I.
Li fol e·il put e·il filol
creison trop e no m’es bel;
e·il croi joglaret novel,
enojos e mal parlan,
corron un pauc trop enan;
e son ja li mordedor,
per un de nos dui de lor,
e non es qui los n’esqerna.
II.
Greu m’es car hom lor o col
e non lor en fai revel.
Non o dic contra·N Sordel,
q’el non es d’aital semblan
ni no·is vai ges percassan,
si co·il cavallier doctor;
mas qan faillon prestador,
non pot far cinc ni sieis terna.
III.
Lo marques part Pinarol,
que ten Salus e Revel,
non vuoill ges que desclavel
de sa cort ni an loignan
Persaval, que sap d’enfan
esser maestre e tutor,
ni un autre tirador,
qu’eu no vuoil dir, de Luserna.
IV.
Aitals los a cum los vol,
lo marques, Ençantarel,
Nicholet e Trufarel,
que venon ab lui e van,
e non del tot pel lor dan.
Be·is son trobat d’un color:
aitals vassals tal seignor!
Dieus lor done vita eterna.
V.
Ar veiretz venir l’estol
vas Malespina e·l tropel,
don an la carn e la pel;
et ades on pieitz lor fan,
e meins de merce lor an.
Trop son lo combatedor
e pauc li defendedor:
mort son si Dieus no·ls governa.
VI.
Estampidas e romor
sai que faran entre lor,
menassan en la taverna.