Aston

Versione stampabilePDF version

Per dan que d'amor mi veigna
non laissarai
que joi e chan no manteigna
tan cant viurai;
e si·m sui en tal esmai
non sai que·m deveigna,
quar cill, on mos cors m'atrai,
vei qu'amar no·m deigna.
 
Neguna bon'entresseigna
de lieis non ai
que ja merces pro m'en teigna
del mal qu'ieu trai.
Pero si la preiarai
que de mi·l soveigna;
que, s'amors no la·m atrai,
merces la·m destreigna.
 
Bona domna, si·us plazia
fort m'amistatz,
quals miravilha seria
si m'amavatz!
Mas aoras quar no·us platz,
Si jois m'en venia
conosc que mout majer gratz
vos en taigneria.
 
La nuoich mi trebaill e·l dia
no·m laiss' en patz,
si m'angoissa·l cortesia
e la beutatz.
Las! que farai mais que fatz
tro·l desirs m'aucia
o l'en prenda pietatz
que plus franca·m sia?
 
Tant ai en lieis ferm coratge
qu'en als non pes
et anc, ses talan volatge,
mieills n'amet res.
Per so·m degra venir bes,
e ai eu dampnatge!
Gardatz s'en amor agues
de pejor usatge!
 
Chanssos, vai t'en dreich viatge
lai on ill es,
qu'el mon non ai mais messatge
que·l trameses.
E puois del tot me sui mes
el sieu seignoratge,
preia li non aia ges
vas mi cor salvatge.
 
A! dompna, calsque merces
vos n'intr' el coratge,
c'aleujar pot petitz bes
lo mieu gran dampnatge.