Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version

  
.carta 3r]

Si em sentis, fidels amics,
per ver encuser Amor!
mais er m'o lais per paor
non dobleis l'oint e l destrics.
Mas aitan puesc dire, ses dan, 
anc denian ni de non fe
non membret pos a mei be, 
anç n'ai sufertz de granz mals!
Qaissi s'aven als leials.

E car non grana l'espics
si com pareis a la flor,
cuiaz qe plaz al segnor, 
anz l'en creis ir'e gençies 
E par qe consire de l'an.
Enavan, qar sab e ve
qe sos a fars non l'ave!
Q'eu vi q'un iorn ferials
meiller q'un nadals.

E vi ia, mentr'era rics
segon lo temps q'era cors,
qe.m tornet a desonors
mainz plaiz don er soi abrics.
Cum vencuz sufrire qe blan
suferz tan e piez li ve,
zo d'on plus li descove,
qar segon qe'l er egals
l'amors e l'amics cabals.

Cuiaz, ioves ni antics,
pos en sa bailli en cor,
tri de dos danz lo menor; 
non fera.l rei lodoics
Deu s'om donc ben rire denian
qi l'afan d'amor sofre
e nol sab lognar de se,
pos ve qe li res venals!
Es doncs danz d'amor aitals.

E soi fegnenz e nics
por espauentar l'os lor 
si plans valers no.i a cor,
pauc i val precs ni chantzios.
Deus, s'om donc aucire preian,
dreit n'ai gran! Q'eu sai et cre,
mas ges non o dic per me, 
c'als verais amix corals
 non vai enan lor chaptals.

eraus semblara predics 
mos chant mais, si deu ador, 
trop a non vi amador 
cui menz noia ainta ni trics,
mas per meilz assire mon chan
Vau cerchan bos motz en fre,
qe son tuit chariat e ple 
d'uns estrainz sens naturals,
mas non sabon tuit de qals.

[carta 3v]

                           Girard de burnelt

A ben chantar
onven amars,
e locs e graçirs e saços.
Mas, seu agues dels care.ls dos,
non par ials altres esperes,
qe luoc me dona iois ades
e la faço, pos q'eu soi gais.
Qe ges lo temps, qan l'erba nais, 
si ben se gença fuill e flors,
tan non m'aiud a mon chantar
cum prex et graçirs de seignors.

E per amar
fe ia chantars
graçif e iois et prez pels pros,
e so qe sola sospeiços,
ses autre plus q'omi i cuiges,
ensegnava q'om s'enantes
vas tot son benestar des lais
e, q'es chausis de mesescabar
e il fos vils segnorils e honors.

Era non par
qe castiars
me valgues ni clams ni tenços
pero non crei qanc amors fos
plus fin sol q'amadors trobes;
e qi per dreit la raiçones,
tot iorn meillura e val mais,
mas si cum par fin als verais,
sembla trafan als trichardos
e lor enian fa l nom camar.
qe, pos faill, non es fin amors.

de chastiar
me soi tan pars.
Qe pro veç n'estau consiros,
Qar vei q'ab pogner d'esperos
Non puesc tan far qe iois cobres.
Pero, si sos duz averes, 
mos bels seigner, l'ir e l'esmais, 
q'eu n'ai sofert, me fora iois
e forç e valors e socors
e deuria s'en plus coichar,
qar non deman ni voill d'ailors.

E s'eu d'afars
li fos avars
don m'agues mandit ni somos 
assaz aporteta raços,
qe ia convent no m'atendes.
Mas s'eu li soi verais, penses
si s  taing qes volva ni s biais,
qe la bona sperança m pais
e m'acompaing ab chantadors
e m'a faich solaz a cobrar,
don m era totz cobrar amors. 

[carta 4r]

E ges dauer
no m par afars,
pos qe trabailz ni messios
no m tol qe non sia ioios.
Q'anc non paret qe ben annes
celui cui iois non agrades,
q'anc senz ni poder cui ioi bais
non m'agradet ni no m'atrais
qe d'eschai irada ricors
e qi qe sap el trop pensar:
saber, eu dic, q'anz es follors.

A merceiar
taing merceiars
e frankeç als francs amoras
e contr als sobres orgoillos.
Orgoils e mals qe si s gardes
d'un altre pas, anz qe passes,
ia vils ni sobrers ni savais 
no ill plagra, qe no il taing sa pais 
en tal obra don desonors
li reman ses s'a raçonar
la n'aven, entrels amadors.

Seigner Sobre totz, de colors
son li drap e qi l sap triar,
faill, si compra del sordeiors.
 
                               Girad de burnelt

Qant la bruna aura s'eslucha
pel soao termini franc
era se de ioi me stanc
s'il bes son, ne la ni s clucha
l'amors qi m fera languir,
si vo l'am de logna ublit,
mal m'er e si fal mos chan,
vos n'aurez tort, mal'ami ia.

Qar uos m'es un pauch es clucha,
m'avez iurat brun de blanc
non per so q'eu dises anc,
dom, m'aiaz tal ira aducha
e si audes descobrir
com vos, ma donna, plevit,
qe destratz ni mals ni dan
non lez qe plus vos en di ia.

Lo cor dinz m'encrida en chucha,
q'i vol rompa ni d'elsbranc
del vostr'amor, et eu planc,
qar vei qe ren no m 'a frucha.
Ans sai qem n'er a fugir,
se vivre non voill aunit 
e tem i sobra l'afan
qe m tol repaos en destri ia.

Tal m'avez tornat q'a lucha
non defendri a d'un manc
 
[carta 4v]
 
e viz anc l'eu clop ni ranc, 
qi per mal pas non trebucha
q'avant non pusca fugir.
Eissament va oc febreçit,
coms el desamat aman, 
qe de ioi se desrai ia.

E la noiç, qan son me tucha,
dorm sobr'ascha et sobre banc,
trou qe me dolen li flanc, 
per qe ma valors destrucha
qel lech non pois ren dormir
ans en leu tot esbait 
e pens de vos en estan,
contra qe m'ez tant eni ia.

A ma volontat pair rucha,
non m'ai laissat carn ni sanc.
Pus tel' en son oill en cranc, 
Qi us me cuid aver for ducha,
q'abanz me rier a fenir 
mon vers qe sia complit.
E sui d'aiço plus claman,
qar anc mi noc gent mendi ia.

Q'eu vi l'ora e vos la vit
Non cui era uns amiran
ni noges, Deus los al maudi ia.
  
      Girard de burnelt
     
Iois et chanz
e solaz
e cortesia m plaz,
mais non m'es gen
qi en sols ab cen 
chant ni m'esbaudei.
Q'a penas vei, 
qa ioi iog m'i sostegna,
per qe me strang
e pois q'e m plang
del us del mon seignors
qe m'avia socors
ab ioi cobrar promes.
Mais la speranç e l bes
e ço de qui eu plus vaill
mi sui fors del trebaill,
per qe m'a sospeiços,
se vai viran 
qe m'er ab ioi raços.

E I maçanz
de reiaz,
qe ser en fol levaz
ira chazen,
qar follamen
enqier e donnei. 
C'uei non son trei,
cui tan soven n'avegna, 
mals s'en gadang
e si remang
Entr'els fis amadors, 
qe qant eu cuit aillors 
virar on conqeses,
l'om diz ma bona fes
e mostr'em sol miraill,
qe qi per faillir faill 
non es valen ni pros:
anz son dui dan
e fora mielç q'un fos.
 
[carta 5r]
 
Ai tan danz
n'ai celaz
De qe m fora clamaz.
Mais no m'enten
e clam soven
ni lei non desrei.
Tot ben am nei
c'om ia m diz ni m'essegna
q'aissi m gavang.
Qar, si sofrang,
 en loncs temps bona mors 
a fins entendedors,
tot restaura un mes,
per qi eu, ni tu si m cres, 
Non ai cor qe nuaill
per un an, si s trassaill.
Anz, serai vers e bos,
q'anc ab enian
non s'avenz amoros.

Mas l'enianz
es intraz,
qe destreia dans laz
vilanamen,
c'uns a presen
qe bais ni manei
non sec tornei
Ni ne scrida ses segna;
pero no s tang,
qe s'a compang
donna en cui es valors
ab tal, qan l'aura sors, 
qe ia mielz non valgues,
anz volgra il conogues.
Anz qe rop s'agaçailll,
ni l don ganz ni fermaill,
si n'er genz lo resos,
qar gen maçan
sol hom far de gaz dos.

E si l manz
s'es tardaz
Qe m degr'esser mandaz
eu lo maten.
Si tot ven len,
non cug mal me stei,
qar ben fadei
 et esper ia non vegna,
qar gen bargang,
si eu per estang
don mon aur per follors,
Zo troban els actors,
aiuda maintas res.
Mais er di gran dan pres,
iois e demoraill,
pos si feç d'autre taill
domneis e fo saços
com per un gan
era gais et ioios.

Et es granz
frevoltaz
c'om ben am desamaz,
ses iauçimen, 
per tal conven
qe cill segnorei
cui ren non crei,
si en vau secan coma legna,
e q'am qe m lang,
Ill iaçes bang
e gença sas colors
e mi cres tal dolors,
qe l'am las et espres
mas amors ges no us pes.
Qe non par ben egaill
qi eu desir e badaill
e viva consiros
e q'ella chan
 
[carta 5v]

Del mieu dolsas chansos.

Perç qi qe s ait dail
non mou de las senaill
don for enqer ioios,
s'il traitz d'aitan
nos fos viraz en dos.

                                Girard de burnelt
 
Per solaz reveillar
qi s'es trop endurmiz,
e per prez, qi es faidiz,
acuillir e tornar
me cugei trabailar.
Mar ar m'en soi qegiz
per ço m'en sui failliz,
qar non es de chabar.
Com plus m'en ven volontaz e talanz,
plus creis de lai lo dannages e l danz.

Greus es de sos fraitar: 
a voz o dic q' oviz
com era ioi grasiz
e tuit li benestar.
Omai poden virar
qi ega de fust no viz
ni vilan, veil, forniz 
e ster gart caualchar.
Laiz es l'afars e mals e mal estanz, 
don hom perd deu e reman malanananz.

E viz torneis mandar
e segre gens garniz
e pois dels meis feriz
un na saisons parlar.
Ar es prez de raubar
e d'embraçar berbiç.
Chaualer sia auniz, 
qi'l met a donneiar, 
pois che tocha deus mas montons belanz 
ni chi rauba gleisas ni viandanz.

On sum gandit ioglar
q'eu gent acuiliz
q'a tal a mester guiz
qi solea guidar,
e pero sens reptar 
Avar tan es chariz,
pois fo bon prez failliz, 
qi solean menar
de compagnons, e non sai dire qanz:
gent en arnes e bels e benestanz.

E  vi per cort anar
de ioglaret petiz,
gent chausat et vestiz
sol per donnas laudar.
Ar non auden [carta 6r] parlar,
tant es lor prez desliz.
Dont lo tort en siz
d'ellas mal rasonar
digas de qals, d'ellas a dels amanz
 eu dic de totz qel prez n'a trait leoianz.

                             Girad de burnelt.

Ges aissi del tot no m lais
solatz ni deport ne rire,
can q'era non mies lais.
Mas car plus non plaz
deport ni solaz,
Non voill en mi sol despendre,
Mas bons diz presaz,
anz deis qe comenz 
leus chanz avinenz
pos estreing las denz,
qar no ls aus retraire.
Qar no i vei gaire
cui plaça iais,
ni trob qi m'envei 
q'ant m'alegri ni m'esbaudei.

E pero si me noç mais
mas qar no m'es bel a dire,
ma mal amiga qi m trais
e si m par foldaz
qan me soi proaz, 
pois de lei no m puesc defendre.
Mal men soi menaz,
serai donc sofrenz,
Ia m'en vegna lenz
Ben ni gauçimenz,
qar nuls fins amaire
no sap d'amor gaire 
qi leu s'irais, 
q'amors dona lei
com l'autrui torz bland'e mercei.

Vers es qe s'amor me strais
e no se pot escondire.
E pois la força l prat pais,
qe me n val vertaz:
meill me fora assaz
qe l cor vires en atendre
vas qal acun laz.
Qe pois força venz, 
dreich non es valenz, 
e l paux escienz, 
qe m'es cap de laire,
donna mi veiaire
qe tem biabais,
s'eu vas lei felnei.
Q'a poder qe m soria om sordei.                                   

Mais qi m fos amix verais 
e de mon ben es gauçire,
fins e francs e ses mals aibs
ab qe m fos celaz, 
Ia no fos preiaz, 
ioi me pogra enqera rendre.
No m soi tan lognaz
qe l [carta 6v] cor mescreçenz
se combat e l senz
e l terz espavenz.
Q'anc mais temen laire
Dinz nuill forz repaire
Sols nos n'esfrais.
Ce l cors et tuit trei
plus temen vas lei non desrei.

Era soiornez en grais,
qar sap com me pod aucire
q'anc pois no fui liez ni gais, 
des qu in fols versaz
qe m'aduis pechaz
ma fiet en fes entendre
granz mensogna e l faz.
No m fo pois garenz
plus qe l ardimenz,
en qe ma soenz,
ni ia domneiaire
s'er uns emperaire
s'el sobrer fais
non er qi la vei,
q'Amors non vol c'om segnorei.

Q'anc no fo qi lei s'afrais
ni s feç vencuz ni sofrire
si tot ses en al savais,
q'anc non fos paiaz
C'uns desmesuraz
Qis menaç d'escoissendre,
per q'umilitaz
val als conoissenz.
E donc non aprenç
Q'orgoill es nienz,
per qe sofferraire
si non es gabaire, 
q'ancer cui bais
e tegna e manei:
mas eu non dic qe ben estei.

Q'anc valors cui vils preç frais 
per vil agradir assire
ver ben estar no m'atrais
ni ia rix malvaz.
ni mal'ensegnaz
non se degra en alt entendre
Se m fos dreich iudiaz,
e vai si m'entenz
cc e donc consenz,
qe malvaisa genz
s'aus vas domn'atraire,
Conigda e de bon aire, 
qe d'aise nais
locs en qe follei
mas cui no n pesa, amors em vei.

[carta 7r]
             
                        Girad de burnelt

De cantar
me for'entromes
pro veç per cuia de solaz, 
sei vis qe bon chanz fos amaz.
Pero s'agues aiuda
de raison o de druda
valen, 
ges non defen 
q'eu non chantes anqera,
Tant m'es eschiua e fera
la perda el danz,
qar aissi reman iois e chanz
e preç e galobia.
Q'era appellum felnia,
sen deport ni m'esgao ni chan
e non faz zo qe li altre fan.

E non par
c'om sia cortes
qi tot iorn vol esser sennaz.
Molt m'agrada bella foldaz,
lognada e retenguda,
si com locs el temps muda.
Qa l sen
fais pariscen
qe'l enansa et esmera
et eu, qi chant l'esqera
per ver enan;
s'eu sapes qe ioi fos afan
ni trabaill cortesia,
Ia Deus sos pro non sia,
qi lassa ioi ni bel semblan
per malvistat ni per enian.

Oblidar
volgra, s'eu pogues, 
mas non puesc ço dan sui iraz,
qar vei a las granç poestaz
laissar solaz e briuda,                                                                                               
per pren
qe tol ioven
e l'encalça e l'esfera
et eu qe non cu era,
qe de mil an
Fos tant baissaz prez ni buban
qe se chavalaria
en val mens e drudaria,
pois gardet son pro ni son dan,
non nac mester de fin aman.

Ges mudar
non puesc qe non pes,
Mas d'una ren soi conortaz
Qun

[carta 7v bianca] 

[carta 8 r]

                               Folchet de marseilla

Per Deu, Amors, ben sabez veramen
com plus descen plus paia humilitaz
et orgoill chai on plus haut es poiaz.
Don dei aver gauz e vos espaven,
qare se mostraz orgoill contra mesura
e brau respos a mas humil chansos
donc es semblant qe l'orgoill chaia ios,
Qa pres bel iorn ai vist far noit escura.

Mas vos non par puscaz far fallimen.
Pero qan faill cel qes pros ni presaz,
tan qan val mais tan es plus encolpaz, 
q'en la valor poia l colp et descen,
e li tot hom perdon la forfaitura
ia del blasme no i sera faiz perdos, 
e cel reman en mala sospeiços,
qa maint met cel qi vas un desmesura.

Blasme n'a hom et chascun cela sen,
per q'es le man e nes plus galiaz 
aicel q'il fai qai cel q'es eniannaz.
E donc amors per qel fai tan soven,
c'om plus vos serf chascuns plus sen rancura
del servir taing qal qe gierdos, 
preç o amix meillorament o dos: 
ses nn da qest par fol qi si atura. 

Fols fui eu donc qi mis lo cor el sen:
sen no fu gel enanz fo gran foldaz,
car cel es fol qi cuida esser senaz
e sab hom mels chascuns on mais apren.
Q'anc pois merces qe val mais qe dritura
na valg a mi ni ag poder en vos,
pauc me sembla ma gel valgud rasos.
Per q'eu fui fols qar anc de vos aig cura.

Mas er sui rix, pois en vos no inenten,
q'en cuidat es riqessa e paubretaz,
qar cel es rix qi sen ten per pagaz
e cel e paubres qen trop ricord enten.
Per qen sui rix tan rix iois masegura
qan pens qe'n sui tornaz desamoros, 
qa'donc era marriz, er sui ioios:
per q'eo me l teing a gran bonaventura.

[carta 8v] 

Cortesia non es als mais mesura,
mas vos amor no us sabez anc qe fos.
Mas eu serai tan plus cortes de vos 
q'al maior briu calerai ma rancura.

Ab n'Aiman et ab tos temps t'atura,
chansons, qar de lor es et de lor raços,
qautressi sel chascuns desamoros. Mas
semblant fan d'aiso don non an cura.

                            Folchet de marseilla

A qan gent venç et ab qant pauc d'afan
aicel qi s laissa vencer a merce 
qar en aisi venz hom autrui et se
et a vencut duas vez senes dan.
Mas vos, Amor, non faiz ges aisi, 
q'anc iorn merces ab vos non pog valer, 
anz m'avez mostrat tant vostre poder
q'eras no us ai ni vas non avez mi.

Per qe par fols qi non sap retener,
zo qe conqer, q'en prez ben acertan
qi ço reten qe a conqis de nan
per lon esforç com faz o conqerer.
Q'aissi m pograç tener qol fols rete,
le sparvier fer qan tem qe si desli
q'el estreing tant en son pong tro l'auci.
E pos estors vos soi vivre pusc be.

Tot ça qe val pod nocer autressi,
donc s'eu teng pro be us porai dan tener,
et er merces sabeis vostre saber
 Qe m'avez dat don anc iorn non iaudi, 
vos mon tenso  e us dig mal en chantan,
mas non er fait chausimenz m'en rete: 
anc voil trop mais mon dan suffrir ia se,
qels vostres tortz s'adreitures clamar.

En trobarez mais tant de bona fe,
q'anc mais nuls hom se meteis non trai,
son escien, si com en qe us servi: 
tan loniamen qanc non iaudi de re
er q'er merce ço faria parer.
Qar qi trop vai servisi reprochan
semblansa fai qe gaçerdon deman.
[carta 9r] Mas ia e mi no us cuidez qe'l n'esper.
 
E q'il bon rei richard qe vol q'eu chan,
blasmet d'aiço qar non passet dese,
er l'en desmen si qe chascus lo ve.
Qa reire s trais per mels fallir e nan: 
qe l era cons er es rix reis ses fi,
qar bon secors fai deus als bos aver.
E s'e n dis ben al croçar, eu dis ver,
Et er vei  bom per q'adonc non menti. 

Ia, n'Aiman ve tot temps non creran
q'eu vas amor aia iurat mon fre.
Mas eu tenc ben per probat ço q'om ve
et er sabut oi mais da qi e nan.                                                                       

                              Folchet de marseilla

S'al cor plagues, ben fora oi mai saços
de far chanson per ioia mantener, 
mas trop me fai ma ventura doler,
qant eus gard los bens e ls mals q'eu ai
qar rix diz hom qe soi e qe be n vai,
mas cel q'el diz non sab ies ben lo ver,
qar benenansa no pot nul hom aver
de nulla re, mas d'aiço q'al cor plai
per q'eu n'am mais un paubres s'es ioios
Q'us rix sens ioi q'el tot l'an consiros.

E s'eu anc iorn fui gais ni amoros,
er non ai ioi d'amor ni no l' esper,
ni autre pens no m pot el cor caber,
ainz me semblan tut autre ioi esmai.
Pero d'amor qel ver vos en dirai
no m lais del tot ni no m'en pusc remaner,
aisi cum cel q'en mei de l'arbre estai,
q'es poiaz tant qe non sap tornar ios,
ni sus no vai, tant li par temoros,

Pero non lais si tot es pereillos, 
q'ades non poig en susa mon poder. 
E deuria m, domna, l fis cors valer, 
pos conoissez qe ia no m recreirai.
Qab ardimen apoderisc lesglai.
E no [carta 9v] ten dan qe m'en deia eschaer, 
per çons er ient si m degnaz retener
el gaçerdos er ai tals cum s'eschai: 
q'en eis lo dons es faiz lo gazerdos
a cel qi sap d'avinent far sos dos.

Donc se merces a nul poder en vos, 
traga s'enan si ia m vol prou tener, 
q'eu no m'en fi en prez ni en saber,
ni en chansos, qar ben conosc et sai 
qe merces vol ça qe rasos dechai.
Per q'en vos cuiç ab merce conqerer
q'em es escuz contra l sobre valer
qi es en vos e m fai metre en assai
de vostr'amor, ço qe m veda rasos:
Merces me fai cuidar q'avinent fos.

Ara conosc qe soi neins paoros
qan al comensamen meu desesper
e mas chansons pois merce qerer
farai adonc si com lo ioglars fai: 
q'aisi com mog lo lais lo finerai:
desesperaz qar eu non pusc veçer
rasons per q'el degnes de me chaler,
pero al mens ai tant retendrai.
q'enz en mon cors l'amarai a rescos
e dirai be de leis en mas chansos.

Si n'Aimanz sabia ço q'eu sai
dir poria qe ben pauc ai occhaisos
noz en amor mais qe noi val raços. 

                               Folchet de marseilla

Ben an mort mi et lor
mei oill galiador, 
per qe s tang q'ab els plor, 
qar il ço an merit, 
q'en tal domn an chausit
on an fait fallimen, 
e qi n'aut poia baus dessen.
Pero en sa merce m'aten, 
q'an eu non cre qe merces aus fallir,
lai on Deus volg toz autres bes assir.

Pero conoisc d'amor 
qe mas dans li es sabor, 
q'aiço dont ai largor
me fai presar petit 
e pognar a estrit, 
en leis qe se m defen: 
zo qe m'en cauça vau fugen 
e ça qem fug [carta 10r] , eu vau sigen.
Aiso non sai cosi m pusca suffrir 
q'en sems non pusc encausar et fugir.

Er aviaz gran folor: 
q'ardiç soi per paor, 
q'er tan tem la dolor
d'amor qi m'a saçit
qai so m fai plus ardit
de mostrar mon talen 
alleis qi m fai veillar dormen.
Donc ai per paor ardimen, 
aisi cum cel q'esters non pon gandir 
qe vai tot sols eu tre çinc çens ferir.

Pros donna cui ador, 
restauraz en valor 
mi et vostra laudor 
q'am dui n'em afreulit
qar merces en noblit, 
mi qe us am finamen. 
Qai cil qi sabon, van disen 
qe croi servir fai manta gen, 
et eu qens am tant qe d'als non consir
per mi et vos veiaz si m dei marrir.

Mas ges o i am per flor
non viraz chantador,
mas li prec mon segnor,
lo bon rei cui deus guit,
d'Aragon m'an partit
d'ira et de matrimen.
Per q'eu chant tot forsadamen
e al seu bel plasen mandamen
non devon ges sei amic contradir, 
q'als e nemix vei qe s fai obedir.

Sai, a las dolor de las dens
vir la ling a lei cui mi rens, 
et er merces, se mi degna acoillir, 
qe mainç bons locs faç son ric prez audir.

Bels  n'Adimanz. deu mi gard de faillir
vas lei qe fail vas ini, s'eu l'auses dir.

                                Folchet de marseillia

Tant m'abelis l'amoros pensamen
qi s'es venguz en mon fin cor assire
per qe noi pot nul autre pens caber, 
ni autre iois no m'es dolç ni plasenz, 
q'adonc viu sans qan m'aucion consire 
e fin'amors allevia mon martire, 
qe m promet ioi mas [carta 10v] trop l'en dona len 
q'ab bel semblant m'a trainat loniamen.

Ben sai qe tot qan faiz es dreiz nien, 
eu q'em pusc mais s'amors me vol aucire, 
qar escien m'a donat tal voler
qe ia non er vencuz ni el non ven.
Vencuz si er q'aucir m'an li consire, 
tan suavet qar de leis cui dezire 
non ai secors, ni d'allor non la ten,
ni d'autr'amor non pusc aver talen.

Bona domna, si us plaz, siaz suffren 
del be qe us voil q'eu soi del mal suffrire, 
e pois lo mals non poira dan tener 
anç m'er semblanz qe l partam engalmen.
Pero, si us plaz qa d'autra part me vire, 
ostaz de vos la beutad e l dolz rire 
el bel semblan qe m'en folis mon sen: 
pois partir m'ai de vos, mon escien.

A toz iors m'es plus bella et plus plasen 
per q'en voil mal al oils ab qe us remire, 
qar a mon pro non poi rien veçer 
et a mon dan veçon trop suptilmen.
mos dan non es, si vals pos nominaire,
anz m'es tan dolz donna per q'eu mal bire, 
si
 m'auçiez qe no us estara ien, 
qar lo meus danz vostre ser eisamen.

Per ço, donna, no us am saviamen, 
qar vos soi fis et a mos
 obs traire: 
e vos tem perdre et mi non pusc aver, 
e us cuid
 noçer et soi a mi nosenz.
pero mon mal no us aus mostrar 
ni dire, 
mas a l' esgard podez mon cor devire, 
qar le us cuid
 dir et eras men repren
e port n'als oils vergogna et ardimen.

Trop vos am mais, domna, q'eu non sai dire,
e s'eu anc
 iorn fui d'autr'amor iaudire
no m'en pened, anz vos am
 per un cen, 
et ai proat l'autrui captenemen.

Cansons, vas lei ten va qi qe sen aire 
gauç n'auran,
 per lo meo escien,
las autres domnas, a cui eu te presen

e celas tres val non mais d'altras cen.

[carta 11r]

                           Folchet de marseilla 

En amor ai tant petit de fiansa, 
q'a pena sai de qem
 sia ioios, 
ni sai per qe m fasa gaias chantos, 
qe cil en
 cui ai maior m'esperansa
no mi vol far de mos mal traids
 esmenda,
anç qan lo sgard non fai semblant qe m veia,

et en aisi fai me morir d'enveia.

Pero mos cors vas autra part, no se pleia 
en dreit d'amors ni s 
camia ma raços:
ez eu reptin d'enian mos oils amb dos, 
qe m fan amar leis
 qe plus me guerreia, 
e s'eu col fal sec mon dan per semblansa
eu prec,
 Amors, pos vol q'en lui entenda, 
qe non fasa faire trop longa atenda.

Qar qi ben fai non es dreitz qe car venda, 
qe assaz val mais 
et es plus saboros.
Ca z'enqere et faire avinen doz, 
qa qerire sol doz 
ab non a tenda, 
qe ma domna non taing qe far o deia, 
q'el Dieu d'amor
 m'a nafrad de sa lansa, 
per qe mon cor en leis anar s'eslansa.

Mas toz hom fai gran follia et enfansa, 
qi loniament vol servir
 en perdons;
e non le n'es reddutz nuls guiardons, 
e cel qe l prend fai
 gran desmesuransa,
qar de servir taing qe hom gaçerdon renda, 
per
 q'eu non voil ma bella do(m)na creia 
qe ia del sieu serviçi mi recreia.

E sapchaz ben, Amor, vais o q'eu stia,
l'am mil aitans qecibe m'en
 dire con fon, 
e son ient cors dous et car francs et bon,
qe de valor 
et de prez senhoreia 
sobre qe tot aia de mi membransa, 
se vals
 d'aitant qe mas chansos aprenda.

E donc merces me vullia et dexenda, 
qe sab com eu son destreitz
 et choços, 
e membre li qe longa entensios 
an descordat mantas
 bonas façenda
per q'es foudatz qi d'amor non espleia 
e non 
auçis qe mais val benenansa 
qi aver la pod q'ira ni malenansa.

[carta 11v]

                                  Folchet de marseilla

Amor, merce non mora tan soven 
qe ia m podez viaz del
 tot aucire.
Qe vivre m faiz et morir mescladamen 
et en 
aissi doblaz me mon martire.
Pero, meiz mort, vos sui homs et servi
re, 
e l servis es m'es mil aitanz plus bos, 
qe de nul autre aver ric guierdos

per q'es peccat amor so sabez vos, 
si m'auciez pois ves vos nom 
m'aire.
Mas trop servir ten dan maintas sasos, 
e son amic en
 perd hom, so auz dire, 
qe us ai servit et anqer no m'en vire 
e qar 
sabez q'al gierdons n'aten, 
qi perdud vos el servirs e siamen.

Mas vos, domna, qe avez mandamen, 
forzaz amors et vos cui tan 
desire, 
non ges per me mas per dreit iausimen 
qe tot plangen vos pre
gon mei sospire.
Q'en mon cor plor qan veiez los oils rire, 
mas 
per paor q'eu non semble noios, 
part mi de vos e traic mal en perdos.

Ia non cuiçera vostre cors orgoillos 
poges al meu tan long desir
 assire.
Mas per paur non feçes d'un dan dos,
non aus eu tot mon mal
traiz devire.
Ai qar vostr'oill non veçon mon martire, 
q'adonc n'a 
gran il merce se al nomen, 
li dolç esgard qi m fan semblan parven.  

A vos volgra mostrar lo mal q'eu sen
et als autres celar et ascon
dire, 
q'eu nol pusc plus tener celadamen.
Donc s'eu non sai cobrir 
qi m'er cobrire 
ni qi m'er fis, s'eu eis me sui traire 
qe si non sab
 celar non es rasos 
qe l celon cel a cui non es nul pros.

Domna l fin cor qi eus ai nous ans tot dire, 
mas ço q'eu lais
 q'eu non dic per non sen 
restauraz vos en bons entendimen

mons Aimans diç q'eu li sui traire, 
e mons tostemps qe vas 
lui sui gelos, 
qar tot mon cor non retrac a el dos.        

[carta 12 r]

                           [Folchet de Marselha]

Greu fera nuls hom fallensa, 
si tan temses son bon sen, 
cum 
lo blasme de la gen 
qi iudia ab desconoissensa, 
q'eu faill
 qar lais, per temensa
del blasme desconoissen, 
q'en contramor no m'en
pren, 
q'autresi n'ez trop sufrensa, 
cum leus cors ses retenensa.

Qar en vostra mantenensa 
me mis, Amors, franchamen 
e fora i
 morz veramen 
si non fos ma conoissensa, 
donc non aiaz mais credensa,
 
q'eu m'an si cum soi l plagnen,
ni mora oi mais tan soen.

e  mas chansons q'en parvensa, 
n'avian men de valensa.

Ni ia merces no vos vensa 
per om q'eu non la i atten, 
anz me starai planamen 
ses vos pos tant vos aiensa, 
franx de bella captenensa, 
s'eu pusc en aison n'enten.
E cil suffran lo tormen 
qi fan per fol atendensa, 
anz del peccat penedensa.

Mas eu avia plivensa,
tant qant amei follamen.
En aiço q'om vai disen: 
ben fenis qi mal comensa.
Per q'eu avia entendensa 
qe por proar mon talen, 
m'ag sez mal comensamen.
Mas er comisc a presensa 
qe toz temps m'agr a tenensa.

E si m degraz dar guirensa 
qar miels gazagna et plus gen 
qi dona q'aicel qi pren, 
si prez n'a, ni benvolensa.
Mas volts es en vil tenensa 
vostra fars et en nien, 
q'om vos sol dar, er vos uen.
Mas lais m'en q'eu ai sabensa 
de mal dir et abstenensa.

N'Aiman al vostre sen, 
e de toç temps eissamen, 
mi teng d'amors qe parvensa 
en faiz mas pauc vos agensa.

                                     Folchet de marseilla

Mout i fez gran peccat, Amors, 
pois li plac qe s meçes en me, 
qar merce non aduis ab se,
ab qe s'adolçes ma dolors. [carta 12v]
q'Amor perd son nom e l desmen
et es desamor planamen, 
pois merces no i pot  far socors.
Per qe l fora prez et honors
pos il vol vencer totas res, 
q'una vez la venqes merces.

Si no us venz vencuz soi, Amors: 
vencer no us pusc mas ab merce.
E s'entre tanz mals n'ai un be, 
ia no us er dans ni desonors. 
Cui daz vos donc qe us estia gen,
qar mi faiz plagner tan soen 
ans en val mens vostra laudors.
Pero mals me fora dolçors, 
sol l'aut ram a cui me soi pres 
me pleies merceian merces.

Mas trop adirat amors,
Qar ab merce se n desave. 
Pero l miels de miels qe hom ve, 
mi dons qe val mais qe valors,
eu pot leu far a cordamen, 
qar maior n'a fait per un cen: 
qi veu cum la neus el calors, 
zo es la blanqessa e l colors
s'acordant en lei, semblanz es 
q'amors si acord et merces.

Esters non pusc durar amors,
e non sai cosi s'en deve
de mon cor q'aisi us a e us te, 
qe re non par qe n'aia allors, 
qar si be us es grans eissamen.
Podez en mi caber leumen 
qos devezis una grans tors, 
en un pauc miraill e l largors 
es dinz tan grans qe si us plagues,
enqer neis i caubra merces.

Mas non pod esser pos Amors
non vol, ni mi dons so cre.
Pero de mi dons non sai re, 
q'anc ton non m'enfolli follors, 
q'eu l'auçes dir mon pensamen,
mas cor ai qe m captel ab sen 
et ardimen qe m tol paors, 
Pero esperar fai la flors 
tornar fruit e d'amor si m pes
qe speran la venqes merces.

Trop mi soi gardaz per no sen, 
q'a mi eis m'a emblat Amors 
er qe t'a estorç de sas dolors.
mas dir pusc q'eu eis me sui pres, 
ne us no me'n a valgut merces.

N'Aimanz, la vostre secors 
ara et tost temps voill ben aillors,
mas aiço non voil sapzaz ges, 
q'anc qar neis no la sap meres.

[carta 13 r]

                              Folchet de marseilla 

Tant mou de cortesa rason
mon chantar q'eu no is pois faillir.
Ennanz men dei meill avenir 
qe mais non fe et  sabez o q'om
qe l'einperaris me somon.
E prega m fort q'eu m'en ieqis,
s'il mal sufris.
Mais qar il es cim et rais 
d'ensegnamen
non s'eschai q'al seu mandamen 
sia mon saber flas ni lenz, 
anz taing qe dobles mos enienz.

E s'am per lei en ma chanson
de lausenger cui deus a dir, 
a qi lor voill del tot mal dir
ni ia deus noca lur perdon,
qar an diz so q'an ver non fon
per cela cui obedis
me relinqis
e cuia qal ior ai asis
mon pensamen.
Ben m'odon per gran fallimenz, 
qan per ço q'eu ain finamen 
per el q'el dison qe nienz.  

Amerai la donc a lairon, 
pois vei q'il nom degna sufrir, 
q'i enzei mon cor la desir, 
e sai qe far m'er voill o non.
qe l cor ten lo cors en preson, 
et al si destrez et conqis 
qe no m'e vis 
c'aia poder q'eu men partis.
A banz a ten, 
q'anqer la vencha sufren, 
qe merce ab lung sufrir venz 
lai u non val força ni nienz.

E se merce non me ten pron, 
qe farai, porai m'en partir? 
Non eu, qe pres soi a morir.
de guisa qi m'er sobre bon
q'en pensan remir sa faison, 
e remirand en languis 
qar ella m dis 
qe non dara ço q'eu l'ai quis 
tan loniamen, 
ni per aiço no m'alen 
anz dobl'ades mon pensamen 
e morai si mescladamenz.

