Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
A Dieu me coman, Bajona,    
cal diable t’an tengut!     
Cant est sirventesc no·t sona,
ben t’en deus clamar perdut,  
qu’ieu t’agra dat caval maucut
ab sela de Carcassona         
et entressenh et escut        
de la cort de Narbona.        

II.
A Dieu me coman, Bajona,      
tan paupre·t vey a sobrier,   
mas vestit ab avol gona;      
mas ie·t trairai de pauprier  
ab un sirventesc que·t profier,
tal que cent don hom sermona,  
que·t valra mais que denier,   
ni que rauba fort bona.        

III.
Ins el Carcasses te planta,    
mas er no·t nomni·ls baros,    
c’obs n’i aurian caranta       
sirventes a dir los pros;      
car greu triar fay un ni dos   
mest corteza gent aitanta;     
e tu pren los guizardos        
e pueis d’aqui t’avanta.       

IV.
Passaras a Carcassona,         
iras a·N Peire Rotgier,        
e s’il be e gent no·t dona,    
ye·t doblarai ton loguier:     
e pueis iras a N’Olivier       
que·t dara rauba gordona       
de saun vairet leugier,        
o dels draps de Narbona.       

V.
Bajona, pauc te sojorna        
e vai t’en a·N Gent Esquieu,   
qu’el no·t fara cara morna     
c’om pus alegre no vieu;       
ans te dara caval brai Dieu,   
tal que ben cor e biorna,      
e vestimenta d’estieu          
ben estan et adorna.           

VI.
A·N Bertran de Saissac chanta  
sirventes e mais chansos,      
e di·l que no·s tenh’ az anta, 
car premier non l’ai somos;    
et ja de luy no·t partras blos,
c’un caval c’a col de ganta    
no·t don per amor de nos       
si dars non l’atalanta.        

VII.
A N’Aymeric vay t’en cochos    
que ta nessieira t’escanta     
per caval que·t sia bos        
ab cabestr’ et ab manta.