Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Bel m’es q’ieu chant e coindei                                  
pois l’aur’ es dous’ e·l temps gais,                              
e per vergiers e per plais                                      
aug lo retint e·l gabei                                         
que fant l’auzeillet menut                                      
entrel vert e·l blanc e·l vaire;                                
adoncs se deuri’ atraire                                         
cel qe vol c’amors l’ajut                                       
vas chaptenenssa de drut.                                       
 
II.
Eu non sui drutz mas dompnei,                                   
ni non tem pena ni fais,                                        
ni·m rancur leu ni m’irais,                                     
ni per orguoill no m’esfrei;                                    
pero temenssa·m fai mut,                                        
c’a la bella de bon aire                                        
non aus mostrar ni retraire                                     
mon cor qu·ill tenc rescondut,                                  
pois aic son pretz conogut.                                     
 
III.
Ses preiar e ses autrei                                         
sui intratz en greu pantais                                     
cum pogues semblar verais                                       
si sa gran valor desplei,                                       
q’enqer non a pretz agut                                        
dompna c’anc nasqes de maire                                    
qe contra·l sieu valgues gaire;                                 
e si·n sai maint car tengut                                     
que·l sieus a·l meillor vencut.                                

IV.
Ben vol q’om gen la cortei,                                     
e platz li solatz e jais,                                       
e no·ill agrad’ om savais                                        
que s’en desgui ni fadei.                                       
Mas li pro son ben vengut,                                      
cui mostra tant bel vejaire,                                   
si qe chascus n’es lauzaire                                     
qan son d’enan lieis mogut,                                     
plus qe s’eron siei vendut.                                     
 
V.
Ja non cre c’ab lieis parei                                     
beutatz d’autra dompna mais,                                    
que flors de rosier qan nais                                    
non es plus fresca de lei,                                      
cors ben fait e gen cregut,                                      
boch’ et oills del mon esclaire;                                 
c’anc Beutatz plus no·i saup faire,                            
se·i mes tota sa vertut                                         
qe res no·il n’es remasut.                                      
 
VI.
Ja ma dompna no·is malei                                        
s’ieu a sa merce m’eslais,                                      
q’ieu non ai cor qe·m abais                                     
ni vas bass’amor desrei,                                        
c’ades ai del mieills volgut                                    
defors e dins mon repaire;                                      
e de lieis non sui gabaire,                                     
que plus no·i ai entendut                                       
mas gen m’acuoill’ e·m salut.                                    
 
VII.
Chanssos, vai me dir al rei                                     
cui jois guid’ e vest e pais,                                    
q’en lui non a ren biais,                                       
c’aital cum ieu vuoill lo vei;                                  
ab que cobre Montagut                                         
e Carcasson’ el repaire,                                        
pois er de pretz emperaire,                                     
e doptaran son escut                                            
sai Frances e lai Masmut.                                     
 
VIII.
Dompn’ ades m’avetz valgut                                       
tant que per vos sui chantaire;                                 
e no·n cuiei chanson faire                                      
tro·l fieu vos agues rendut                                     
de Miraval q’ai perdut.                                        
 
IX.
Mas lo reis m’a covengut                                        
que·l cobrarai anz de gaire,                                    
e Mos Audiartz Belcaire:                                     
puois poiran dompnas e drut                                     
tornar el joi q’ant perdut.