Ni per aiço no m'abadon,
qar en ai sempre audi dir, 
qe mensogna non pod cubrir, 
qe non mora qalqe sason.
E pois drez venz fals occhaison, 
anqer aissi plus e devis, 
com eu fui fis 
qar si fai suiez et aclis 
de bon talen,
de lei amare apres conten
mon fin corages et mon senz,
chascun cui amar plus formenz.

[carta 13v]

                     Folchet de marseilla

En chantan m'aven a membrar 
zo q'eu cuid chantan oblidar, 
mas per ço chant q'oblides la dolor 
de l mal d'amor
mas on plus chant mais me sove, 
qa la bocha nulla ren no m ave,
mas sol merce 
per q'es vertaz et sembla be
q'inz el cor port, domna, vostra faiçon
qe m castia q'eu no vir ma roçon.

E pos amors mi vol ondrar
tant q'en cor vos me fai portar, 
per merce us preg qe us gardez de l'ardor,
qe us ai paor 
de vos, molt maior qe de me.
Donc pos mon cors, domna, vos a en se, 
si mals li n ve
pois dinz el sufrir le us cove.
E per ço faiz del cors so qi l'es bon
el cor gardaz si com vostra maison.

Q'el garda vos et ten tant car 
qi'l en fa nesci semblar, 
qe'l sen i met lengein et la valor, 
si qe'n error 
laissa l cors per sen q'en rete.
Com mi parla mantas vez s'en deve, 
q'eu non sai qe, 
qe m salud hom q'eu non aug re.
E ia per ço nuls hom no m'ochaison 
si m saluda et eu mot no li son.

Pero l cors no us deus ges blasmar 
del cors per mal qe l sapcha far 
qar tornad l'a al plus ondrat seinor
e tolt d'allor 
on trobav a enian et non fe.
Mas dreiz torna vas son segnor, anc se, 
pero non cre
qe n deing si merces non mante, 
qe l intr el cor tan q'en log d'un ric don 
deing escoltar ma veraia chanson.

Qar si llom degnaz escoltar, 
domna, merce i deuria trobar, 
pero obs mes q'oblides la ricor 
mas la laudor 
q'eu n'ai dit en dirai ia se, 
pero ben sai mos laudars pro nom te 
cum qe m malme.
Qar l'ardors me creis e m reve, 
el focs qi l mou, sai qe creis a bandon, 
e q'om nol toc mor en pauc de saçon.

Morir pusc be, 
N'Aiman, per mia bona fe, 
ni si m doblava l mals d'ai tal faiçon, 
q'om doblal poinz del tauler per raçon.

Cansons

                               Folchet

[carta 14r]

Vos voler oltracuidaz 
ses inz en mon cor aders, 
pero
 non dis mos espers. 
Ia puosc esser accabaz, 
tant aut 
ses es penz.
Ni no m'autreia mos senç, 
q'eu sia desperaz,

e soi aissi mertadaz, 
q'eu non desper, 
ni aus esperanç aver.

Qar trop me soi haut poiaz 
ves q'es petit mos poders, 
per
 qe m castia temers, 
qar aital ardimenz
fac noz a mantas 
genz.
Mas d'un conhort soi iausenz, 
qi m ven de ves autrelatz,
 
e mostra m q'umilitatz 
l'a tant en poder 
qe ben me pot escader.

Tant si es mon cor fermaz, 
qe menson ia m sembla vers,

qe ai tal mal traich m'es le sers. 
Pero ben sai q'es vertaz 
qe
 long atur venz
per qe us prec, domna valenz, 
qe sol d'ai tant me sofraz

e poi serai gent pagaz, 
qe m laisser voler 
lo gauç qu'eus desir aver.

Ben parec nesci e taz 
e trop sobrardiz volers, 
qar solament
 uns veders 
m'a decebut tant viaz 
qes conigdetamenz 
me v
enc al cor uns talenz, 
tals don eu soi enamoraz, 
mas pos m'es 
tant fort doblaz 
qe maitin et ser 
me fai dolçament doler.

Mas pero chantar non plaz, 
si m'en valgues esteners,
anz
 me fora non calers 
laissar deport et solaz.
Oi mais pos n'es 
meinz 
l'emperariz cui iovenz
a poiaz en lauçor graz, 
e se l
 cors noill fos forchaz, 
il fera saber 
com fol se sap de chader.

                                   Folchet
Cantan uolgra mon franc cors descobrir
la o m'agrobs qe sus
 saupuz mon vers.
Mas per dreit gaug me fallit mon sabers,

per q'ai paur qe no i puosc avenir 
q'uns novel ioi en cui ai ma
 speransa 
vol qe mon chant per lei sia adrers, 
ed a lei plaz q'eu ennanz sa
 laudor 
en mon chantar, don ai gaug et paor, 
qar son preç sabis lauçador.  
[carta 14v]

Per qe non par qe podes devenir
son prez cortes q'er tant
 aut aders, 
qar o non dei en ver semblant faillir,
qar q'eu chant en
 leu de bon audir, 
qe son bel ris et sa bella semblansa 
me pars ses 
oils tan garda veers, 
per q'eu poghes retraire sa valor
e de bon
 prez triar lo meillor 
e dels aman lo plus fin amador.

Car anc no l dis, tam tem vas lui faillir, 
q'un ses en lei a turat
 mos volers.
Mas der enant no me cal mais temer, 
q'eu sai qe l focs fa
 brasa per cobrir,
e Dieus d'amor a m nafrat de tal lansa 
don non ten pro 
soiornar ni iazers, 
q'eu ai lascad per leis cui eu açor, 
tals qe m'a fait 
gran ben et grand honor, 
mas ben dei hom cambiar per meillor.

E doncs pos eu non ai mais lo desir, 
non ai donc pro mout es gran mon
 poders, 
se vals d'aitant me n'a donat leçers 
e doncs per qe ni vuilh de plus
 enardir, 
qar sei beil oill et sa gaia semblansa 
don pasc mos oils, tan m'a
grada l veçer.
Mandat conort tal qe meu de folor, 
q'ades m'es vis qem
 vulha dar s'amor, 
qan voilh ves mi ses oils ples de dousor.

E donc, domna, q'eu mais non puosc sufrir 
lo mal q'eu trag per vos, mai
tin et sers.
Merces n'aiaz, q'el mond non a avers 
qi, senes vos, me
 podes enriqir.
E qant vos vei, soven n'ai tal doptansa 
q'ab vos me
 faga oblidar mon calers.
Mas eu, qe sent la pena et la dolor 
no vos
 oblit ges, anz i teing noit et ior 
les oils el cor si qe nol vir aillor.

                                        Folchet
Chantar mi torn ad afan
qant mi soven del baral, 
e pois d'a
mor plus non cal.
Non sai com ni de qe chan, 
mas qex deman
da chanson 
e no il cal de la raison, 
q'autressi m'es obs la faça 
de nuo,
 cum los moz el son. 
E pos forsaz, fes amor, 
chan per dept e de folor,

pro er mon chanz caballos, 
si non es avols ni bos. 
[carta 15r]


Amador soi d'un semblan, 
e l ric cube d'autretal, 
c'ades ab dolor
 coral 
merman lor iois on mais n'an, 
qe en luoc de fenestra son,

qe merma s'om ia pan
on plus pren, qex so qe chaza
 plus a de 
segre ochaison,
per q'eu teing cel per meillor 
qe rei ni emperador

qi cel mals cubs venz am dos,
qi venz hom plus dels baros.

Ben fora s'om preçes tan 
Dieus com si ni ben cum mal, 
mas ço 
prez hom qi non val 
e son pro ten hom a dan, 
per q'eu non aus nostre 
pro
dir
 chantan, qe non sap bo 
al segle in cue qi l placha 
qi l diren
 si son mal no.
Mas pero la deishonor 
puos dir, sil l truc entre lor.

Son vencut ni bassat ios, 
puois tuich vencut venzon nos.

Ben venz hom, pois nul deman 
no i fan de la vinta mortal.
Mas si 
nos fossam leiall, 
tornera antz ad honor gran.
Q'uns cortes genz
 de Dieus fon, 
q'al rics trobes son perdo, 
qi s fan plus frevol
 qe glacha 
qi dab strenenç a l somo,
mas combatten ab lauçor, 
n'a Deus
 pres en son labor 
mainz qe ia consessios
no ill plagra s'a qi no sos.

Donc, nostre baron qe fan,
ni l rei engles, cui Deus sal 
e iuça a
ver fonz son iornal 
molt i'aura l'art enian
s'il a faiz la messio

en autre fan la preiso, 
qe l'emperaires perchaza 
cum Deus cobres
 sa reiço.
Qe prim
ers cre qe socor
si Deus li rent so honor, 
res 
taing, tant es rix lo dos 
qe tal sia l ghiardos.

Al rei francs lau re fachal, 
tornar c'om no l teng a bo.
Per q'eu 
dic, s'era i socor
q'es ops qe no s don paor, 
e s'ar noi vai qe saisos

dic c'au ni des per un dos.

N'Aiman molt mi sap bo
e molt en prez mais valor, 
c'ab 
em baral mon seignor 
e monos prez e messios,
aissi cum s' anc 
re non fos.

E toç temps et eu et vos, 
e l'uns per l'autre ioios.

[carta 15 v]

                                 Folchet de marseilla

Si tot me soi a tard aperceubuz
aisi cum cel q'a tot perdut 
et iura 
qe non iog mais a gran bonaventura, 
me dei tener, 
qar me soi conoguz
del grans enians q'Amors vas me façia.
Q'ab 
bels semblanz m'a tengud en fadia, 
mais de dex ans a lei de mal
deutor,
q'ades promet mas re non pagaria.

Q'ab bels semblanz qe fals amors aduz, 
s'atrai vas lei fols
 amanz e s'atura, 
q'ol parpallion, q'a tan folla natura 
q'es fer el foc
 per la clartat q'ei luz.
Mas eu m'en part et segrai autra via, 
q'om
 mal pagaz qe stiers no m'en partria, 
e segrai l'aib de tot bon 
seruidor, 
qe si rais fort si cum fort s'umelia.

Non muderai, si ben soi irascuz,
ni faz de leis chantan ma 
rancura, 
ni diga ren qe no i semble mesura. 
Mas ben sapcha q'a
 sos obs soi perduz, 
q'anc sobre fre no m volg menar un dia, 
anz
 mi fez far mon poder tota via.
Et anc sempre cavals de gran valor

q'in beorda trop soen felnia.

Fel for eu trop mas so m'en retenguz
qar q'ab plus fort de si se 
desmura.
Fai gran foldaz, ne is a gran aventura 
e de son par, q'esser'
en pot vencuz.
E de plus freol de si es villania, 
per q'anc no m plag
 nim plaz sobransaria, 
pero en s'en devon gardar honor, 
qar senz
 aunid preç trop mens qe follia.

Amors, per ço m'en soi eu recressuz
de vos servir, qe mais non 
arai cura.
Q'aisi c'om mais preç hom laidi pentura
de long no
 fai qant es de pres venguz.
Pres au eu vos mais qan no us cainos
sia, 
e s'anc ren volg mais, n'ai qe'r non voldria
q'aisi mes pres
 cum al fol qeridor
qe dis q'aurs fos tot qant el tocaria

Bel n'Aiman, s'Amors vos destregnia, 
vos nin toçtemps eu non 
[carta 16r] conseillaria: 
Sol, membres vos qant eu n'ai de dolor, 
o qant de
 ioi i a plus non vo n caldria.

En plus leial sab los oill vos neçia 
aisi cum faz ab lo cor
 tota via, 
zo q'eu ai diç poria aver valor. 
Qe us qier conseil et 
conseill vos daria.

                                   Folchet

Ia non cuit hom q'eu change mas chansos, 
pois non cangia mos
 cor ni ma raços:
qar s'em iaçis d'amor, eu m'en lauçera, 
mas 
q'eu mentis no m seria nuils pros.
Q'autressi m ten cum se sol en
 balançha, 
desesperat ab alques d'esperança, 
pero non vol del tot
 laissar morir 
per ço qe m puosca plus soven aucir.

Mas er vei ço q'anc non cuigei qe sos
qe soi tornaz de mi me
theis gelos 
contra mi don q'eu no la correiera.
Mas tot conseil
 qe d'amor si es bos 
n'ai assaiatz et pois re no m'enança, 
tot li farai
 de desamar semblança.
Ai lais q'ai dit ia m cui dev'eu cobrir 

e donc oi mais ia sab tot mon albir. 

Donna, sperança et paur ai de vos,
ar men conort et era m
 soi doptos, 
pero paors tem qe m'apodenera.
Mas un conort
 ai d'amor a saços: 
q'ab tal poder mi mostra sa contança, 
qe plus 
no m pot mostrar de malestança.
E fai esforç qi pot en se sofrir   

ir' e poder de cel qi vol delir.                                                       

Mas ben conosc qe gran meillorasos 
es de cort fait qant
 hom n'es oblidos, 
ia mais amors a tal tort no menera: 
si ia
 pogues tornar desamoros.
Pero, leus cors tol mainta benenança

q'eu neg faillir maiç per q'eu doptança 
qe l fallimen d'autrui 
taing q'om remir 
per ço q'om gard se meçeis de faillir.  
[carta 16v]

Donna, ben vei qe non val ochaisos,
q'amor non vol q'eu tan sia
 gignos. 
Merce vos clam qe non enqera, 
tan es mon cors
 de vostr'amor cortos.
Voillaç, si us plaç, complir la devinança,

com dis q'eu ai dautr'amor benenança, 
e qe us poges cobertamen 
iausir, 
e l bruç venges de lai on sol venir.

A na ponça cals esforç faz per vos 
qar era chan e n'ai null 
allegrança,
qe morç de mon seignor mi desenança, 
qar vos
 sabeç qe il sabia iausir
cui deui om onrar ni enançir.

A n'Aiman vai, chanson, e t' enança 
et an toç temps et di lor 
ses doptança 
qe totz ai tals soi cum eis in albir, 
e no me
 pot niulç faiç enfadeçir.

                             Folchet de roman

Qant ben me sui a pensaz, 
tutz l'als es mens mas Deu,

q'eu hom lais la lou e l fei
e tuz las heritaz: 
el ricor 
del segle malvaz 
non e mais un trepassemenç, 
per q'om deuria
 esser temenz
e leials ses tuç en ians, 
qar chascun es viandans.

Ai tantost com hom es naz, 
mou et va com romeu
a iornaz,
 et es greu 
lo viag, ço sapchaz, 
q'a hom sen va toz eslaissaz

ver la mort, q'aur ni argens 
no li pod esser garens, 
e qant 
om viv plus d'ans 
ses Dieu, mais fa de sous dans.  

E tu, zaitius, qe faras, 
qi conois el mal el ben? 
Fols es se non
 te souen
don es venguç, ni on vas. 
E se n ta vida ben non fas,

tu metheis t'es eschernis, 
e si se m part l'esperiz
charchaz de 
pechaz mortals, 
qar a tutz es mors perpetuals.

Ar garda com oberas, 
Meinç qe vida te sosten, 
qa mantas 
[carta 17r] vez q'en deven 
qe hom mor en un trapas, 
per q'om non de
uria esser las 
de ben far, qan est ailiç:
qan un sol puntz es
 failliç, 
le ioi da qest segle fals 
qa tutz es mors comunals.

Eu non vei feble ni fort 
qar tan sapcha de schermir 
qe
 a la mort pusca gandir, 
qe non gard agur ni sort, 
ni dreit, ni
 mesura, ni tort, 
q'aisi tost non prenda l meillor 
com fa l sordeior.

Pero neguns hom per nul plait 
non puosc gardar del soi trait. 

On ias mais un conort: 
qe hom pens en Deu servir, 
e qe s 
gard de faillir 
mentr'om vais vas la mort, 
qar passar nus 
conven al port 
on tutz passan a dolor,
e rei e emperador,

e la trob hom a traisat
el ben e l ma qe hom a fait.

Pregheu, Deu, per sa dolsor, 
qe n'esgard de mortal agaiz

tro l seu plaser aiam faiç.  

                                    Folchet.

Luçenç, larc et arditz a drez amoros
era, qan vei lo gais
 termin et gentz,
qe fai la flors espanditz per la plagna.

El rosignol chanta iosta verç fuoil, 
ma eu non am son douç
 chant si com suoil,
pois mi dons plaiz qe toç bens mi soffragna.

Pero ben sai qe dreitz es e rasos, 
q'es cels q'es francs et hu
mils et plasenz
sia plus mals d'autrom et plus felos, 
qan no il ten
 pro merces ni çausimen.
E pois mi dons m'è selvagia et estraigna,

leu pot trobar a me mal et orgoill.
Mas leis non cal si m perd,
 per qe non voill 
Plus de s'amor, 
ni a cor qe m'en plaigna.

Non dic eu ges qe toz temps si eus non fos, 
e non feçes tot son
 comandamenç, 
sol qe non fos sos cors tant orgoillos, 
mas si 
tot s'es bona et bella et plaçenz,
franc et gentils et d'avinent 
[carta 17v] compagna,
ia non aura si no l vol tot qan voill,
ai los qe m
 val si eu l'am o si men tuoil, 
qi fai semblan qe rens de mi no il tagna.

Totz mal menaiç for ieu, si çels et bons, 
franc et humils et de
 toç en ians bros,
e s'aubla entrels desconoisenç, 
cobrir mon ioi
 qe fals cui deu contragna.
No me nesso de vostramor gangoill,
so
 si m volges la gençer qe s despuoill, 
ia non ferai fencha, ni gran ni lagna.

Pero me stau marritz et consiros, 
car anc l'amei, ni failli tan
 mon sens,
qar per un ioi don no soi poderos, 
soan ai lors, totz
 autres çausimenz, 
aisi no m sai conseil a covire magna, 
s'autra
 non am et ella desacoill.
Fols es qi, qe totz q'an veçon sei oill,  

ni qi pert trop so qe non gaçagna.      

Amors, loncs temps ai estat en bretagna 
e faiz pechat, qar
 me mostraz orgoill 
si eu plus qe totz la ul n'amador vos voill,

ni mais vos ames dreitz, doncs qe m'en plagna.

                                 Folchet

Pois entremes me soi de far gaia chanson,
ben dei gardar qe 
faus moç no i entenda,
e s'eu dic ren qe madonna en grat prenda,

ben m'en sera rendut bon gaçerdon,
et auren tort si mos chant non es bos.

Per qe qar il me dona l'art e l geing 
e so q'eu fag non dei metre en desdein.

E si tot m'es de semblant orgoillos, 
non ai poder qe vas autra
 m'entenda, 
qe l cor e ls oils me mostron qe me renda,
tant m'agradan
 de sa bella faisos. 
E qant eu m'en cug partir mais me pren, 
La s'ena
mor mas denant qe m'aten, 
qe m fai tornar vas leis, tant mi destrein.

Anc nuls amans per dons non sofrir, 
tan gran dolor ni tan greu ma
lennansa
per mer seus preg qe m digaz tal pesansa, 
s'il cor non a qe s
 mellhur en vers mi, 
per qe vengues plus viatz a la fi, 
q'assatz val 
[carta 18r] mais morri al meu senblan.
Qe toz temps vivre a pena et ab afan.

Loinh m'es des oill mas del cor m'es tant pres
s'ela per cui
 soen plang et sospir 
et on plus n'ai d'afan et de martir, 
dobla l'a
mor et creis et nais ades.
E qar son sieus non qe m'en guanses,
si 
m'es tant en l'ensenhament, 
per qe ai respeit qe n'aurai iausiment. 

Cansonetta, vaiten tot dreit cami, 
vas a mi dons en cui ai
 m'esperansa, 
e digaç li q'aia qal qe menbransa 
de mi qe l'am
 sens enian ab cor fi,
q'anc per ma fe da l'ora q'eu la vi, 
non mi mu
dei, nin cangei mon talan, 
ans l'am ades e la dopt e la blan. 

                                 Folchet de roman.

Qan cuit chantar, eu plaing et plor 
per ço qe vei es devenir,

qa per pauc non muer de dolor, 
qant en mon cor pens 
et consir 
la perda e l gran dampnage 
q'a pres cortesia et solaz.

Qar se de servir vos m'eschaz, 
nius donaz allegrage, 
il di
ran q'eus es fols provaz
si de tot ioi non vos laissaz.

Tornaç es en pauc de valor 
la segles qi l ver en vol dir,

e il clerge son ia li peior,
qi degran los bes mantenir, 
ez
 an un tal usage 
Qe mais aman guerras qe paz, 
tant lor 
plais maleça et pechaz: 
per primer passage, 
m'en valria
 esser passaz, 
qe l mais de qant vei me desplaz.

E son vers lor meçeis traior, 
le mais dels rics per qe ls air,
il ant oilç on non a lugor, 
q'en re non sabont avenir 
qe sia
 d'agradage, 
q'aisi ls ei sorba cobeitaz, 
e ni anç et fina malvestaz

qe de struch an parage, 
e per aqels pert sas clartaz, 
preç
 et valors et leialtaz.

Ben volgra agessen un senior 
ab tant de poder et d'allor, 
[carta 18v]
q'al avols tolgues la richor 
e no il laisses terra tenir,

e dones l'eritage
a tal qi fos pros et preisaz,
q'ìaissi fo el
 segles comenhaz, 
e no i gardes linage. 
e mudes hom los
 rics malvaç, 
si com fai prior et abaz.

Ar prec al bon emperador
qi s'es croisaz per Deu servir,

qe mueva ab força et ab vigor 
ves la terra on Deus volc
 morir, 
e mes son cor en gage 
per nos, en fo en croiz levaz

et es tot hom desesperaz, 
qi no i a ferm corage.
qi ve com 
 el fo clavellaz 
per nos et battuz et nafraz. 

Tuit deurian aver paor 
qar melç no li sa bon grazer

zo q'el sofre per nostr'amor, 
q'el receup mort per mort au
cir, 
tan volc nostr'homenage 
per qe so de honora naz.  

toz hom qe l fervira croçaz 
ni fara l seu viage,
q'anc puols
 q'el fo deseretaz 
non ac honor crestiendaz. 
 

Emperaire, si be us pensaz, 
com Deus fai vostra volun
taz, 
mout haurez bon corage, 
q'el val et es vers ço sapchaz.

qe vos cobrez sos heritaz.

Seruentes, Mon Cenis passaz 
e anoth del Carret digaz, 

q e us tramettet per message, 
qez an lai on Iesus fo naz 

puois er sos bons preç coronaç.

                                  Folchet de roman seruentes.

Ma bella donna, per vos de esser gais, 
q'al departir
 me dones un dolç bais, 
tan dolçamen lo cor del cors
 me trais 
lo cor aves, donna, q'eu la vos lais 
per tal conven
 q'eu nol voil cobrar mais, 
qe meill no pres a Raol de Cambrais, 
[carta 19r]
ni a Flori, qan poget el palais,
com feç a mi, qar soi fins 
et verais, 
ma bella donna.

A vos me vallia Deu, 
qe mil aitans son meil vostre qe
 meu.
Obedient plus qe serf ni iudeu, 
e de vos teng mon
 aluoc et mon feu, 
e null trabaill non pot esser greu, 
sol q'a v
os plaça, anç mes plaçens et leu.
E morrai tot aissi, com 
 fes n'Andreu, 
e valgra mais pagues mort vint romeu,

ma bella donna.

Ia vos am eu tan fort; 
se no vos ai vencuz, soi a mal post,

q'eu ai ben vist et coneguç en sort
q'en breu de temp m'auran
 li sospir mort 
si eu ab vos en chambra non deport.
Ha, 
dolça res, vostre cor sia cort, 
qe ren sen vos no me poi dar
 conort, 
se n'aisi mor, pechat n'aurez, et tort, 
ma bella donna.

No me laissaç morir,
qe mil aitant vos am q'eu non sai 
dir, 
qe nulla ren non am tan ne desir, 
com eu faz vos per
 cui plaing et sospir.
Lo danç er vostre se n'aissim faiz languir,

qar plus vos vei, mais vos ve embelir.
Nafrat m'avez, non
 sai tan de schermir 
ab dolç esgard et ab genç acoillir,

ma bella donna.

De vos soi enveios: 
sabeç per qe qar es valenz et pros, 

e ges parlant et d'avinent respos, 
q'anc non vos ne qe non
 si amoros, 
qe Deus vos de cors ab bella faiços 
e ia no us
 pes sen soi un pauc gelos; 
e per amor fu vencuz Sala
mos, 
aissi soi eu cortesa res per vos, 
ma bella donna. 

[carta 19v]

                                            Folchet de roman.

Donna, eu pren comiat de vos,                
ez anc non sui plus angoissos          
com soi de vostra departia,   
e comant vos a Deu, amia               
per cui mos cors languis et font,   
qe mais vos am qe rem del mont; 
qar de puesc qe us parlai ni us vic,   
ren del mont tan non m'abelic,        
qar neguna tan ben non fai.             
tot qant a voill en prez s'eschai,          
ni neguna tan ben non di
bels plaçers ni tan gen non ri.
q'
ab bel semblan, franc et cortes,    
aveç mon cor laçat et pres,
tan qe dal re non pueis pensar       
mais de vos servir et amar;
e sen grat seruir vos sabia,
ia mais marriment non auria,         
d
onna, qe ia non voilla Deus, 
se meilç non soi vostre qe meus.     
Qe la nueit, qan soi en durmiz,             
s'en vai a vos mos esperiz,
d
onna, ar agues eu tan de ben,
qe qan resveil et m'en soven,        
per pauc non voil los oilz crebar,
qar s'entremettent del veillar;
e vauc vos per lo leich cerchan, 
e qan nos trob reman ploran,
q'eu volria toç temps dormir
q'en sonian vos pogues tenir.


Mas aissi com plaira sia,

q'en vos es ma morç et ma via;

q'autra no me pot aiudar, 

vos me podez far o defar.

Q'eu am pro mais per vos morir

Qe per autra dompna guarir;

mas vos n'aurez pechat et tort,

se mais non m'amaz uiu qe mort.
E sai ben qe gran ardimen
faz, dompna, qar en vos m'enten,


qe ben sai c'a mort non s'ataing.

Pero fai sol qi non s'en plaing

al mege qi lo pot guarir;

q'om non se deu laissar morir

qe non faça som mal saber 

al mege qi li pot valer,

per q'eu o faz saber a vos,

bella donna valenz et pros,

de cui teing tot qant ai en feu:   [carta 20r]
et comandarai vos a Deu                    
qe senz cor vauc et senz cor veing,   
e ses cor ades me sosteing,                 
qe de cor soi mondes et blos, 
bella dompna, vos n'avez dos,            
qe vos avez lo meu e l vostre,              
e ai ben talen qe vos mostre:               
qan preses mon anellet d'or,                
mi traisses dinz del cors lo cor,
q'anc pueis en mon poder non so,
anz remas en vostra preiso           
e vos per fin'amor enteira,                  
dompna, mi des vostr'almosneira,   
don eus vos rent cinc cenç merces,    
q'amorosamen m'avez pres;             
e farez peccat a sobrer                        
s'auciez vostre preisoner,                      
dompna, mais d'aitam me conort.        
q'anc hom non feç tan bella mort    
c'om eu farai s'eu mor per vos,              
per q'en dei esser mout ioios,
q'eu non cre qe negus fos naz          
con tan bel glavi fos navraz               
com eu soi, ni ab tan plaçen;             
o in vera o viva a vos mi ren,                
qe vostre cors non a pareil               
en tan qan hom vei lo soleil                 

qe tan l'avez bel e ben fach
Qe li autre m semblan esser lach,
qe qan vei la gula e la faça,
plus blancha qe neus sobreglaça
e vei lo menton ben assis,
ben cuch esser en paradis;
e qan vei la bocca vermeilla,
q'anc Deus non sap far la pareilla
per baisar ni per rire gen,
ni per enamorar la gen,
a donc soi eu enamoraz,
qe non sai qe dic, ni qe faz,

e qan vei vostras bellas denç,
plus blanchas qe n'es fins argenz,
e vostra color natural,
qe Deus fez qe no i a ren al,
aissi soi d'amor entrerpres.
qe q'un sona non respon ges.

Qan vei vostre bel nas traiz
e l cils gignosez e petiz, 
e ls bels oilz rienz en la testa,  
de ioi faz dinz mon cor gran festa;

e qan vei lo fron bel e blanc, 
tal qe son pareil non vi anc,

e vei los cabeilz genz et sors,
qi reluison plus qe fins ors,
si soi esperduç et pensis, [carta 20v]
qe non sai si soi morz o vis.     

Dompna, vos audir mon corage,
mas, si ben voleç el visage
esgardar, lor poreç chausir
Qe us es cella qi m fai murir;
e si esguardaz cals vos e sez, 
de qal beutaz et de qal prez,
ni de mi qi soi, ni qan vail,
toç temps vivrai mais ab trebail;
mas non mi deu noire parages
ni riqueza, ni auz lignages,
c'om non deu gardar en amor
gran parage ni gran richor,
q'amors deu esser comunals
pois l'uns es ves l'autre leials,
qar fin amors pren a amic  
tant tost lo paubre com lo ric,  
e val mais merces qe raços  
en amor, ço dis Salamos
per q'eu dei ben trobar merce
en vos, pos mais am qe re.
dompna, tot aissi o fai Deus,                                 
qar qi meilz l'ama meilz es seus.
Donc, pos eu vos am mais e plus,
meilz vos dei aver qe negus;
qe vostr'hom soi e vostre sers,
plus obediens q'uns convers
e s'en amor volez entendre,
non vos devez ves mi defendre
q'encar non façaz plaçer,
se l Deus d'amor es dreiz ni ver;
qe tan vos soi ferms e leials
qe Tristan fo vers Ysout fals
contra mi, e vers Blancha flor
Floris ac cor galiador.
Aves qe vos soi francs et fis,
qe qan truep homen del pais
on vos estaz no il aus parlar
ni m pueis partir, ni m sai lognar,
anç li vauc demandant raços
tant qe lo faz parlar de vos;
e adonc non me pueis tener.
en pes, anz mi ven a chaer,
si qe vergoigna n'ai soven;
chascuns sen vai a perceven,
q'eu non o pueis far desconoisser,
q'uns orbs o poriad conoisser
ke vos m'avez pres et lazat:
e volgra aguesses la mitat                                 
o l terç o l qart del mal q'eu ai,
q'adonc sabriaz co m'estai.
Mas vos, non senteç la dolor
ni l mal qi m ven de fin amor,
ez eu non serai ia mais lez.  [carta 21r]
s
e vos vostra part non sentez 
q'adonc sabriaç vos de ver      
qe us es cella qi m fai doler;      
q'altre mal mi semblavan iuec     
tan q'eu senti d'amor lo fuec.
Vers es l'eiaxemples de ramart,      
tal se cuida chal far qi s'art;     
qar el primer acondamen       
me trais pres de vos planamen,      
e vos, ab ioi et ab solatz,      
mi tendeç en rient un laz      
q'eu non gardei tro qe fui pres:      
aissi fui d'amor sobre pres.      
E pagues mi ben come fol      
qan mi meses lo braç al col      
e m disses q'eu era primers      
amics e seria de rers       
e anc vos fos enamorada,
donc fos la veritaz provada      

a qe n'agues crebat l'un hueil.      
dompna, ben sai q'eu dic orgueil,      
mas non m'en devez piez valer,      
qe per toç luers vos ai dit ver;      
e se m teneç en tal balança,      
compainz serai Andreu de França      
qe mori per amor s'amia;      
e pueis venc tart la repentia,
q'ella s'en repenti mout fort
qar non l'ac eschapa de mort.
Atrestal aventura e de me,
dompna, se no m'aveç merce:
ke, s'en breu temps non m'aiudaz,
mort mi trobarez, ço sapchaz;
e ço es ben veritaz pura, 
ke trobem en Sainta Scritura:
qe dompna qe aucit lo seu
a escien, non vei pueis Deu.
Ma bella dompna, se vos plaz,
de mi vos prenda pietaz:
qe mort me podez far caçer
o viv me podez retener,
q'eu soi tot en vostra merce,
far mi podez mal o be;
Ma s'eus prec per vostra franqesa,
qar es del mont la plus cortesa,
la plus plazenz e la plus bella,

e cil qi gençer se cap della,
q'un pauc m'aleugesez mon martire,
qar ren del mon tan non desire
com faz vostre bel cors leial;
qe Deu non sai querre ren al,
dompna, mas qe us meta bon cor,
ves vostre amic qi per vos mor;
q'eu vos dirai qe m'es desie     [carta 21v]
per vos c'am mais qe nulla re:       
q
an men intraz el moster,     
si com autres pechaires quer       
Deu perdon de sos pechaz,      
ez eu vos or entre mos braz;      
q'eu non sai far autra oraçon.      
Ans pens tant a vostra faiçon      
q
e qan eu cuit dir patre nostre,     
ez eu dic "dompna tot soi vostre" :     
aissi m'avez ensollit      
q
e Deu e me en entroblit,               
pero tant es granz la vertuz     

de vos, a cui me soi renduz,      
q
e se n façiaz d'amor tan      
q
e me retenguesses baisan,      
m
os mal traichz q'es peiers qe morz,    
devenria iois e deporz      
e serian tuit mei sospir      
e
 mei afan e mei desir     
tornat en ioi et en dolçor;     
qe tals es la força d'Amor       
q'uns bens fai oblidar cent mals.
e uns iois cent iras mortals;
ni non sab d'amor ben iausir
qi non sab celar et sofrir,
ni ia non sera benananz
ai non es soffrenz et celanz.
Enaissi cre e o cuit,
e d'aiço sai eu mais qe tuit,
q'e mi non aren mais amors;
q'aisi m faderont tres serors
en aquel'ora q'eu fui naz
qe toz temps fos enamoraz,
c'Amors no s partes ia de me
ni eu d'Amor per nulla re.
d'Amor soi e d'Amor me plai
tot qant ella mi dis ni fai,
q'eu soi faiz per dompna servir,
q'anc res non poch tant abellir.
Mi donz m'autrei, mi donz mi ren,
q'eu nasqi per far son talen,
e vaill a mi Deus et merces,
en s'amor e ma bona fes.

 

[carta 22r bianca] 

[carta 22v bianca]

[carta 23r]

                                Lensegnament d'arnald 
                                       de miroilt.

Raisons es e mesura
mentr'om e l segle dura,
qe aprenda chascus 
de cels qe sabon plus 
I al sens de Salamon, 
ni l sabers de Platon, 
ni l'engeinz de Virgili,
d'Omer ni de Porfili, 
ni des autres doctors
q'aveç auçit pluisors.
Non fora ren presaz 
s'agues e stat celaz, 
per q'eu soi en consire: 
com pogues far e dire 
tal ren qe fas honors
e graçit pels meillors.
Mas ia uns non entenda 
q'eu a qest fais mi prenda, 
qe l'encrini de folor, 
nun tenga per doctor
de saber u'om feng ges; 
mais d'aiço q'ai apres 
escoltan et veçen, 
demandan et auçen, 
qe uns non a doctrina 
senz autrui disciplina.
Mos sabers non es granz 
ves qem tiral talanz 
az aprendre et auçir
zo com degues graçir 
qe neus lo men apenre, 
se nuls es de mi me'n re 
de sen et de soiença
segon la conoissença,
q'eu sent, vi, vei ni sai 
del segle mostrarai,
com se deu captener
qi bon laus vola aver;
mas ben conven guardar
on a Deu comenzar, 
qar senz non es graçiç,
mas per los escherniz.
E si vos non es guaire 
e per ço voil retraire. 
Al rei cui es Lerida,
cui iois e iovenz guida, 
premeiramen mos diç,
si com los ai escriç:
non per tal qe il sofraigna
res qa bon preç ataigna, 
mas qar es conoissenz 
en toz faiz avinenz
la prec qe mend eu me, 
si eu mespren en re.   
 
