Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Jaufres rudels deblaia.   Jaufres Rudels de Blaia.
     I. 
 
  Q  Anlo rius delafontana. Sesclarzis

     sicu(m) far sol. Epar laflors aiglentina.
  Elrossignoletz elram. Uolu erefraing (et)
  aplana. Son doutz chantar (et) afina.dreitz
  es qieu lomieu refraigna. 
 
  Qan lo rius de la fontana

  s’esclarzis, si cum far sol,
  e par la flors aiglentina,
  e·l rossignoletz el ram
  volv e refraing et aplana
  son doutz chantar et afina,
  dreitz es q’ieu lo mieu refraigna.
  
    II. 

  
  A  mors deterra loindana. P(er)uos totz lo
  cors midol. Enon puosc trobar meizina.
  
si non uau alsieu reclam. Ab atraich
  damor doussana. Dinz uergier osotz cor
  tina. ab desirada compaigna.

  
  Amors de terra loindana,
  
per vos totz lo cors mi dol.
  
E non puosc trovar meizina
  
si non vau al sieu reclam
  
ab atraich d’amor doussana
  
dinz vergier o sotz cortina
  
ab desirada compaigna.
  

    III.

  
 P  ois deltot menfaill aizina. nom mera
  uill sieu maflam. Car anc gensser cresti
  ana. nonfo q(ue) dieus nonlauol.Juzeua ni
  sarrazina. Et es ben pagutz demanna.
  Qui ren desamor gazaigna.
  

  
  Pois del tot m’en faill aizina,
  
no·m meravill s’ieu m’aflam:
  
car anc gensser crestiana
  
non fo, que Dieus non la vol,
  
juzeua ni sarrazina.
  
Et es ben pagutz de manna, 
  
qui ren de s’amor gazaigna.
  

    IV.

  
  D  e desir mos cors non fina. Uascella ren
  qieu plus am. E cre q(ue) uolers mengana.
  Si cobezeza lam tol.Q(ue) plus es pongens
  q(ue)spina. Ladolors que ab ioi sana. donia
  non uuoill com menplaigna.
  

 

 
  De desir mos cors non fina
  vas cella ren q’ieu plus am,
  e cre que volers m’engana
  si cobezeza la·m tol;
  que plus es pongens qu’espina.
  La dolors que ab ioi sana:
  don ia non vuoill com m’en plaigna.
  

    V.
  
  S enes breu depargamina. Tramet louers
  enchantan. plan (et) enlenga romana. An
  hugon brun p(er)fillol. Bon mes car gens
  peitauina. debeiriu e debretaigna. Ses
  gau p(er)lui eguiaigna.
  
  Senes breu de pargamina
  tramet lo vers en chantan
  plan et en lenga romana,
  an Hugon Brun per Fillol.
  Bon m’es car gens peitavina,
  de Beiriu e de Bretaigna
  s’esgau per lui e Guiaigna.