Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Idem B.  Idem B.
  I   I
 
 L
o rossignols ses baudeia. Iosta la
 flor el uerchan. Epres men es tals
 enueia. Que no pos mudar mon
 chan. Mas nos ai de que ni decui. Car
 no(n) am mi ni altrui. E fai esforz car sai
 faire bos uers pos no soi amaire.
 
 
 Lo rossignols s’esbaudeia
 iosta la flor el verchan,
 e pres m’en es tals enveia
 que no pos mudar mon chan;
 mas no sai de que ni de cui,
 car non am mi ni altrui,
 e fai esforz, car sai faire
 bos vers, pos no soi amaire.
 
  II   II
 
 M
a(i)s a]i[ damor qui do(m)neia. Ab orguoill. Et
 ab engan. Que cel q(ue) tot iorn merceia.
 nis uai trop umilian. Capenas uol amors
 celui. Ques franx e fis sicu(m) eu sui. Cai çom
 tol tot mon affaire. Canc no fui fals ni tri-
 çaire.
 
 
 Mais a d’Amor qui domneia
 ab orguoill et ab engan
 que cel que tot iorn merceia
 ni·s vai trop umilian;
 c’a penas vol Amors celui
 qu’es franx e fis, si cum eu sui.
 C’aiço·m tol tot mon affaire
 c’anc no fui fals ni triçaire.
 
  III   III
 
 A
issi com lo rams soepleia. lai ol uenz lo
 uai menan. Eu uas celei quim guer-
 reia. p(er) far toz iorz seus comanz. A son obs
 me garde mestrui. Que si no(n) em amic
 amdui. daltramor no(n) mes ueiaire. Que ia
 mais mos cors ses claire.
 
 
 Aissi com lo rams soepleia
 lai o·l venz lo vai menan,
 eu vas celei qui·m guerreia,
 per far toz iorz seus comanz.
 A son obs me gard e·m estrui,
 que si non em amic amdui,
 d’altr’amor non m’es veiaire
 que ia mais mos cors s’esclaire.
 
  IV   IV
 
 S
ouen me reten plaideia. Em uai ochei-
 sons leuan. Ecan ill en re felneia. Ues
 mi uersa tot lo dan. Gen io]a[ga demi ede
 dui. Que deis lo seu tort me conclui. Mas
 ben es u(er)taz ]euens[ q(ue) laire. Cuiaz tuit si-
 on sei fraire.
 
 
 Soven me ret’e·n plaideia
 e·m vai ocheisons levan;
 e can ill en re felneia,
 ves mi versa tot lo dan.
 Gen ioga de mi e dedui,
 que d’eis lo seu tort me conclui.
 Mas ben es vertaz que laire
 cuiaz, tuit sion sei fraire!
 
  V   V
 
 O
m no la ue que no(n) creia. Sos belz oilz
 e son semblan. E nol cre quela uer deia.
 Felo cor ni mal talan. Mas laiga q(ue) suau
 dui. Es peier q(ue) cela q(ue) brui. Engan fai
 qui de bon aire. Sembla eno es gaire.
 
 
 Om no la ve que non creia
 sos belz oilz e son semblan,
 e no·l cre qu’el aver deia
 felo cor ni mal talan;
 mas l’aiga que suau dui,
 es peier que cela que brui.
 Engan fai qui de bon aire
 sembla e no es gaire.
 
  VI   VI
 
 DE
 tot loc on il esteia.
 Midestoil em uau lo(n)gan. Ep(er)zo q(ue) no la
 ueia. Pas li mos oillz claus denan. Cel
 sec amor qui nos nes dui. Ecel en chau-
 za qui la fui. Ben ai el cor del estraire.
 Ço que ues midons repaire.
 
 
 De tot loc on il esteia,
 mi destoil e·m vau longan,
 e per zo que no la veia
 pas li mos oillz claus denan.
 Cel sec Amor qui no·s n’esdui
 e cel enchauza qui la fui.
 Ben ai el cor del estraire
 ço que ves midons repaire.