Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
I.
P(er) finamor mes baud\i/ra]i[. ta(n)t ca(n)t fay chaut ni reuerdieis. et
estaray tostems aclins. mas no(n) puesc saber anq(ue)ra. si poiras am ioy
remaner. om uolra p(er) sieu retener. sella q(ue) mon cor dezira.
Per fin'Amor m'esbaudira
tant cant fay chaut ni reverdieis,
et estaray tos tems aclins,
mas non puesc saber anquera
si poiras am joy remaner,
o·m volra per sieu retener,
sella que mon cor dezira.
II.
Entre goi rema(n)t ezira. ales ca(n)t de leis mi partis. qua(n)c no(n) laui q(ue)
lla endis. q(ue) si la mes ill mamera. al re no(n) sai del sieu uoler. mas be(n)
pot p(er) uertat saber. quieu moray salor sauira.
Entre goi remant ez ira
ales cant de leis mi partis,
qu'anc non la vi qu'ella en dis
que si l'ames ill m'amera;
al re non sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
qu'ieu moray s'alor s'avira.
III.
Totz mos talantz ad emplira. ma don(n)a sol .i. bays mazis. quieu guere
iera mos uezis. efora larc edonera. eferam blandir e temer. emos
​enemigs bas chazer. em te(n)gra miels en guarnira.
Totz mos talentz ademplira
ma domna, sol un bays m'azis,
qu'ieu guerejera mos vezis,
e fora larc e donera,
e fera·m blandir e temer
e mos ​enemigs bas chazer
e·m tengra miels e·n guarnira.
IV.
aita(n)t leu no(n) len q(ue)zira. sieu sabes ca(n) grieu sa fra(n)quis. ca(n) re(n) no(n) fan no(n) su
​milis. uas amors mas ill nes fera. mas en do(m)na no(n) pot pres auer. p(er) riq(ue)
za ni p(er) auer. sei yoi damors no(n) lespira.
Aitant leu non l'enquezira
s'ieu sabes can grieu s'afranquis;
can ren non fan non s'u​milis
vas Amors, mas ill n'es fera;
mas en domna non pot pres aver
per riqueza ni per aver,
si joi d'amors non l'espira.
V.
Seinhors edo(m)nas g(e)quira. sil plagues quieu aluy seruis. esiuals daita(n)t  me(n)
requis q(ue) dieises q(ue) ma do(m)na era. edel plus fos al sieu plazer. de la meson
ia o del uer. cap sol lo dig me(n) requira.
Seinhors e domnas gequira
si·l plagues qu'ieu a luy servis
e sivals d'aitant m'enrequis;
que dieises que ma domna era;
e del plus fos al sieu plazer,
de la mesonja o del ver,
c'ap sol lo dig m'enrequira.
VI.
Ya de sos pes no(m) partira. sil plagues ni mi co(n) se(n)tis. equim dezia me(n)
partis. faria morir alera. que(n) re(n) als no(n) ay mo(n) uoler. ior(n) ni nueh
ni mati(n) ni ser. ni als mo(n) cors no(n) dezira.
Ja de sos pes no·m partira
si·l plagues ni mi consentis,
e qui·m dezia m'en partis
faria morir alera,
qu'en ren als non ay mon voler,
jorn ni nueh ni matin ni ser,
ni als mon cors non dezira.
VII.
Zenser do(m)na el mo(n)t nous mira. guaie blanca coma ermis. plus fresca
q(ue) roza ni lis. re(n) als no(n) me(n) dezespera. dieus si poiray lora uezer. qui
eu iosta leis puesca iazer. ben ai dreg mas trop mi tira.
Zenser domna el mont no·us mira,
guai'e blanca coma ermis,
plus fresca que roza ni lis;
ren als non m'en dezespera;
dieus! si poiray l'ora vezer,
qu'ieu josta leis puesca jazer!
Ben ai dreg mas trop mi tira.