

Idem B. | Idem B. |
I | I |
Lo rossignols ses baudeia. Iosta la flor el uerchan. Epres men es tals enueia. Que no pos mudar mon chan. Mas nos ai de que ni decui. Car no(n) am mi ni altrui. E fai esforz car sai faire bos uers pos no soi amaire. |
Lo rossignols s’esbaudeia iosta la flor el verchan, e pres m’en es tals enveia que no pos mudar mon chan; mas no sai de que ni de cui, car non am mi ni altrui, e fai esforz, car sai faire bos vers, pos no soi amaire. |
II | II |
Ma(i)s a]i[ damor qui do(m)neia. Ab orguoill. Et ab engan. Que cel q(ue) tot iorn merceia. nis uai trop umilian. Capenas uol amors celui. Ques franx e fis sicu(m) eu sui. Cai çom tol tot mon affaire. Canc no fui fals ni tri- çaire. |
Mais a d’Amor qui domneia ab orguoill et ab engan que cel que tot iorn merceia ni·s vai trop umilian; c’a penas vol Amors celui qu’es franx e fis, si cum eu sui. C’aiço·m tol tot mon affaire c’anc no fui fals ni triçaire. |
III | III |
Aissi com lo rams soepleia. lai ol uenz lo uai menan. Eu uas celei quim guer- reia. p(er) far toz iorz seus comanz. A son obs me garde mestrui. Que si no(n) em amic amdui. daltramor no(n) mes ueiaire. Que ia mais mos cors ses claire. |
Aissi com lo rams soepleia lai o·l venz lo vai menan, eu vas celei qui·m guerreia, per far toz iorz seus comanz. A son obs me gard e·m estrui, que si non em amic amdui, d’altr’amor non m’es veiaire que ia mais mos cors s’esclaire. |
IV | IV |
Souen me reten plaideia. Em uai ochei- sons leuan. Ecan ill en re felneia. Ues mi uersa tot lo dan. Gen io]a[ga demi ede dui. Que deis lo seu tort me conclui. Mas ben es u(er)taz ]euens[ q(ue) laire. Cuiaz tuit si- on sei fraire. |
Soven me ret’e·n plaideia e·m vai ocheisons levan; e can ill en re felneia, ves mi versa tot lo dan. Gen ioga de mi e dedui, que d’eis lo seu tort me conclui. Mas ben es vertaz que laire cuiaz, tuit sion sei fraire! |
V | V |
Om no la ue que no(n) creia. Sos belz oilz e son semblan. E nol cre quela uer deia. Felo cor ni mal talan. Mas laiga q(ue) suau dui. Es peier q(ue) cela q(ue) brui. Engan fai qui de bon aire. Sembla eno es gaire. |
Om no la ve que non creia sos belz oilz e son semblan, e no·l cre qu’el aver deia felo cor ni mal talan; mas l’aiga que suau dui, es peier que cela que brui. Engan fai qui de bon aire sembla e no es gaire. |
VI | VI |
DE tot loc on il esteia. Midestoil em uau lo(n)gan. Ep(er)zo q(ue) no la ueia. Pas li mos oillz claus denan. Cel sec amor qui nos nes dui. Ecel en chau- za qui la fui. Ben ai el cor del estraire. Ço que ues midons repaire. |
De tot loc on il esteia, mi destoil e·m vau longan, e per zo que no la veia pas li mos oillz claus denan. Cel sec Amor qui no·s n’esdui e cel enchauza qui la fui. Ben ai el cor del estraire ço que ves midons repaire. |