Qi vol cortesa vida 
de menar ni graçida 
ab ferm cor e segur, 
per ço qe sos preç dur 
sapcha dev retener, 
onorar et temer, 
qar preç e cortesia 
senz Deu non [carta 23v]  cre che sia,
pueis de totas contradas,
estraignas et privadas
a preiugas de las genz 
faiç et captenemenç, 
e demant ez enqeira 
le ser e la maneira 
dels avols e dels pros, 
dels malvaz e dels bos
lo mal e l ben apreigna, 
lo meilç gart et reteigna;
toç qant les leiz saber 
e l ben sol retener.
E pot s'en meilç defendre, 
se nuls lo vol reprendre, 
ia non aura proeça.
qi non fuiç avoleça,
ni no la pot fugir 
qi no la sap chausir,
ni cortes non eria 
qi non conois vila,
ni bons se Deus mi sal
qi non conois lo mal, 
perço nos d'eu tarçar 
d'auçir e d'escoltar.
Nuls hom q'en preç enten 
qar pel meu escien 
dentrels nescis els faç 
pot chausir lo senaç, 
tal ren q'a lui er bo 
eç a els non ten pro,
qi sap senç e foldaz 
meillers nes sos solaz 
qar li sens et li ioc
an lor temps et lor loc.
Luin se fan a retraire, 
per cels qe sabon faire.

Del segle dic artan, 
segon qe m'es semblan,
celui tenga per pro
qi sab guardar saço
de sas ibtas veniar.
Els bens guiçardonar.
c'aitals es sos usages,
E requer o parages
com sia humils als bos.
E als mals orgoillos
mas una re us dirai 
segon lo sen q'eu ai:
non an proeça bona 
ges tuit cel com raçona 
q'entrels desconoissenç
es per avol garenz 
proeça for iudiada 
e per mainç autriada,
q'anc non saubron qe fos 
proeça per raços:
proeças son divisas
e preç de maintas guisas, 
las unas son venals, 
e las altras cabals;
mas cui qe pes o plaça, 
ia no us dirai quel faza; 
preç de gab ni du fana
ab proeça certana, 
q'ab son don s'asegura 
tan com el segle dura.

Qi proeça desira 
fols es, si non consira, 
don nais ni don soste 
qar senz aiço non cre, 
qe nuls hom bon preçaia, 
qi qe s'encrit ni m braia
per fals raçonador 
qi non conois valor 
en se, ne en altrui
non es se ben embrui 
ges pros cel qa lauçat, 
ni avol li blasmat   [carta 24r]
dels non voil plus parlar, 
mas laserai estar: 
los nescis ab lo faz
el pros ab los presaz 
e mostrarai als gais 
de proeça don nais
qe no(n) nais ni comença
segon autra naisença, 
q'inz el cor ço sapchaz
la noiriç volontaz 
e no us sia veiaire, 
qe fils fos de bon paire.
q'om per pro meravil 
se non pareis al fil. 
Terra pot hon laissar.
son fil et heretar, 
mas preç non aura ia 
qi de son cor non la,
perqe preç segnoreia 
e par qe far o deia 
sobre totas honors,
e n'es caps e colors, 
parages d'alta gen, 
poders d'aur ni d'argen
no us dara ia bon preç 
se ric cor non aveç.
Ric cor se s desmesura
qe d'altre non ai cura: 
proeça eis del corage 
vens son meillor lignage.
Eç entendez a pres: 
pre cui esta en pes
conoisença e sabers
senz largeça e poders 
dan on preç per toç temps,
q'il sab aver en sens
E n'a qest çinq sens pliu,
nais proeça et reviv: 
conoisença e largeça
son las claus de proeça,
poders n'es la serrailla 
e qi gen la barailla
no la sap desfermar 
ne pot guaire durar,
per qe l senz i conven,
qe las claus gard e ten 
sabers ni messagers 
cortes et placenters
qe diç plaçers e fai, 
lai on ve qe s'eschai 
senz a qe si cinc non vei
emperador ni rei, 
duc, conte ni baro, 
ni nuil altre home pro
cui preç pusca durar, 
se be us fau raçonar 
li flac ric de parage
sofrachos de corage 
fan dir a lor privaç 
per vertat sapiaç.
Mos seinor, foro pros,
ab q'els poders i fas 
A qesz raçonamen
es uns devinamenz: 
E a mi non lor val 
segnor, se Deus mi sal,
ni ia nols encreirai, 
qar conosc ben e sai 
q'auc sempre so ezer
qe toz pros hom conquer 
ab sen e ab saber 
e ab bon cor poder.
Pero ges eu non dic, 
qe cel qi an cor ric 
poschan far tota via
tot qan ben estaria; 
mas qi tan qan pot fai 
deço qa preç s'eschai
de qalqe poder sia, 
pros es senes faillia; 
pero non entendaz. [carta 24v]
Qe a toz los presaz, 
autrei proeça enteira 
per neguna maneira
en cort non adiria, 
qar sai q'eu failliria 
preç ia e honors
de diversas lauçors; 
mas tot cels qi prez an, 
nul ei ges d'un semblan.

Li chavaler an preç, 
si c'om auçir podez
li un son bon guerrer,
li autre bon conducher;
li un an preç de servir, 
li autre de gent guarnir; 
li un an preç de donar,
l'autre de bon estar; 
li un son bon chavaler,
li autre en cort plaçenter. 
Cist aibs qe us ai com itat, 
son greu eu sens trobat
mas qi mais n'a ab se, 
mais de bon preç rete.
E qi negun non a,
si ia pueis li rema 
le noms de chavaler
no l tenc per dreiturer.

Las donnas eissamen 
an preç diversamen: 
las unas de belleça,
las autras de proeça; 
las unas son placenz, 
las autras conoisenç;
las unas gent parlanç, 
las autras benestanz; 
a dompnas ço sapchaç,
esta molt gent beltaz.
E sobre tot l'agença 
sabers e conoisença.
E sapcha quec honrar 
segn qe tain a far.

E il clerc per cui anc se 
sab hom lo mal el be, 
an preç cil cui s'eschai,
segon qe us dirai:
li un de bona clerçia,
li autre de cortesia;
li un de gen parlar, 
li autre de rics faiz far; 
ez en aissi seignors
son diversas lauçors 
donadas a chascun.
Mas non ni a negun,
donna ni chaualer 
ia celar no us o quer, 
ni clerc ço m'es veiaire
don hom puescha retraire, 
per aisi del tot fi; 
q'on no i trob qe chasti,
q'aisi o de part natura, 
graçia e aventura,
los dons entre las genç
non es uns tan valenz 
el segle, ni tan pros, 
ni tant aventuros
de qalqe poder sia, 
q'en alcuna partia 
de lauçor no il sofraigna
tal ren don se complaigna. 
Mas ia li plus preçat 
non men sapchant mal grat,
ni non s'en desesper 
qi bon laus vol aver, 
qar qi mais diz e fai
de ço q'a preç eschai 
pro es aventuros 
se meiller es dels pros
vers es ço auch retraire, 
qe'l temps del primer paire
des qe cregon las genz   [carta 25r]
per bons entendemenz
e l' egron poestaz, 
per qe entrels fos paç
e franqeça e mesura
e merces e dreitura 
maior men q'en altrui
mas sera non destrui
chascuns e non auçi 
aicel qe son veçi
non cuida esser presaz, 
tant es desmesuraz 
lo segles deschausiç,
dessebraç et partiç 
de sen e de proeça, 
e mesclaç ab maleça.
Eu o plain per ioven,
per lo destric q'ei pren 
mas qe non faz per vie,
q'a mi non grava re 
s'el segles se deschai: 
non puesc mover esmai
de ço qe veia far 
ab tan qe Deus mi guar.
Ma dolça domna cara,
qe m cap della einguara
de tot altre consir 
mais de leis obedir.
Pros domna e valenz, 
cortesa et avinenz, 
se n ren ai conoisença
la vostra sovinença, 
qe m'es d'envei escrima 
l'am, donna, e l'ama prima
per q'eu de toç mos bes 
vos rent laus et merces; 
eus o graçisc ades,
qar m'es al cor plus pres.

                                      Arnauld   de   miroilt.
Domna, genser q'eu non sai dir              
per cui soven plaing e sospir         
lo vostr amics, fins et leials,             
assaz podeç entendre qals,             
mand e tramet saluz a vos;                
mas a sos obs n'e sofraitos.                
ia mais saluz ni autre be                   
non aura, si per vos no il ue.                
dompna lonc temps a q'eu desir      
qe us diga o vos faça dir                               
mon pensamen et mon corage
per un meteis o per message

mas per message non aus ges
tal paor ai no us desplagues
anç o diria eu metes
m
as tan soi d'amor entrepres
qan remir vostra gran beutat,
tot m'oblit qant eu ai pensat
message us trametrai fiçel,
breu sagellat de mon anel
non sai message plus cortes,
ni qe meilz celes totas res.    [carta 25v]
Cest conseil m'a donat Amors          
a cui deman soven socors              
Amors m'a comandat escrire           
zo q'ab la boca non aus dire,           
e non puesc far esdit ni ganda        
d'aiço q'Amors vol e comanda.         
Er auiaz, dompna, s'a vos plai,         
ço qe mon breus vos dira lai.           
cortesa dompna conoisenz,         
de bons saluz a totas genz             
a presa de tot benestanz                 
eu diz en faiz e en semblanç          
la cortesia e la beutaz                    
e l genz parlars e l bels solaz,           
L'ensegnamenz e la valors             
e l genç cors e la fresca colors       
lo bels ris, l'esgarz amoros              
e il autre benestan de vos              
li bon faich e il dich agradiu           
me fan si noit et iorn pensiu.         
Ioi ni deport non puesc aver         

non pueis aver ioi ni deport         
periz sai si non traiz a port.           
q'en lonc esper e l greu sospir         
e l trop veillars e l pauc dormir          
e l desiners de veçer vos                

me tenon si l cor angoissos
cen veç prec Deu la nueit e l ior
qe m don la mort o vostr'amor.
Dompna, si m don vostr'amor Deus,
cen tanz soi meilz vostre qe meus.
Qar de vos sai, dompna, q'em ven
tot qant eu faz ni dic de ben
e de vos ai l'ensegnament
e tot qant sai far d'avinent.

Lo primer iorn, dompna, qe us vi,
m'entret al cor vostr'amor si
q'un foc m'aveç lainç asis
q'anc non mermet, pueis fo empris:

focs d'amor es qart et destreing
qe vins ni aigua no l desteing
pueis fo emprens anc non esteis.
de ior en autre doble e creis
e qan soi de vos plus loignanz
e l creis e dobla treis aitanz
q'eu vos vei, dompna, ni us remir,
s
on sans et sals mon escien
per q'eu sai ben qe fail e men
Lo reprochiers qe hom dir sol,
Qe oilz non veçon, cor non dol
lo cors m'en dol, dompna, per ver
qar no us podon mei oil veçer;   [carta 26r]
mas del veçer conseill non sai       
pero mos cors qe remas lai               
lo primer iorn qe anc vos vi             
anc pueis de vos non se parti       
non se parti de vos un iorn             
ab vos soiorna nueit e iorn               
ab vos esta, ou q'eu me steia.           
la nueit e l iorn ab vos dompneia    
ges d'autr'afar pensar non leiz        
e non s'es deve maintas veiz            
qan cuit entendre en autras res       
de vos ai message cortes                
mon cor, q'es lai vostr'ostagiers:         
me ven de vos çai messagers          
qe m diz e m remembra e m retrai     
vostre gen cors coint e gai               
las vostras bellas souras cris,           
e l fronz plus blancs qe flor de lis,     
los vostres oilz clars et rienz          
e l nas q'es dreiz e ben scenz            
la tendra face e la color                        
blancha e vermeilla plus qe flor         
petita bocha, bellas denz                    
plus claras q'esmeraz argenz,            
menton e guola e petrina                    
plus blanc qe neus ni flors de spina  
las vostras bellas blanchas mans   

as loncs granz grailes e plans
e la vostra bella faiçon

ou non aren de mespreison.
l vostres guabs, plaçenz e bos
e l genz solaz e l francs respos
e l bel semlblan qe m fer al prin
con se devenc q'am don nos vim.

can çom remembral cor e m daz
adonc reman si esbahiz,
non sai ou vac, ni don me venc;
meraveil me car me sostenc
qa l cor me failh e la colors
si m destreing, dompna, vostr'amors
tot ior suffert ai tal batailla;
mas la nuit trauc peior trabailla,
qar qant eu soi anaz iaçer
eu cuid alcun repaus aver
e il compaignon dormon trestuit
qe nuls non fai noisa ni bruit
adonc me torn e m vol e m vir,
pens e repens e pueis sospir
soven me la vi en scenz

e pueis me retorn en iaçenz
e colc me sus mon braz destre
non sai si m soi sus el senestre
descobre mi si doucamenz
pueis me recobri bellamenz.  
[carta 26v]
E qan me soi pro trabaillaz,              
eu get de fors am dos mos braz      
la faç el cor e l oilz enclis.          
las mans iontas vas lo pais            
ou eu sai, dompna, qe vos es      
faç la raçon q'auçir podes;               
ai bella do mpna benestanz,           
se ia veira est fin amanz                 
a son viven ni l iorn ni l ser                
qe per celat o per leçer                  
vostre gen cors coind e preçan      
entre mos braç remir baisan           
oils e bocha tan dolçamen              
q'un dolç baisar façam dels cen      
e dens del ior blasmar me lais        
ar ai trop dich mas non puesc mais  
qar sol una veç ai parlat                 
ço qe l cor ai mil veç pensat             
ar ai trop dich non pueis plus dir:   
claus son mos oils, faç un sospir     
en sospiranz vac endormiz             
a donc sen va mos esperiz             
tot dreitament, domna, vas vos    
de cui veçer es cobeitos.                 
Tot en aissi com eu desir                 
la nueich e l iorn, qan m'o consir,       
a son talent ab vos dompneia,       

abraça e baisa e maneia
sol q'en aissi dures mon sons
non volri esser reis ni cons,
ni Rodocesta ni Biblis
Blanchaflors ni Samiramis

Tibes, ne Yda ni Elena
ni Antigona ni Esmena
ni bel Yseut ab lo pel blai
non agron la meitat de ioi
qant il eran ab lor amis
com eu ab vos, ço mes amis;
per la douçor faz un sospir
pueis qan me ven a l'esperir
obri mos oilz esnelamen
gard çai et lai tot bellamen
trobar vos cuit, dompna, lonc mei
mas non vos trob, ni non vos vei
clauçi mos oilz (et) torn ma chera,
las mans iontas d'aital mainera
si ia m poiria endormir.
Mas ges no i puesc esderuenir:
anç torn en eussa la batailla
d'amor, qi m'a mes en trabailla.
Domna, non sai lo centen dire
de las penas ni del martire,
del pantais ni de la dolor
q'eu trac, dompna, per vostr'amor.  [carta 27r]
toz vius per vos art et aflam,         
mas per merce, domna, us reclam   
qe m perdones, s'eu fail ni pec:        
auiaz e entendeç ces prec                
dompna, la gençer criatura             
qe formes anc el mon natura          
gençer q'eu non puesc dir ne sai:   
plus bella qe bel iorn de Mai,           
soleilh de vern, ombra de stiu          
rosa de mai plueia d'Abriu               
flors de beltat, mirailh d'amor           
claus de bon preç e scrinz d'onor.   
Mans de dompnei, caps de ioven    
cim et raiç d'ensegnamen,              
cambra de ioi, locs de dompnei;     
Dompna, mans iontas soi leialmenz  
e pueis vostre soi leialmenz            
vencha us merces e chausimenz,  
qem retenguas a servidor                   

e prometteç me vostr'amor
de plus no us prec ni no s conve
mas tot sia en vostra merce,
q'aisi m lais deus d'amor iauçir.
Mais am de vos sol un desir
o l'esperança o long esper
qe de nulla autra son iacer.

E pueis de mi vos faç liança,
promettez me bona esperança:
de la promessa aurai confort,
e bon respit tro c'a la mort.
Mais voil en bon respech morir,
non faz desesperaz languir.
Dompna, no us aus de plus preiar,
mas Deus vos salf et Deus vos gar,

se us plaz rendez mi mos saluz,
qar per amor soi si vencuz,
venchaus per mi cortesamenz 
Amors, qe totas chausas venz.
                                                 Dompna.

                                              Arnald de miroilt.
Tant m'abellis e m plaz 
iovens e amistaz,
cui per iasse m'autrei
nul autra re non vei
don aia soing ni cura, 
q'aitals es ma ventura.
Pero la manentia 
q'eu ai de druderia
es mos maier tesors, 
e fes e verais cors, 
e ma bona esperança, 
don, si Dieus m'o enansa,
crei qe vencha al plus; 
ch'aisi o fai chascus
qi s vol d'amor iauçir. [carta 27v]
Ubs l'es sapcha sofrir
las penas e ls afans, 
las iras e ls bobans,
l'orgoill e l spaven, 
q'amors mostra soen, 
e ll vet e ll escondig
no sio e mal es rig
ab gen sofrir en paz 
esta l'orgoill damnaz 
e ab bellas preguieras 
en diversas maineras 
qi s'entremet d'amar
e ien non sap preguar 
enqer so gran damaçe,
q'amors vol encoraçe.
Ardit, cortes et franc,
sol qe non sia estanc;
nulha fola vanansa
retorne en balansa. 
Amors m'aiutas saços 
a cui non es nuls pros,
ans val mout mais assaz 
iois on es mais celaz,
qe pos el es es pars
non es tenguz en cars. 
Segon a qest saber, 
se dev hom captener:
cel q'amon finament 
seguon mon essient.
Mais de me s'en deve,
qe mais am d'autra re, 
q'aissi com eu am plus 
tem plus fort qe negus,
q'a penas aug cuiar 
en mon cor, ni pensar
qe sel'amar mi deing 
per q'amors mi destreing, 
ans n'ai lonc temps de sert 
mon deçier cubert, 
q'anc no li n fi semblant; 
mas des er en avant
conoisca be, se l plai, 
qe tant qant eu vivrai, 
serai vas leis aclis, 
c'ab un amoros ris 
qe m feç qan m'esgardet,
m'ubri e m trasforet 
mon cor iusqa en mei loc,
a donc me tenc aioc 
e paregro m leugier 
d'amor li cossier; 
mas er son tan cregut 
q'aissi m'an destolgut 
de nulh autra facenda 
No m plaz qe mi entenda,
ni se tot me volia 
entendre no i poiria; 
q'ades tenc en corage
lo donç e l bel estage 
qe se la sab aver, 
qe m'a en so poder 
on es tota ma fortz,
ma vida e ma mortz.
La vida i es, se lh plaz, 
a far sas volentatz; 
ma retengut per ceu 
qe u lh vir e lh don a feu 
qe ia no pens ni fassa; 
mas so qe a leis plassa,
bella donna corteça, 
ensenhada e apreça
la vostra grans beutaz,
e l deport e l solaz 
don aveç entier laus, 
mi fan tener enclaus 
ins el cor un desir 
don m'avenra morir, 
se no us en pren merces.   [carta 28r]
A dousa franca res, 
per vos art e aflam, 
tan de bon cor vos am;
e se merces no m val 
ab vos, ia mais non cal 
qe m'esforce de viure; 
qe non poria escriuire
Uns clers a son viven 
lo mals q'eu per vos sen: 
ni non crei qe l pogues 
mais sufrir nulla res.
Mas Amors mi fai creire 
ae ies no m dei recreire 
d'amar vos a ma vida, 
qe us es tant echernida
e pros e conoichens, 
pera us en chausimens 
de mi e pietaz.
For aissi soi lassaz 
e pres de vostr'amor, 
Domna, per gran dousor 
vos voill merce clamar;
si no m degnaz amar,
consentez me qe us am. 
Per gran merce us o clam,
c'ab sola bella semblansa 
mi podez de speransa
de so q'eu plus deçir.
Lonc temps suau noirir, 
qe mais am, fe qe us dei, 
domna, con que m n'estei, 
de vos lo bon esper 
qe d'autra tot aver.
Qe, si Deus mi secora, 
pueis vos vi nulh ora 
no s pos de vos partir
mos cors, don vos remir
en pensan, car estiers 
no puesc ke volentiers.
Vos vira de mos oils, 
ies no m'o tolg orgoils, 
mas failh mon ochaiços, 
domna, maintas saços 
qe non posc venir lai, 
on vostre cors estai.
Pero, domna, on k'eu m sia,
 vos m'aves en bailia, 
aisi ses part d'autrui;
no fez ren Dieus ab cui
vos m'aiaz a devire. 
No us me pot contradire 
negun autr amistaz.
q'anc, domna, ço sapchaz,
non fo neguns amans 
qe tant be ses engans
ames com eu am uos: 
Neih, Leander, Eros 
ni Paris Elenan, 
ni Pirramus Titban,
ni Floris Blanchaflor, 
q'en traich mainta dolor, 
ni Lavina Eneas, 
no neich Cleopatras
 cel qe fo reis de Tyr
non ac tan ferm desir, 
ni crei qe tant ames
lo reis Ociocles
Salamandra tan be, 
ni tan per bona fe
ni anc Yseut Tristan, 
qe n sofri maint afan, 
ni Berenguiers Quendis,
ni Valensa Seguis, 
ni, pel me un essien,
Absalon Florissen,  [carta 28v]
ni anc Iris ço cre 
no amet Biblis re, 
avers so q'eu am vos
ni nuls amans q'anc fos 
no amet tant s'amia,
ni no crei ke mais sia
cors d'aman tant verais 
k'eu, domna, no m'irais
tant dousamen mi seinch
e tan gen mi destreinch 
lo vostr'amor e m lassa
no sen mal qe no m plassa.
E donc, dompna, cum er
D'est vostr home qe us quer 
uns don que vos li deç? 
No us aus dir qe m'amez 
ni no ug aug dir aitan 
mous se us plaz so semblan,
dompnam podez far be, 
e nous greva de re: 
e sab q'a pauc d'afan 
podez tan fin aman 
com eu so retener, 
mout o devez voler. 
Dompna, no us posc plus dir 
qar tot lo mon consir, 
mas ben podez mon mal 
e ma dolor coral 
conoicher et saber.
per q'eu de toz mos bes 
vos rent laus e merces, 
e us o graçisc ades
q'al cor me staz plus pres.   
                   
                                           Arnald de miroilt

Cel cui vos es a l cor plus pres                                                                           
dompna, preget qe us saludes.          
cel qe us amet pos anc  vos vi,            
ab ranc cor et humil e fi                   
cel qe autra non pot amar               
ni auça vos merce clamar               
cel qe languis per vostr'amor             
e viu ses ioi e ses baudor                  
cel qe non pot de vos partir.            
mon cor sin sabia mori.                      
cel qe toz temps vos amara           
mais d'autra re tan qan vivra.              
cel qe ses vos non pot aver
en est segle gaug ni plaçer,
cel qe no sap conseill de se
se ab vos non troba merce
vos saluda, e vostra lauçor,
vostra beutat, vostra valor,
vostre solaz, vostre parlar,
vostr'aculliir e vostr onrar

vostre preç, vostr'ensegnamen
vostre saber e vostre sen
vostre gen cors e vostre dolç ris
vostra terra, vostre pais,
mas l'orgoill q'aveç vas lui.  [carta 29r]
volgra ben aesez vas autrui            
qe l'orgueils, domna, e lo spavens,     
qe l feces l'hes tals masrimens      
qanc puich no ac ioi ni conort         
ni sab en cel guisas deport             
mas lo meillor conort ke n'a.            
es qar sab qe per vos morra.           
e plaiz li mais morir per vos            
qe per autra viure ioios;                  
morir li plaz, qar o volez.                   
qel non o volgra ies isez,                
anz volgra viure si us plages           
e si no us plaz non o voles              
qel no vol re qe non voillaz            
mas una re don es forçaz               
qar vos ama tan de bon cor           
qe deçiran languis e mor:                
el nes forsaz e forsan vos,              
aison es tota la chaiços                   
per quens pot vas vos raçonar      
seras fai qe us torn a pesar           
qar hom, dai so don es forsaz          
non deu esser on chaiçonaz           
pero tant es grans vostre prez     
raços es tot qant vos volez           
mas qar no us ama e no us sab bo   
sol per a qesta ochaiso,                  

Si us plaz lo devez be voler
mas una re devez saber

qe a locs ai guardar raços
e qi la sec maintas saços
non es cortesia ni sens,
dompna cortesa e avinens,
no us fassa raços oblidar:
raços part maintas res de re
qe merces cossent e rete
raços es esquiva e cozens,
merces es doussa e plaçens
raços s'iraih, merces blandih;

raços destrui, merces nairih;
raços regarda ab orgoilh,
de merce son humil sei oilh;
en raço agran re de fel,
en merce no are mas mel;
soven se tol raços amix,
merces pladei als e nemix;
raços auci per iudiamen,

merces aduz a salvamen;
maintas vez iudia raços mort,
qe merces perdona lo tort;
doncs, domna, vailla mai merces
per qe m semblera si us plagues,
qe m degues mais ab vos valer    [carta 29v]
merces qe raços don tener              
bella domna, cortez e pros,            
ab gai semblan e amoros                
ab toç bos fags c'us meins non es,  
perqe no us pren de mi merces        
qe ia ses vos ioi non aurai,           
ni nulh conseilh de mi no sai;         
si merces per son chausimen,       
el vostre ric cor non dechen         
qe us fassa humilitat aver                 
vas mi, cui res non pot valer          
en est segle, si vos in faillez.             
mas qar es tan grans vostre prez,   
e l parages e la ricors,                        
tem qe nos mals ni mas dolors        
no vengua de nans vostr oils.      
e ques o defenda orgoils.                   
mas ab Dieu, q'es senher de nos,    
dreituriers, humils, cars e bos;           
val lo bos cor e l iens preiar,              
e merces et humiliar                      
mais qe riqeça ni avers                   
per qe m par qe mesura fos,              
s'eu anc re non forfi vas vos,         
mas qar vos am de cor verai.        
on plus coralmen posc ni sai,           

e us tehin sobre tot qant es car
q'ab vos degues merce trobar,
q'una re us posc iurar en ver:
si m lais Deus far vostre plaçer,
qe non aveç tan bon amic
en tot lo mon paubre ni ric,

qe feçes de tan bon talen
tot lo vostre comandamen
com eu farei e totas vez
e tem qe ia be nom farez.
Bona domna, qans mi faiz mal,
en sofri dolor tan mortal
qe in vostre faiz ab peiz de mort.
E s'i pogesseç aver tort,
ni blasme de neguna re:
tort e pechat agraz de me,
qar si vos al comensamen
q'eu vos mostrei cubertamen,
cum vos amava mais qe re,
si qe vos conogues be,
non sofridez qe n diches plus,
e us tenga mon fin cor reclus,

e amera vos a rescos.
aissi qe ia re non saubratz
e non perderal bel solatz;
ni ls plaçers ni ls cortes respos,    [carta 30r]
Per qe s part benvolens de vos,     
chascus qe con ve segon qe ses   
ab grat, ab laus e ab merces,            
nuls hom no us ve no us sia amix,     
tant es vostre preç, cars e rix          
mas a mi es qar vos am plus,           
vostre solatz esquius e brus,          
e a toz autres plaçentiers:               
per qe m'agra, donna, mestiers      
q'aitals trebails non avengues,     
mas era sai be qe vers es              
tal se cuia calsar qe sart                  
q'eu non cuiera qe lo qart.            
me destreiches per vos amors,      
lo iorn qe m feiz vostra valors,        
e l parages e la beutaz                   
ublidar autras amistaz,

delor en sa, si m vailla Dieus,
ai estat meilhs vostre qe meus,
de bon cor e de bon talen,

De bon talen e de bon sen
per tot vostre prez enansar,
totas saços qe s tainh a far;
e so merces non val ab vos,
tris e marriz e vergoignos,
lais chant e deport e solaz,
e no posc mai ioi mantener,

si a vos no ven a plaçer.
devez iurar plus pres de me
Los oils d'amor e de merce;
ma sperança, mon cor e me,
Laih tot en la vostra merce.

                                 Arnald de miroilt.

Si com li peis an en l'aigua lor vida,
l'ai eu en ioi e toç temps l'aurai, 
q'Amor m'a fait en tal domna iausir,
don viu gaudent sol del desir q'eu n'ai, 
tant es valens qe, qan ben me consir, 
m'en ais orgoill e m creis humilitaz; 
e, si m ten ioinç amor e ioi e amb dos, 
qe ren no i perd mesura ni raços.

Tot autre ioi desconois et oblida 
qi vei seu cors, coind et cortes e gai
q'en aissi sab d'avinent far e dir
ab purs plaçer tot so q'il dic ni fai, 
q'hom no m pot mal dir senes mentir; 
q'en leis  [carta 30v] es preç, honor, senç et beltaz, 
e si non val son gent cors amoros, 
Amor n'a tort, qi m'en fai enveios.

Bona do(m)na de toz bons aibs complida, 
tant es valens per la meillors q'eu sai, 
mais am de vos lo talens e l desir 
qe d'aur'aver tot ço q'a drut s'eschai; 
de tant n'ai pro qar tem el plus faillir, 
pero non soi del tot desesperaz, 
q'en richas cort ai vist maintas saços 
paubr enrichir e recebre gens dos.

Vers lo pais, pros domna e ischirnida, 
repaus mos oils ol voste cors estai,
e qan de vos plus pres no m poisc aisir, 
tenc vos al cor ades e consir sai 
vostre bels cors cortes qe m faii languir, 
e l gent parlar e l deport e l solaz, 
lo preç, e l sen e la beltaz de vos, 
donc pois vos vi non fui anc oblidos.

Donna, cui preç et iois et iovenz guida, 
ia no m'ameç, toz temps vos amerai, 
q'Amor o vol, vers cui no m posc gandir; 
e qar conoisc qe us ai fin cor verai, 
mostran de vos de tal guisa iausir, 
pensan vos bais e us manei e us embraz: 
a qest domneis m'es dolç e car e bos, 
e no l mi pod vedar negun gelos.

Mon gens vonquis, ioi e preç e solaz,
vos tenon guai vostre cors e ioios,
per c'hom no vos vei qi non saçaut de vos.

Vers mon franches voill qe s'and ma chansos, 
qar es adreitz e larg e amoros.

                                   Arnald de miroilt

La gran beutatz e l fins ensegnamenç, 
e l verais pres a las bonas lausors
e l cortez diç ab la fresca colors
qe son en vos, bona domna valenz, 
me don geing q'eu chant et essiença, 
ma granç paors m'ou tol e gran temença, 
q'eu non aus  [carta 31r] dir, domna, q'eu chant de vos
e non sai ren si m'es o danz o pros.

Eu vos am, domna, tan celadamenz 
qe non osa mas chant eu et Amors
ni vos e il sa, tan granç sobre temors 
m'ou tol ades q'eu non aus far parvenz;
tal paor ai q'ira e malvolença
nom portasses, qar eu ai entendença
e pos mon cor no us aus dira rescos,
pregar vos ai sevals en ma chansos.   

Aissi vos rend, pros domna conoisenç, 
mon cor ni ia no l virerai aillors, 
e vos faz mi qan vos plaira, secors,
q'eu vos serai de tot mon mal sofrenç,
tro conoiscaz ma fina ben voilença,
bona domna, aiaz en conoisença 
e no m siaz de semblant orgoillos,
a mi, q'i soi lials e amoros.

Ia non serai vencuz ni recredenz 
de vos amar, sia sens o folors; 
qar s'eu follei per vos, mas m'es d'amors,
qe s'ab autra m'abo(n)dona mon senç, 
e si ricors me tol vostra valença, 
per merçe, prec q'umilitaç vos vença, 
se va us d'aitan, domna genser qanc fos,
qe l mon servis vos plaça e sia bos.

Genser domna q'anc fos de nulla genz, 
e la meiller de totas la meillors, 
per vos morrai c'hom dis ades paors
s'en vos non trau merçe e iausimenç.
Bona domna, aiaz en sovinença 
al cor, ni ia no me façaz parvenza 
tro conoiscaz qe ben sia raiços 
q'in es qalqe ric ghierdos.

Bella, guarda saber e conoisença,
vos do(n) engein sobre totas valença,
per q'eu retrai vostre prez cabaillos
al meilç q'eu sai a mas humil chansos.

                                           Arnald de miroilt.

La franca captenensa 
q'eu non posc oblidar, 
e l dolors e l'esgar
e l semblan q'e us vi far 
me fan, domna valen,    [carta 31v]
meillor qe non aus dir, 
dinc dels cors consirar; 
e si per mi no us venz 
Amors e iausimenz, 
tem qe m'er a morir.

Sens gein e sens fallensa 
vos am, e ses cor var 
al plus c'hom pod pensar;
de tant vos pois forsar 
per vostre mandamen.
ai, domna cui desir, 
si conoisseç mos par
qe sia fallimenz 
qar vos soi benvolenz, 
sofreç ma qest faillir.

Tant es de gran valensa, 
mais vos am ab cor clar 
sens pro merce d'amar, 
q'ab autra gadagnar.
El vostr'ensegnamen,
pois non m'en posc partir,
fasa vos humiliar 
si q'el vostre cors genç, 
amoros et plaisenç,
si no m vol non m'adir.

Domna, per gran temensa 
tant vos am e us ten car,
no us aus esters preiar.
Mais plus fai ab honrar 
un paubres avinen 
qi sab honor graçir 
e l bens d'amor celar, 
c'uns rics desconoisenç, 
cui par qe totas genz 
lo deian obedir. 

Plus noi ai de plivensa, 
ni pois rason trobar
don m'aus asegurar 
qe ia m degnaz amar; 
mais d'uns mon ferm talen
qe poria avenir; 
no m dei desesperar, 
qe tals es paoc manenç
qi fa astres e senç 
en ran ricor venir.

Genoes, sens faillir,
c'om plus aus demandar 
cortes faiç avinenz 
de reis o d'autras genç,
lo vostre vei iausir.

                                 Arnald de miroilt.
Mout eran dolç mei consir 
e ses tot marrimen,
Qan la bella ab lo cor gen, 
humils e franca e de bon aire,
me dis de s'amor estraire, 
don ies non pusc partir; 
e pos il no m rete,
ni l'aus clamar merce, 
tuit solaz mi son e strang,
pos de leis iois me sofrang.   [carta 32r]

Donna, si us plagues sufrir 
per vostre iausimen, 
q'ab mos cors prey humilmen 
merceian cum fins amaire,
vos auses mon cor retraire 
en loc d'autres iaudir, 
vos non costera re 
e mi fera gran be; 
qe l malates, qan se plang, 
si no l val, si s'en refrang. 

Dolsa domna cui desir, 
per uostrensegnamen, 
vostre bel acoilimen,
non vedeç qe m soleç faire;
de plus no us aus pregar gaire, 
tan soi espaventaz,
qar es de tan rix plais. 
Mas Ouidis et retrais
q'entrels corals amadors 
non val parages ni ricors.

Ensegnament e beutaz, 
franchesa e gens parlar, 
gens acoillir e ondrar, 
humils e gaia semblansa 
vos fan sobr'autres onransa,
per qe iois e solaz 
reviu un vos e nais.
vas qal qepart bi ais,
e no m'o fai dir Amors, 
mas vers e vostra valors.

Tant es per toz autreiaz 
vostre preç, rix e cars,
tem qe no i val mos laudars; 
pero dir puesc ses doptansa
si tot s'es plena la balansa,
qi met de vas l'un laz 
sol un gran pesa mais 
vas cela part lo fais; 
autressi creis vostr honors, 
q'aut hom plus en diç laudors.

                                Arnald de miroilt.
L'ensegnament, el preç e la valors 
de vos, domna cui saplei noit e dia, 
m'an si mon cors duc de bella paria, 
com plus mi doil e chant e m'esbaudi, 
e qar amors mostran tan son poders.
vas mi tot sol cui troba plus leial, 
no m val esfors contra lei, ni sabers.

E donc domna, vaillam vostre secors, 
e venca vos merces e cortesia 
anç qe talant del desirer maucia,
de vostre cors, gençers q'el mond estei
q'a l vostre laus dir me sofram leçers, 
qar es tar rix vostre pres e tant val,
sobres melliors es auçat et ers.

De ço sai grat als autres trobadors,
q'en son chantars plic chascuns   [carta 32v] et afia,
qe sa domna es la genser qe sia,
si tot s'es fals, lors diç lau e mercei, 
q'entre lor gabs passa segurs mon vers,
q'uns non conois ni no so cen a mal,
q'aisi chascuns cui gen sia plaçers.

