Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 bernartz del uentador.  Bernartz del Ventador.
  I   I
 
 Cant par la flors lerba fresca la foilla. E aug lo
 chant dels auzels pel boscatge. ]dobla mos iois[ ab lautr
 ioi qeu ai e mon coratge. dobla mos iois e nais e creis e
 broillia e no mes uis com ren puesca ualer. seleis no
 uos amor e ioi auer. mas tot cant es salegre e ses
 baudeia.
 
 
 Cant par la flors, l’erba fresca, la foilla
 e aug lo chant dels auzels pel boscatge,
 ab l’autr’ioi q’eu ai e mon coratge,
 dobla mos iois e nais e creis e broillia;
 e no m’es vis c’om ren puesca valer,
 se leis no vos amor e ioi aver,
 mas tot cant es s’alegre e s’esbaudeia.
 
  II   II
 
 Ia noscug hom qeu de ioi mirecreia. nim lais damar
 p(er) dan qauer ne sailha. qeu non ai ies de poder qe
 men ]soll[ toilha camors ma sail qem sobresegnoreia. 
​ em fai amar zo qeil platz e
 uoler. e seu am zo no(n) eschazer. forsa damor mi fai
 far uaselatge.
 
 
 Ia no·s cug hom q’eu de ioi mi recreia
 ni·m lais d’amar per dan q’aver ne sailha,
 q’eu non ai ies de poder qe m’en toilha,
 c’amors m’asail, qe·m sobresegnoreia;
 e·m fai amar zo qe·il platz e voler;
 e s’eu am zo non eschazer,
 forsa d’amor mi fai far vaselatge.
 
  III   III
 
 Mais en amor non a hom segnioratge. e qi li qier
 uilanamen do(m)pneia. camors no uol re(n) qe esser no(n) deia
 paubres e rics fai conors dun paratge se luns amics
 uol lautre uil tener. greu pot amors ab orgoil
 remaner. corgoilz dechai e fin amor chapdoillha
 
 
 Mais en amor non a hom segnioratge,
 e qi l’i qier, vilanamen dompneia,
 c’amors no vol ren qe esser non deia;
 paubres e rics fai conors d’un paratge;
 se l’uns amics vol l’autre vil tener,
 greu pot amors ab orgoil remaner,
 c’orgoilz dechai e fin’amor chapdoillha.
 
  IV   IV
 
 Qeu sec selui qe plus uas mi sorgoillha. e celhui fui
 qem fo de bel estatge. p(er) qi mal sal qe ia domna
 macoilha. ma dreg len fatz qeu men faz fol parer
 qar p(er) cela qem torna e no(n) chaler. estau ai tan de
 lieis qe non laueia.
 
 
 Q’eu sec selui qe plus vas mi s’orgoillha,
 e celhui fui qe·m fo de bel estatge,
 per qi mal sal qe ia domna m’acoilha;
 ma dreg l’en fatz, q’eu m’en faz fol parer,
 qar per cela qe·m torna e non-chaler,
 estau aitan de lieis qe non la veia.[1]
 
 [1] Manca un verso: c’anc pois no vi ni me ni mo messatge.
 
  V   V
 
 Qar costumes tostemps qe fols foleia. e ia no(n) er qeu eis
 lo ra(m) non coilha qem bat en fer. p(er) qe es dregtz qe me
 doilha. car anc me pres pui dautra mor enueia. mas
 fe qe dei lieis (e mon) bel uezer. se de samor me torna en
 bon esper. iamais uas lieis non farai uilatnage.
 
 
 Qar costum’es tostemps qe fols foleia,
 e ia non er q’eu eis lo ram non coilha
 qe·m bat en fer, per qe es dregtz qe me doilha,
 car anc me pres pui d’autr’amor enveia;
 mas fe qe dei lieis e mon Bel-Vezer,
 se de s’amor me torna en bon esper,
 ia mais vas lieis non farai vilatnage.
 
  VI   VI
 
 Ia non aia cor felon ni saluatge. ni contra mi maluatz
 conseil non creia. cades soi sieus liges on qeu miste(i)a. si
 qe dessus mon cap li ten mon gatge. mas mans iontas
 lim ren al sieu plazer. e ia nom uoilhmais da sos pes
 mouer. tro p(er) m(er)cem me(t)a lai (os) depoilha.
 
 
 Ia non aia cor felon ni salvatge,
 ni contra mi malvatz conseil non creia,
 c’ades soi sieus liges, on q’eu mi steia,
 si qe de ssus mon cap li ten mon gatge;
 mas mans iontas li·m ren al sieu plazer,
 e ia no·m voilh mais da sos pes mover,
 tro per merce·m meta lai o·s depoilha.
 
  VII   VII
 
 Laigua del cor camdos los oils mi moilha. me(s) ben guire(n)z
 qeu pen(i)t mon folatge. mas ben conosc qemi donz pren
 da(m)p(n)atge. se la tant sai qe p(er) donar nom uoilha.
 mas meus no(n) so (e)il ma em poder. mais pert ella qeu el
 meu dechaer. p(er) qe lier mal sab son home plaideia.
 
 
 L’aigua del cor, c’amdos los oils mi moilha,
 m’es ben guirenz q’eu penit mon folatge,
 mas ben conosc qe midonz pren dampnatge
 s’ela tant sai qe per donar no·m voilha.
 Mas meus non so e il m’a em poder,
 mais pert ella q’eu el meu dechaer;
 per qe li er mal, s’ab son home plaideia.
 
  VIII   VIII
 
 Mon messatgier man amon bel uezer. qar cel qem tol
 lo sen e lo saber. ma tout mi donz e leis qe non la ueia.
 
 
 Mon messatgier man a mon Bel-Vezer,
 qar cel qe·m tol lo sen e lo saber,
 m’a tout midonz e leis, qe non la veia.