Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernartz deuentedorn.  Bernartz de Ventedorn.
  I   I
 
 EN 
cossirier et en esmai. Sui dun amo(r)
 qem lassa em te. Que tant non uau
 ni sai ni lai. Quill ades nom teigna en
 son fre. Caras ma dat cor etalen. qieu
 enquises si podia. Tal que sil reis lenqe-
 ria. Auria faich grand ardimen.
 
 
 En cossirier et en esmai
 sui d’un’amor qe·m lassa e·m te,
 que tant non vau ni sai ni lai
 qu’ill ades no·m teigna en son fre,
 c’aras m’a dat cor e talen
 q’ieu enquises, si podia,
 tal que, si·l reis l’enqeria,
 auria faich grand ardimen.
 
  II   II
 
 A
i las chaitius eqem farai. Ni cal cosseil
 penrai deme. Qella non sap lo mal q(ue)u
 trai. Ni eu noil aus clamar merce. Folla
 res ben as pauc desen. Qella non ca ta-
 maria. P(er) nom que p(er) drudaria. Qanz
 not laisses leuar al uen.
 
 
 Ai las, chaitius! E qe·m farai?
 Ni cal cosseil penrai de me?
 Q’ella non sap lo mal qu’eu trai
 ni eu no·il aus clamar merce.
 Folla res! Ben as pauc de sen,
 q’ella nonca t’amaria
 per nom que per drudaria,
 q’anz no·t laisses levar al ven.
 
  III   III
 
 E
doncs puois atressim morrai. Dirai
 li lafan que men ue. Uers es cades lo
 li dirai. No farai alamia. Si sabia qa
 un tenen. Enfos tot espaigna mia. Anz
 uuoill morir defeunia. Car anc mi ue(n)c
 enpessamen.
 
 
 E doncs, puois atressi·m morrai,
 dirai li l’afan que m’en ve?
 Vers es c’ades lo li dirai.
 No farai a la mia,
 si sabia q’a un tenen
 en fos tot’Espaigna mia;
 anz  vuoill morir de feunia
 car anc mi venc en pessamen.
 
  IV   IV
 
 I
a p(er) mi non sabra qieu mai. ni autre
 nolen dira re. Amic non uoill ad a
 qest plai. Anz p(er)da dieu qui pro men
 te. Qieu non uuoill cosin ni paren. Q(ue)
 mout mes grans cortesia. Camors p(er)mi
 donz maucia. Mas alieis non estara
 gen.
 
 
 Ia per mi non sabra q’ieu m’ai
 ni autre no l’en dira re.
 Amic non voill ad aqest plai,
 anz perda Dieu qui pro m’en te;
 q’ieu no·n vuoill cosin ni paren,
 que mout m’es grans cortesia
 c’amors per midonz m’aucia;
 mas a lieis non estara gen.
 
  V   V
 
 E
doncs ella cal tort mi fai. Quil non
 sap p(er) que sesdeue. Dieus deuinar de-
 gra oimai. Qieu muor p(er) samor. (et) aq(ue).
 Al mieu nesci chaptenemen. Et ala
 gran uilania. P(er) qeil legua mentrelia.
 Qand ieu denan lieis mi presen.
 
 
 E doncs, ella cal tort m’i fai,
 qu’il non sap per que s’esdeve?
 Dieus! Devinar degra oimai
 q’ieu muor per s’amor! Et a que?
 Al mieu nesci chaptenemen
 et a la gran vilania
 per qe·il legua m’entrelia
 qand ieu denan lieis mi presen.
 
  VI   VI
 
 N
egus iois almieu noseschai. Qan ma
 dompnam garda nim ue. Qel sieus
 bels doutz semblans mi uai. Al cor que
 ma doussa em reue. Esim duraua lon-
 gamen. Sobre sains li iuraria. q(ue)l mon
 mais nuills iois non sia. Mas al partir
 art et encen.
 
 
 Negus iois al mieu no s’eschai,
 qan ma dompna·m garda ni·m ve,
 qe·l sieus bels doutz semblans mi vai
 al cor, que m’adoussa e·m reve;
 e si·m durava longamen,
 sobre sains li iuraria
 qu’el mon mais nuills iois non sia;
 mas al partir art et encen.
 
  VII   VII
 
 P
ois messatgier noil trametrai. ni ami
 dire nois coue. Negun cosseill demi no
 sai. Mas duna ren mi conort be. Ella
 sap letras (et) enten. Et agradam qieu
 escria. Los motz esalieis plazia. Legis
 los almieu saluamen.
 
 
 Pois messatgier no·il trametrai
 ni a mi dire no·is cove,
 negun cosseill de mi no sai;
 mas d’una ren mi conort be:
 ella sap letras et enten,
 et agrada·m q’ieu escria
 los motz, e s’a lieis plazia,
 legis los al mieu salvamen.
 
  VIII   VIII
 
 E
salies autre dols non pren. P(er) dieu
 e p(er) merceil sia. Qel bel solatz q(ue) mauia.
 nom tuoilla nil sieu parlar gen.
 
 
 E s’a lies autre dols non pren,
 per Dieu e per merce·il sia
 qe·l bel solatz que m’avia
 no·m tuoilla ni·l sieu parlar gen.