap.                            
 
VIII.
Si·m vol mal neguns dels baros                                  
per Mon Audiart, lur sia!                                      
Que tan val sa senhoria                                         
ja per negu no·m partrai de son trap.                          
 
IX.
Quar es tan sos pretz cars e bos,                               
ab N’Alazais vuelh paria,                                      
e serai sieus tota via                                          
apres selha que no vol qu’om en gap.