Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Dom, 17/05/2020 - 10:41

Versione stampabilePDF version
 Berma(r)tz deuentedorn.  Bermartz de Ventedorn.
  I   I
 
 LA
n qan uei la fuoilla. ios dels albres
 cazer. Cui que pes ni duoilla. Ami deu
 bon saber. non crezatz qieu uuoilla. Flor
 ni fuoilla uezer. Car uas mi sorgoilla.
 So qieu plus uuoill auer. Cor ai q(ue) men
 tuoilla. Mas non ai ies poder. Cades cuig
 macuoilla. On plus men desesper.
 
 
 Lanqan vei la fuoilla
 ios dels albres cazer,
 cui que pes ni duoilla,
 a mi deu bon saber.
 Non crezatz q’ieu vuoilla
 flor ni fuoilla vezer,
 car vas mi s’orgoilla
 so q’ieu plus vuoill aver.
 Cor ai que m’en tuoilla,
 mas non ai ies poder,
 c’ades cuig m’acuoilla,
 on plus m’en desesper.
 
  II   II
 
 E
straigna nouella. Pot hom demi auzir.
 Que qan uei labella. Qem solia acuillir.
 Caras nomapella. Nim fai uas si uenir.
 Lo cors sotz laissella. Men uol de dol par-
 tir. Dieus qel mon chapdella. Sil platz
 men lais iauzir. Que saisim reuela. Noi
 a mas del morir.
 
 
 Estraigna novella
 pot hom de mi auzir,
 que qan vei la bella
 qe·m solia acuillir:
 c’aras no m’apella
 ni·m fai vas si venir.
 Lo cors sotz l’aissella
 m’en vol de dol partir.
 Dieus, q’el mon chapdella,
 si·l platz, m’en lais iauzir,
 que s’aisi·m revela,
 no·i a mas del morir.
 
  III    III
 
 M
on ai mais fianssa. En agur ni en sort.
 Que bon esp(er)anssa. Ma confondut emort.
 Q(ue) tant loing mi lanssa. Labella cui am
 fort. Qan li qier samanssa. Cum sieu la-
 gues gran tort. Tant nai de pesanssa.
 Q(ue) totz men desconort. Mas non fatz sem
 blanssa. Cades chant edeport.
 
 
 Mon ai mais fianssa
 en agur ni en sort,
 que bon’esperanssa
 m’a confondut e mort,
 que tant loing mi lanssa
 la bella cui am fort,
 qan li qier s’amanssa,
 cum s’ieu l’agues gran tort.
 Tant n’ai de pesanssa
 que totz m’en desconort;
 mas non fatz semblanssa,
 c’ades chant e deport.
 
  IV   IV
 
 A
ls non sai que dire. Mas mout fatz g(ra)n
 follor. Car am ni desire. Del mon la bella-
 zor. Ben deuria aucire. Cel canc fetz
 mirador. Qand be mo cossire. Non ai ger-
 rier peior. Ial iorn q(ue) lais mire. Ni pens de
 sa ualor. Non serai iauzire. De lieis ni de
 samor.
 
 
 Als no·n sai que dire
 mas mout fatz gran follor
 car am ni desire
 del mon la bellazor.
 Ben deuria aucire
 cel c’anc fetz  mirador!
 Qand be m’o cossire,
 no·n ai gerrier peior.
 Ia·l iorn qu’ela·is mire
 ni pens de sa valor,
 non serai iauzire
 de lieis ni de s’amor.
 
  V   V
 
 I
a p(er) drudaria. nomam que nois coue.
 p(er)o sil plazia. Qem fezes cal que be. Eu
 la iuraria. P(er) lei ep(er)ma fe. Qel bes qem
 faria. Non fos saubutz p(er) me. En son pla
 zer sia. Qieu sui asa merce. Sil platz que
 maucia. Q(ue)u nomen clam de re.
 
 
 Ia per drudaria
 no m’am que no·is cove;
 pero si·l plazia
 qe·m fezes calque be,
 eu la iuraria
 per lei e per ma fe,
 qe·l bes qe·m faria,
 non fos saubutz per me.
 En son plazer sia,
 q’ieu sui a sa merce.
 Si·l platz que m’aucia,
 qu’eu no m’en clam de re.
 
  VI   VI
 
 B
en es dreitz qieu plaigna. Sieu pert p(er)
 mon orguoill. La bona compaigna. el so-
 latz cauer suoill. petit me gazaigna. Lo
 fols arditz qieu cuoill. Car uas mi ses-
 traigna. So qieu plus am euuoill. orgoi
 lls dieus uos fraigna. Caran ploront
 miei huoill. Dreitz es qem sofraigna.
 Totz iois qieu eis lom tuoill.
 
 
 Ben es dreitz q’ieu plaigna,
 s’ieu pert per mon orguoill
 la bona compaigna
 e·l solatz c’aver suoill.
 Petit me gazaigna
 lo fols arditz q’ieu cuoill,
 car vas mi s’estraigna
 so q’ieu plus am e vuoill.
 Orgoills, Dieus vos fraigna,
 c’ara·n ploront miei huoill.
 Dreitz es qe·m sofraigna
 totz iois, q’ieu eis lo·m tuoill.
 
  VII   VII
 
 En contral dampnatge. Ela pena qieu
 trai. Ai mon bon usatge. Cades consir de
 lai. Orguoill efollatge. Euilania fai.
 Qin mou mon coratge. Ni daltrem met
 en plai. Car meillor messatge. En tot lo
 mon non ai. Emand loill ostatge. En-
 tro qieu torn de sai.
 
 
 Encontra·l dampnatge
 e la pena q’ieu trai,
 ai mon bon usatge:
 c’ades consir de lai.
 Orguoill e follatge
 e vilania fai
 qi·n mou mon coratge
 ni d’altre·m met en plai,
 car meillor messatge
 en tot lo mon no·n ai,
 e mand lo·ill ostatge
 entro q’ieu torn de sai.
 
  VIII   VIII
 
 Dompna mon coratge. Lmeillor amic q(ue)u
 ai. Uos man en ostatge. Entro qieu torn
 de sai.
 
 
 Dompna, mon coratge,
 ·l meillor amic qu’eu ai,
 vos man en ostatge
 entro q’ieu torn de sai.