Domna, nos tri, vos et eu et Amors; 
saben tot ses autra garentia,
c'als fol convent no s taing qe plus vos dia,
mas vostre soi e per vostre m'autrei, 
si es mos cors en vos iont e aers; 
de fin amor et de desir coral, 
q'en autra part non es ferms mon volers.

Domna valens ab avinenz laudors, 
ren de mon cors non teng mas la bailia;
de vos lo teng don tot lo mon terria, 
sol ora meus o qar sovent no us vei,
silou vos es contrasta m e l temers, 
qar eu mon cor eu vos faison aital, 
com eraz lai al plus plasen veders.

Domna ls plaçers, graçis e las honors 
e graçirai toz temps si tant viuria, 
si tant sofreç q'en bon respec estia, 
pos a vos plaz ben sai qe far o dei,
mas, s'eu i mor qe m val mos bos espers? 
Si eu breu de mi plus coralment no us cal, 
desesperaz me fara non calers. 

                               Arnald de miroilt.

Si m destregnes, domna, vos e Amors, 
q'amar no us aus ni no m'en posc estraire:
l'un m'enchauça, l'autre m fai remaner; 
l'uns m'enardis, l'autre m fai temer, 
preiar no us aus per entendre iaudir; 
aissi cum cel q'es naurat a morir,
sap qe mort es e pero si s combat, 
vos clam merce ab cor desesperat. 

Bona domna, parages e ricor, 
on plus aut es et de maier afaire,  
deu mais en se d'umilitat aver,
qar ab orgoill non po bon preç chaber,
qi gent no l sa a chausiment cobrir. 
Mas poes non puesc de vos amar sofrir, 
merce vos clam per vostr'humilitat, 
q'en vos trobes qalqe pietat.     [carta 33r]

No me nogues vostra richa valor, 
q'anc no la pag un iorn plus
 enanz traire, 
pois eu vos vi ab lo sen e l saber
de vostre preç
 creiser a mon poder, 
q'en maint bon loc l'ai diz et faiç audir;

e se us plagues q'el degnesaz graçir,
no us qeria plus de vostr'amis
tat 
e gradiria per gederdon lo grat.

Tot los forfaitz e totas las clamor
qe us mi podes rancurar ni
 retraire, 
es qar m'ausaz abellir ni plaiser
mais d'autra ren q'eu
 anc pogues veder; 
autra ochaison, domna, no m sabeç dir, 
mais qar vos
 sai conoiser et chausir 
per la plus fina et ab mais de beutat; 
vecç 
la tort en qe m'aveç trobat. 

Vostre gens, vostra fresca color 
e l dolç semblan plaisen
 qe sabeç faire 
me vos fan tant desirar e voler 
qe mais vos am
 on plus me desesper, 
e faz qe fol qar non m'en sai partir.
Mas
 qant eu pens qi es q'em fai languir,
consir l'onor et oblit la 
foldat, 
e fug mon sen e seg ma volontat.  

                                Arnald de miroilt.

A grant honor viu, cui ioi es cubiç, 
qe da chi mou
 cortesia e solatz,
ensemh
ament e freschesa, mesura
e cor d'amar et es fors de servir, 
e chausiment, sabers
 e conoisença 
e gens parlars et avinens respos, 
e toz bon aibs
 per ço es gais e pros.

Toz temps er iois per mei covitz e serviz 
de mon poder, car
 tenguz et honraz; 
ma sperança i ai mes et ma ventura, 
mas qar 
tant tarç ves lei cui plus desir 
n'ai en mon cor vergogna e te
mença, 
no m'en raçon qar no me val raços, 
mas chausimenz
 e merces e perdos.  [carta 33v]

Bona domna, cui iois e prez es guiz, 
esgard mon cor la vostr'
umilitaz
e se m trobaz ver mi nulla falsura, 
ia vostre cors non
 pois ia plus iausir,
nom faça mais de fin iois mantenensa, 
qe l
 nom qe m deç don ab dich amoros 
me servis al cor per q'eu
 son d'enian bros. 

Vas on q'eu ueu an, lo cor e le speriz 
e se l vostre segno au
triaz 
e, s'a vos plaz, non gittez a non cura,
si vals d'aitan me
 podeç enriqir, 
sufreç qe us am e si tot nous agença, 
non 
puesc esser de mon cor poderos 
se no us am mais de nulla
 ren qanc fos.

Qar vos enquer, ben i faz qe ardiz, 
mais a tot iorn dobla
 ma volontaz 
de ben amar et esmera
 et meillura.
L'engeing
 c'amor sol als autres partir 
lor vai tollen car i conois fal
lença, 
e dona l mi, qar soi fins, francs et bos, 
q'ester, donna,
 non auser amar uos. 

Mon gent consir, Dieu, vos dec conoisença
e toz bons aibs,
 per q'es tant enneios 
e fins et cars vostre preç sobre bos

En Aragon al rei cui iois agença,
tramet mon chant, qar
 es cortes e pros, 
e lai o s taing humils et orgoillos.

                         Arnaud de miroilt.

Aissi com cel q'am et non es amaz, 
ai eu faiz, q'ai 
amat loniamen 
en un sol loc, e ges no m'en repen,

ainz la voil mais amar desesperaz, 
qe d'autr aver
 totas ma volontaz;
e car eu l'am finamen, ses enian, 
crei
 q'ill valt tant per q'eu no i aurai dan.

Ar aviaç per q'eu son conortaz,
qar qi ben serf bon gidardon
  [carta 34r] aten, 
sol qe l servir sia en loc valen, 
q'en aissi ert mout
 meilz gederdonaz 
per q'eu me soi del tot a vos donaz,

bella donna, qe d'als non ai talan 
mais de servir vostre
 cors benestan.

Meilz qe no us dic, vos prec qe m'entendaz
qe mais vos
 am q'eu no us aus far parven, 
e no m'en lais mais per dreiz
 espaven, 
qe si m faisia de vos plus privaz, 
hom diria q'eu fos 
enamoraz; 
pero vers es q'anc re non ame tan, 
mas en dreit d'
amor no us aus far lo semblan.

Vos valeç tant qar ben crei qe sapchaz
qar qi plus ama
 prega plus temen, 
e qels qe prec ades ardidamen, 
bella
 donna, ia a qel non credaz, 
q'ab enian vai, et sia enianaz,

mas eu soi cel qe temen mor aman,
per q'eu no us prec gaire 
mais en chantan.

Soven m'aven la noit, qan soi colqaz,
q'eu soi ab vos per
 semblant en dormen;
adonc estau en tan rix iausimen, 
ges
 non volria esser resiaz,
sol qe m dures a qel plaisen pensaz;

e qant me sveill, cuig morir desiran,
per q'ei volgra aissi dor
mir un an.

Chascun qe vos ve, donna, sa qe vertaz
qe toz
 bons aibs aveç complidamen: 
en vos pot hom trobar beutat et sen,

preç et valor et tot bon faiz onraz;
per ço endreit vos er
 maior li pechaç 
se l mal eu ai et per vos mor aman, 
qe non
 foria se non valghes aitan.

Se toz non soi avutz aventuraz 
d'aiço q'eu ai tenduz
 loniamen, 
et eu per ço non soi desconortaz, 
per ço vos prec,
 bella donna, en chantan, 
q'aiaz merce del vostre fin aman.   
[carta 34v] 

Bella donna, sovent sui acordaz 
qe us an veder et sovent vau doptan
qe no us plagues per q'eu ni stau aitan.

Segner franceis, qals qe sia baissaz, 
de tot bon prez vos anai meilloran, 
per dir e far trestoz faiz benestan.

                            Arnald de miroilt.

Sens ioi non es valors, 
ni sens valors honors,
qar ioi adus amors 
et amor donna gaia,
e gaieça solaz, 
e solaz cortesia; 
pero non voil
 un dia 
vivre desconortaz, 
q'en eis qan sui iraz 
eu chant
 e me solaz, 
cora
 c'avinent sia.

En ioi ai mon esper, 
fin cor e ferm voler, 
e ioi non
 posc aver, 
donna, tro q'a vos plaia,
 
a cui s'om autreiaz 
per
 aital aventura, 
q'Amors me n'asegura 
e vos m'en esfreidaz;

mas una ren sapchaz, 
s'Amor e mi forsaz, 
ben es
 salvag e dura.

Del cor vos mir ades, 
e qar no us vei plus pres, 
la gen
ser q'anc nosqes, 
prec vos qe d'alz 
no sia. 
Bona donna, si us
 plaz 
al vostre prez retraire, 
ses ioi de vos mesclaire, 
si m
 ferma volontaz, 
q'en autres es baissaz
non fui a le oraz,

pois eu anc vos vi gaire.

Donna, de vos me clam
qe tot ard et aflam, 
tant de
 bon cor vos am. 
Ai franca ren verai, 
qar tant aut mes
 poiaz
merçe us 
clam, donna genta, 
colors d'autra beltaz,

qar s'eu orgoill i faz, 
la vostr'humilitaz 
per merce
 m'ol consenta.

Iausiment e merce 
podeç aver de me, 
qe us amerai  
[carta 35r]   iase, 
e toz ço qe m'en es gaia,
donna, penrai en paz 
aissi 
com bon sofrire; 
qe us am tant e desire, 
mais men val un
 hondraz 
la noiz qan soi colqaz, 
e us or entre mos braz,

qe d'autre esser iausire.

                                Arnald de miroilt.

Aissi com cel qe anc non ac consire, 
ni volontat, ni 
cor, ni pensamen 
de nulla, pois
 vos vi, mais de vos,
don ai estat, donna, tan consiros
qe us pogues tan
 de plaiser far et dire 
qe una veiç entrestot mon viven,

vos d'aiço q'eu plus desir servire.  

E donc, donna gençer q'el mon servire, 
pois aissi soi vostre
 ses liamen 
per iausimen et per honor de vos, 
voillaz qe l
 vostre bel respos 
tenga l meo cor plaçen en tal albire, 
qe vo
lontaz q'ai del vostre cor gen 
ten lo meo cor en angoissos
 martire.

Vas qal qe par eu an ni m vol ni m vire, 
bona donna, tan v
os am finamen, 
mon corage no s pot partir de vos; 
anz
 en dormen me vir maintas saços, 
qe ioc, et ri ab vos e n sui
 iauçire;
pois, qe m re et conosc et sen 
qe ren non torn
 en plainz e m'açire.

Pero plaçenç et douz et ses martire 
mes lo mals per lo
 ben q'eu n'aten, 
e si us plagues q'eu agues ren de vos,
anz
 c'om saubes per me qe ren en fos, 
sapchaz, donna, qe m laisserai
 aucire. 
Ia Deu non don pois viure loniamen, 
qan ia ren fas
 don vostre cor s'açire.

Mais voill estar toz temps con franc sofrire,
q'anc plus  
[carta 35v]  non posc aver de iauçimen, 
c'aia l solaz e l'acoillir de vos,

q'annes preçan çoi et lai en rescos,
qe ges non posc mon corage
 devire, 
q'al mieu albir, qi en dos locs s'enten,
a chascuns
 engannaire e mentire.

Donna, lo iorn m'auciez mantenen,
qe ia m trobeç en ren 
mais de ben dire.

                             Arnald de miroilt.

Lo iorn qe us vi, donna, primeramen,
qant a vos
 plac qe us mi laisaz veçer, 
parti mon cor tot d'au
tre pensamen,
e foron ferm en vos tuit mei voler,

q'aisi m pausez, donna, en mon cor l'enveia 
ab un dolç ris et
 ab un simple esgar, 
mi et qant eis mi feçes oblidar.

Qe l granz beultaz el solatz d'avinen 
e l cortes diz e l'amo
ros plaser 
qe sabeç dir m'embleron mon sen, 
q'anc pois, donna,
 no l poc aver;
a vos l'autrei, cui mon fins cors merçeia,

per ennantir vostre prez ab onrar, 
a vos mi ren, c'om mielç
 non pot amar.

E qar vos am, donna, tan finamen, 
qe d'aultr'amar no m 
don Amor poder, 
mas ço, donna, q'ab aultra cortei gen,
don
 cuig de me la gran dolor moer, 
pois qant consir de vos, cui
 ioi sopleia, 
tot autre ioi oblit et desempar, 
ab vos remaing,
 cui tenc al cor plus car.

E membre vos, si us plaz, del bon comien
qe me feçes al de
partir saber, 
donc ai mon cor adonc gai et iausen
pel bon
 respeitz en qe'n man deis tener; 
mout n'ai gran ioi, s'era lo mals
 s'engreia
et aurai, qan vos plaira, encar 
bona domna,  
[carta 36r]  qe us vi en l'esperar.

E ges mal traitz non m'en fan espaven, 
sol q'eu en cug ma v
ida aver 
de vos, donna, qal començamen; 
tuit li mal traig
 mi son ioi et plaser, 
sol per aiço q'anc sai q'amor autreia 
qe
 fins amans deu gran tort perdonar 
e gen sufrir maltraitz
 per gadaing far.

Asi er ia, donna, l'ora q'eu veia 
qe per merçe me voillaz tant 
andrar 
qe sol amic me dei
gnaz apelar.

                               Arnald de miroilt.

Unn guais amoros orgoils 
de leis, cui beutatz s'autreia,

plan genser q'anc formes
Amors et per la plus gaia,

e prez per la plus valent, 
m'a sayit tot mon coradge, 
si 
q'en paresc als avols orgoillos
e son plus franc et humils als plus pros.

Don mersei lo cor e ls oils, 
qar en tan ondrada enveia
lor 
plac q'en ardir m'auçes; 
q'el mon non crei tant ric n'aia
pero
 noi ac ges d'ondrament
e no i feç vassallage 
e si m guerreia
 lei, qe m feç un respos 
tant avinent per q'eu ne viu ioias.

Tant es sobre lauçors

Bella donna, fis capd.       
de ric prez ves on qe stia, 
m'es 
ades del cors pres, 
q'eu non ai poder m'estraia 
d'amar vos a mon 
vivent, 
del vostre senhoradge; 
e si no us plaz mos enatz e mos
 pres, 
voldrai me mal, donna, et amarai vos.

Amors, merce, qar acoils 
qe paradges te sopleia, 
q'eu tem 
[carta 36v]  qen deçesperes;
mas una res m'en apaia 
don preç, cor et ardiment, 
qe nans c'om tries paradge, 
d'on senhorist tant sobre l poderos, 
qe qant quer plac fo pois ades raços. 

                                        Arnald de miroilt. 

Anc vas Amor no m pog res contradire, 
pos ben i volc son poder demostrar; 
per q'eu non puosc sa verra sol atendre, 
q'en sas merces me ren totz domengiers;
e ia mos cors vas leis non er leugiers, 
q'anc nuls amans pos lo primer conquis, 
ni a qel eis, nol fon de cor plus fis.

D'amar no m feing, ni soi del plus iausire, 
mas sol d'aitant q'ab ferm cor et ab clar 
a lei d'amant me fai en tal entendre, 
don es
 sos pretz sobr'autres tan entiers; 
Ia conqisa non er per me estiers.      

si fin Amor, qe a mon cor assis,
lo seu dur cor per força non languis.

Si Dieus volgues sa gran beutat devire, 
gran ren pogra d'autras
 donnas hondrar,
tant qant mars clau ni terras pod estendre, 
es lo
 seus pretz de totz caps e primiers; 
et a gran obs lo iorn vi las portiers,

q'avei vas eis, o q'eu tan prim no vis, 
qe mos sabers ai paor qe m'aucis.

Bona donna, li plaçer e l dolç rire 
e l'avinent respos qe m sabeç far,

m'an si conqis q'ad autra no m puesc rendre; 
partira m'en, 
s'eu pogues, volentiers, 
qe l vostre plaiz tem qe m'es sobranciers;
 
mas en ai
so m conort e m'afortis, 
qe paradges es vas Amor aclis
.

Al ferm voler don vos am e us desire, 
donna, m iudiaz, e si me 
seraus par, 
qe us endegnes merces al cor descendre, 
no m'o
 toilla paors de lauçengiers, 
qar ia negus no m'er tan plaçentiers 
ab
 prim saber, ni lointas, ni veçis, 
pere q'el sia de mon afar devis.

Q'aitant se perd q'un cuida plaçer dire,
ni lausenga per mon cor 
[carta 37r]  devinar;
q'atertant ient 
o miels m'en sai defendre, 
q'eu sai mentir
 e remaing vertadiers, 
tal ver ia q'es fals e mensongiers, 
qar qi diz
 ço per q'Amors s'avilçis, 
vas si dons ment e si meteis trais.

Chansoneta, cel cui es Monpesliers, 
q'es gais e pros, volgra ben
 qe t'audis; 
mas en abanz vai a mon ient C
onqis.

                            Arnald de miroilt.

Franqesa et noirimenz, 
m'adui et chausimen, 
q'ades am 
ses falsura, 
quals qe si albes
 
e voill trop mais ab vos, 
bel
la donna et pros, 
totz temps far mon dampnage, 
q'ab autra conqeçes, 
qar
 tan grans honors m'es
totz mos mal traiz meilhura
.

Tant es ferms mos talenz 
en vos, donna valen, 
non puesc aver 
mesura
no us am mas be us pes, 
mais d'autra re q'anc fos, 
aiso 
es l'ochaisos
don m'aveç cor salvadge, 
e d'aiso, si us plagues, 
s'a
utre tort no us feçes, 
non degraz far rancura.

Franca res avinenz, 
en cui iois et ioven 
e totz bon prez
 meilhura,
a tort es mespres, 
qi tant qant pod es bos, 
e plus non
 qer raços,
e non es de paradge,
sera, cons o marqes,
avols hom
 mal apres, 
es iudiaz per dreitura.

Pros donna conoisenz, 
q'en vos es prez e sen 
e beutatz fin et 
pura, 
qe natura i mes,
 
cors gais et orgueillos, 
ab semblanz
 amoros 
de ioi d'agradage;
 
e son en totas res 
tuich vostre 
faich cortes
plus q'autra creatura.

On plus ol vostre cors genz
mi mostrals ni men, 
de ç'a segura, 
Amors
 qe m'a pres 
m'en fai
 plus enveios, 
e m te vostra faisos 
plus preç de mon
 coradge
e mostra m qe merçes 
amainz
 autres conques; 
ve us tota ma ventura

Senher en genoes, 
a bon prez non tainh res, 
don vos aiaz fraitura.

[carta 37v]

                                    Arnald de miroilt.

Hom diz qe gauz non es senes amor, 
mas eu no i 
trob mas enug e peçansa, 
qe anc noi ac ioi qe non costes un
 plor, 
et en aissi dobla ma malannansa,
q'al prim q'eu vi ma donna et il
 mi, 
m'agra ben obs q'adoncs non vis en re.

Anc mais mos oils non foron traidor, 
mas eras m'an traid ses
 desfiansa; 
qar m'an traid assaz an traids lor, 
q'il en ploran chascun
 iorn ses doptansa 
en pren lo cor et eu lo iorn veniansa,
lo cor
 dels seus sospirs qe n'an anch se,
et eu del mal et del dan qe m'en ve.

A lor obs an chausit en la gensor 
mei oill, e pres segon la lur es
mansa,
mas a mos obs çausiron la peior, 
pois descobrir non laus
 ma malenansa; 
q'autressi m pues la reina de Fransa 
amar, aiso
 no m pod vedar so cre,
pois non l'enqier, ni laus clamar
 merçe.

Non esgardez paradge ni ricor, 
donna, vas me, mas vostra benestan
sa, 
qar ben podez de bon faire meillor; 
et er lo pro meus et vostra
 l'ondransa, 
qar non fai trop qi'ls enansaz enansa, 
mas quis humils
 enansa et soste, 
Dieu et amics et bon prez en rete.

[carta 38r bianca]

[carta 38v bianca]

[carta 39r]

                                   Arnald daniel.

Si m fos, Amor, de ioi donar tant larga 
com eu v
er leis d'aver fin cor e franc, 
ia per gran be no m cal de far
 embarg,
q'eran ten aut qes per me puia e m tomba; 
mais qant m'albir
 con es de preç al som, 
molt me n'am mais qar ac l'auçei voler, 
q'era sai 
eu qe mos cors et mos sens 
me faran 
far lor grat rica conquesta.

Per ço, s'eu faz long esper no m'enbarga, 
qe tant ric loc me son
 mes e me stanc, 
qab sos bel diz me tindra 
de ioi larg, 
o segrai tant
 com m'en port a la tomba, 
q'eu no soi ges cel qe lais aur per plomb

e pois en leis no s tamh com ren esmer, 
tant li serai fins et obediens,

tro de s'amor s'il plaz baisan m'envesta.

Un bon respeit me reven e m descarga, 
d'un dolç desir don mi
 dolon li flanc
qe m padz pren l'afan e l sofri et parg, 
pois de beutat
 son las autras en comba, 
qe la genser par q'aia pres un tomb 
plus bas
 de leis qi l'ave et es ver 
qe totz bos aibs prez et saber et sens 
ren
 hom ab leis, q'uns non es mens ni testa.

E pos tant val no us cuiez qe s'es pargua,
mos desirers ni ques
 fort ni semblanc, 
qar eu no sai si eus ni me us si men parc, 
per
 sel seinhor qe s mostret en colomba, 
qe l mon nom
 a hom di negun nom;
tant desirers gran benenansa aver, 
com eu fas leis et teng a non caler

los enoios, cui dans d'amor es festa. 

Va en miels de ben ia non siatz avargua,
q'en vostr'amor me
 troberez tot blanc, 
q'eu non ai cor, ni poder qe m descarg 
del ferms
 volers qe non es par de recomba, 
qe qan m'esveilh ni claus los 
oils de son 
a vos m'autrei, qant leu me vauc iacer,
e no us cuies
 qe s merme mos talens, 
non farages q'aral sent en la testa.   
[carta 39v]

Fals lausengiers, focs la lengua vos argua, 
o qe perdaz los oils 
ab un mal tang! 
Qe per vos son estrait caval et marc;
 
Amor tollez
 q'a pauc de tot non tomba, 
confonda us D
ieus qe ia non sabes com: 
vos
 faiz als druz mal dir e vil tener, 
malastres es qe us ten desconoiscens

qe pegier es qant hom vos amonesta.

Arnaud a fait et fara lonc atenz, 
q'atenden fai pros hom ri
ca conquesta.

                              Arnald Daniel

AIssi com cel q'a la lebre caçada 
or pois la perd et 
autre la reten,
tot autresi es avengud a me 
d'una
 falsa q'ai loniament amada 
e servida de bon cor humilmen, 
e qant 
cuid aver mon iaçimen, 
pres soi de ioi e mi mes en soan;
 
aissi a fes com 
las lobas o fan

Mas se raiçons m'en fos a dreit iudiada, 
salvas man part en
 degra eu aver 
eu s'amistat don ara non voil re, 
qar tal donna via 
s'amor autreiada, 
qe bella es a mos obs per un cen 
e val trop
 mais a laus de tota gen; 
fin et leial e senes cor truan 
per q'eu
 l'am mais non fes auda Rolan.

Soven soplei vas la douçe contrada 
on il estai e se tot no mi v
e, 
eu la vei ben en mon cor per ma fe,
qar maintas vez l'aurai
 sompnas baisada 
en ai agud mil plaçers en dormen, 
qe del menor
 ai plus mon cor iauçen, 
qant ben me pens, ni men vauc rimem
bran, 
qe s'autra m des tot ço q'a leis deman.

[carta 40r]

                             Arnald Daniel

Lo ferms volers q'el cor m'intra 
no m pod ges betz escors
cendre ni ongla 
de lauçengier, qe perd per mal dir s'arma;

e qar non l'aus batr'ap ran ni ab verga,
se vals a frau, lai on non aurai 
honcle, 
ni iauçirai ioi en vergier o dins cambra
.

Qan mi soven de la cambra, 
on a mon dan sai qe neguns non
 intra, 
anç me son tug plus qe fraire ni oncle,
non ai membre non
 frenisca ni ongla,
plus qe non fai l'enfans denant la verga;
tal paor
 ai no l sia trop de l'arma.

Del cors Ii fos, non de l'arma, 
e consentis m'a selad dins sa cam
bra; 
qe plus me n'a fra l cor, qe colp de verga, 
qar lo se us sers
 lai on il es non intra: 
de leis serai aissi cum carns et ongla 
e non
 creirai castig d'amic ni d'oncle.  [carta 40v]

Anc la seror de mon oncle 
non amei tant, ni plus per aqest
 arma; 
q'ai tant veçis com es lo detz de l'ongla, 
s'a leis plagues,
 volgr esser de sa cambra; 
de mi pod far l'amors q'ins al cor m'intra

mielç so qes vo     fort de frevol verga.

Pos florid la seca verga 
e de'n Adan foron nebod et oncle, 
tant
 fin amor cum sela q'al cor m'intra 
non cre qe fos en cors ni es en 
arma; 
qe on qe m'estes fors, en pla, o dins cambra,
mos cors nos
 part tant cum la carn del ongla.

Q'aisi s'en pren et s'en ogla 
mos cors en leis cum le scorse en la 
verga; 
q'el mes de ioi tors et palaidz et cambra,
e non am tant fraire,
 parent ni oncle, 
q'en paradis n'aura doble ioi m'arma,
si negus
 hom per ben amar lai intra.

Arnaud tramet son chantar d'ongla en oncle, 
ab ondraz diz
 qe de s'amia l'arma, 
son Deçirat cui iois
 en cambra intra.

                                    Arnald Daniel

Canson, dolç motz son plan et prim
fatz mos er a l brono l
 vim, 
e li ausor, si m
som de color
 de manta flor, 
e ver
deia la fulha, 
e chant et brailh
son a l'ombrailh 
delç auçels 
per la brulha.

Fels bruilh aug lo çan et referm 
e per q'hom non m'en fasa crim, 
obri et lim 
motz de valor, 
ab ar
 d'Amor 
don non ai cor q
e m tulha; 
anç si ben failh 
la sec a trailh, 
on plus veis mi
 s'orgullia.

Pent val orgoill d'amor, 
q'ades trabuca son senhor 
del 
luec ausor 
bas el terrailh 
per tal trebailh, 
qe de ioi lo
 despulha, 
dreitz es lagrim,
 
et art et rim 
cel qi d'amor  
[carta 41r]  iangulha.

Bona donna ves cui açor, 
ges per orgulh non vau alhor;
mas per paor 
del devinailh 
don ios trasailh
faz semblant qe no us volha, 
q'anc non iauçim 
de lor n'ai rim 
mal m'es qe lor culha.

Si ben vau per tot a descailh, 
mos pensamentz lai vos assailh,
q'eu chant et vailh
pel ioi q'enz fim
lai o'nt partim, 
mas  sovent l'oilh mi mulha 
dire e de plor 
e de dolsor,
qar per ioi ai qe'm dulha.

Er ai fam d'amor, don badailh
e no sec mesura ni tailh 
sols m'o egailh, 
q'anc non auçim 
del temps Caim,
amador mens aculha 
coir triçhador 
ni bausador;
per qe mos iois cap dullia.

Bella qi qi's destulha, 
Arnaud dreitz cor 
lai o es honor,
car vostre pretz capdullia.

                            Arnald Daniel

Al r vei vermeilh, vertz, blaus, blancs, gruecs 
vergiers, plais, plans, tertres et vaus; 
e l votz dels auçels sonent tuit
ab dous acort maitin e tart; 
zo'm met en cor q'eu colore mon chan 
d'un aital flor don lo frutz si amors 
e ioi lo grans e l'olors de noi gandres.

D'Amor me ven pesan lo fuecs 
e l desiriers douç et coraus,
e l mals es saboros q'en sint, 
e flama suaus on plus m'art, 
q'Amors enqer lo sieus d'aital semblan; 
verais francs fis merceianz partidors, 
qar a sa cort notz orguelz e val blandres.   [carta41v]

Mas mi non chania temps ni luecs, 
conseilz aiçina, bes ni maus; 
e si eu al mieu enten vos mint, 
ia mais la bella no reguart,
q'el cor e l sen tenc durmen e veillan, 
q'eu non voil ges, qan pens as granz valors,
valer ses leis on plus valc Alixandres.

Maintas vez m'es solatz en uecs 
ses lei, qar de lei voil si vaus, 
c'om parle lo qart mot o l qint 
qe'l cor non vir vas autra part; 
q'eu non ai d'als pensamen, ni talan, 
per ço q'il es dels bos sabers sabors 
e tenc la el cor sera en Poilla o en Flandres.

Molt desir q'enqer li fos cuecs 
e m'avengues aitals iornaus,
qar eu n vivria danz plus de vint, 
tant met el cor baut et gaillart; 
va ben sui fols, qe vauc d'un als sercan?
Q'eu non voil ges mas per geing trevallors,
bailir qe clauçon Tegris e Menandres.

Entr'autres faiz soen feng iuecs, 
e l iornz sembla un an noaus, 
e pesa m, qar Dieus non consint 
c'om pogues temps breviar ab art, 
qar lonc respeitz fai languir fin aman; 
luna et soleils, trop faitz lonc vostre cors.
Mal faitz qar plus soven no us faill resplandres.

                           Arnald daniel.

Anc eu non l'ac mais ella m'a 
totz temps en so poder Amors, 
e fai m irat, liet, savis et fol, 
cum selui q'en ren nons torna, 
c'om no s defen qi ben ama, 
q'Amors comanda 
c'om la serva e la blanda: 
per q'eu n'aten 
sufren,
bona partida, 
qan m'er escarida.  [carta 42r]

Q'en dic pauc q'ins el cor m'esta, 
qe star me fai temen paors:
la lengas feng mais lo cor vol 
ço don dolenz se saiorna: 
gent languis mais non s'en clama 
q'en tant a randa 
qan mars et terra garanda 
non a tan gen, 
presen 
com la chausida 
q'eu ai en cobida.

Tant sai son prez fin et certan 
per q'eu no m puesc virar aillors; 
per ço faz eu qe l cors mi dol, 
qant soleils clau ni soiorna:
eu non aus dir qi m'aflama: 
lo cors m'abranda 
e l'oill non la vianda,
qar solamen
veçen
m'estai aiçida
ve'us q'en ten a vida.

Fols es qi per parlar en van
qier com sos iois sia dolors, 
qar lausengiers, cui Deus afol, 
non an ges lenguet adorna: 
l'us conseill e l'autre brama 
per qes demanda 
amors tals fora granda:
mas eu m defen 
fegnen 
de lor brugida 
et am ses faillida.

Pero iauçen m'enten et san 
ab un plaçer ab qe m'a sors;
mas mi non passara ia l col 
per paor q'il nom fos morna, 
q'enqera m sen de la flama 
d'Amor qi mi manda,
qe mon cor non espanda;
si faz soven, 
temen 
q'eu vei per grida
maint amor delida.

Mant bon chantar levet en plan 
n'agri eu plus fait si m fes socors 
cella qe m da ioi el mi tol, 
q'er soi leiz er m'o trastorna, 
qar a son vol me liama.
Ren no il demanda 
mos cors ni nol fai ganda, 
mas franchamen 
li'm ren: 
donc, se m'oblida,
Merces es perida.

Mielz de ben 
sitz pren. 
chançons graçida, 
q'Arnautz non oblida.

                            Arnal  Daniel
Ans q'el cims reston dels branchas 
sec ni despulhad de fulha 
farai, q'Amors mi comanda, 
breu chanson de raçon logna, 
qar ient m'aduç ab l'afar de l'escola,
se i tant qe l cors fas restar de suberna 
e mous buos es trop plus coçens qe lebres.   [carta 42v]

E tu qe m'aus, no t'a franchas, 
per e per c'amars aculha
sec, se t defui ni c fai ganda; 
mas greu er c'om n'o i a ponha,
q'eu passera part la plutz de lerna, 
loinh peregris o lai drech on cor Ebres.

S'eu n'ai passatz pontz ni planchas 
per leis, cuiaz q'eu m'en dulha?
No faz cap ioi ses vianda, 
mi saup far medçina conta 
baisan tenen et cor si tot mi vola,
no s part de leis, qe m capdella e m governa.
Cors, on q'eu an, de leis no pars nic sebres.

E tu, c'ailhors no te stanchas,
per autra qe c denh ni t nulha;
tot pladies qi ve desmanda 
sai et lai qi qi t somonha, 
qe fol plah fai qi se meteis afola: 
e tu non fai folha, don hom d'esqerna 
mos a prop Dieu lei s'onors et selebres.

I es de Paris et us c'a Sanchas,
genser no s vest ni despulha,
e sa beutaz es tan granda 
qe sembla ria us mensonia; 
ben vai d'Amor silla m bais et m'acola,
non dopti mai ielada ni buerna, 
ni m fai patz mals, ni guera, ni febres.

Ab raços contas et franchas
m'a mandad, q'eu no m destulha 
ni non seg autra, ni m blanda 
mas tant sai q'ap si m'a coinda 
e ditz qe flors non semble de viola,
q'es cania leu si tot nocas iverna,
mas per s'amors sia laurs o ginebres.

Se us es n'Arnautz del sim ius q'en la sola 
e senes leis no vol aver luçerna 
ni l segnoriu del rei enqe cor Ebres.

                               Arnald Daniel

Al resplan la flors enversa
pels trenchanz rancs e pel tertres
qa flors? gels, neus e conglapis, 
qe cotz e destrein et trencha, 
don vei mortz qils, critz, brais, ciscles 
e l foil, els rams et els  [carta 43r]  giscles.
Mais mi ten vert e iauçen iois 
er qan vei secs los dolenz crois.

Qar enaisi o enverse
qe bel plan me semblon tertre, 
e tenc per flor lo conglapi, 
e l cautz m'es vis, qe l freg trenca, 
e l tron mi son cant et ciscle, 
e paro m foillat li giscle; 
si m soi lazatz e ferms en ioi, 
qe ren non vei qe m sia croi.

Mas una gens fada enversa,
qe m semblon noirit en tertres;
qe m fan trop pietz qe l conglapis, 
qu s q'ei sap sa lengua trenca
en paraulas et ab ciscles, 
e noi val bastons ni giscles, 
ni menaças; anz lur es iois
qan fan ço don hom los clam crois.

Car en baisan no us enverse 
non mo tollon vall ni tertre, 
donna, ni gels ni conglapi, 
mas non poders trop en trenche.
Donna, per cui chant et ciscle, 
vostre bel oill mi son giscle, 
qe m castiom si l cor ab ioi 
q'eu non aus aver talan croi.

Anat ai cum chaus enversa 
totz temps cerchan vals e tertres,
marriz com hom cui conglapis 
destregn e m'açoll et trencha, 
q'anc no m conqes chanz ni ciscles 
plus qe l sel clerc conqer giscles; 
mas er Dieu lau m'alberga iois, 
mal grat dels fals lausengiers crois.

An mos  ers ch'aissi enverse, 
e no l tegnon 
vall ni tertre 
lai on 
hom, non sen conglapi,

ni a freiz poder qe trenche; 
a midonç 
lo cant e l ciscle
clar, 
q'inz el cor l'intro l giscle, 
cel qe sab gen 
chantar ab ioi 
qar no s 
fai a cantador croi.

Dolça donna, Amors et iois 
nos ten en sems mal grat dels crois. 



Ioglar gran ren ai mon de ioi,
qan no us vei en faitz semblan croi
.

                                 Arnald daniel.

Los braid e ls cric 
e l sons, e l chant es voltas 
qau dels auçels q'en lor latin fan pres 
d'amar lors pars altresi com nos i fan 
e las amigas en cui entenden: 
e donca eu, q'en la gençer entendi, 
deg far chanson sobre tot de bel obra 
qe non aia moz fals ni rim estramba.  [carta 43v]

Ben soi guaric
e mas paraulas coltas, 
per tals qe gens al iausir non sai pecs, 
anç volgri mais penre fin aur qe ram
al prin q'eu et ma donna nos baiçen 
ni m fes escu de son gent mantel en di,
qe lauçengers fals, lenga de colobra, 
non o vi si m don tan mal mot sescampa.

Don soi maric,
ni non pexi de stoltas 
a prim q'entrei el castel dinz los decs, 
lai on midon stai don a gran fam 
anc tal nol lac bot san guillelm
cent ves lo iorn e m badais e m n'estedei
vas la bellas qi totas altras sobra 
et an can val mais gran gauç qe non fa m rampa.

