

B. de uentadorn. | B. de Ventadorn. |
I | I |
Amors enqueraus preyera. q(uem) fossetz pus amoroza. cus pauc de bes dessabora. ganren del mal e paregra. seras naguessetz merce. que de mi res nous soue. mas yem pe(n)s quenaisiuos prenda. com fes al comessamen. can me mis el cor la flama. de leys quem fay estar ien. |
Amors, enquera·us preyera que·m fossetz pus amoroza, c’us pauc de bes dessabora gan ren del mal; e paregra s’eras n’aguessetz merce, que de mi res no·us sove. Mas ye·m pens qu’enaisi vos prenda com fes al comessamen, can me mis el cor la flama de leys que·m fay estar ien.[1] [1] Manca il verso finale della cobla: c’anc no m’en detz jauzimen.
|
II | II |
Mot uieu a gra(n) alisq(ue)ra. e ab ]gran[ dolor angoissoza. sel que tostemps assenhora. ma la dona q(ue)l estrenha. iauze(n)s mais aisi maue. q(ue) leys q(ue) dezir no(m)z cre. q(ui)eu lam ta(n)t cami so- uenha. lonors ni·l be q(ui)eu nate(n). (et) an tort cals no(n) reclama. mos cors mas lieys solame(n). e so calieys es plaze(n). |
Mot vieu a gran alisquera e ab dolor angoissoza sel que tostemps assenhora mala dona; que·l estrenha iauzens, mais aisi m’ave que leys que dezir, no·mz cre qu’ieu l’am tant c’a mi sovenha l’onors ni·l be qu’ieu n’aten; et a·n tort, c’als non reclama mos cors mas lieys solamen e so c’a lieys es plazen. |
III | III |
Tos- temps de lieys me lauzera. seram fos pus uolu(n)toza. camors q(ue)l cors e(n)amora. me(n) det mays no(m)z nescazera. no(n) plazers. mas sabetz q(ue). enueg e dezir anc se. e saleys platz q(uem) retenha. far pot de mi so(n) tale(n). mielhs no fal uen de la rama. q(ue)n- aisi uau lieys siguen. co(m)z la fuelha siec lo ue(n). |
Tostemps de lieys me lauzera, s’era·m fos pus voluntoza, c’amors, que·l cors enamora, men det (mays no·mz n’escazera): non plazers, mas sabetz que? Enveg e dezir ancse! E s’a leys platz que·m retenha, far pot de mi son talen, mielhs no fa·l ven de la rama, qu’enaisi vau lieys siguen comz la fuelha siec lo ven. |
IV | IV |
Cant es bela fresque clera. camors nes ues mi doptoza. car sa beutatz alugora. bel ior(n) e clar e nueg negra. ]siey fag s(er)taname(no) so(n) si de beutatz plaze(n).[ tug tug siey fag s(er)tanamen. son si de beutat plazen. no(n) dic lau mas mort mi uenha. sieu no(n) am de tot mo(n) se(n). |
Cant es bela, fresqu’e clera c’amors n’es ves mi doptoza, car sa beutatz alugora bel iorn e clar e nueg negra. Tug siey fag sertanamen son si de beutat plazen, no·n dic lau, mas mort mi venha s’ieu non am de tot mon sen.[1] [1] Mancano i versi quinto e sesto della cobla.
|
V | V |
Amors me(n) liama era em fay dir soue(n) e ge(n). de uos ma(n)s uer auinen. dossa res cuende ueraya. humils fra(n)q(ue) ergulho- za. bele ge(n)ser cobs nom fora. dona p(er) m(er)ceus q(ue)regra. car uos am mays cautra re. q(ue)us prezes m(er)ce de me. car tem ca- mors me destrenha. si pietatz nous e(n) pre(n). |
Amors m’enliama era, e·m fay dir soven e gen de vos mans ver avinen. Dossa res, cuend’e veraya, humils, franqu’e ergulhoza, bel’e genser c’obs no·m fora, dona, per merce·us queregra, car vos am mays c’autra re, que·us prezes merce de me, car tem c’amors me destrenha, si pietatz no·us en pren. |