Tortoreto

Versione stampabilePDF version

I.
Per fin’amor m’esbaudira
tant qant fai chaut ni s’esfrezis,
toz tems serai vas lei aclis,
mas non puosc saber enqera
si poirai ab joi remaner,
o·m voldra per seu retener
cella, cui mos cors dezira.

II.
Seinhors e dompnas gequira,
si·l plagues qe eu li servis
e sivals d’aitant m’enrequis:
que dixes qe ma domna era;
e del plus fos al seu plazer,
de la menzonja o del ver,
c’ab sol son dig m’enrequira.

III.
Ges tant leu no l’enquezira
s’eu sabes cant grieu s’afranquis;
c’anc res no fo no s’umelis
vas Amor, mas ill n’es fera;
en domna non pot pres aver
per riqueza ni per aver,
se jois d’amor no la ‘spira.

IV.
Ja de sos pes no·m partira
si·l plagues ni m’o consentis,
e qui·m dezia m’en partis
faria·m morir des era,
q’en autra non ai mon esper,
nuoit ni jorn ni maitin ni ser,
ni d’als mos cors no consira.

V.
Entre joi remaing et ira
ades qant de leis mi partis,
q’anc pois no la vi q’ela·m dis
que si ames mi amera;
alre no sai del sieu voler,
mas ben pot per vertat saber
q’eu morrai s’alor s’avira.

VI.
Gencer en es mon no·s mira,
guai’ e blanca coma ermis,
plus fresca qe rosa ni lis;
ren als no m’en desespera:
Dieus! si poirai l’ora veder,
qu’ieu josta leis puesca jazer!
Be n’ai dreg mas trop mi tira.

VII.
Toz mos talenz m’aemplira
ma domna, sol d’un bais m’aizis,
q’en guerrejera mos vezis,
e·n fora larcs e donera,
e·m fera grazir e temer
e mos enemics bas chader
e tengra·l meu e·l garnira.

VIII.
E pot ben ma domna saber
qe ja nulz hom de mon poder
de meillor cor no·ill servira.

IX.
E si·m fezes tant de plazer,
qe·m laisses pres de si jaser,
ja d’aquest mal non morira.