Deus l'au chançic 
per cui foron acoltas
las faillidas qe fes Longin lo cecs, 
voilla q'eu et mi don lais iaisam 
en la chambra on ambedui nos mandem 
un dolç conven don tan gran don atendi 
e qe l son cors baisan, iuguan descobra 
e qe l remir contra l lum de la lampa.

Bocha, qe dic? 
Q'eu crei qe m'aiaz toltas 
tals promessas qe l'emperaire grecs 
foron ric o l senhor de Roam
o l rei qi ten Sur et Ierusalem; 
don bei soi fols qe tan q'er qe ti rependi
qe ies Amor non a poder qe s cobra 
nI San Ginei, ni hom qe ioi acampa.

Los deschauçic 
ab las lengas es moutas,
non dic eu ges
 se l seinor dels galecs
an faig faillir per c'ades son blasman,

qe son parent pres Romeu ço saben; 
Raimon lo si alcondi 
et aprendi, 
qe greu al rei Ferran de pres cobra
se n man
tenent no l sol venu l eschampa.

[carta 44r] 

                         Arnald Daniel

Tos temps serai serventz per deservir
de serventes al 
flacs rics d'aver sers, 
qar vei de lor conseilher et 
convers 
conseilhadors qe fan a un hor aunir,
et en lor
 cortz as densenhament
no i a sol senz ni cap hom ensenhatz, 
ne is
 io meteis qe non sui trop apres 
ni trop presaz, qan mi prenc, mi tenc pres.

Mas vi anar volgra de vi ancs, 
q'anc piez non vi annaz a viatz,

q'i o fui qan vinc mos parenz paratz; 
pero baros, cortz, es 
corçatz cortes; 
ai trobat manz on ren no m valg trobar, 
tan son
 valen qe n val tan mon valgut, 
q'anc piez non foros a Roma
 romieus, 
q'io fui del mieu desmaisaitz entre l mieus.

Dona, irei dons poder del rics
despoderaz perduz                                                           

aital foss'io si eu lor qesetz adiudz, 
com fu Iudas q'el vendec
 als iudeus 
lor faitz fals fraich mon laitz desafetait, 
e de
solat de solaz e de chan; 
lor cresier sa non rosat de gai 
vil de
 vilan cheranz et çhervai.

Ai, qan mal viu, qi ve ço q'el desplai, 
qe l desplacer son faitz
 qe l rio croi fan; 
q'io envei mantz cui prez trach de soan, 
qe
 so anam poi preç q'an ben lor vai, 
q'io ni ia el ric rei Rugier F
rideric, 
fresc ses esfrei per ualer avolar, 
qan non cusei
 tan l'auçi preç preçar, 
qe i al pogues l'emperes peiorar.

En Monferrat se solen referrar 
li desferrat valent al v
aledor 
per no i a dels ensenhatz seinhor,
se tuit non fan lu inh
 sa valor volar; 
mas io com fol volei a mon voler, 
en vi aves
 on par dolor donat 
on fuilh trebailh ma trabaillat tres anz

q'anc plus estranç trabailh non trac truanz.

[carta 44v]

                                 Arnaud de Qintenach.

La ioi comenz en un bel mes, 
en la melhor saçon del 
an, 
qan li auçel movon lor chan 
contra l dous ter
mini de stiou,
c'adui una dolça sabor,
per qe s'allegron chantador;

et eu, las, torn en recaliou.

S'anc Amor tornet en defes 
per fals amador pres lo dan;

q'el fols cuida far prim engan 
e l'enganava sobre l badiou,

pois l'amistat torna en error 
e donna da la colpa lor; 
e diçon
 tuch q'om no s'i fiou.

Ves tal amor mi tira l fres,
c'anc nos açautet de truan;

ni negus no sen vau gaban, 
ni sos amics non l'en castic. 
Q'anc
 no feç blasme ni folor, 
anz porta de beutat la flor 
e de ric
 preç nomenatiou.

Petit son d'amador cortes,
qe sapchon guaire al meu sem
blan; 
enqere d'Amor com ni can, 
mais pois iois rs el mager
 briu, 
aqi pareisson li meilhor
qi sabon tenir fin'amor,
e fols
 es de son segnoriou.

S'Amor fai son amic qe l pes, 
ges non desconort per aitan,

qe'il li rendra son ioi doblan
s'il no l conois fol o auriou, 
qe 
donna c'ama per amor 
non cainia il meilh per sordeior 
et
 s'ilh s'irais, hom s'omeliou.

En petit d'ora ven grans bes, 
si es qe qi l'enqeira o l deman,

e de pauc ioi ven hom a gran 
per q'e n'ai ric cor esforsiou,

plens d'un bon respeit qe m socor, 
qe m creis ma força (et) ma ualor.

Ab qe, madonna, non obliou.

Q'ira d'amor porta merçes, 
c'ab orgueill vai contra lassan;   
[carta 45r]
e pois s'il venz humelian, 
l'ira e l mal e pes aisiou, 
don lo plait
 porta gran valor
e cil q'ei son mal diçedor
non faron anch
 del meils iauçiou.

Qi sap d'Amor qant bona es, 
ni com s'allegra ni reblan, 
ni
 bel comensamen qe fan 
s'il q'en sabon esser amic; 
greu pot
 asmar sa gran valor
e cil qi son mal diçedor
non foron
 anc del meils iauçiou.

Bos es lo vers e chantador, 
e volgra bon entendedor; 
per
 Deu, bel clerc, tu me le scriu.

En trametrail a la gensor
q'anc iague de sotz cobertor, 
per
 cui eu chant et vau et viou.

De Tintinach a la valor
qi fes lo vers no men atiou.

[carta 45v bianca]

[carta 46r]

                       Naimerig de Pegugnan

Aissi com l'arbres qe per sobre carçar 
frain se me
teis et perd son fruit et se,
ai eu perdut ma bella
 donna et me, 
e mon enter s'en fraing per sobr amar.

Pero, se tot me son apoderaz, 
anc iorn non fi mon dan ad esieu;

mais ar conosc qe trop sobra l foldaz.

E non es ben q'om sia tot asennaz, 
qe a saçon non sega son ta
len; 
e se no i a de çascun mesclamen, 
non es bona sola l'una
 mitaz, 
qar ben deven hom per sobresaber 
ne sis en vai man
tas vez foleian, 
per qe s'eschai com aia en loc mesclan 
sens
 ab foldaz, q'il sab gen retener.

Las q'eu non ai nii meteis en poder, 
anç vau mon mal
 enqeren e cercan
e voil trop mais perdre e far mon dan
  
ab vos, donna, q'ab autra conqerer, 
qar eu cuit far ab qest dan
 man pro,
e qe savis ab qesta folor; 
pero a lei de fin fol ama
dor, 
m'aves ades on pieç mi fa plus bon.

Non sai nul hoc per q'eu des vostre nom, 
pero soven tornon
 mei ris en plor,
et eu com fol ai gauç de ma dolor, 
e de ma 
mort, qan mir vostra faiçon;
col Basalesc q'ab ioi e sanet a
 ocire, 
qant el mirail se remireg es vi.
Tot autressi es vos
 mirail a mi, 
qe m'aucieç qan vos vei ne us remire
.

E no us en cal qan mi vedez morir, 
ab anzo sai
 de mi tot enaisi, 
com del enfant q'ab un marabotti 
fai hom del plor laissar 
et departir; 
e pois q'ant es tornaz en allegrer,
e hom l'estrai 
ço q'el donet el toill 
et el adonc plora et fai maior doill, 
mil
 aitant plus qe non feç de primer.   [carta 46v]

N'es castellan, ges vostre preç non cal 
de mellurar, qo i val
 pro mais qe er.

                       Naimerig de Pegugnan

In greu pantais m'a tenguç loniamen, 
qar no m lasset
 et no m reteng Amors; 
et am saggiat del tot sa dolors,

si qe del tot m'a faitz obedien. 
E qar mi sab isforçiu et suffren,

am si carçat del amoros afan 
qe i mill or cent non sufferian tan.

Amar mi fai mal mon grat finamen 
leis cui mìa faitz iausir 
per la gensors
et agran obs q'en fes ç'ausir aillors,
q'assai val mais
 gadagnar in argen 
qe perdr en aur, segon mon escien; 
mas eu 
faiz a leg de fin aman, 
qe fug mon pro et vau segen mon dan.

E s'eu, com fol seg mon dan follamen, 
a tuz lo men m'er la 
foldaz honors, 
qar eu ai vist far maintas folors 
qe tornavon
 a saber et a sen; 
et ai vist far maint faitz saviamen, 
qe tornav
on a follia trop gran.
Per q'eu cuit far sen qan voi fulleian.

E vos, donna q'avetz valor, vaen 
aissi con es 
bona part la meillors, 
vailla m merçes et oblit vostre ricors 
e no i gardaz
 rasons, mas çausimen, 
qar l'un poia ço qe l'autre descen; 
e ço qe merçe
 creis rasons vai merman, 
e s'a vos platz, auciderm podez rasonan.

Pauc vos carra de meu ennançamen, 
se us remembra vos
tra valent valors, 
del gent parlar e la fresca colors 
q'anqora
 son al cor vostr oill plasen; 
e l dolç esgard, amoros e riden,
e qan
 eu plus soven vus vau devan, 
a pauc mei oill estier mon grat 
no i van.

[carta 47r]

                                        Naimerig de Pegugnan

Mantas veiz soi enquiriç 
en cortz cossi vers non faz;

per q'ieu vueill si appellaz; 
e sia llor lo çausiz, 
chan
sons o vers aqest çanç, 
e respond als demandanz 
c'om no i troba
 ni sab division, 
mas sol nom entre vers e chançon.

Q'ieu ai motz mascles auçiç, 
en chansoneitas assaz 
e motz
 feminis pausaz 
en versetz bos e graçiz; 
e cortz sonez e choçanz
a
i auçuç en verseç inanz, 
et auçida chansonet ab lonc son 
e l motz 
d'amb dos d'un grau e l chan d'un ton.

E si eu en soi desmentiz, 
q'aissi non sia vertaz, 
non er hom per
 mi blasmaz 
si per dreit m'a contradiz; 
anz, nes sos sabers plus
 granç 
entr'els bons el meus mermanç, 
si d'aiço n poit vençer 
segon raison, 
q'eu non ai ges tot lo sen Salamon.

Qar es de son log partiz, 
donneis qi ia fu presaz
mi soi alqes
 desviaz
de ioi tan ne stau marriz 
q'entr'el marriz e ls amanz

s'e mes un pales enianz, 
q'ei vanan l'uns l'autre cre far son pron

e no i garda temps, ni per qe ni con.

Q'eu vi anç q'el fos faidiz, 
se us fos per amor donaz
us cordos
 qa dreitz solaz,
ni s sira e corç e coviz
per q'em par qe dur dos
 tanç
us mes non façi un anz 
qan regnava donneis ses traiçon;

grieu es qi ve con es e sab con fon.

E non es tan relinquiz,
si tot me sui desamaz 
qi eu non sia
 enamoraz 
de tal q'e cima et raiz,
de preç tan q'a mi es danz,

puis la valors e l semblanz 
son assemblat en tan bella faison

com no i pot neis pensar meillur raison.

A bel cors cars gen noiriz 
adreitz e ben faisonaz, 
ço qi eus 
[carta 47v]  vueil dir de unaz 
qi eu non soi ges tan ardiz 
qi eus prec qe m'ames
 ab anç
vos clam merce merceians,
suffrez qe us am e no us quier 
autre don.

Ves Mala spina ten çanç, 
al pro Guillelm q'es presaz, 
q'el apren
da de te los moç e l son 
q'alqes vuilla per vers o per çançon.

                             Naimerig de Pegugnan

Destreiç coiços desamaz amoros, 
aissi con cel q'aman 
plora e felneia,
vos vac anc se merceian en perdos

e on plus vos merçi mi desmerçeia 
lo vostr'orgoil, qa merce
 tol poder 
de merçeiar pros donna de bon aire 
e qar vos soi mer
çeian fins amaire 
segon merçe me degraz ben voler, 
e si merces
 merçeian non defen, 
en dreit d'amor preç pauc merceiamen.

Pero ben sai q'en noç plus de vas vos, 
ço qe mi par qe mais
 valer me deia 
vostre ric preç e l'avinent faiços, 
e l gai solaz, q'ab
 mesura pareia;
e l sens q'eu fais conoiser et veder, 
lo mal e l ben vos 
e l fin conseillaire 
de mal ieqir e del ben dir et faire, 
per qe no faz
 forfaitz ni non de ver, 
mais q'en vas mi cui faiz plaigner soven

ves lo meu dan e vostre fallimen.

E qar ab sens es plus gai e plus pros 
e a qella qe meilç parla 
et condeia, 
deveç gardar vostre preç per per uns dos, 
com plus d'aut
 chai preç plus fraingn e peçeia; 
mas preç mesclat ab sen non pod
 cader,
donde q'en faz parlers ni castiaire 
q'ab sol gaoden q'en fesseç
 pauc ni gaire
ren nos vos pogron brasmar ni vil tener; 
et eu
 pregrera vos en log de iausimen, 
la bel sembrant q'autre faiz no enten.

Grans for a mi et a vos pauc lo dos, 
tant me destreing vostr'
amors et guerreia; 
e fa sovent irat et tard ioios, 
en defen ço  
[carta 48r]  qe iausiment m'autreia; 
mas vos se vals men deuriaz valer,

al mens d'aitant qar vos soi merçeiare 
si ben non faz e non feseç
 mal traire; 
e del ben faiz fos en vostre plaçer, 
q'eu servirai pre
ian tan loniamen,
qe m fareç ben o morai vos serven.

En Chastell al valent rei n'an fos, 
q'ares lo meils q'om aoga
 era ni veia, 
anç q'aillor vai de ma part chansos, 
qe l mellura qan
 altra ren sordeia; 
de gaidagnar preç ni retener 
noli es nuls reis,
 pars ni emperaire, 
per qes tot sols q'om noi pot trobar paire, 
qe m
 meraveill com pod en lui caber 
lo preç q'il tol e rauba et embra
 et pren, 
e compra ades et non dona ni ven.

                            Naimerig de Pegugnan

Amors, a vos me dis am, clam de vos, 
qar en mi es entra
da solamen 
e non intra l en ma donna eissamen,
si qe
 l'afans d'ambs comunalmen fos;
mas vos laissatz lei et retenez mi,

qar me trobaz senes tot enian fi 
e daz a lei gauz et a mi dolor,

les oils e l cor vos en trai ad auctor.

E fai ben paoc d'esfortz, ço sabes vos
e grant orgoill e mal'en
segnamen, 
cel qi çelui combat qe nos defen 
pois es peçatz e avol
 ven a sos; 
ma s vos o faz de mi tot autressi, 
com çel qi, pres, repren
 e mort auçi 
aver voleç l'aib de bon servidor, 
qe se us deserf
 tan vol servir aillor. 

Mais tot m'es bel pros, donna, tant am vos, 
e amavaus anz
 qe vos vi finamen; 
e qant vos vi, amei vos per un cen 
e çascun ior creis l'amor per un dos;
gent me sembret a la vista e m paicti.
la vostr'amor, d'un'autra qe m trai, 
ma s tolt m'aves mal et donat peior, 
s'Amor ab vos e merces non secor.  [carta 48v]

Qa per vos perd lei et ges non ai vos, 
com cel qi vai sos qarels per traien, 
qe per l'un perd l'autre tot aisi m pren 
e m'eron mal vostras bellas faiços, 
vostra beltaz, brasmaz qar m'abeli 
a preç, brasmaz Amor qar m'enardi
e s'eu i faiz nesies ni follor; 
non brasmez mi, mas vos eissa et amor. 
A com man mort vostre bels oill e vos 
ab un esgard qe m feron dolçemen, 
qe cuiava qe fesson ucramen
e non era mais geing et traiços, 
pauc en aissi
de pauc en grand et de grand en maior, 
de sospir en plaing e de plaing en plor.

Anc la dolçor pois del cor no me issi, 
des qe us baisei les mans si m dolçi 
ne os ma bocha dinç tant n'ag gran dolçor, 
q'anc non tastet de tan dolçe sabor.

                             Naimerig de Pegugnan

Autressi m prend com fai al iugador, 
q'al comensar ioga maestramen 
a petit ioc, pois se scalfa perden,
qe l fa montar tan q'es en la follor; 
aissi m mis eu pauc a pauc en la via, 
qe m cuiava amar a maestria,  
si qe m pogues partir qan mi volgues,
ar soi entraz tant qe sir non posc ges.

Autra veç fui en la preison d'Amor, 
don escapei, mais era m repren 
ab un cortes engeing tan sotilmen, 
q'en fai plaiser mon mal e ma dolor, 
q'un laiç me mis al col ab qe m lia, 
don per mon grat mais no m deslieria; 
e nulz autr'om qe fos, liaz non es,
qi l deslies, qe ben no li plagues.

Anc mais nuls temps non trobei liador
tan ferm lies a tan pauc liamen 
q'el liam fo cortz d'un braç solamen 
don non  [carta 49r]  trob çh'ai qi m desli ni aillor 
en li amaz soi tan qe si m volia
desliamar ges far non o porria 
q'Amor qe lai mon li amet e m pres 
me li amasai plus fort per un tres.

A lei del fer qe vai ses tirador, 
ves l'Açiman qe l tira vao seguen 
Amor, qe m sap tirar ses tiramen 
mas tira ma si vals per la meillor 
qe se d'autra meillurar me sabria 
tant am lo meill qe ben meilluraria, 
mas meillurar non cre qe mi pogues,
per qe m par la meillur q'un es.

A, gentils or format plus gent flor, 
aiaz de mi qalcun iausimen, 
q'eu mor per vos d'envei et de talen; 
e podeç lo proar a ma color, 
qan vos remir, qe travail et cambia, 
qe for al mos n'a et gran cortesia, 
q'umiltaz merçean vos preses.
d'aqest coiçhos, sofraiços de toz bes.

Ben plaz Guillielm Malaspina marqes 
qar conqer prez et preç a li conqes.

Na Biatris D'Est, lo bens q'en vos es 
e a meillorar las autras ab los bes.

                      Naimerig de Pegugnan

De fin'amor comença ma chansos,
plus qe non fai de nul autra sciença, 
q'eu non sabria nient s'Amors no fos,
et an tan car non comprei conoisença, 
q'ab bel semblan aissi com fals traire 
me vai doblan chascun iorn li martire, 
q'en la bocham feç al primier dolcir 
ço qe m'a fait pois el cor a martir. 

Si de merce acusar fos raiços, 
degnad em ades benvoillença
q'Amors venç lei et iausiment amb dos 
e us auria del poder qe lui vença
pero mi voil del tot en tot aucire, 
qar sab et ve qe  [carta 49v]  merces n'es a dire, 
pero non volges solament aucire 
ab anz mi fai langent peiz de morir. 

Peiz a de mort cel qe viu consiros
e non a iois, mais dolor et temença 
pois ve la ren qe m pogra far ioios 
ar non troba sosteing ni mantenença
e donc eu las qe soi del mal sofrire
de mil dolors fos d'un sol ioi iauçire 
e ia no fo mais per un escarnir
son degra far al bel semblan languir.

Mas non a tort, q'eu am lei a rescos 
et en mon cor non aus far parvença 
d'aitant en faz a guisa d'orgoillos, 
qar soi de lei aus aver sovença 
ma s' eu non puesc al maor contradire, 
ço qe il plaz am ço qe il desplaz aire, 
pero con fols me voil enfoleçir,
qe en chauç ço q'eu non aus conseguir.

Qe son ric preç es lo meillors dels bos, 
pois la beutaz es en gal a volença 
qant plus remir i veg d'altras faiços; 
ades m'es vis qe sa beutaz agença 
per q'eu voil puos mon cor preiant devire, 
se vals devant li fermisc et sospire 
e si s laises ab merce convertir 
dreit fora oi mais qe m fes vas si venir.

Oi mais pois lo dous temps gais ve 
e la douça donna plaisenz,
en cui es preç iois et iovenz.

                               Naimeric de Pegugnan

Cel qe s'irais ni guerreia ab Amor, 
ges qe savis non fai al meu semblan, 
qar hom a tard pro de guerra et tost dan, 
e guerra fa tornar mal en peior; 
en guerra trou, per q'eu no la volria, 
viltat de mal et de ben charestia;
e fins amors, se tu me fai languir, 
ai tant de ioi qe m popi leu çonsir;

Qe l plaiser son plus qe le noi d'amor, 
e l ben qe l mal, e l soiorn  [carta 50r]  qe l'afan, 
e l ris qe l plor, e leu fais qe l pesan,
non dig aisi del tot qe mal no i sia, 
mas lo mal q'om n'a plais plus qe se n garia, 
qar cel q'ama de cor non vol guarir
del mal d'amors, tant es dolç a sofrir.

Enqar s'ai plus d'autre ben en amor, 
q'el vil fai pro el nesis gen parlan, 
e le scars larg et leals lo truan, 
e l fol savis e l pec conoisidor, 
e l'orgoillos domest et humilia, 
e fa de dos cor un, tan ferm les lia; 
pero non de hom ad Amor contradir, 
pois tan gen sab emendar et finir.

Si eu l'ai servit, ben n'ai change d'amor 
ia qe plu no m faç mas aitan,
q'en maint loc m'a fait tant alt et gran, 
on ges ses lui non pogr aver honor,
e maintas vez mi gard de villania, 
qar ses amor guardar no m'en sabria;
e maint bon motz mi fai pensar et dir, 
qar sens amor no i poria avenir.

Bona domna, de vos teng et d'Amor 
sen et sabers, cor et cors, mot et talan;
e si eu fai ren qe sia benestan 
deves aver lo grat e la laudor,
vos et Amor qe m daz la maestria; 
e se ia plus de ben no m'en venia, 
pro n'ai de cange segon lo meu arbir; 
mas s'el plus fos, ben sabria plus grasir.

Chançon, va t'en de ma part e d'Amor 
al bon, al bel, al valen, al presan
a cui servon latin et alaman; 
e so preian chom bon emperador; 
contr'als maiors aura maioria, 
conoisença, larghessa e cortesia, 
mesura et sen parlar, entendre et dir 
e toz bons aibs de preç enrichir.

                                   Naimerig de Pegugnan

Senç mos apselg non vaug, ni senz ma lima, 
ab qe fabreg moç, e aplan et lim, 
q'eu non veg d'obra sotil ni preima 
de nulla leg plus sotil, ni plus prim, 
ni plus adreitz obrer en cara rima, 
ni plus sprereg sos moç ni mielç los rim; 
mas al  [carta 50v]  destrig tan non es erim,
son fe qe us deg qe no me val escrima.

Si per merce fes amors a percebre, 
la bella qe mos precs non aperceb, 
qe degnes me per servidor recebre
molt fera e fail qar non receb; 
non sai per qe m'auci ni m vol decebre, 
qe bona fe ai on plus me deceb; 
non ai en se merse si non soy be, 
mas orgoill cre, qe nolol cal sacebre. 

Ben es d'amor vog e de merçe sema, 
las per qe plor, qe l cor m'a de ioi sem, 
qe no m secor anç loing s'estrema 
de mi, c'ai glor vol q'eu mud e mi strem, 
non a paor ni tant ni qant non trema 
de la dolor, don eu fremisc et trem, 
per q'ai maior mal e m par qe plus trem
qar de la dolor qi m'ard ella non trema.

Tant dolçamen me venc nafrar et pugner 
q'eu non osen ni non sai ab qe poing,
pos ses ungen mi sap guarir et ogner 
ab un plasen esgard; ve us ab qe moing, 
qe fa mon sen a ma voluntat ioigner,
qe d'un talen las trob, q'els lie noing, 
per q'eu, corren, veng vas lei, don mi loing. 
Tan mi promet len e fai de lognor logner.

Senes maniar, domna, poiriatz passer, 
ab gent parlar, qe l cortes dig mi pais: 
q'ab eschivar mi tornaz en iraisser,
per q'om blasmar no m deu, s'eu m'en irais, 
nei l'ingrassar em perd, qe un fora grasser
per aultr'afar no m fail la carn, ni l grais; 
e s'ab peiar en vos merces non ais, 
fora m ç'om par miels q'eu fosez a naisser.

Ab douç esgard s'ab sens vençedor paiser 
o ab onrar n'Emmilla, cui ioi pais,
q'onor ten car et preç, q'ab leis renais,
e domneiar sufrel fa mort renaiser.

                                 Naimerig de Pegugnan

Tant fui de dura condansa 
vas vos al comensament
tant q'en prendez veriament 
ab rau respos et ab longansa  [carta 51r]
ans q'eu ames, m'ames vos senz enian 
et eu m'eçius, bona domna en soan, 
per tal qe m'a traid ses desfiansa

S'eu fui a la comensansa 
fals, ar vos am finament 
e sai qe direz sovent 
qe fraitura d'autr'amansa 
me fai venir vas vos omelian, 
qar anc se us vau m'inten et gualian 
e ges en faitz no van mas en semblansa.

De gran forfaitz gran veniansa, 
ço dis dreitz per iudiament; 
e merces dis eissament 
de gran tort, gran perdonansa; 
q'ambdui son en maint loc d'un semblan, 
et en mant loc se van contralian,
qar dreitz auçi et merçes a pietansa.

Doncs, si dreitz ni vostra ondransa 
guardatz, ni l meu falliment, 
ia non aurei chausiment 
qe l mal dreitz malennansa, 
qe l falliment qe us fis vas vos tan gran 
e l'ondrament q'aveç sobre mi tan, 
creis chon m'amor et mermon m'esperansa.

Pois conoichetz ses doptansa 
qe falhi nesiament, 
no us sia la mal en ment; 
mas del bene aiaz membransa, 
si ben no i faitz, se vals non tenguaz dan 
e del ben far sia l vostre coman, 
q'eu atendrai senes doptansa.

                                   Naimerig de Pegugnan

Pois ma mala enemia 
m'a mes de cent sospirs captal
a for de cabaliel lial 
los l'ai cregutz chascun dia
d'un mil per q'oi mais seria;
raços et dreitz comunals 
qe ls partissem per engal
q'aisi stanh de compagnia.

Pois sin volla seinoria 
ben es dreitz qe mais pod et val,
et emport l'amor tant coral 
q'el neis si fort o non lia; 
son voler non desdiria
mas d'aitant e non de ren al
d'amar son gent  [carta 51v]  cors natural, 
ve us tot qant endes voldria.

Ma s'ella m prega e m castia, 
q'eu m'en lais, qar perd mon iornal 
et eu non, puesc se Dieus mi sal, 
si doncs lo cor non traçia 
et autre non ni metia 
e mei oilh meron del tot mal
e si l semploron non me n cal,
q'il procasan lor follia.

Peiz m'es, qe si m'ausiçia 
qan la prec nin soi en l'ogual
ella m respon et ditz m'aital, 
qe fort se n iracheria, 
si da veras lo disia, 
no men crei pechat fai mortal 
e si l n'ai mostrat mant senhal, 
per qe creire men deuria.

Açir sen sis vol on ria, 
qe ben sai qe no m'es venal, 
q'e plus ver d'un libre messal 
e tot ço q'eu li diçia 
non puesc mais sis na feunia,
q'eu felnei per leis autretal 
ab tot some a meilhs sens s'al, 
qe qant li m dei non avia.

                              Naimerig de Pegugnan

Nuls hom non sap qe s'es gauç ni dolors
s'en son poder no l'a tengut Amors; 
mas eu sai be la dolor e l turment 
e ren non sai qals es sa benenansa, 
pero molt mais s'envia sel consent,
qe no l rete ni l vol del tot geqir
per so qe mais le pusca far languir.

Mas mi non te mal traitz, dan ni dolors, 
ans soi plus fis on plus crema l'ardors 
vas leis, cui son totz se us hon non defent;
e per s'oilh ne pren ne dura veniansa. 
Amor, qar faitz tant desmesuransa?
qar qi poia mais qe non deu descen 
eras conosc qe m vol far penedir 
de so qe il m'a fait tant abelir.

De lauçengiers ni de mals parladors 
non clam en res, ans m'er lor brug honors, 
per qe l menors de lor duz non desment.  [carta 52r]
Pero dans m'es, mas lo dans m'es ondransa,
e lais qar bes s'il bela n'a membransa, 
q'esters non sap de mi niulh mon talent, 
q'adonc m'espren qant eu be mo consir,
e çels di son so q'eu non li aus dir.

Ab vos soi mutz et gent parlantz alhors 
ab las autras et ges aitals errors 
non deu esser contaz per falliment, 
bona domna, qe ma simpla semblansa 
podeç saber mon fin cor ses doptansa 
e vos, si us platz, n'en gua rament,
q'en loc de fait lo li deu hom graçir 
e sel qi a volontad de servir.

Si com val mais devant vi en pascors
et autresi com sobre mal douçor,  
es sobre totas de bel captenement, 
qe mantas n'an geloçia et pesansa, 
et eu meteis en mur de sobra amansa,
qa mi son fals tan vos am finament; 
e non devez de tot en tot delir 
so qe ab vos a a viure et a morir.

                             Naimerig de pegugnan

Per solatz d'autrui chant sovent, 
mas anqar q'eu per me chantes, 
ni per bon respeit m'alegres; 
sai q'eu chant per nient
e son a mon dan çantaire, 
si com l'auçel de bon aire,
qe sap q'es pres et per so no s recre, 
q'ades non chant: autretal es de me.

En amor ai lo cor e l sen, 
fermad et meillur m'en, ades,
s'eu podes trobar qe m'ames 
tan ben com eu am finamen! 
Mas eu am lei ses cor vaire, 
donc sui desamatz amaire, 
et on eu plus l'am de cor et de fe 
ades creis plus l'amor qe m lasa e m te.

No m'es vis q'anc plus follament 
nuls hom per amor foleges,
q'eu am mais qe s'autra m baises 
de leis plus l'entendiment, 
q'onors m'es; mas qi pod faire 
ses emper emperaire? 
Qe m val honors, ni preç don mals mi ve? 
Si fai qe l mals qe platz es par del be.  [carta 52v]

Per so mi son li mal q'eu n'ai plaçent, 
q'anc non vi domna loinh ni pres, 
qi tan ben, ni tan gent parles,
ni tant amesuradament,
si qe çascun n'es lauçaire 
puis es del mon la belaire, 
q'anc natura no mis en leis so cre, 
ni plus ni menz mas a quo qe l cove.

Domna, per merçe solament 
sofrisetz c'un pauc merseies
merçes et q'un pauc afranqes 
merçeian vostre dur talent
vers mi, q'eu son merseiaire 
toz temps et merce clamaire; 
e merseian sui et serai ia se 
vostr'hom claman merse, merse, merse. 

Lo pros Guillielm Malespina soste, 
don et domnei cortesia et me.

Bel Peraguon, cant on plus soven ve, 
na Beatritz d'Est, mais li vol de be.

                                         Naimerig de Pegugnan

Chantar vuilh per qe m ia m pladz.
Ia te n eras tu laichatz?
O, eu! Fols es tu; qin es 
de cui chantas? fola res,
de la genser q'el mon fia. 
Oc, ben l'eu mas si tu l cres, 
altre no l te creiria ges.
Per Deu, si faria

Toz hom qe vis sa beutatz. 
Es tan pros com lo m lauçaz?  
La melher q'anc Dieus feçes. 
Doncs fas tu ben qe cortes. 
Et eu fol no to diçia?
Si be. Doncz, de qe m mescres?
Sai, si es platz mi e sos bes 
on entremetria. 

Sai si no fos la vertaz.
era vos qar me digaz. 
E qe ama us tan ni qan?  
Vai tu, mensongier truan; 
e la per qe m'ameria? 
En tant qant soleilhs resplan
n'a tan pro ni tan preçan. Fol costan heria.

A mi sos genz cors hondratz? 
Ben es doncs nesis et fatz.
Cum? Car as mes tot afan, 
a guisa de fol aman, 
cre me tu qe merseian, 
aman sirven et preian, 
conqer hom amia, 
la on gares not valdria.

Tost o tard don er aviatz, 
qe ben es hom enguanatz.
Non es ges saps qe m'a sors? 
Eu no; us conort, q'Amors 
restaura tot en un dia 
qant  [carta 53r]  qe a mesfait alhors,
per qe m sofri sas dolors 
en paç tota via.

E ls afans qe m'a tardatz; 
las, eu mur, c'un soi nafratz;
qui t nafret? del mon la flor; 
qe flors es? de la mellhors 
Per qe fetz? qar se volia; 
be l cre, don aten socors? 
De leis, qe sa gran valors 
m'es suaus medgria.

Garir ses leis no poiria, 
per re de mas greus dolors, 
q'asi m naifret gent s'amors,
non sai com me stia.

Na Beatrix cui iois guia, 
D'Est, q'es flors de la gensors 
e mellier de las meillors, 
meillura tot dia.

                              Naimerig de Pegugnan

Qi sofrir s'en pagues, 
ben fora q'om se stes, 
qe ia pois no m blasmes, 
so qe lausadz agues;
pero ses tot pro dan
e sens soiorn afan, 
e ses aiuda fais; 
volria eu portar mais, 
qe desonor sofrir, 
don non pogues cobrir 
ni men auses veniar 
non poria far 
e sia pro veniança, 
qi s part de falsa mança.

Soi m'en partir non ges
anz mi soven ades, 
de li tan me sta pres; 
del cor ço q'a mespres 
si soi partitz d'aitan 
qe totz l'ameinz pessan.
Mes preç sos faitz savais, 
qar una en creis et nais 
bens plus q'om non pot dir 
l'am fai desabelir
e de mon cor loignar 
e si m fai tant amar,
q'anc eu plus greu balança 
non so Andreus de França.

Q'aisi cum sers o pres, 
soi se us liges c'om fes 
qe anc nuls hom q'ames 
non fo tan leus conqes, 
Q'al traire de son gan 
sa bella man baiçan 
m'intret tan a qel bais 
qe l cor del cors mi trais 
al retorn d'un sospir, 
per qe l viure e l morir 
mi fai esser mesclatz 
e hom no s pot guardar, 
ni cobrir de sa lança, 
d'amor pois tan for la lança.

E ia non er ni non es 
ni cuit q'om anc trobes 
eu, domna q'anc nasqes
ses totz mals tan de bes, 
per q'ades hom q'eu man, 
humils et mer  [carta 53v]  çeian,
li sui fins et verais,
si qe ren non biais; 
e s'eu, ab gent server
ni sufren ab brandir.
no i puois merçe trobar, 
ia nos Deu hom fiar,
mais en bella semblança
ses peing o ses fermança.

Domna, si sius preses, 
cu mi pres ni us forçes, 
mor ni merçeies.
si com sol far merçes 
vos m'agraz fin talan 
no m tengaz en soan
si tot mais lols pels sais,
qe l cors es fresc et gais,
e sai ben faiz grasir, 
et hondradiment chausir; 
e ço q'is taing celar, 
e sol de cest pensar 
mes feses perdonança, 
q'anc mais no us fitz pesança.

La reina sap far 
de Tolosa ses par 
e dir so deon s'enança
sos pretz et creis s'ondrança.

L'enfant pod hom laudar 
Castellan, cui Deus guar, 
q'om del mon de s'enfança 
tan dreich vas prez non lanza.

                                     Naimerig de Pegugnan

En amor trob algues en qe m refrang, 
q'al meins dAmor mal o ben no m sofraing, 
ni eu per mal no m loing d'Amor, ni m flaing, 
c'om plus m'auci, ves Amor me flaing 
mas non conosc q'Amor ves mi sofraigna, 
ni eu d'Amor non ai poder qe m flagna, 
ren no m sofraing sol q'Amor nom sofragna, 
qar ses Amor non sai en qe m reflagna.

D'Amor no m puesc partir, q'Amor me pren 
e qan me cuit emblar, plus me repren 
ab un esgard don mon cor ses compren 
qi m fai venir de lei en cui m'enpren; 
mas a so no m cuiez q'eu mi prenda,
ni per autra mon fin cor s'esconprenda, 
don hom per fals amador mi reprenda, 
q'en leis es tot, se il platz qe m lais o prenda.

