| Bernard lauentador. | Bernard la Ventador. |
| I | I |
| A Tantas bonas chasos. E tan bos motç aurei fag. Don ia non meçerem plag. Dompna sieu saubes de uos. Que foses uas mi tan dura. Ara sai queus ai per duda. Mas siuals nous mes tol gu da. Enla m(i)a for faitura. |
A! Tantas bonas chasos e tan bos motç aurei fag, don ia non meçer’em plag, dompna, s’ieu saubes de vos que foses vas mi tan dura. Ara sai que·us ai perduda! Mas sivals no·us m’es tolguda en la mia forfaitura. |
| II | II |
| UErs es que man tas saços. Mera ben di g eretrag. Que mes tera m al elag. Cames et amatç no(n) fos. Mas lai on amors satura. Er greu sobra de uen cuda. Si son cora(i)ge no muda. O ai lors nomet sacu]i[ra. |
Vers es que mantas saços m’era ben dig e retrag que m’estera mal e lag c’ames et amatç non fos. Mas lai on Amors s’atura, er greu sobrad'e vencuda, si son coraige no muda o ailors no met sa cura. |
| III | III |
| MAs era sui tan ioios. Que nom soue del mal traig. Gitat m a dire des maig. Ab sos bels oilç amoros. De quem poiç onem faitura. Sil que ma ioia renduda. Canc pueis queu lagui ueçuda. Non ag ui sen nimesura. |
Mas era sui tan ioios que no·m sove del maltraig. Gitat m’a dir’e d’esmaig ab sos bels oilç amoros, de que·m poiçon’e·m faitura, sil que m’a ioia renduda, c’anc pueis qu’eu l’agui veçuda, non agui sen ni mesura. |
| IV | IV |
| MOut ifes amor que pros. Car tan ric ioi ma atrag. Tot can mauia for faig. Ual ben aque st gaçar dos. Aisil fenise m aran cura. Que saualors esa iuda. Mesatal cocha uen guda. Toç sos torç iadreçu ra. |
Mout I fes Amor que pros, car tan ric ioi m’a atrag. Tot can m’avia forfaig, val ben aquest gaçardos. Aisi·l fenis’e m’arancura, que sa valors e s’aiuda m’es a tal cocha venguda: toç sos torç i adreçura. |
| V | V |
| QUi ue sas bellas faisos. Abq(ue) ma uasi atrag. Pot ben sa ber atra sag. Quesos cors es bels ebos. Eblancs sotç laue ste dura. Eu nono dic mas per cuda. Que la neus cantil es nuda. Par uas lei brune scura. |
Qui ve sas bellas faisos, ab que m’a va si atrag, pot ben saber atrasag que sos cors es bels e bos e blancs sotç la vestedura (eu non o dic mas per cuda), que la neus, cant il es nuda, par vas lei brun, ’escura. |
| VI | VI |
| DOmpna sil fals enuios. Q(ue) ma ioi entier afrag. Si me tion enagag. Per saber com nes de uos. Per dig dauol i en tanfura. Non estes ia es per duda. Que ia per mi ner saubuda. Lamor ben si as aisi segura. |
Dompna, s’il fals enuios, que m’a ioi entier afrag, s’i metion en agag per saber com n’es de vos, per dig d’avol ien tanfura non estes ia esperduda: que ia per mi n’er saubuda l’amor: be·n sias aisi segura! |