Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Bernard del uentador.   Bernard del Ventador.
  I   I

  CAnt p(er)t la flor iustal uert foil.                  Euei lo te(m)ps clar eserem.                                El dolz chant del auzel pel broil.                          Adouza mor cor em reue.                                    Pois lauzel chantan a lor for.                                Eu cai plus en ioi mon cor.                                  Dei ben chantar pos tot li mei iornal.                  So(n) ioi echant q(ue)u no(n) pe(n)s derenal. 

  Cant pert la flor iusta·l vert foil
  e vei lo temps clar e serem
  e·l dolz chant del auzel pel broil
  adouza mor cor e·m reve,
  pois l’auzel chantan a lor for,
  eu, c’ai plus en ioi mon cor,
  dei ben chantar, pos tot li mei iornal
  son ioi e chant qu’eu non pens de ren al.
  II   II
 
  QElla del mon cui en tant uoil.
  E plus am ede cor ede fe.
  An de ioia mos diz emacoil.
  E mos precs escouta erete.
  Em som iam p(er) ben amar mor.
  Eu no(n) morai qins en mon cor.
  Li port amor tan fin enatural.
  Qe fals son tuig u(er)s mi li plus lial.
  
  Qella del mon cui en tant voil,
  e plus am e de cor e de fe,
  an de ioia mos diz e·m acoil
  e mos precs escouta e rete.
  E·m s’om iam per ben amar mor,
  eu non morai, q’ins en mon cor
  Li port amor tan fin’e natural
  qe fals son tuig vers mi li plus lial.
  III   III
  
  CAnt mi m(em)bra cui amar soil.
  La falsa de mala merce.
  Sapzatz ca tal ira macoil.
  P(er) uiu de ioia no(m) recre.
  Do(m)pna p(er)cui chant edemor.
  P(er) la boccam firez al cor. 
  Dun dulz baisar de fin amor coral.
  Qem metra ioia em iet lira mortal.
 
 
  Cant mi membra cui amar soil
  la falsa de mala merce,
  sapzatz c’a tal ira m’acoil,
  Per viu de ioia no·m recre.
  Dompna, per cui chant e demor,
  per la bocca·m firez al cor
  d’un dulz baisar de fin’amor coral,
  qe·m metra ioia e·m iet l’ira mortal!
  IV   IV
  
  BEn sai la noit qant mi despoil.
  E leit q(ue) noi dormirai re.
  Lo dormir p(er)t qeu eis lom toil.
  P(er) uos do(m)pna don mi soue.
  E lai on hom ason tesor.
  Uol on ades tenir son cor.
  Can pens de uos do(m)pna de cui mical.
  Negus tresor mo(n) bo(n) pensar nom ual.
  
  Ben sai la noit, qant mi despoil
  e leit, que no·i dormirai re.
  Lo dormir pert, q’eu eis lo·m toil
  per vos, dompna, don mi sove;
  E lai on hom a son tesor,
  vol on ades tenir son cor.
  Can pens de vos, dompna, de cui mi cal,
  negus tresor mon bon pensar no·m val.
  V   V
  
  TAls nia q(ue) amais dorgoil.
  Qa(n)t grand ioi egrand ben li ue.
  Mais ensoi de meillor escoil.
  E plus francs ca(n)t deus mi fa be.
  Cora q(ue) fos damor alor.
  De lor soi ben uengutz al cor.
  Merces entent midons de cui mical.
  E salei platz no(n) ai par niengal.
  
  Tals n’i a que a mais d’orgoil,
  qant grand ioi e grand ben li ve;
  mais en soi de meillor escoil
  e plus francs, cant Deus mi fa be.
  C’ora que fos d’amor a l’or,
  de lor soi ben vengutz al cor.
  Merces en tent midons de cui mi cal.
  E s’a lei platz, non ai par ni engal.
  VI   VI
 
  DOmpna se nous uezon mei oil.
  Ben sapzas que mos cor uos ue.
  E nous dolez plus q(ue) mi doil.
  Car sai com uos destrein p(er) me.
  E sel ielos uos bat defors.
  Gardatz que no(n) uos batal cor.
  Sel uos fai enoi euos loi atretal.
  E ia ab uos no(n) gazain re(n) p(er) mal.
  
  Dompna, se no·us vezon mei oil,
  ben sapzas que mos cor vos ve;
  e no·us dolez plus que mi doil,
  car sai c’om vos destrein per me.
  E se·l ielos vos bat de fors,
  gardatz que non vos bat’al cor.
  Se·l vos fai enoi, e vos loi atretal,
  e ia ab vos non gazain ren per mal!
  VII   VII
 
  MOn bel uezer gart deus dire d(e) mal.
  Can soi de loin edapres atretal.
  
  Mon Bel Vezer gart Deus d’ir’e de mal,
  can soi de loin, e da pres atretal!
  VIII   VIII
  
  Sol deus mi sal mo(n) bel uezer el grat.
  Tot ai qa(n)t uoil q(ue) no(n) pe(n)s de ren al.
  
  Sol Deus mi sal mon Bel Vezer e·l grat,
  tot ai qant voil, que non pens de ren al.