Aissi son faig del tot al seu coman,
qe nulla rem no l desdic q'il o man;
ero d'un ben la prec q'il no m desman 
q'al començar me promes del deman,
don sol peççat oi mais qar no m demanda
e gran merçeis  [carta 54r]  si vals qar no m desmanda; 
ma eus teing ben per desman, si l non demanda,
pero affatz qe non desditz comanda.

En lei son tot los bons aibs q'om retrai, 
estiers qe greu promet et leu estrai,
per q'eu non puesc sofrir lo mal q'eu trai
si qal qe ben merces non m'atrai. 
Ma pero l ben o l mal qal qe m'atraia.
sofrirai tot, qe ia per mal qe m traia, 
non estarai qi qe me ne straia, 
qe ia nul temps non voil q'om me retraia.

Donna, vos ai mon cor tan fin et ferm 
qe ges non ai poder qe lo m deferm 
ab anç vos iur sobre sainz e us aferm 
com plus me cuig partir plus me referm; 
e se l merces q'il per temença referma,
per çausimenç en vos plus non s'a ferma, 
q'autre mais vos non voil qe me steia ferma.

Na Beatriç, tant es de bontat ferma,
qe vostre sens non cania ni disferma,
de vostre laus anç meillure e s'aferma; 
e pois mos chantz e mos digs eus referma.

                                       Naimerig de Pegugnan

Tot hom q'ai so brasma qe deu laudar, 
lais autresi aiço qe de blasmar, 
eu dic per so qar es Amors
foriudiada per nesci iudiadors, 
qe non sabon a dreitz mostrar per qe:
mas era l temps qe diz hom de mal be, 
et autresi qe de ben diç hom mal,
per qe lor diz non es conditz de sal. 

Estraniament se deuria pensar, 
sel q'altrui vol reprendre et vergognar, 
q'eu n'ai vist mait repres reprendidors 
e mainz bassatz q'estre cuiavan sus,
per q'al sel deu gardar qi repren, 
si q'om non pusce lui reprendre de ren, 
q'ab ainz deven se meteis far lial
q'aultrui per traitor ni venal.

Amainz homes aug Amor acusar, 
et el mal dic d'Amor assotilliar,  [carta 54v]
qe chavaliers ai vist et trobadors 
qe de bassez feç aulç et d'aulç auçors,
tant eis laissatz qe non ten piu fren 
de dir d'Amor tuit mal senes merçe; 
aisi con es de traitor mortal;
Acil q'a fait de men fan aital.

Mas ges adreitz no lon pod hom provar, 
q'Amors fai ben tot aiço qe deu far, 
q'en n'a mairritz entra en amadors, 
don nais doncs cortesia et valors, 
et tutit aiço qe verais prez perten; 
non es del plus tengut Amors, so cre, 
dunc pois lo ben lor mostra e il fan al, 
qar amb las mans fan pechat criminal.

Per  .  .  . , menton, segon ço qe mi par, 
co no ve rens qi posca ben gardar 
son regnes, me tot sol ses bailidors, 
de us, qi troba ses vassals traidors; 
Dunc, pois aors fai tuit ço qe s conven
e cil q'a faitz li porta mala fe, 
dic q'om deo dir d'els per dreit natural,
ço q'il an dit d'Amor, se Deu mi sal.

Una domna sai qe non troba par, 
qe de beutat posca ab lei preçar; 
e sa beutat es entres les çençors,
als com entre foilla flors;
et eu am la trop e il petit me,
mais ades n'ai un conort qe reven, 
q'al menz se totz de sobre plus no m val, 
tan n'ai d'onors qe ben coble los captal.

Qar conois plus dels autres et manten 
sen et saber et tot ço q'es de ben,
l'emperaire qe sobre le valen val 
conoisera si eu dic ben o dic mal.

                                            Naimerig de Pegugnan

Ab tant de sen, cum Dieus m'a donat, 
sui cresenç en l'afar d'Amors, 
qar hom non pod aver honors
si non fai lo q'il a mandat; 
e l mandament es tan granç pros 
a cel qi de bon cor lo fai, 
qe puis nes en prez cabalos, 
qar d'aiso fai ben qis n'estrai.  [carta 55r]

Q'aisi son partid et iudiat
en la cort del ver dieu d'Amors,
a dreg per leial preiadors 
per qe aras o teng per proat; 
qar qi de son poder es bos, 
per bon a de hom tener ses plai, 
e s'ama non an em per dos, 
qe per dreit a mairitz li eschai.

Mos diç blasmaran li blasmat, 
e sil qe son fals ves Amors.
e las fals e l trichadors 
q a l'us l'autre si galiat
qe çascuna n'a al menz dos 
e chascus dels doas o mai 
e puis es loignans traiçonç;
il garden, q'a ben lor estai.

Qan dui cor en un amistat 
s'acordan per leial amors 
a qil an de fin ioi la flors 
et eu ço dic, sai en vertat 
et par als ditz de mas chansos 
et en so q'er a vos dirai;
qe non chanta hom consiros, 
ni es marritz cantaiai.

Aital domna cum per horat 
am iove et es caps d'Amors: 
oilz rienz ab fresca colors, 
et a son cors gras e dalgat, 
long et dreit, gai et amoros, 
mil tanz genser q'eu dir non sai; 
e d'aut paradge ab bellas faisos, 
et es tot bon qant diz e fai.

Bona ventura, tant es pros.
e bella qe chascus retrai
so q'eu voill et qe m plaz de vos, 
et tug en remanen verai

                                  Naimerig de Pegugnan

Anc mais de ioi ni de chan,
ni de solatz mantener
non agui, al meu parer, 
an bon ni tan ferm talan,
ni anc mais no me plac tan 
com eram plaz d'amor sa mantenensa
per q'eu la voil mantener et ondrar 
e contra cels defendre et raçonar, 
qi'n fan clamor alqes per non sabensa.

E qals qe se van claman 
d'Amor, a pauc de saber, 
qar segon raçon et ver 
eu l'en venserai raçonan, 
cels qe se'n van  [carta 55v]  rancuran,
q'amors non fai mal ni desconoisensa, 
per qe nuls hom en degua rancurar, 
ni ges Amors non pod apoderar 
neguna re ses grat d'autra valensa.

Ni fin amor so vos man, non ai ni non pod aver 
ab si forsa ni poder 
ni nul conseilh, pauc ni gran, 
sil oilh e l cors non li dan; 
mas so q'als oils plaz et al cor agensa, 
vol fin'amors qe no il pod contrastar. 
Per q'hom non deu amor occhaiçonar
tant qant los oils e cor e ma parvensa.

Qar li oilh son droguoman
del cor, e li oill van veçer
so q'al cor plaz retener; 
e qan ben son accordan 
e ferm tut trei d'un semblan,
adonc pren verai amor nachensa 
d'aiço qe l'uilh fan al cor agradar, 
q'esters non pod naise ni comensar
mas per lo grat dels tres nais et comensa.

Per lo grat et pels coman 
dels tres et per lor plaçer 
nais amors, q'en bon esper
vai sos amics confortan, 
per qe tuch li fin aman.
Sapchan q'amors es fina benvolensa 
qe nais del cor et dels oils sens doptare,
qe'il oill la fan florir et cor granar,
Amors, q'es frutz de lor vera semensa.

Per q'eu aclin merceian 
mas oils et cors sens temer 
et Amor, q'ap ferm voler 
se van trestuit per chassan 
de mas honors traire enan 
e de mos bes ses geinh et ses temensa.
Per q'eu los dei grasir et merceiar, 
qar il m'an fait de tant enamorar, 
don sui paguaz ses plus ab l'entendensa.

Chanson, vai dir em Blacaz en Proensa, 
qe fai valor valer et prez preçare, 
q'om lui lauçan non pod sobre lauçar, 
tant es valenz et fina la valensa.  [56r]

                                   Naimerig de Pegugnan

Per raçon natural 
seguon ma conoichensa 
deu dir de malvoilhensa,
ben qi dis d'amor mal, 
per q'es fols cel qe cre
lui qe de mal diz be; 
e qan dic eissamen, 
del ben mal fai non sen, 
qi son blasme, tem ni sa lauçor blan,
qar no aten pro sos laus ni blasmes dan.

Pauc noz dome ni val 
sos ditz a ma parvensa, 
qan non a de falhensa
vergogna ni paor
no noz ni val ab me, 
ni entrels savis re, 
q'en lui meteis enten 
lo dan d'aicel qe men 
e maldiz fals es laus al meu semblan 
e ben diz fals blasmes, qan  mon denian.

A qel qe diz aital 
qe l'avia cresensa
.    .    .   
mes eror.
e parlar contra se 
Donc autresi conve, 
de bon comensamen
far mal finimen 
en lui par ver q'al comensar chantan 
dis ben d'Amor et fenir mal gran.

Qar apres ben diz mal
fe gran desconoisensa; 
mas falsa mal diçensa 
mou de fals diçedor 
donc no failh an l'ave
qan diz so q'il pete 
mas leial failh minten 
e ls fals failh ver diçen,
q'autresi l fals failh leialtad menan 
cum lo leials qan se vai desvian.

Una domna leial, 
sai eu q'es de plaçensa 
mas esta en valensa
per mels guardar san flor 
e mirabel qe te 
e corteçon per qe
gaçanha ben aven 
e bel iuc francamen 
e ten guarda et vero n'a man dan 
es bateiet lo iorn de San Ioan.

Qu i qes crod le ni estai entrenan, 
Malaspina esta en ferm en l'estan

[carta 56v vuota]

[carta 57r]

                            Naimerig de Belhnui

AIssi co l pres qe s'en cuia fuir 
ades estortz et hom pois lo repren 
e li dobl om son per illos turmen, 
cui gei ab geing de la preison issir
d'Amor, qe m'a tan durament repres, 
qe per nul geing estorçer non puesc ges;
anc mais non fui en tan mala preison, 
qe sen o geing non puogues tener pro.

Ab aital geing mi fes mon sen partir, 
de son pais, q'eu non vi son cors gen, 
qes oblid hom ço qe non ve soven, 
mas anc mon sen nos pot tant afortir, 
qe m get dal cor, cela qe m'a conqes, 
don crei morir, si no le n pren merces:
qe mon cor es mirails de sa faiço, 
per qe l fugir no m'es ren, se mal no.

Tant m'es a l cor qe qant de leis consir, 
cels qe parlon a mi ges no ls enten, 
mas faz les ben ab esgardar parven, 
et ab rire et ab oc e non dir; 
e pois entr'els, tris, ab fin ioi cortes, 
pensan de leis com veçer la pogues; 
q'eu non ai ioi mas tant qant ab leis so, 
ni n'aus parlar tan tem son mal resso. 

Als non aus far, mas lai on puesc auçir 
de lei parlar, m'en tornerai corren; 
qar fins amanz pren gran refraemen, 
qant au si don laudar ni ennantir,
e parla pois a cels cui plaz los bes, 
qar neguns hom tant enemic no m'es, 
si la m'entau, q'eu non voilla son pro; 
se vals d'aitant qant dira sa raiso.

Trestot qant deu a honor abelir,
e tot qant vei en verai preç valen, 
e tot qant taing a ioi et a ioven
i vei ades qant eu plus la remir; 
e, qar noi ve a mos oilç, so qe pes,
mor deçiran qe strainia dolors es, 
qe fug da qo don li sabria bo 
la consogres mais d'autra ren q'anc fo.

[carta 57v] 

                                    Naimerig de Bellinui

Eran destreing Amor 
tant amorosamen, 
qe l mal qe m trai non sen,
anç m'es l'afans doulçors: 
si qe l'umil pavença 
e l douç captença 
de lei, per cui te n pres 
Amors, m'a si conqes,
q'adunc hon ieu estei, 
lai on la vi, la vei.

E qant ieu venc d'aiglors
sa granz beutaz e l sen 
trop doblat doblamen 
per q'eu m'en pren paors 
qe merçes no la vença;
mas d'aitan n'ai privença, 
qe s anc orgueill no s mes, 
en tan franc luoc, se m pes, 
per qe c'hon qe m chorrei 
Amors, son tals q'on dei.

Sa convinenz colors, 
e ls oilç clar et risen, 
e ls douç esgard plasen 
e l'ondrada valors 
m'es tant en sovinença
per qe tot iorn m'agença, 
qe mos leials cor es
meraill de tot sos bes; 
per q'eu un q'en cortei
pensand, ab lei donnei.

Tant es granz sa ricors, 
qi eu non l'aus par parven 
com eu l'am finamen, 
qi eu non aten socors 
mais de sa conoisença: 
Qi eu l'am aital temença, 
q'esgardar non l'aus ges 
q'ella vegga ni res;
qe qan sgarda vas mei, 
in si eu l'esgard, morir crei.

Puis aissi venz temors, 
la bella cui me ren 
n'aia bon çausimen 
qe l mond non es dolors 
mas trop lungha tendença, 
per qi eu faitz tal sofrença, 
qe si no m val merces 
ab leis et bona fes,
ai paor qe s desrei 
e qar non dic, follei.

                            Naimerig de Bellinui

Fins et leials et senes tot enian, 
aissi cum cel q'a tot conqes Amors, 
aurai en paz soffertas mas dolors,
q'anc non amei palngen ni rancuran,
q'ai amat loniament desa  [carta 58r]  matz
vostre gens cors, domna, cui me soi datz;
e, pois merces ab vos ren no m valria, 
partirai m'en? eu non, q'eu non poiria.

Anz, atendrai sofren et merçeian,
tro qe de vos aia qalqe secors;
q'a totz lo mens mes l'atendres honors,
bona domna, se ben trag gran affan,
qar molt val mais ric esperar honraz, 
q'uns avols dons don hom non foç pagatz; 
per qe us serai tant amics sens amia, 
tro qe us apel, senes mentir, amia.

Bella domna, foldaz faz per semblan,
qar eu çantan retrag vostras valors, 
ni las beutat don sobras las gensors;
q'obs me fora qe us ames oblidan;
q'orgueill vos creis et me creis humilitatz 
on plus vos vau membran vostras beutatz
e lais valors q'es aut sobre la mia 
dir n'ai donc mal? eu non q'eu mentria.

Mil vetz m'aurei acordat en pensan 
Cossi s preietz reten mon paors 
qar oblidar me fai vostras valors, 
si com hom fui dinz lo tertre chantan,
qe s'oblida ço don plus es membratz: 
eu, qan vos vei soi del tot oblidatz.
E per çom plai qar faillimenç seria 
s'eu, per de manç lo ric solaz perdia.

Donna, ben sai qar vostra valor gran 
m'abonda sens et sofraing mi ricors; 
e se de plus li podez far clamors, 
vos et Amors en siatz a mon dan.
e se per ço, domna, m'a chaisonatz, 
qar non soi rics sera tot et pechatz: 
qar tant non val neguna manentia,
en dreit d'amor, con fins cars ses bausia.

Pros contesa lo noms desobratz
es long ausiz et per tot si chausatz.
per q'eu no m part de vostra segnoria, 
ni non farai aitant con vius estia.

[carta 58v bianca]

[carta 59r]

                             Peire Vidal

Aiostar et laisar
sai tan gent motz ab son,
qe de car ric trobar 
no m ven hom al talon, 
si n'ai bona raison.
Mas aisi m'en avei
la bella de cui son,
com seu fes faillison 
vas lei o mespreison.
qan la vi, si m feri 
mon coradge gloton, 
q'ades poing en son pro
e no m fai se mal no
mal mi vol et non sai per qe,
mas qar eu l'am leis mais qe me.

Assatz par qe loignar 
mi volg de sa reion, 
qan passar me fe mar,
per qi eu l'en acaison 
e no i ai sospeçon, 
q'il servi ab cor fi, 
tant qant pot abandon,
q'anc non ac guiherdon, 
mais d'un petit cordon 
Si aigui, un maiti
intrai dinç sa maison 
e baisei al lairon 
la bocha e l menton.
So n'ai agut et non mais re 
e son totz mortz se l plus rete.

Sospirar et plorar 
me fai mantas saison,
q'allegrar et chantar
volgra oi mais, si l fos bon.
Mas cor a de dragon, 
q'an me di Mal e ri,
e ls autres deu viron, 
e fai oilç de leon; 
per aital falleson 
feç de mi pelegri, 
q'anc romeu de raison
mais tant contaz non fo.
E qi l ver en despon, 
toz hom deu prochaçar son ben, 
anz q'aissi seigner o malmen.

Abrasar et cremar 
me fai col fuocs carbon, 
qan l'esgard tan vei clar
sos oilç et sa façon, 
e non sai guarison, 
si m desvi ni m cambi,
d'amar leis a baron 
qe m ten en sa preison 
Amors, qe Salomon 
e Davi autresi
venghet, e l fort Sanson 
e l tenc en son grion, 
q'anc non volg re en son, 
tro q'a la morç et puois me ten, 
estar mer ab sa merçe.

Esperar et musar 
a fait com a bricon, 
qan l'amar ni l'onrar 
no m'es en contençion, 
anz, se Dieu me perdon,
e m parti de tal qi 
m'agra fait tan gent don 
qe l bon rei d'Aragon
for ondratz e perçon 
me faidi, qi eus a fi 
q'eu n'agui ben raison,
gaug enters me somon 
qe faça ades chançon, 
doncs pois tan l'am e la cre, 
ia no i deb trobar mala fe.  [carta 59v]

A mon amic Folcon:
tramet lai ma chançon, 
qe la chant lai en bon luoc per me,
al ten eu on ioi vai et ven.

Mal astre Deu li don, 
qi l conte d'Avignon 
mesclet malament ab me, 
per qe na Vierna non ve.

                                        Peire Vidal

Ben m'agrada la convinen saiços
et agrada m lo cortes temps de stiu, 
et agrada m l'auçels qan chanton piu, 
et agrada m florettas en boisos; 
ben m'agrada tot ço qals a dreit platz 
et agrada m mils tanz la bel solatz; 
per qe mon grat iauçirai lo breumen, 
on de bon grat paus mon cor et mon sen.

Dieu, vos sal, qar es bella et pros; 
mas ia non cel qe son mal me scriu, 
mas mi, vos sal qar vas vos m'umeliu, 
e ia no(n) sal s'a lausengiers ni gelos;
Dieu sals les pros e ls adreitz e ls presatz,
mas ia non sal los ennois malvatz; 
Dieu sal fin drut qi ama finamen, 
mas ia non sal cels qi an vog sen pren.

Bel m'es, bella donna, qant pens de vos;
e bel car sui en vostre segnoriu; 
bel m'es, qar n'aug bon prez nominatiu,
e bel qar vei vostras bellas faiços; 
bel m'es qan gard vostra fina beutaz,
e bel qar sui tot vostre domeniaz; 
bel m'es qar ai en vos mon pensamen,
e bel, donna, qar am vos solamen.

Donna, tant soi de vos veçer coiços, 
donna, qe dals non ai mon cor pensiu; 
donna, qar vos ben podez far çaitiu, 
donna si us plaz plus rics qel rei nan fos.
Bona donna, tan fort m'apoderaz,
donna, qe d'als non es ma volontaz; 
donna, si us plaz agraz ne garimen,
donna, de mi qe n'aiaz iausimen.

Fin gauç enter plasent et amoros, 
ab vos es gauç per q'eu  [carta 60r]  toz bens creuiu 
e non a gaug el mon tant agradiu, 
qe l vostre gaug fai tot secle ioios. 
Ab vos nais gaug et creis de vas totz latz,
per q'eu n'ai gaug en mon bel castiaz, 
e fai gran gaug cels qe us men tant soen 
lo gauç de vos e l bel captenemen.

                                  Peire Vidal

Pois tornat soi en Proença 
et a mi, donna, sabi bon, 
ben de far gaia chançon 
si vals per reconoisença 
q'ab servir et ab honrar, 
conqer hom de bon seinor 
don et ben faig et honor, 
qi bel sap tener en car,
per q'eu me voill esforçar.

E qar anc non fis fallença, 
soi en bona sospeison, 
q'el maltrag mi torn en pro, 
pois lo ben tan gen comença 
e poira m si conortar 
en mi tuit l'autr amador, 
qar sobre forçiu labor
trac de freida neu foc clar 
et aiga doulça de mar.

Estiers non agra guirença, 
ma qar sap qe vencuz so, 
vol ma donna i tal raçon, 
qe vol qe vencuz la vença;
q'aisi deu apoderar, 
franc humilitat ricor 
e pois no i trob valedor,
q'a leis mi pusca aiudar, 
mas preos et merces clamar.

E cel qe long atendença 
blasma, fai gran mespreison,
qar en Artus li breton 
on avian lor cresença. 
Et eu per loncs esperar, 
ai conqis tan gran ricor;
lo bais, q'es força d'amor,
qe fez a madonna embrar 
don mi faitz iauçent estar.

Ses pechat pris penedença 
et a qis ses tort perdon 
e trait de nient ric don 
et ai dira benvolença 
e gaug entier de plorar,
e d'amar douça sabor,
e soi arditz per paor,
e sai perden gaçagnar,
e qan sui vencutz, sobrar.

Bel Ranier, per ma cresença 
no us sai par ni compagnon,  [carta 60v]
qar tuit li valen baron 
valon sotz vostra valença. 
E pois Dieus vos fez ses par, 
ni us det mi per servidor, 
servirai vos de lauçor 
e d'als qant porai far, 
bel Ranier, qar es ses par.

                                   Peire Vidal

Nieus ni gel ni pluia ni faing 
no m tollon deport ni solatz, 
qe l temps escurs mi par clartaz 
per novel ioi en qe m refraing, 
qar iovens donna m'a conques, 
e s'eu lei conquerer pogues, 
qan la remir tan bella m par,
qe de gaug cuiera volar.

Mas l'austors q'om pren en la raing, 
q'es fers entro qes domesiaz, 
pois torna mainers et privatz, 
ses qe l tengua ni gen la plaing, 
mout val mais d'autre qant apres es.
Totz autretal usages es, 
qi ioven donna vol amar, 
qe gen la deu adomeschar.

A pauc de foc roimp l'aur e l fraing, 
l'obriers tro qe ben esmeratz, 
don lobra es plus plasenz assatz 
per q'eu de mal traitz lonc non plaing; 
e se l focs d'Amor sen preses 
en lei com en mi ses pres, 
de ben amar pogra chantar: 
mas hom no s deu desesperar.

Al usage m teing de Ghalvaing,
qe qan non soi aventuratz, 
eu m'esforç tan de vas totz latz, 
q'eu pren et conquer et guadaing,
e si mos afars m'avengues, 
d'aiço de qe m soi entremes;
a mon empeiri ses doptar 
faria totz lo mon sopleiar.

Ad bonas donnas m'aconpaing, 
e plaz mi iovenz et beutatz 
e no m platz baron qi ren garz; 
ma mi non plaz bar qi mi regaing, 
ni trop li duri sos arnes, 
Q'eu sai tal dos o tal tres, 
c'hom pot per ver villans cointar, 
ab sol qe devesson arar.

A drut de bona donna staing, 
qe sia savis et membratz, 
e cortes et amesuratz, 
e qe trop non trabail ni laing, 
q'Amors ab ira  [carta 61r]  nos fai ges,
qe mesura d'amors fruiç es, 
e druz qui a bon cor d'amar, 
Deu s ab guauch d'ira refrenar.       
                                
Las venturas Galvaing,
ai totas et d'aultras assatz; 
e qan sui chaval armatz, 
tot qan consec, pes et flaing.
Cent chavaliers ai tot sol pres, 
e n'ai agut tot lor arnes.
E cent donnas ai fait plorar, 
et aultre cent rire et iogar.

                                 Peire Vidal

Cara amiga, dolsa e franca, 
convinens et bella et bona; 
mos cors a vos s'abandona, 
si q'ab autra non se stanca, 
per qe us port amor certana,
ses enian et ses ufana,
e desir mais vostr'amança 
qe Lombardia ni França.

Qar vos es arbres et branca 
on fruig de gaug i sa saçona;
per ço, qi ab vos se dona 
non tem fauçer ni lavanca, 
qe l vostr'amors segurana
garis et reven e m sana, 
e m tol en iug e pesança
ab gaug de fin allegrança. 

Q'ab color vermeillia et blanca 
vera beultatz vos façona, 
ad ops de portar corona 
sus en l'emperi a blanca, 
pois qar es douça et umana 
teno us tug per sobrana 
de prez et de benestança 
e de valor et d'onrança.

E hom non pori ab palança
gitar del ling de Narbona, 
qar en tant qant revirona 
cels non asaura ni donça 
tan avinen cristiana 
ni iudea ni pagana,
qar de nan tota s'enança 
vostra convinen semblança.

Veilla rica teng per manca, 
qan a poder et non dona
e mal acoill et peiz sona.
Pres la mens qe s'era ranca, 
mas de gentil castellana
ben fait ab color de grana, 
am mais la bona sperança,
qe l pel flonçida ni rança.

Si den Dieg vo s'aranca, 
non a mestier mas qe pona
o com tot viu lor re bona
en privada poça ranca, 
si c'un a chi ch'a villana 
recresenç, cor de putana, 
si tot a taulat ce lança 
e s plena d'un plit sa pança.

Ges nos dol de pe ni d'anca, 
la bella na Guilielmona 
ni es falsa ni  [carta 61v]  fellona, 
ni porta socha ni sanca. 
Q'anc tan bella ciutadana 
non nasqet ni tan dolsana, 
neis la filla na Costança, 
on iovenz salta e dança.

                                       Peire Vidal

Per mantas guisas m'es daz
gauz et deport e solatz, 
qe per vergier e per praz, 
e per fuellas et per flors 
e per temps q'es refrescatz, 
aug allegrar chantadors; 
mas al mieu chant neus ni glaz 
no m noitz, ni m'ave  . . . . . 

E pero ges non desplatz
lo bel temps, ni la clartaz, 
ni ls douç chantz qe s pels plaissaz 
dels auçels, ni la vandors, 
qar si m soi ab ioi lassatz 
ab una de las meillors, 
q'en leis es sens e beutatz 
per qi eu li don tot qant  . . . . . . .
e ls iois e l pros e ls honors.

En trop ricas volontaz 
ses mos cors ab ioi lasaz; 
mas non sai si fez foudaz 
o ardimens o paors,
o gran sens amesuraz, 
o si es astre d'Amors, 
q'anc de l'ora qe fui naz,
mais non destreis amistaz.
ni m senti m mals ni dolors.

Tan me destrein sa beutaz, 
sa proeça, sa . . . . . . . . 
q'eu n'am mais suffrir en paz 
penas et dans et dolors, 
qe d'autra iauçen aniaz, 
grans bes faz et gras socors; 
sos homs pleviz et iuraz
s'eu ades s'a lui plaz, 
denant totz autres seinhors.

Tan mi membra des coniaz 
qe pris de leis totz forsatz,
allegres sui et iraz, 
ab sospir mesclatz et ab plors,
me dis bels amics tornaz, 
per merçe vas mi de cors! 
Per qi eu tornerai vaz, 
Leis qar autre baratz, 
non m'es deletz ni soiors.

[carta 62r]

                                  Peire Vidal

Tant mi plaz 
iois et solaz 
d'homes hondraz 
per qi eu faz
tal chanson viaz, 
bon reis qe voill q'aprendaz 
e si m domandaz 
tan soven per qe chantaz 
per far enug als maluaz 
e gauz nos enveiaz.

Ben sapchaz 
s'eu fos amaz 
qe ausiraz: 
Esmeraz, 
chantaretz preiaz, 
qar on plus son malmenaz 
fatz meravelliaz, 
motz ab un sonet d'auraz.
q'a mi non val amistaz, 
ni non chant mas de prechatz.

Plus hondraz 
fora c'hom naz, 
si l bais emblaç 
mi fos daz 
o sol autreiaz 
e no voilh q'en qe iraz; 
on es totz mos graz 
qe ben leu mal me faraz, 
qar soven fai cobeitaz
fallir los plus ensenhaz. 

Cors dolgaz faisonaz 
merce n'aiaz, 
piataz vos l'an conseilhaz,
qe destreitz son et coitaz 
la donna gardatz.
Mon cor e non l'auciaz, 
qe m'ans et tortz et pechaz 
er s'eu mor desesperaz.

Ab un daz 
menut plombaz 
nos a trichaz, 
malvestaz 
et es cassetaz 
e vos, Ramon, non gitaz, 
q'ades non sassaz 
de ben aitanz, 
qant puscaz:
qe hom manenç cobes seriaz 
val menz qe mort soterraz.

Pois beutaz 
fal plus senhaz
oltracuiaz;
per qes faz, 
qi nos ten solaz, 
mas eu sui ben enchantaz, 
saab mi donç parlaz 
qe non pos partir de laz; 
o eu, son gelos proaz, 
o del tot enamoraz.

Neus et glaz, 
qar non restaz 
Ia ven estaz, 
e bel praz, 
qe non uerdeiaz, 
q'eu sui plus enamoraz 
per lei cui embraz, 
qe nostr emperaire faz,
qe la perdut so sapchaz, 
sec sentz sol c'anch non tenh dadz.

                                               Peire Vidal

Si m lasciava de chantar 
per trebailh ni per affar
bei leu dirian las gens 
qe non er aital mos sens, 
ni ma gaillar  [carta 62v]  dia
com esser solia, 
mas bens puesc en ver iurar, 
qe anc mais tant no m plac iovens, 
ni prez, ni cavallaria, 
ni domneis, ni druderia.

E si eu podi acabar
so qe me fa comensar, 
mos sobres forçius talens, 
qe Alixandres fo niens 
contra q'eu seria: 
e s'a Dieu plasia, 
q'ella men denhes aiudar, 
ia l se us hondraz monumens 
non estaria
sot mal serva senhoria.

Mas tant ai de qe pensar,
per q'eu non puesc deliurar 
totz mos hondraz pensamens; 
pero bons comensamens 
me tol bona via, 
e non se cambia.
Et eu per sobreforsar 
cuh dels felons mescreçens 
en breu recobrar Suria 
e dama et staberia.

Trop es dousa per amar, 
madonna, et per remirar 
e cortesa e conoichens, 
et als pros et als valens 
de bella paria 
qe si ver deçia,
el mon no n auria par. 
Mas frautz m'a cals mil covens, 
qe, s'um sol me n'atendia, 
estordz et gherit m'auria.

Ges non aus desesperar 
a leis d'un flac rei anar, 
c'abe sobr aur et ariens 
e cuidas c'ares manens, 
q'autre Dieus no sia 
per sa manentia, 
c'avers lo fai reneguar 
mas qan veran als iudiamens 
car comprata sa feunia 
e l'enian e la bauçia.

Per c'hom si deu esforsar 
de ben dir et ben far, 
tant qant vida les preçens 
qe l segles non es mas vens, 
e qi trop se fia 
fai ben gran folia, 
q'a la mort pod hom proar 
qant pauc val lo remanens;
per qes fols qi nos castia 
e nos tol de la follia.

                                       Peire Vidal

Mout viu a gran dolor, 
q'i perd son bonn seinhor, 
q'eu perdeu meilor, 
qe anc mortz pogues aucir 
e qar non puesc morir
ni vol dreitz qe hom s'ausia 
per ma vida guerir 
m'enanci al bo(n) rei n'Ai  [carta 63r] meric, 
on trobei bon ab ric 
per qe m'a fes cor tric 
seruidor et amic. 

E aurai gran honor 
si m pren per servidor, 
q'eu puesc far sa lauçor 
ves mantas part auçir 
e son prez enantir 
plus q'autre q'el mon sia.
E qar me saup chauçir 
ni m'ac bella paria, 
niens en preç lo croi ric 
manent ab cor mendic: 
e diran tuh q'en dic
del filh de Loçoic.

Ren non ama valor 
qi vol creire traichor 
ni serv lauçeniador
escoutar ni auçir, 
qar cil fan ioi delir 
e baison cortesia 
e pughon en trair 
lor seinhor chascun dia, 
c'Alixandres moric 
per son serv q'enriquic 
e l rei Daire feric 
de mort cel q'el noirich.

Per q'eu non vuilh honor,
mas de gaug et d'amor 
qe ben tengh a folor; 
qi trop vol enriquir 
so don non pod iaurir 
q'eu non vilh manentia 
don tota gens m'air 
ni m digua villania. 
Mais am lieis qe m traçic 
des l'ora q'eu la vic 
e pois tant m'abelic, 
mos cors non s'em partic.

Qe rosa de pascor 
sembla de sa color; 
li li, de sa blancor 
e qan la volg bastir, 
Dieu, si mes son albir, 
qe ren als no l'avia; 
qe ab leis volg revenir 
Amors et drudaria, 
d'un esgard q'en feric 
al cor q'anc non guaric, 
mas guerram qant cotric 
de iovent o d'antic.

Chanson, vaiten part vic 
al rei Peire, q'eu dic 
qe ben par a l'espic 
tals fol gras don essic.

                                           Peire Vidal

Qant hom es en autrui poder 
non pot totz son talanç complir; 
anz, l'aven soven a geqir 
per l'autrui grat lo seo voler,
don pois en poder mi soi mes 
d'Amor, segrai los mals e l bes, 
e ls torz e ls dreitz e l dans e l pros, 
q'aisi m'o comanda raços.

Mas qi vol al segle caber,
maintas veiz li aven a sofrir, 
so q'il desplaiz ab gen cobrir 
ab semblansa de non caler, 
pos qan conois  [carta 63v]  qe sol locs es
contra cels qe l'auran mespres 
non sia flacz ni nuallhos, 
q'en gran dreitz noiz paoc d'ochaiços.

Prez et iovent voil mantener, 
e bonas donnas obeçir 
e a cortesa gent servir; 
e non ai gran cura d'aver 
e pero, se poder agues, 
non es cons ni ducs ni marqes 
a cui meilz plagues messios, 
ni men se pag d'avol baros.

Mas qi pod et non vol valer, 
com non s'esforça del morir, 
e la morz qe nol denha auçir 
per far enoi et desplaçer
per qe mes greu d'onrad paics 
qant reculh las rendas e ls bes:
flac poirid ab cor vermenos, 
viu ses grat de Dieu et de nos.

Tant ai de sen et de saber, 
qe de tot sai mon meilz chausir
e sai conoicher et grasir, 
qi m sap hondrar, ni char tener; 
e tenc mal us del Genoes, 
qe ab bel semblant gai et cortes
son allor amics amoros, 
e als enemics orgoillos.

Bella donna, Dieu cug veçer 
qan lo vostre bel cors remir 
e qar tant vos am e us desir, 
grans bens me douria eschaçer,


q'aisi m'a vostramor conques 
e vencud et lasad et pres, 
qe ab tot
 lo segles qe meus fos, 
me tenria eu paubres ses vos.



Donna, qan vos vi remaner 
e m'avenc de vos al partir, 
tant
 mi dobleron li sospir, 
qa pauc m'avengra a chaer.
Ai, bella don
na, franca res, 
valllam ab vos Dieus et
 merces 
retenez mi et
 mas chansoz, 
si tot pes al cortes gelos.



Donna, per vos am Narbones 
e Molinas et Savartes, Castella

et bon rei n'Anfos, 
de cui son chavaliers per vos.

Hondraz reis et francs et cortes,
d'en dur fort vos prech et no us pes, 
q'entrels
 vostres hondraz baros 
lo retenguaz, qar ben es raços.



Emperaire soi del Genoes, 
et ai un tal f
eu conques, 
don eu  
[carta 64r]  mi teng onraz et pros 
e soi amics del Borbonos.

                                       Peire Vidal

Anc no mori per amor ni per al,
mas ma vida pod ben valer morir
qant vei la ren qe plus am e desir
e ren no m faz mas qe dolor et mal 
non val ben mort, mas anqar m'es plus greu 
q'en breu sarem ia veilz ella et eu:
e sai si perd lo meo e l seo ioven, 
mal m'es del meo mas del seo per un cen.

Et anc no vi plait tant descomunal, 
qe qant eo pois nul ren far ni dir, 
q'a lei deignes plaçer ni abelir,
ia mais non voil far nul altre iornal.
Mas tot qan faiz par a lei vil e leu, 
qe per merçe ni per amor de deu 
no is puesc trobar merçe ni çausimen.
Tort a de mi e pechat ses conten.

Bona domna, vostr hom natural 
podez, se os plaz, leugerament aucir; 
mas a la gent vos farez escarnir 
e pois n'aurez un pechat criminal.
Vostr hom soi, ben qe ges no m teing per meu, 
mas ben lais hom a mal seignor son feu; 
e val ben pauc rics hom, qan pert sa gen 
e Daire l rei perse fo parven.

