 |
Bernard lauentador. LAn can uei per mie lala(n) da. Dels arbres chair la fueilla. Anç quel freidura ses panda. Nil genç terminis sesconda. Mes bel quesia au citç mochanç. Questa naurai mais de dos anç. Ecouen q(ue)n |
 |
fases menda. MOut mes greu que ia reblan da. Cellei que uas mi sorgoil la. Car semos cors reil dema(n) da. Nol platç que moç mires ponda. Ben mauci mos nesis talanç. Car sec damor los be lç semblanç. Enon ue camor(s) latenda. TAn sab dengien ede ganda. Cades cugamar me uoilla. Be(n) dousa men me truanda. Cab bel semblan me confonda. Do mna conoisses nuils enanç. Que ben cre ques uostres lo danç. Consi que uostrom mal prenda. MAl ofaran si nom manda. Ue nir laihonse des pueilla. Que u sia per sa comanda. Pres de leig iosta les ponda. Eltragal solars ben chauçanç. Age no ilç et humilianç. Sil platç que sos pes me tenda. DIeus que tot lo mon garanda. Li me ten cor que macueilla. Came non ten prouianda. Ni |
 |
negus bens no maonda. Tan soi ues labella dopta(n)ç. Per qui era(m) ren allei merce ianç. Sil plaç quem don oquem uenda. FAtç es lo uers tot arranda. Si que motç noi des cab due illa. Outra la terra norman da. Part lafera mar pre on da. Esem ioi de midonç loin gnanç. Ues sem tira com aim anç. La bella cui deus defe(n)da. SIl reis engles el dux nor manç. Ouol eu la uerrai abanç. Queluenrç no(s) sobre prenda. Pel rei sor en gles enor manç. Esinon fos m os aimanç. Restera tropart kalenda. |