Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Ben sai que per aventura                                       
m’es venguda·il razos q’ieu ai;                                
que chans d’auzel ni verdura                                 
ni flors d’abril ni ros’ en mai                                
no m’agr’ ogan tornat en jai,                                   
si d’Amor, que tot’ira vens,                               
no·m vengues alcus gauzimens,                                 
per qe·il dei tot mon joi grazir.                            

II. 
Tot lo maltraich e l’endura                                    
e·l lonc desirier e l’esmai                                    
conosc qu’eras m’adrechura                                     
cill que m’a donat maint esglai.                              
Que val amors, s’om mal no·n trai?                           
Que la jelosi’ e·l turmens,                                     
q’ieu n’aic, e·l angoiss’ e·l talens                           
mi fant doblamen esgauzir.                                    
 
III.
Drutz, qui soven se rancura                                   
e tot enquer cant sidonz fai,                                 
si conquier amor, no·il dura;                                 
car non sap co·is ve ni co·is vai;                             
que dompna promet et estrai                                   
e ditz mainz plazers avenens                                  
per tal q’entre las bonas gens                                
vuoill’ om totz sos pretz enantir.                              
 
IV.
S’autr’entendeire s’atura,                                     
preian midonz que l’am ni·l bai,                               
tort i fai e desmesura,                                       
mentre que de m’amor s’apai,                                  
qu’il ne fai lo, so que s’eschai,                             
don ieu li rend merces cinc cens,                              
e pois mieus es totz l’onramens,                              
cui cal, si·l fols s’i vol aunir?                             
 
V.
A totz iorns creis e meillura                                
e si val tant que non pot mai                                  
la bella que m’asegura                                         
de s’amor, on non faillirai.                                   
Lonc temps m’a tengut en assai                              
e s’ie·n crezes sos malvolens                                  
per so qu’eras sai q’es niens,                                 
be·m pogr’ a tort de liei partir.                               
 
VI.
Dompn’, ieu sui d’aital natura                                   
q’en la sazon, qe mieills m’estai,                             
sui ves tota creatura                                          
plus francs, e·n ves vos o serai;                              
c’on plus mi tenretz coind’ e gai,                             
vos puosc far mil vers sagramens                              
q’ie·us serai plus obediens                                   
e·us en volrai mil tans servir.                               
 
VII.
Mais d’Amic, pretz vos es e sens,                             
si voletz mos enantimens;                                     
c’anc Miravals no·us volc faillir.                            
 
VIII.
Mantel, qui partis engalmens                                  
vostres adreitz chaptenemens,                                 
cent dompnas en pogra garnir.                                  
 
IX.
Pastoret, vostres malvolens,                                  
on que sion, vuoill far sabens                                
q’ieu non am ren qe vos azir.