Esters mon grat am totz sols per cabal
leis qi no m deigna veçer ni auçir, 
q'en ferai doncs, pois non m'en pois partir, 
ni iausiment ni merces no mi val 
tenrai mal us del enoios romeu, 
qi qer et qer qar de la freida neu 
nais lo cristals, don hom trai fog arden
qe per esforz vençon li bon sofren.

Esforsar mai enqar dons per aital, 
qe l ben e l mal me voilen pais sofrir, 
mas ben sabreu honradamen graçir 
sen ses secors et a lei d'amic coral, 
qe seu volgues, donna, segre autre treu, 
onrat placer agra eu conqist en breu, 
mas senes vos non puesc esser  [carta 64v]  plaçen, 
ni de ren a ls gauç entier non aten.

Per ço m'en soi gitaz a non men cal, 
com hom volpilz qi s'oblid a fugir, 
qi nos ausa tornar, ni sab gandir 
qant l'encausant sei enemic mortal.
Non ai conort mas a qel del Iudeu, 
qe si m fai mal, fac ades lo seu.
Aisi com cel q'a orba se defen, 
ai tot perdut la força e l'ardimen.

Lai vir mon chan al rei celestial, 
cui deven tuit ornar et obedir, 
et es mester qe l'anem lei servir, 
on conqerrem la vide sperital, 
que il Saracin desleial Canineu, 
l'an tolt son regne, destruita sa pleu, 
qe s'açitan la croz e l monumen: 
don deven tuit aver gran espaven.

Cons de Piteus, de vos mi clam a Deu, 
e Deus a mi per aqel eis conuen,
q'amdos avez traiz mout malamen, 
lui de sa croz e mi de mon argen.

                                     Peire Vidal

Bells amics qars, vaisen ver vos estius, 
q'entor Nadal vos trames de sas flor, 
e veiz feu ures, q'es ça tornat pascor,
e fuç en ver, qar no us es agradius.
Doncs pos li temps son al vostre voler, 
ben es çaitius e ben vol desçaer 
sel qi non sab onrar e car tener.

Mais mi plaz tan vostre ric seignorius, 
qe qant aus dir de vos bona laudor, 
aisi m'es gauç en deleiz en sabor 
com als ausels, qan s'allegran pel nius 
del cortes temps qe veçon a parer; 
e no il vos tan, bels amics, qar veder, 
q'a pena puesc sa mos oil retener.

E qar si m'es entre l çilos ac rius 
tant onraz plaiz ni tan ricas valor, 
a nos cortes es tribails e dolors.
Mas d'una ren non faç eu ges esquis, 
s'en travalçem non po ric prez caber, 
qar als avols de tos temp mal saber 
so q'el preu fan per q'eo nos de temer.  [carta 65r]

Del vostre dan, amics, sui mol çaitius 
e qar no m fai, madonna, nul socors 
e destren mi tan fort la su Amors, 
q'eu cui morir consiros et pensius; 
mal ar lo meo pos non deu esçaer 
e pois non pois de mons dan estener;
ar son eu sel q'en mi non ai poder.

E si m paresc a las autras onbrius 
tan voil sos bens e tan voil sas onors, 
dons no deçes noçer sa gran ricors. 
Q'aisi m'ag tort no sui vas lei aontius 
en nanz l'ans mais de bon cor e deven, 
qe de ren mais gauç enter non esper.
Gran pechat e s'en torn en no caler.

Las grans valors e l prez nomenatius 
e ls dols plaiser qeç a Marseia sors 
fo o guereçat per malastruz traiçors, 
mas por emas lo mals crims e l fals brius. 
Per qe deveç hom de soror aver, 
q'ambas emsens vos fai Dieu mais veder 
mal grat d'aisels qi m fan mon cor doler.

Et iran m'en lai o fo mort e vius 
Nostre Seinor per nos toiç peçadors 
e socoran la sua gran dolsors 
si con el fins e l verais e pius
en laisse far e diren son plaiser, 
e al bon reis dons forsa e leçer:
cosi pusca son bon prez mantener.

N'Avierna tornatz e remaner 
volgra ver vos sin m'en dones leçer 
muns Castiar, mas trop si fai temer.

                                    Peire Vidal

Si eu fos en cort on hom tengues dreitura, 
de madonna, si tot s'es bona e bella
me clameira q'a tan gran tort me mena 
qe no m aten plevi ni convença 
e donc per qe m promet ço qe no m dona, 
non tem pechat ni sap qe s'es vergogna.

E valgram mais qe m fos al prim esqiva 
qe qe m tengues en ai tan greu rancura;
mas ill o fai si cum cel qe cembela, 
q'ab bels semblanz mi ten en mortal pena, 
on ia ses leis non cre aver guirença,  [carta 65v]
q'anc mala fos tan bella ni tan bona.

D'autres afars mes cortesa et chausida, 
mas mal o fai qar a mon dan s'abriva,
qe peiz mi fai e ren no s'en meillura 
qe mals de dent, qan dol en la maissella.
Q'al cor me bat ades e no m refrena 
s'Amors ab leis et ab tota Proeça.

E qar non vei mon Rainer de Marseilla,
si tot me viu mos viures non es vida; 
e malaudes qan soven recaliva 
guaris molt greu, anz mor, si sos mal dura.
Doncs, serai mortz s'en aisi m renovella 
a qel desir qi m tol soven la lena.

Al meu semblan mout l'aurai tard conqista 
qar nulla dompna peiz non sa consella
ves son amic, qe qan plus l'ai servida 
de mon poder, eu la trob plus umbriva.
Donc, pos tan l'am ben faz plus foletura
qe l fols pastre q'al bel pog caramela.

Mas vencuz es cui Amors apodera.
apoderaz sui qan ma donna aig vista, 
qar null autra ab leis nos aparella 
de gaug enter ab proessa complida; 
per q'eu soi seus e serai tant qant viva, 
e si no m val er tortz e desmesura.

Chansons, vaiten a la valen reina 
en Aragon, qar mais reina vera 
non sai el mon e si n'ai mainta vista, 
ni non trob mais ses tort e ses qerella,
q'ill es francha e cortesa e grasida; 
vas tota gen et vas Deu agradiva. 

E qar lo reis sobr'autres reis s'enansa 
ad aital rei conven aitals reina.

Bels Castiaç, vostre prez segnoreia 
sobr'autres preç, q'ab plus rix faiz s'enansa.

Mon guaçagnat sal Deus en Avierna, 
qar hom tan gent non dona ni guerreia.

[carta 66r]

                       Peire Vidal

Baron, Ihesus, q'en croiz fo mes 
per salvar cristiana gen,
nos manda toz comunalmen 
q'annem cobrar la saint paes, 
on venc per nostra mort morir. 
E si no l voleu obedir, 
lai on fenirant tuit li plach 
n'auçirem maint esqui retrach.

Q'el saint Paradis q'eriz promes, 
on non a pena ni tormen,
vol raliurar franchamen 
a cels q'iran ab lo marqes 
outra la mar, per Deu servir, 
e cel qi no l volran seguir 
noi aga negun, brun ne bach,
qe non pusca aver gran esglach.

E veiaz del segle cals es, 
qar q'il plus seg al piez senpren.
Pero no i amais un bon sen, 
c'hom lais los mals e prenda ls bes, 
qe pos la morz vol asaillir, 
neguns non pot ni sab gandir 
donc pois, tuit moren a trasach, 
ben es fol qi viu mal ni lach.

Tot lo segle vei sobre pres 
d'enian et de galiamen.
E son ia tan li mescreçen, 
q'a pena regna dreiz ni fes, 
qe chascuns poigra en trair
son amic per se enriqir; 
pero il traiçor sont aissi trach
con cel qe beu toisc ab lach.

Chatalan et aragones 
an seinor honrat et valen, 
e larc et franc e conoisen, 
humil et adrech e cortes; 
mas trop laissa enmanentir
sos sers, cui Deus bais et air,
q'a noiz e iorn stan en agach 
per far en cort dan e empach.

Reis auniz val meinz qe pages, 
qan viu a lei de recreçen 
e plors a ls bes q'autre despen
e pert ço qe l paire conqes. 
Aitals reis faria a auçir, 
ez en laich luec a sebelir 
qe viva lei de contrach
e non pren ni dona ia maich

Domnas veillas non am eu ges,
Qan vivont deschausidamen  [carta 66v]
contr'Amor e contra ioven, 
car fin parage an si mal mes, 
fers es descoutar e de dir 
e fer de contar e d'auçir.
Qar fran dompneian si tot frach 
q'entre lor non trob'om esclach.

Dompna, si m tenez en defes 
qe dal re non ai pensamen 
mais de far vostre mandamen; 
e s'en grat servir vos pogues 
entre l despoilar e l vestir, 
ia mais mals no m pogra avenir.
Qar vostre dic e vostre fach
mant sabor de rosa de mach.

Reis deu Leon, senes mentir 
devez honrat prez recuillir, 
con cel qe semena en guarach 
temprat d'umor ab douz complach.

                                         Peire Vidal

Tant ai loniamen cercat 
so c'obs no m'airia, 
q'en aisi ai trobat 
com eu enqeria.
Perdut ai e m'es cabat 
so q'aver solia, 
e re non ai guaçagnat 
don mon amics ria; 
e fols, qan fai foldaz, cuia far sen
e no l conois tro que ill va malamen, 
q'en soi loignaz de plaçer e d'onrança 
ni iausimen ab leis re no m'enança,
q'el cors e l cor de mi ni de lauçor 
ha e no m val ni eu no m vir aillor.

De ioi don ai gran viltat 
me fa carestia 
mal ai vist sa gran beltat 
ni sa cortesia.
Trait m'a e gabat 
ab bella paria;
m'a si tot mon cor emblat, 
qe ia no l creria.
Leis amai plus qe mi per qe m repren 
et enqier mon dan ad esien, 
q'ab leis non trob amistat ni
 pietança, 
ni iausiment, ni neguna acordança 
q'eu clam merces,
 ni merces no m socor.
Merçe clamand cuig morir de dolor.

Tant clam ab umilitat 
merce chascun dia, 
merces faria
 pechat, 
si no m'en valia.
Mout ai iausiment cridat 
ves qe pauc
 menbria, 
pos ab leis non lai trobat
e cug qe mort sia.
Ma donna ha
 mort merce e chausimen, 
sos dolz esgard e sos bels oillz desmen, 
ab  
[carta 67r]  qe m mostret tan cortesa semblança, 
q'eu cugei plus aver q'el reis de França;

d'aiso m sembla del aib de traidor, 
q'ab bel semblant met home en error.

Ai, bel seigner Castiat, 
mout ai de felnia, 
qe ab bel semblant m'a
 nafrat 
ma mala nemia.
E ges ai tan de bointat 
non demostraria,

qe m fez amors de cuiat, 
qe ab tan ia moria.
C'om sofraitos, qi d'amor
 a talen, 
so qe s'en pot aver aicho s'en pren.
Et eu estau en atertal
 balança; 
mas en bona esmenda n'ai sperança, 
qe m socorra de las
 preiços d'amor, 
qe valer deu donna a son amador.

Ar tenc q'ai dit gran foldat 
per ma leuiaria:
ed eu m esser per
donat, 
qar non sai qe m dia, 
qe veg mi apoderat
del tot a sa guia: 
facha
 ne sa volontat, 
q'aisi so faria.
Bella donna, si us plaz, a vos me ren, 
e
 si no us plaz si mo faz eissamen.
Qe ben conosc qe per neguna esmança

non ai poder mout trac greu malenança; 
chaitius qe chai en ira de
 seinor, 
si no i troba susteng ni validor.

Tro q'aia Rodes passat, 
lai ves Lombardia, 
non aurai mon cor
 pagat, 
com q'eu chai me stia 
tant ai de Proensa estat, 
q'eu tem no
 m'auçia 
ma donna, et auram honrat, 
sI tost a façia; 
q'aver dei ben
 vergogna et espaven, 
q'arai estat de lei tan loniamen, 
si aitals pe
chat non fos desesperança
desperaz mi far eu ses doptança.
E ren
 ma leis d'agradag et d'Amor 
e facha n so qe li torn ad honor.

Oilz de merce, bocha de çausimen, 
nuls hom no us ve qe nol
 fachaz iausen, 
per q'eu ai mes en vos ferma fidança 
e tot mon 
cor e tota ma sperança, 
e faz de vos ma domna mon seinhor

e us rend mon cors de bon cor e m'amor.

N' Avierna, ben vai per vostr'amor, 
ab sol q'eu vis Castiat,
 mon seinhor.

[carta 67v]

                             Peire Vidal

Nuls hom non pot d'amor gandir, 
pos q'el seu segnoriu s'es
 mes: 
o tot li plaça o tot li pes 
sos talenz l'aven a se
guir 
e sapchaz c'hom enamoraz 
non pot segre autra volontaz, 
mas 
lai on vol Amors lai cor
e no i garda sen ni folor.

Adonc, saup eu pauc d'escremir 
q'anc no m gardei tra. k'eu fui
 pres 
col fols ausels, qant aud los bres, 
q'es vai coitosament auçir.

Me mes eu coitos en tal laz, 
don era m teng per engignaz, 
q'en poder
 soi de tal seinor, 
qe no m val far ben ni honor.

E ren non degra hom meill fugir 
com mal segnoriu qi pogues

mas fugir no l puesc eu ges, 
c'oltra la mar m'anet ferix 
Amors, ves
 dolor 
se gaug enter no m'en socor.

Mas ab gaug me pora garir 
dir a ma donna s'il uolgues; 
qar per
 ma fe sa leis plagues, 
no l degra ma morz abelir, 
qe tot soi seus
 en domeniaz.
Anc no o dic ies, ço sapchaz, 
per ço qe m faça mort
 paor, 
mas qar i perd son amador.

D'altre mal mi sabreo cobrir, 
ma d'aqest mi destreng lo fres, 
qe 
 ma bella domna promes
ço don m'a dat en cor a mentir. 
E l servis
 mal gueerdonaz, 
a cel q'il prendes gran pechaz, 
qe per mal guier
donar 
son paubre maint bon servidor.

Ben degra ma domna chausir, 
com soi tornaz en sas merces;

qar per raçon val bona fes, 
on faill lo poder de servir.
Q'en las
 ricas corz pietaz 
de sen colpa ls plus encolpaz,
per q'uimilitaz ab
 ricor, 
domna, toz altres iois sabor.

Gentils cons de Petiu, be m plaz 
qar es en lausor e prez montaz,  
[carta 68r]
qe gent vos vei cobrar d'onor, 
qe perdiron vostre ancessor.

Se tot ses mal, mons Castiaz, 
dolor m'en pren e pietaz, 
qar
 vic veilz ab deshonor 
en torna Vierna en s'amor.

                                      Peire Vidal

Mout m'es bon e bel, 
qan vei de novel 
la fuoill e l ramel

e la fresca flor 
e chanton li ausel 
sobre la verdor 
e il
 fin amador 
son gai per amor.
Amaire et druz son eu, 
mas tan son
 li mal trach greu, 
qe n'ai sofert loniamen 
q'un pauc n'ai caniat mon sen.

Pero de bon sen 
am de fin talen 
Amor e ioven 
e tot qan m'es
 bel; 
q'ab ioi loniamen 
viu e renovel 
co l fruch e l ramel 
Hon çan
ton l'ausel 
q'en mon cor ai fulh e flor, 
qi m ten tot l'an en verdor

e ten gaug enter per q'eu 
no vei re qi m sia greu.

Cora qe ill fos greu, 
eran ten per seu 
la gençer soz Dieu
e
 del meil lor sen, 
qar conois ben 
q'eu l'am de fin talen, 
si q'eu
 mon ioven 
e puis loniamen 
servirai lo seu bel cor, 
franc et iau
çent et novel,
a lei de fin amador, 
q'a tot son cor en amor.

Ben aurai d'amor
fruit e foill e flor 
e ram en verdor,
s'anc res men fo greu, 
qar per amor 
mi tenc con lo seu.
E prec
 la per Dieu, 
q'ill esgart cum eu, 
l'aurai estad de bon sen
q'anc non
 cangei mon talen,
ni non am flor ni ramel, 
mas per lei ni chan d'auçel.

Plus gais qe li auçel 
serai qe si l'es bel 
com dolz bais novel 

q'en don de s'amor 
qe d'autre ramel 
no vuilh colhir flor, 
ni fruch,
 ni verdor, 
ni anc amador 
non vis, qi s canges plus grieu.
E pos me
 ten per sieu, 
amar lai e mon ioven, 
pois veils si viu loniamen.

Mes ai loniamen 
mon cor e mon sen 
en far son talen 
plus
 q'en chan d'auçel 
per leis am ioven 
e tot qan m'es bel, 
q'aisi m  
[carta 68v]  renovel, 
co l fruch e l ramel; 
qan ren pusc far per s'amor, 
e non
 desir autra flor 
as qa lei plaça, per Deu, 
q'ensems siam ill et eu.

Qar sos hom soi eu, 
no ill deu esser greu, 
si fa ben al seu 
qe
 mout loniamen 
ai estad, per Deu, 
del tot al seu sen. 
E si per talen

perd tot mon ioven, 
pauc me valdra chan d'auçel; 
mas s'a ma domna
 fos bel 
tener me pogra en verdor, 
com son verai amador.

Sobr'autre amador 
m'es pres ben d'amor, 
qan l'emblei la flor,

q'al res non ai eu: 
c'hom ten en verdor 
qan tot l'al m'es greu.
E
 s'alberg e l seu 
per amor de Deu
tener me pod loniamen 
en valor 
et en bon sen, 
gai e cortes e
 novel, 
cum bella flors e l ramel.

N'Avierna de bon sen 
vos hai estat loniamen 
mas era mi
 renovel, 
cum bella flors en ramel.

                                    Peire Vidal

Ben paug di vern et de stiu 
e de freg et de calors, 
et
 am neus aitan cum flors
e pros mort mais c'avol
 viu, 
qar aisi m ten esforçiu 
ioi et iovent e valors 
e qar ar domna novella,

sobr'avinent e plus bella, 
qe m par toças entrel gel 
e clar temps a trebocel.

Ma domna m pres sot lo riu 
de nant mil combatedors,
e contra l
 fals fignedors 
ab solaz tant agradiu, 
q'al partir quecz iuro et pliu

qe domna es de las meillors: 
qe iois et prez la capdella. 
E qant respont ni
 appella 
sei dit man sabor de mel,
don sembla San Gabriel. 

E fas temer plus d'un griu 
als vilans domneiadors, 
et als
 fins conoissedors  
a solaz tan agradiu, 
q'al partir qex iur e pliu 
qe
 domna es de las meillors; 
per q'em train en cembella 
e m trail cor
 de soz l'aissella, 
domna leial e fiçel 
e plus vist qe Deus Abel.

D'ondrat prez nomenatiu 
creis tant la sua valors, 
qe non  
[carta 69r]  pot sofrir laudors 
la gran força del ver briu.
Sei enemic son çaitiu

e sei amic rics et fors; 
oils, front, nas, bocha e maisella;
blanc peiz
 ab dura mamella, 
del taill dels fils d'Israel 
et es colomba ses fel.

Per ço m ten morn e pensiu, 
ades qan me vir allors; 
pois creis
 m'en gaugs et dolçors, 
qar del seu bel cors m'aisiu. 
Aisi cum de re caliu

ar n'ai caud, ar n'ai freidor 
e qar es gaia et isnella
e de toz mals aibs
 puicella, 
am la mais per Sant Rafel 
qe Iacob no fe Rachel.

Vers, vai t'en vas Mantoliu 
e di m a las tres serors, 
qe tan
 mi plaz lor amors, 
q'inz en mon cor las escriu.
Vas totas tres m'omeliu

en faz domnas et segnors, 
e plagra m mais de Castella 
una frescha iov
ençella 
qe d'aur mil cargat camel 
ab l'empeiri Manuel.

Franc reis, Proensa us apella 
qe sens claus desclavella 
e ges
ta us la cera e l mel
e sai tramet vos lo fel.

Per l'apostol qe m apella 
San Iame de Compostella, 
en Linçi
 a tal Miqel, 
qe m val mais q'aicell del cel.

                                   Peire Vidal

Drogoman segner, s'eu agues bon destrer 
en fol plait 
foron intrat mei guerrer:
q'a qi meteis qant hom mi
 lor mentau 
me temen plus qe cailas esparver, 
e non preçan lor
 vida un dener, 
tant me sabon fer e salvadge e brau.

Qant ai vestit mon for ausberg dobler 
e cent lo bran qe m
 det en Guis l'autrer, 
la terras crolla per a qi en vau.
E non ai ene
mic tant sobrancer, 
qe tost men lais las vias e l sender, 
tant mi
 doptan qan se ten mon esclau.

D'ardiment vail Rolant et Oliver 
e de domnei Beraird de Mon
leider; 
qar soi tan pros per aicho n'ai bon lau, 
qe sovent me ve  
[carta 69v]  non messager 
ab anel d'aur ab cordonc blanc e ner, 
ab tals
 saluz, don tot mon cor sesgau.

En totas res sembli ben chavaler, 
si m soi et sai d'amor tot
 son mester 
e tot aiço q'a drudaria vau.
Q'anc en chambra no vi
 tan plaçenter 
ni ab armas tans fers ni tant sobrer, 
don m'ama
 e m tem tals qe no m ve ni m'au.

E s'eu agues cavall a dreit corser,
suau s'estes lo reis per
 Balaguor 
e dormis se planament e suau, 
q'el tenga en paz Proensa
 e Monpeller, 
qe raubador ni malvad rociner 
no l rauberan v
ias altas ni Crau.

E si l reis torn a Tolosa el grauer, 
e l cons eis fors e li chai
tiu darder, 
qi tot iorn crion Aspas e Orsau, 
d'aitant me vant
 q'eu n'aurai lo colp primer, 
ei ferrai tant qe n' intraran dobler,

et eu ab lor qi la porta no m clau.

E s'eu conseg gelos ni lausenger, 
q'ab fals concell gastan l'au
trui saber 
et abaissan ioi et iovent a frau,
per ver saubran
 qal son li colp q'eu fer, 
qe s'avian col de fer o d'acer 
ne lor
 valdra una pluma de pau.

                                    Peire Vidal

Bona ventura don Dieus al Pisans, 
qar son ardiz e d'ar
mas ben apres, 
et an baissat l'orgoill dels Genoes, 
e ls fan e
star auniz e soterran: 
si q'eu am mais toz temps l'onor de Pisa, 
qar an 
vencud los perfeitz orgoillos.
Qar sol le nois del villan borbonos

me tronca l col e me l fraing e me l brisa.

Alamans, trop deschausitz e vilans,
e qan negus se seing esser
 cortes, 
ira mortal cosentz et enoig es,
e lor parlar sembla ladrar  
[carta 70r]  de chans,
per q'eu non voill esser segner de Frisa, 
qar eu agues lo
 crim dels enegos, 
mais voill estar entre Lombards ioios, 
pres de mi
don, q'es blanca com flor de lisa.

E pois meus es Mon Ferrad e Milans, 
a mon dan gier Aleman
 e Ties.
E si m creu Richart reis del Engles, 
en breu d'ora torna
ra per sas mans 
lo regeisme de Palerm e de Frisa, 
qar a conquis
 la soa redenços. 
De mi dig be se pel marqes non fos, 
non prez
 cent marcs una rota camisa.

E pos Milans es rics e sobirans, 
ben volgra pads de vos et 
dels Paves, 
per qe estes Lombardia en defes 
dels crois ribaulds
 e dels malvads scanans. 
Lombards, menbre us qan Polha fon conqui
sa,
de las domnas e dels valens baros, 
qe son liurad en poder de guar
sos,
e fan en vos entrels peior devisa.

Ara m'alberg Deus e Sainz Iulians 
en la dousa terra de Ca
naves.
Q'en Proença non tornerai eu ges, 
pos sa m'acuilh Lane
res et Allian. 
E s'aver puesc sella q'aitant enqisa, 
de la soiorn
 lo valenz rei n'Anfos, 
q'eu farei çai mos vers e mas chansos

de la genser, qe anc vestis camisa.

E n'Alaçais, tant vos ai ades quisa, 
q'ar l'un enter l'autre per enoios;

eu remandrai tant qan er faitz lo dos, 
qar genser es qe anc fos d'amor
 enqisa.

                                               Peire Vidal

Pois ubert ai mon ric tresaur, 
trarai un gai sonet 
novel, 
q'eu trametrai per Mongibel 
al pro marqes de
 Sardegna, 
q'ab ioi viu et ab sen regna: 
gen sab donar et retener 
e creis
 s'onor et son poder.
E mos cars fils, lo cons Enrics, 
a destruitz totz  
[carta 70v]  sos enemics 
et al sieus es tan ferms ab rics, 
qe qi s vol ven e
 qis  vol vai 
a menz de doptança e d'esmai.

Non voill sobras d'argen ni d'aur, 
tant lo cor ai gai et isnel.

E qan trob tornei rancembel, 
volentiers desplee me s segna 
e ioing
 e faz d'astas legna
e qan trob negun qi m'es per, 
o viu o mort li aven
 a caçer; 
q'ab armas fai un pauc e nics 
e non crei conseils ni castics,

ni mand aiut de loncs predics. 
Aisi viu et aissi me stai 
et am domna tal com eu sai.

Qer s'eu teng vert fuell e mon laur 
e servo l plus de cent chastel

e tres citaz ses tot revel.
Et ab cor qe prez mantegna 
e aib cortesia
 s tegna, 
qe son onraiz la via veçer, 
tan li fai e l diz de plaçer, 
q'al par
tir s'en vai mon amics, 
et anc no il plaiz enian ni trics, 
ni lausengiers ni
 gelos brics; 
anz lor fai dir estaz vos lai, 
qe ren non avez a far de çai.

Color a fresqa beill saur, 
et anc non obrez de pin cel, 
mais Mon
gaillard e Daurabel 
li plac q'a sos ops retegna.
Bellog no vent ni
 enpegna, 
e mi fai munt amat tener 
e bon repaus per mielz iacer
e
 per m'amor plaç lo stals rics 
et es sieus esqiua mendics
et al marqes
 non es destrics, 
si m dona Segur e Clavai 
et a lei Cardoin e mun gai.

De fors voill la Roch e Lavaur 
e l bel palaz e l dolz pradel 
e l vergier
 on çanton l'ausel 
e ben ac en vel ni en vegna 
e si la contessa m degna,

seguramen puesc remaner, 
qar complit seran me voler;
qi eu non
 voill esser Lodoics 
ni Manuel ni Frederics 
si com lo corteis Naime
rics, 
qar qi a ço qe plus li plai, 
de tot lo mond a l mielz e l mai.

Clanz aguda tegna l Maur, 
ab Duros et ab Negriapel, 
e Treisca niuz
 e Mal tortel 
e Crebacor e Conpangna 
a Rognas ab qe s'estegna. 
Mal
 maitin conqes e mal ser, 
q'adet et eva per pauc d'aver 
si eus es
 Viellans et Munt-Antics, 
Malas-messios e Vielz-espics, 
e Cavas-denç
 e pois Lombrics, 
e Cor-dolors e Fastic fai
e mala morç eu vi d'altrai.  
[carta 71r]

Liaiz a la coa du taur 
degresser frustatz pe l mesel 
d'Ast on
 velli rot re capel 
de tracion don se pregna 
de rege fals qe no s
 segna, 
qar hom piez non pot de cader, 
ni degiez non pot men valer.

Qe l marqes cui es Salanics 
li diz per qe no mour no it gics 
e non
 prez tot qant el retrai, 
qe sa boça plena retrai.

Al rei per de cui es Nics 
e Barçolon e Muniuçios, 
man qe meta toz
 sos afics, 
en destruirai totz cels de çai.

Amiga, tan vus sui amics, 
qa d'autra parec enemics, 
e voil esser
 en nos fenics;
Q'autra ia mais non amarai, 
et en vos m'amor finirai.

                                      Peire Vidal

Qant hom honraz torna en grand paubrera, 
q'estat rics 
et de gran benenança 
de vergogna non sab ren com se 
quera,
et ama mais cubrir sa malenança.
Per q'es maior merces 
et plus francs dos,
qant hom fai ben al paubre uergoignos, 
qe a
mainz d'autres qan enqerir fiança.

Q'eu era rics et de bona maineira 
tro qe ma domna me mes
 en errança, 
qe m'es mala et salvag et guerrera.
Et an pechat qar
 aissi m desenança 
e no m pot trobar mais null ochaisos, 
mas qar 
li sui fidels et amoros, 
e da qest tort non voil far perdonança.

La sua guerra mi es tant sobrancera, 
qe si m fai mal, non aus
 prender veniança; 
e s'eu li fug ni camb ma carera, 
Denant mos
 oils ven sa bella semblança; 
per q'eu non sui del fugir poderos 
ni del tor
nar per qe m fora bos 
plaz oc neis tals q'ella i agues onrança.

Ren no m val força ni geinç q'eu l'anqera, 
plus qe l'en daus qanta
 de mort doptança, 
qi bast de dinç e trai e fai arqera
per sels de l'ost  
[carta 71v]  e prend al trair esmança. 
Mas l'autre archiers de fors es plus ginhos,

qe l fier primer per a qel loc rescos; 
e ma domna n ten en aital balança.

Chanson, vai t'en al bon rei part Serveira, 
qe sa valors non a el mon
 eguança, 
fol fos plus douç veis mi donç de Cabreira, 
qe de ren mais
 non fai desmesurança; 
mas totz rics hom, qant destruis sos baros, 
si es
 menç amaç et temsutz per lor pros, 
et eu lo dig qar li port fin amança.

Fol fui eu, qar anc l'apellei mensognera; 
mas druç certans non a
 sen ni membrança, 
q'a pauc no mor qar tan m'es vertadera, 
qe iectat m'a
 de la paubre sperança, 
doncs a las veç era mon cor ioios
per q'era
 viu d'amor et de ioi blos, 
sab gauç enter no m puesc far acordança.

Q'il es tan franc et douç et plasentera, 
de cortes diz et de bella
 coindança, 
q'eu non ai ges poder qe m'en
 sofera; 
plus qe l'ausels q'es
 noirit per sofrança, 
qant l'apella e l respon coichos 
e sai q'eu mor per
 mon cor volontos 
ab mils careils, q'ab sos bels oilç mi lança.

N'Avierna, eu no m clam ges de vos, 
mas ben m'a grobs plus a
 dreg guierdos 
de lanc aten on avi esperança.

E Castiaz, vostre prez poderos 
e sta sus aut qan tuit li altre 
van ios, 
q'ab meill valer se meillor et s'enança.

E qar non vei mon guaçagnat ni vos, 
non puesc estar allegres
 ni ioios, 
mas sobrafars m'en tol ma benenança.

                                       Peire Vidal

Ges pe l temps ser et brau, 
q'adus tempier et venz
don torba ls 
elemenz 
e fa l cel brun et blau; 
noc caima mos talenç.

Anc es mos pensamenz 
en iois et en chantar, 
e m voill mais allegrar 
qan
 vei la neu sus en l'auta montagna, 
qe qant la flors se spandon per la plagna.

Amors et iois m'enclau, 
et amesuran senz,
e beutaz et iovenz  
[carta 72r]
m'allegra et m'esgau, 
E cor gais, cortes et genz
m'es de totz mals gui
renz.
Bel ris et douz esgar
me fai rire et iogar, 
cortes solaz mi reten
 en guadagna 
e l gauç enter me tol trebaill et lagna.

Domna, de vos me lau, 
qar es douça et plaçenz 
e la plus avinenz

qe negus hom mentau: 
qe vostre ensegnamenz 
vos fai als conoisenz

ben dir et tener car, 
et a mi tant amar, 
q'el cor e l sens me diz q'ab
 vos remagna, 
e si m fai mal ad autra no m'en plagna.

Qar qi vos vei ni au, 
non pod esser dolenç 
de neguns marri
menz.
E domna tant suau 
m'apodera e m venz 
vostra caira ridenz,

qe qant vos au parlar, 
non puesc mos oill virar; 
tant m'abeilis v
ostra fina compagna, 
qe d'aul
tres m'es salvag et estragna.

De lai on creis o l fau 
mi ven esbaudimenz, 
don soi gai et
 iausenz, 
c'un al uom de Pietau 
e ia l fals recresenz, 
cobes mal despen
denz 
non poira conqistar 
per soven pethenar; 
si tot se peinch ni s
 mira ni s'aplagna, 
totz son affar non preç una castagna.

Q'el cor a flac et cau 
et es menz qe nienz.
Qe per mil sagramenz

no l creiria hom d'un clau; 
e dolon me las denz, 
qan parli d'aitals
 genz, 
per q'eu m'o lais estar 
d'un sayc
 filh d'Albar, 
q'en malvestaz
 se soiorna e s bagna, 
e sos preç es aital com fils de ragna.

Al rei valent et car 
voil mon vers enuiar 
qe se ça
 perd Proensa, pauc gadagna 
pel bel soiorn qe pren lai en
 Espagna.

Fraire, rire et iogar 
si vulh per vos et chantar, 
mas
 er ai dreit qe sospir et qe plagna, 
qar vostr'amors m'es salvag
 et estragna.

[carta 72v]

                                      Peire Vidal

Si tuch li dol e l plor e marriment 
e las dolors e l dan e l 
çaitiver 
qe hom anc auçis en est segle dolent 
fosan em
senç semblaran ior leuger, 
contra la mort del ioven reis engles, 
don
 reman preç et iovent doloros 
e l mon escurs et tenhs et tenebros,

sens de tot ioi plens de tristor et d'ira.

Dolent et trist et plen de marriment 
son remangut li cortes
 soldaier 
e l trobador e l ioglar avinent; 
trop an agutz en mort mor
tal guerrer, 
qe tout lor a lo ioven rei engles,
vas cui eran li plus
 larc cobeitos.
Ia non er mais ni
 no m creças qe fos 
veis aqest dan
 el segle plors ni ira.

Estent a mort plena de marriment 
vanar te podz qe l meilhor
 chavaler 
as tout al mon q'anc fos de nulla gent, 
qar non es res
 q'a preç aia mestier 
qe tot no fos el ioven rei engles; 
e fora meils
 s'a Dieu plagues raços, 
qe vil q'es el qe mant autre enoios 
q'anc
 non feron als pros mas dol et ira.

Da qest segle flac, plen de marriment, 
s'amor s'en vai, son
 ioi tench mensongier, 
qe ren no ia qe non torn en coçent; 
totz iorns v
ençis et val mens oi qeç ier.
çascuns se mir el ioven rei engles

q'era del mon lo plus valens dels pros: 
er es anaz sos gens cors
 amoros, 
don es dolors et desconort et ira.

Celui qe plac pel nostre marriment 
venir el mon nos traire
 d'encombrier 
e reseup mort a nostre salvament,

clamen merçe q'al ioven rei engles 
perdon si l plaz,
 si cum es vers perdos, 
e l fasa estar ab hondraz companhos 
la on
 anch dol non ag nei aura ira.

[carta 73r]

                                   Peire Vidal

Si tot l'estius ses bels et gens, 
non soi iausenz 
que marri
menz 
mi ven de lai, 
don solia aver mon cor gai
per q'eu
 preç pauc Abril et Mai, 
qar se l l'am torn en non chaler 
qe m sol hondrar 
et car tener; 
e seu prec mas bonas chansos 
e ls bels diz ni s avinentz
 sos, 
q'eu solia per s'amor far 
no m sai de qe m dega chantar.

Anc n'atz ni vious no l frais covenz, 
ni mandamenz 
mas qar
 trop lenç tornei en lai 
o l seus genz cors soiorn et lai, 
mais tem qe
 laugençer sa vai 
qe fan druç et domnas doler 
e ioi basar et deschaer
n
o me fosson contrarios 
e qar son de l selar ghlnos 
degra esser miels
 mos pros son par;
mas ochaiços me vol trobar.

Don m'es esqious lo pensamenz, 
qe m n'ara e m venç, 
tant qe
 mos senç 
fui et desvai 
e ia mais chanson non farai, 
qe dreit, ni
 raçon, no canai 
e pois non ai cor ni voler, 
cum pusca chantar ni ioi
 aver, 
q'eu non ai de lei bel respos 
e s'eu cug dir dichz amoros; 
e il fug 
qe no m degna escoutar 
gardaz, con dei esforsar.

Pero de ls rius et de las denz 
ai ditz   .   .   .   .
Laus avinenz

per leis q'em ai 
al peiz qe pod, 
per q'en dirai 
non ren mas be qe non 
poirai, 
qe s'eu li pogues mal voler, 
se Dieus man par del meu poder

li fora orgoillos; 
mas non puesc esser poderos, 
q'ab un ris et ab un
 esgar 
mi fai mi Deus oblidar.

Anch non agh gruis tant mals talenz, 
ni tan coçenç 
seguon
 parvenz, 
cum silh q'eu li sai 
per q'eu n'ai dolor et esmai, 
si q'a per pauc
 los oils non trai, 
q'an la vei e m fai li temer, 
q'eneis dire non laus plaçer

e doncs, pos mos plaiç non les bos, 
romanguas cum s'anc res non fos,

q'eu no m la puesc de ren forsar, 
mas qant de ben dir et d'ondrar.   
[carta 73v] 
 
Pois hom antius es greu manenz 
q'ensenhamenz 
e iausimenz

ab cor verai 
fa fin drut iausen, qan s'eschai 
e qi pren so q'Amors li atrai,

si tot ses pauc e l miels qu er, 
per no i pod pechar, q'a son plaser 
no l'en
 vegna rics guiçerdos, 
per q'eu l'au las honors 
e ls dols e l coilh e ls
 mas, q'em fez baisar, 
s'il qe sap perdas emendar

N'Avierna mout m'es amar, 
qar no us puesc soven remirar.

Seinher, n'agout no us sai lauçar, 
mas ab vos d'auri mon chantar.

                                   Peire Vidal

Non es savis ni gaire ben apres
cel qe s blasma d'Amor, 
ni mal en diz: 
q'Amors sap gen donar gauç als marriz,

e fai tornar lo malastruc cortes, 
chascun fai de failliment guar
dar,
qi gen la sap car tener et celar, 
e als failliz torn avinen per
don 
e l fin aman son per lei car et bon.

Ben aia l temps e l iorn e l anç e l mes 
q'el douç cors gais plaçen
tiers gen noiriz, 
par lo meillor desiraz et grasiz, 
de lei q'es tan com
plida de toç bes, 
qe sap ferir al cor d'un douç esgar, 
don ia no m voill
 departir ni sebrar, 
qar ges non es domna, ni er, ni fon,
de tan bons 
aibs ab tal gentil faiçon.

Anc mais a nul aman tan ben  .   .   
ni tan non fo de fin ioi
 enqeriz, 
com eu qel iorn qe mos chanz fo ausiz 
per vos, domna, e us
 plac qe retraisses, 
vostra lauçor e l preç complit et car.
E si eu sai
 ren d'avinen dir ni far, 
vostra beltat e l'honor non chaison, 
qi eu
 teng en gual d'un complit guiardon.

Tant m'aveç dat, pois qe m'agues conqes, 
per q'autre dons per
 me no us er qeriz; 
ma vostre cors per lo meillor chausitz 
sap qe
 conven gardar en totas res, 
pero cel qi sens qerre vol donar,  
[carta 74r]
ben fai le dons mais mil tanç a preçar, 
q'eu ai ben vist sens qerre
 far ric don, 
e don qeriz mermar lo miels del pron.

Mon ferm voler, domna, ai tan en vos mes, 
qe ia non er delo
gnatz ni partiz, 
e qar d'Amor soi eu si conqeriz, 
ben dei rendre
 d'esta preison merçes.
Ben fui astruc qi primier sap amar, 
c'hom
 qe cortes en sa meil esquiar 
e n'ag villanie et faillison, 
per q'eu
 estac en bona sospeison.

Seinher Guillem Malaspina, Deus guar 
vostra valor e l preç
 complit et car; 
q'en vos trob hom ioi et solaz e don,
per q'eu vos voill
 presentar ma chanson.

                                         Peire Vidal

Plus qe l paubres, qan iai e l ric ostal, 
qi noca s plaing,
 si tot s'a gran dolor,
tan tem qe torn ad enoi al seinor,

non m'aus plagner de ma dolor mortal; 
ben dei doler qant ella m
 fai orgoill, 
qe solamenz als no desir ni voill, 
qe si vals res non
 l'aus clamar merçe, 
tal paor ai q'ades s'enoi de me.

Mais si com cel qi guarda  .    .    .    . 
qi l sembla bels contra
 la resplendor, 
qant eu l'esgard, n'ai al cor tal dolçor, 
q'eu men
 oblit, per lei q'eu vei aital. 
Ben bat Amors ab la verga q'eu coill,

qar una vez en son rial capdoill, 
l'emblei un bais don era mi
 sove. 
Hai com mal viu, qi ço q'ama non ve.                       

Si maiut Dieus, pechat fa criminal, 
ma bella domna, qar il
 no m secor: 
ben sap q'en lei ai mon cor et m'amor, 
si q'eu non
 pens de null autre iornal. 
Donc, per qe m sona tan gen ni m'acoill,

pos pro non te de ço don plus me doill, 
e cui ia mi aisi lognat de
 se, 
Anç sofrirai ço q'ai sofert anc se.  
[carta 74v]

Qe sofrir taing a seignor natural 
los tortz e l dreitz e l sen
 e la folor, 
qar greu pot hom de guerra aver honor, 
pois qeis ses
 grat faiditz de son logal. 
Ben soi faidiz, si de s'amor me toill; 
no m'en
 torrai, anz l'am mais q'eu non soill, 
terraila vil, pos aman mi rete,

non o deu far, qar per amar m'ave.

Q'aissi m'a tot mi don en son cabal, 
qe si m alia no m aura peior.

Qe l seus plaçers m'an tan dolça sabor, 
qe ges del meu no m remem
bra ni m cal.
Non es iorn qe s'amors el cor no m broill, 
per q'aital
 ioi qan la veçon mei oill, 
qa mos cor pensa de son grant be, 
q'el
 mon non voill ni desir altra re.

Sabez per qe il port amor tan coral 
qar anc non vi tan bella
 ni gençor 
ni tan bona, don teing q'ai grant ricor, 
qar soi amics
 de domna qe tan val 
e se
 la vei, q'ensems ab mi s despoill, 
meilç
 mi stera, q'al seinhor de Sidoill, 
qa manten preç, qant altre s'en recre,

e non sai plus mas aitan na Gaufre.

Als qautre reis de Spainha esta mout mal, 
qar non volon aver
 paç entre lor. 
Qar altramen son il de gran valor, 
edreich et franc 
et cortes et  leial, 
sol qe de tan gen cesson lor escoill, 
qe viresson
 lor guerra en altre fuoill, 
contra la gen qi nostra leg no cre, 
tro qe 
Spagna fos tota d'una fe.

Bel Castiaz, seinher, per vos mi doill, 
qar no s vei la et qar mi
 donç no ve, 
na Vier cui am de bona fe.

                                   Peire Vidal

Si saupesson mei oill parlar, 
domna, de mi agron fait clam,

qar los fai soven plorar.
Mas non puesc al, qi eu mor 
de fam 
de vostr'amoros, qe d'autre non.
E si vos non tenez pron, 
molt  
[carta 75r]  sera pauca ma vida: 
mas vos es tant escernida 
de çenta cabar, ço
 qe us plaz, 
qe qant er vostra volontaz, 
tuit mei mal trag seran soiorn.

Mas e us non aus merçe clamar, 
tan vos dopte et tant vos am.

Pero, domna, mas façons par, 
com eu ard per vos et aflam, 
q'en la bocha
 nais lo carbon
de foc d'amor mantas saçon, 
don ia
 non er estancida 
la brasa ir on si asida 
baisan la vostra, don parlaz 
tan dolçamen,
 per qe menbraz 
mains cors, c'uns non sabon torn.

E de lairon qi s pot guardar 
non eu per ço sui d'un liam
esta
caz, qi non pot trencar, 
ni ia per ren tan qa n vivam, 
domna, ses vos
 no m'er bon; 
q'en vostra bella faiçon 
el bon valenz prec qi us garda,

es ma volontaz complida. 
Tant sui de vos enamoraz, 
per q'eu non v
ir vas autre laz, 
ni m pois vos partir un iorn.

E de vos com pod hom ianglar, 
domna, cil cui ren no costan;
d'
aitan volon villaniar 
e per ço ren mescaban, 
qe tan com Deu 
salf Tarascon, 
no m'en partrai de viion, 
q'al cor m'e tant abellida

Proeça, per qe n'oblida
la dolça terra on fui naz. 
Per q'era lais marriz 
et iraz 
cels qi laisson pro ni adorn.

[carta 75v]

                                     Peire Vidal

Ges del ioi q'eu ai no m rancur. 
mais de las dolors soi clams,
.    .     .     .     .      .

ses colpa et ses tort q'eu non l'ai.
Mais
 era m soi mes en asai 
com eu pusca retraire et dir, 
tal res q'Amors,
 qe m fai languir, 
me vulha a dreit capdelar.

Tant ma salvage cor et dur 
cella qe m bat de sos veriants 
qe on plus li soi
 humelians, 
la doncs mi domna plus d'esglai, 
mas eu aissi com fols en plai.

Vin o denant et mes m'açir 
de parlar, mais puis me consir, 
qe trop
 me nulh sobre cochar.

De clartat m'a es en escur
cella per cui vau deçirans.
E pos
 Amors vol toç mos dans, 
no m meraveilh si mal me vai, 
mas beus dic 
qe tant sofrirai, 
tro qe pusca en loc advenir, 
qab os oils son bels
 cors remir, 
e se i aura trop al meu par.

Non ei chastel serrat de mur, 
ni ma terra non val dos guanz,

mas an no fo plus fis amans 
de mi, ni es ni er ia mai, 
per q'eu,
 bona domna, serai
vostre et si m voleç sufrir, 
q'eu vos am no us prec
 al re dir,
q'Amor m'a fait sobre parlar.

A qan poirei cridar segur, 
ni coras serei bon amans, 
qant Amors v
ulha mos ennans, 
q'autre conseilh de mi non sai.
Q'Amor mi pod
 gitar d'esmai, 
qe m'a fait e m fara languir, 
s'ab merce no m vol
 recullhir 
e l'ira de mon cor gitar.

Si la bella m volgues sofrir 
mos precs, ni mas chansos graçir

mos paucs iois mi pogra doblar.

[carta 76r]

                                       Peire Vidal

Dieus en sia graçitz, 
qe l franc reis es gueriz 
e sans et 
deleitos.
Per q'eu cobri cansos 
gaias et ab gais sos, 
qe
 m'era giquitz 
corroços et marriç.
Mas la sua saluç 
nos a totz
 erembuz
e tornat en ioven 
mon cor et mon talen.

Qar de bona raiz 
es bos arbres ichiz, 
e fructz es car et bos

e rics et saboros.
Et en torn amoros, 
vais domnas et chausitz

tant qe no ia als marriz 
de cui son plus remsutz, 
qe focs ni
 fers agutz 
qar don m'en vulh, m'en pren, 
q'us no las mi defen.

Ben tainh q'eu sia ardiz, 
qe tal domna m'es guiz, 
q'es la genser
 q'anc fos.
Q'ab sas bellas faisos 
e ls bels oils orgoillos,
an mantz
 cors envaiz, 
per qe mos esperiz 
es ab leis remasuz, 
don mi senc
 revenguz 
de tot mon marrimen, 
q'ai sofert loniamen.

Iovenz es mal bailiz,
e pretz ces per traiz 
per colpa dels baros,

quer venson los guarsos,
manenz et orgoillos, 
e ls cortes escarniz

e domnas trichairiz,
regnon contra nos druz

trop deschausidamen 
ab doble faillimen.

A bel cors gent bastiz, 
de totz bos aibs compliz

   .      .      .      .      .      .     . 
si com cel q'es feriz 
d'amor et cor,
 q'em diz 
qe m renda vos vencuz; 
doncs si no m aiz ainz, 
mort
 aurez chausimen, 
e no us estara gen.

Per flac rei a postiz 
es bos regnes deliz, 
qar planh sas messios

e plora ls autrui dos 
e fug solaz dels pros. 
E reis, pos viu auniz,

val mens qe sebeliz; 
mas eu son car tenguz 
pels meillors et cre
suz 
per la cortesa gen 
qe s contra dig no men.

Per so m son gent guarniz,
contra ls vags a capiz, 
qe ab mi  
[carta 76v]  es Aragos,
e Castella et Leos, 
e valent rei n'Anfos, 
e ls castels esta
biliz 
on preç es gent serviz 
et ondraz et tensuz.
Si qe dels abatuç

flacs avars, cor de ven, 
non ai nul pensamen.

Aitant com plus ardiz 
es Leos qe crapitz, 
et ors qe bous cornuz

e lops qe bec barbuz 
ai en tant ardiment, 
e qi mos diz aguz,
es con
tra si enten, 
en li don franchamen.

                                          Peire Vidal

Per qes deg una chanso 
al valent rei d'Arago, 
q'estiers
 non chantera oguan, 
per le nug et per l'enian 
qe m feç
 sil cui Dieus abais.
E s'anc fui per s'amor gais, 
ar la guerpis et la lais,

e mais non fora amoros, 
dur cor si per vos non fos.

E qar en aital saço 
mi feç socor bel et bo,
vos en ren merces
 chantan, 
q'esters non pogra l'afan 
sofrir, ni l plor ni l pantais, 
qant
 sel amor m'estrais, 
si non fos un cortes guais, 
q'en veng domna
 de vasi vos, 
per qe m'en viu deleitos.

E per ai qesta raço, 
conosc ben qe vostre so
e voill estar der
enan 
del tot al vostre coman 
e metren en totz assais, 
en far, en
 dir totz vos plais, 
com vostre ric preç verais 
an enant totas
 saços 
entre ls druz gualliart et pros.

E ia, Dieus, noca m perdo, 
si anc tan bella donna fo, 
ne ab 
tan cortes semblan, 
ni anc tan gen parlan 
non vi, ni osara ia mais, 
qe
 qant l'eis mot del cais 
et eu l'aug, si m son li cais, 
q'en cuig morir
 talentos, 
s'al mens no l n'aug dire dos.

[carta 77r bianca]

[carta 77v] 

                             Peire Raimon de Toloça

Non puesc sufrir d'una leu chanson faire, 
pois e manz 
n'ai de mon creubut, 
q'apres lo mal e l'afan q'ai agut

conven q'ab ioi m'esbaudei e m'esclaire, 
qar segon l'afan

q'ai agut tan gran, 
non agra eu raçon q'eu chantes oguan; 
mas qar fin'amors me mostra 
et me segna, 
qe mals no m sovegna. 
E cobre mon chan; 
farai dir enan 
un chantar preçan.

Can si sal Dieus en mon maior mal traire 
de tan bon cor non desirei
 salut 
com fas per leis, cui Amors m'a rendut; 
pogues enqer servir o pa
uc o gaire:
qar tot l'autr afan 
non preçera un gan, 
si eu moris o no
 sol q'eu l'agues tan 
seruit, qe l'onors er parra qe m fegna, 
per q'eu la u 
m'estegna 
e non diga oguan; 
mas al seu coman 
soi et serai on q'evan.

Las qe farai pos ren non l'aus retraire, 
anz qan la vei, estai a lei de
 mut, 
ni per autre no voil sia saubut, 
s'a qi meteis degra esser emper
aire; 
a Dieu me coman, 
q'eu vau trebaillan, 
q'ab la sospeiços n'agreu
 autrestan, 
qar tan gran richor no crei qe m'avegna 
mais qe qe men
 prenha.
Fins et ses enian 
li serai com can, 
de iorn en iorn meilluran.

Qe l cors e l cor e l saber e l veiaire 
e l'ardiment e l sen e la vertut

ai tot en lei, qe non ai retengut, 
ni pauc ni pro per negun autre afaire,

ni als non deman ni vau desiran 
mais qe Dieus mi don veçer l'ora e l'an

qe sa granç valor tant vas mis destregna, 
q'ab mos braz la tegna 
e qi
 eu en baisan, 
tot al mieu talan 
remir son cors ben estan.

Ai, franca res cortesa et de bon aire,
merçe n'aiaz, q'Amors m'a si
 vencut, 
qe ab pauc no ren lo baston e l'escut:
cum sel qi plus non pot
 lançar ni traire, 
sil bels oils truan, 
qe tot mon cor m'an 
emblat, 
non sai com, 
en van conortan, 
qe chastel ni tor no us cuiez qe stegna, 
pos granz força
 vegna; 
si socors non an, 
sel qe dinz estan. 
Mais am vai trop tarçan.  
[carta 78r]

De ma chanson vuell qe tot dreit repaire 
en Aragon, al rei cui Dieus
 aiut, 
qe per lui son tug bon fag car tengut
plus qe per rei qe anc nas
qes de maire; 
q'aisi s vai trian 
sos prez et ses pan, 
vers autres qe
 son com sobr'el ver ian 
fai la blanca flors per q'eu on qe m vegna 
adessent
 sa ensegna
e vau raçonan 
son prez e no blan, 
duc ni rei ni amiran
.

Et ab ma chançon e nan, 
q'aillors an 
m'en vau lai de cors on
 iois e prez regna, 
eu vell qe la pregna 
cumbetas viulan 
e pois en
 chantan, 
de qal guis a hom lais de man.

                                        Peire Raimon de Toloça

Uns novels pensamenz m'esbai 
al cor, per q'eu n'ai greu consir,

don faiz maint engoissos sospir, 
e n'ai soven mon cors plus
 gai 
e m gard meilz de far esplaçer 
e m'esforç en be captener, 
qan vei
 q'enes luocs ni saços 
e cel q'a son poder es pros 
ben deu aver mais d'onrança.

Honradamenz e bes l'en eschai 
a cel qi sap en paç sofrir 
son dan
 et bellamen cubrir 
mantas veç ço q'al cor no il plai 
e qi sobr'iras sap
 tener 
de far e dir tot no de ver.
Ges non sen merma sa raços, 
per q'om
 non deu esser cochos 
de far grand esmesurança.

Desmesura conosc et sai 
qe fai ma domna ses mentir, 
donc per
 qe m feç a si venir, 
qan ço qe m promes ar m'estrai, 
qar qi non ha
 veçat aver 
gran be, plus leu pot sostener 
afan, qe tals es rics et bos,

qe l mal traiz les plus engoissos, 
qan li soven benanança.

Benanança e fin ioi verai 
n'ac eu de mi donç al partir. 
Partiz
 non soi per q'eu m'açir, 
qar a mos precs braus respos fai, 
denan sos
 pes l'irai chaçer, 
s'a lei plaz q'ella deign voler 
qe de lei facha mas
 chanços, 
qar de mi non soi poderos, 
q'en altra paus m'esperança.

Ben esper per l'afan q'eu n'ai, 
qe m voilla mi dons mantenir, 
qar  
[carta 78v]  non es altra al meu albir, 
nin fo tan bella ios lo rai 
sopleian, qer qe m
 deign valer, 
q'eu conosc segon mon saber.
Qe pauc conqer hom nuaillos,

e val trop mais bes per un dos, 
car compraz qe qan s'enança.

Humils mans ioingç de genoillos 
m'aren a vos, q'eç bel e pros,

domna de gaia semblança.

                                          Peire Raimon de Toloça

Autresi com la candela,
qe se meteicha destrui 
per far 
clartat ad autrui, 
chant on plus trag greu martire,

per conort d'autra gent.
E car adreit esient
,
fas tan gran follage 
qe
 aç autrui don agradage, 
e a mi pena et turmen.
Nulla re, se mal m'en pren,

non deu planger del damnage.

Qar ben conosc per usage 
qe lai on Amor s'aten, 
vai foldaz en
 log de sen.
Doncs, pos tant am et deçire 
la genser q'el mon se mir

per mal q'em deg avenir. 
non taing qe m recreia; 
q'aron plus m'ausi
 d'enveia, 
plus li dei ma mort grasir, 
s'il dreitz d'amor vulh seguir,

q'estiers sa cortz non plaideia.

Doncs, pos am so qe m guerreia, 
conosc qe m'er a blandir 
ab selar 
et ab sofrir 
li serai hom et servire: 
e sai si m vol retenir, 
veg me 
tot al seu plaçer: 
fis, francs, ses tota bauçia.
E si ab aital tricharia,

puesc a sa merçe venir 
el mon non es nuls saber 
per q'eu camies
 ma folia.

Lo iorn qe sa cortesia 
mi mostret ni m feç aparer, 
un pauc d'a
mor ab plaçer, 
pareg ben qe m volc ausire: 
q'ins el cor m'anet saçir,

et el cor m'es mel deçir, 
qe m'ausi d'enveia, 
et eu, com fols qe fol
leia, 
fui leus a gen foletir, 
qan cugei so per albir, 
q'enqer non pes
 q'esser deia.  [carta 79r]

Si per nulh autra qe sia 
me pogues mais enriqir, 
ben agra
 en cor a partir; 
mas cum plus i fort m'o consire, 
en tant qant lo
 mon per pren, 
non sai una tant valen 
de negun parage; 
per q'eu
 e seu senhoradge 
remang tut vencudamen, 
qar non trop melhura
men, 
per fortz o per agradage.

Chanson, a port d'alegrage, 
on preç et valor s'aten, 
al rei qe sap
 et enten, 
miras en Araguon dire, 
qe anc mais tant guauçens no fui

per fin'amor, cum er sui 
qu ab rens et ab vela
poia, ades, so qe non
 sela; 
pero nocan fas gran brui, 
ni no(n)
 vulh sapcha hom de cui
m'o dig, plus qe d'une stella.

Mais vos am ges una mela, 
non preç, qar ab vos no sui; 
pero
 aç obs vos estui, 
qe m siaz guoverns e vela.

                               Peire Raimon de Toloça

Si eu fos aventuraz 
Di domna ni d'Amor, 
de tot altra 
richor 
fora manentz assaz; 
mas lausenger truan
mi
 tolon ioi et chan 
per q'eu son tant iraz.    .    .    .    .  desesperaz.
Non
 muer et non e senç, 
qi s'aira per autrui faillimenç.

Mas granç es lo pechatz 
a tot mal parlador,
qe si met en amor,
d
on ia non er laudaz, 
qe mentir ab enian 
tol honor et fai dan; 
don
 es deseretaz 
mainç hom pros et coçhaz 
aI Deu per qeie consentz

c'om sofrals borç don non es malmenenç. 

Vergiers, ni flors, ni plaz 
no m'an fait chantador, 
mas per vos
 cui ador, 
Domna, si m'allegraz, 
q'eu non chantera onguan
mas lo gent
 cor plesan 
e vostra gran beultaz 
m'abelis tant e m plaz, 
q'a mils vers
 sagramenç, 
no us porei mostrar com vos sui benvolenç.

Se ma fin amistaz 
vos avia sabor 
tan qe per servidor 
vostro  
[carta 79v]  fos reclamaz, 
ben agra meinç d'afan, 
qe ren als no deman 
e ric
 don qant es daç 
e grasitz et presaz 
trop mais pels conoisenç 
qe
 per malvaiç parliers desavinenç.

Domna, ben voil sapchaz 
qe la fina color 
e l sen et la valor 
e l
 vostre preç hondraz 
mi fan far desiran;
maintz sospir per q'eu man,

qe vostre en domeniaz
son, com serf compraz.
E qil si eu meteis
 venz
non par sia ges si bons asortimenz.

                                      Peire Raimon de Toloça

Ab son guai plan car 
faz descort leu et bon; 
avinent per
 chantar 
de bella raçon; 
e s'eu pogues trobar 
ab leis, cui
 Dieus gran ben don,
chausiment ,ges non par.
Agues ren si ben
 non.

Qar se la m'a conques 
on son tuit fait preçan, 
et anc tan bella
 res 
non fo sous iur eus m'an; 
qar sui fin, preç, cortes 
poia et creis 
et s'espan; 
e s'eu ren far saubes, q'el vengues en talan, 
ben fora rics et
 iais, 
senç mal et senç dolor.

Sai sela cui bon preç nais 
mi volgues dar s'amor, 
q'aisi l soi
 fis et verais 
e ses cor trichador.
Er a sent ans et mais 
q'eu nos dic
 de valor 

Tant m'agensa 
sa parvensa, 
qe dals non consire; 
penedensa 
et abstenensa 
ai, c'altra no mire.

Mantenensa.
ab sovenensa 
ai gran del martire, 
qar plivensa 
qe ia traire, 
nol serai sos manz a mon poder carire.

Maitan non plai, 
si tot me fai doler; 
e s'eu n'ai
un dolç bai, 
ren non pod
 dan tener.

Bella domna, aiaz iausiment 
de mi qe non ai mais secors,

e ia per malvas parlament 
no us baiss ni streinh vostra laudors.   
[carta 80r]

Discord, vai al cont valent 
De Savoia,  qar sa valors 
melhura 
et no ment; 
son ric preç val mais dels milhors.

                                      Peire Raimon de Toloça

Pois veçem bosc et broils floriz 
e l pratz sunt groc, vert 
e vermeilh 
e l chant e l refrim e l tropeilh 
auçem del auçel
let petitz; 
bens taing q'un novel chant fabrec, 
en a qest donç temps
 d'Abril 
e si ben sol mot maestril, 
leu seran d'entendre adrec.

E car non vei ni trop ie un desplec 
mon ferm natural sen sutil,

per tant non clam mon saber vilh, 
si tot ancar grans non prec, 
q'aisi
 com si trobau escritz.
Bons motz tan genç los apareill, 
q'en chantan
 formes mei lor ditz.

Mas un gen cors franc et graçitz, 
q'anc tan bel non vic en espeill,

per cui pens et fremisc et veilh, 
m'es en cor tant abeliz, 
qe dal ren
 servir no m'en brec.
Mas, ma domna, ab franc cor humil, 
per qe senz
 tot enian ma pilh 
en amor, qe n recob en lec.

Anc hom en ben amar non erec, 
tant cum eu mi dons don ma 
fil; 
en lei servir, q'ab un pauc fil m'a pres, 
e cug qe pauc me sec.

Pero non tem parlers nieriz, 
tant esper son leial conseilh 
e s'il plaitz
 qe la ma conseilh, 
gent serai de fin ioi guernitz.

A desesdai mos esperitz, 
ond il es don non meravilh, 
q'aitan qan
 ferrai de soleill 
 Non regna, tan bon aibs complitz.
Nul autra no m par,
 q'ab lei sec 
de beutat seran d'autras mill, 
don prec mi don qe non 
avilh, 
si mos cor vol q'autra non dec.

Tan m'agreist per ma domna sec, 
chanson gen format cors gentil,

non vei q'eu fora mort de gilh, 
tro q'un pauc mon cor s'esprec.  
[carta 80v]

                                       Peire Raimon de Toloça

De fin'amor son tuch mei pensament 
e mei desur et mei 
milor iornal 
e pres d'Amor voilh aver mon ostal, 
per
 so qar fis ab fin cor solament 
li m sui renduz si tot ben no m'acuilh;

e ges per tant de leis servir no m tuilh, 
si tot son greu et perilhos
 li fais, 
qe fai al seus soven Amors sufrir.

Pero tant m'a fait Amors durament,
qe mais et meils ab ferm
 cor natural 
am, qe nuls hom; et non dic cui ni qal, 
tot per paor del
 malvas parlament;
mas lo douç ris e l'afar e l bel oill 
e sa faison
 plaisens del bel escuill 
e l gai solaz e l gent parlar no m lais 
mostrar
 q'als es aisel qe sap çausir.

Qar tant son vostri ric fait valent, 
qe miels temer vos port 
amor coral, 
q'el mon non a amador tan leial 
cum eu vos sui, domna,
 ses failliment.
E sai qe fas falliment et orgoill, 
s'eu dic qe us am
 per qe s tainh q'eu en muilh 
mos oils soven, qar anc de mi no s tais

q'en tan ric log per amar mon cor vir.

Elas, non pod hom tenir son talent, 
q'ades nol vir lai don plus fort
 li cal, 
e si als della non as mas dolor et gran mal,
e sec ades son din
 a esient; 
e sapchatz, domna, qe on plus mi doilh 
ades mi creis l'amors
 e l bes q'eu voilh: 
e us douç pensar plaçens del cor me nais, 
qe noit
 ni iorn de vos no s pod partir.

Pero no us aus merçe clamar mos chausiment, 
qar de valor
 no us trop par ni engal; 
pero qant hom al seu socor m
 val, 
bella
 domna, fai son pro verament.
E qar tinetz de pretz l'ausor capdoill 
e de
 beutat ades mais q'eu non voill 
vos uoil servir et no m part ni m biais

de vostr'honor amar et car tenir.  [carta 81r]

Domna valens, mais vos desir e us voilh 
qe tot lo mon, qar fin
 amors m'atrais 
vostre bel cors don me lau de cauçir.

Vers Lambertins de Buvavel acuilh 
preç et valors et anc iorn
 non s'estrais 
de gran solaç ni de ioi mantenir.

                                       Peire Raimon de Toloça 

Toç temps auch dir q'us iois altre n'aduç, 
per qe non voilh
 nulh temps de ioi partir, 
q'ab ioi fui naz et ab ioi on q'en
 vir, 
soi et serai q'aissi m soi captenguç, 
e si l fin ior de lei en cui enten, 

q'eu plus aten, 
pogues aver ben fora plus ioios, 
qe dobles iois
 e rix e cabalos 
e qi ioi sec iois li ve ses doptança. 

Per q'eu me soi autreiaz et renduz 
a fin'amor et a lei cui desir,

qe finamen m'an fach mi oill chausir 
la bella q'es flors e m railç
 e luç,
e caps e guiz de tot enseignamen, 
e pos tan gen 
n'aret mon
 cors d'un esgart amoros, 
dal non sovent ni non fo saboros; 
nuilç 
altre bes ni d'al non ai membrança.

Bona domna, vostre rix preç saubuç 
e las faiços e ill plaçen
 acuoillir 
e la bocha, don tan gen vos vei rir 
m'an tan sobrat qe
 soven deveing muç 
e la on cuch gen parlar pert lo sen, 
q'ab el paven

q'er hom ric do per q'en soi temoros, 
m'aus eu auch dir q'hom savis
 e saços 
conqer mainç bes sofren ab esperança.

De vos amar non serai recreçuç, 
anç m'abelis mil tanç q'eu non
 sai dir 
e sos plagues co volgresseç sofrir, 
q'eu vos ames ia non fora
 vencuç 
de vos servir, mos fis cors leialmen 
anç m'er parven,

q'engals sia l'afanç de nos amdos 
et er merces si de tan mes faichç dos,

qe mos volers no s fraing ni no s balança.

Mas fis amanç no s taing qe leu bruç, 
anç deu son cor celar  
[carta 81v]  et escondir
e l ben e l mal q ill ve d'amor graçir, 
q'ab cortes aibs es
 hom per pro tenguç 
e q'es gart be de far tot faillimen
ab escien,
 
qe de bon luoc ave bos guierdos, 
qe si domneis e cortiars non fos

non fora preç, ni servirs, ni honrança.

Domna, per ç'om soi a vos atenduç, 
q'em deç conseill q'a pauc
 no m fan morir 
la fin'amors qe us ai e ill greu sospir 
e si mos cors
 fos per vos conoguç, 
be m'es semblan qe n'agraz iausimen, 
q'eu no 
consen 
nuill altr'amor ni ma bona raços 
no m pot sebrar ni deloignar
 de vos, 
tan mes el cor vostra gaia semblança.

Preç et valor, beltat, ioi et ioven 
ses faillimen 
e toz bos aibs,
 totas belas faiços, 
Hana Beatriç d'Est, q'anc non cre fos, 
don ab
 tan bes ses tota malestança.

                                    Peire Raimon

Sens allegrage 
chant per agradage, 
follage 
fas qar
 mon coradge 
seg lai on s'es mes, 
q'anc plus salvage,
r
eclus ni estage
del meu senhorage 
non ag nuls hom pres.

Q'aissi fos presa 
del mal qe m'adesa, 
m'amia,
çella cui paug
 peça,
qar mi fai languir, 
mais on er qeça 
merces ni franqesa,
p
os la plus cortesa 
vol sens tort aucir.

Per meils aucire 
mi tornet en iai 
del lonc consire 
pois
 tornet l'esmai 
soven m'arbire, 
qe totz m'en paritrai 
pois sol me
 vire 
en trob mon cor lai.

Seria q'eu l'aia 
greu, cre q'en deschaia 
sagramens s'espaia

per fals mot escur 
ai bella et gaia 
plaçens non veraia, 
voillas
 qe us desplaia 
greu mals don endur.

Longein dura 
m'en aura 
aventura 
tals si m dura 
par mesura  
[carta 82r]
mi periura 
lo mals qe m'auçi si, 
qe de rancura 
ni falsura 
ni se
gura 
ses coniura 
non meillura, 
ans s'adura 
qant la prec de mi xi.

Sens volria
sol qe mia 
fos un dia 
en m'avia 
non daria.

ma follia, 
per q'a torçent
 sens 
cre qe sia, 
q'en nenbria 

m'aten çom lia
s'eu podia 
con vencuç sofrens venç.

Ben tain vença 
ben valença 
leials, qe non chai lai 
on se mença
da valença, 
floris e verai i'ai 
maintenensa 
ab temensa, 
q'er domna se us plai sai, 
qar te l gensa 
conoisença, 
qe us los se us d'esmai irai.

Del mal traire 
merçeiaire 
son e fins leials amaire 
qe non vaire
de ben faire, 
qi m sapcha graçir, 
dir no us aus gaire 
con veiaire, 
q'el guaus beutaç don es maire 
me fan traire 
mon cor l'aire 
e n'aqest consir vir.

Pois voil e veire 
en a qest consire, 
don mais am martire, 
qe d'altre gaçaing 
gen gaçaina, 
cui qu es plaina 
mi dons n'a mil en romaina, 
valor m'aina 
en qe baina,
son gai cors plaçen gen
bel e genta 
m'atalenta, 
plus qa mege fals mal. 

[carta 82v]

                                               Peire Guillielm

Non sai chantars amors ni drudaria, 
ni m fan chantar flors, ni fulhas, ni l bruz, 
qe fan l'auçel, ni per so non seria 
plus chantaire, tan ni qan, ni plus mutz; 
q'autressi chan qan l'inverns es vengudz, 
com fas l'estad, ni la pascha floria,
qan chans mi plaç, n raçons lo ni adudz.

Molt m'abelis qi m'a bella paria, 
qan veng en log e no soi conogudz,
ni qi m'enqier en dreit de cortesia, 
de qal part soi reparadç ni mougudz; 
qar demandan es hom reconogudz 
e responden, per q'es raços q'hom sia 
de bel respos als granç et als menudz.

Et es bels sens qant hom sa gent respondre, 
a tota gent, segon qe chascun es; 
qar lo savis n'aura talan qe us n'ondre, 
si de respondre vos troba ben apres; 
e s'al ne si q'er pecs et malapres, 
non respondez greu er q'el no us deçondre 
de paraulas o de faitz, si locs n'es.

Aitan vos voil de mon plaiçers respondre, 
qe a mi plaz mais us so fraidos cortes, 
qe del seu pauc sap servir et somondre, 
lai on s'eschai seguon qe l poder es, 
q'us rics malvadz, a cui sofrainh merces, 
tant q'hom no pod del seu raire ni tondre; 
q'anc de tal ric no m paguei iorn ni mes.

Ni m pag d'amor, ni de son segnorage, 
qar en la fin fai totz sos servidors, 
clamar de si, tant es de mal usadge; 
per q'eu non vulh sos mals ni sas dolors; 
e lais me Dieus mon meilhs trobar ailhors, 
e m don tal ioi qe m torn en allegradge, 
q'el ioi d'amors torna en plainç et en plors.                              

[carta 83r]

                                        Peire Guillielm

En aqest guai son leuger 
me vulh en chantan esguaçir,
qar hom qe no s dona alegreier, 
no sai qe pogues devenir:
per q'eu me vulh ab ioi tenir 
et ab los pros de Proensa 
qe renhan ab conoichensa 
et ab bella captenensa, 
si q'hom no ls em pod escarnir.

De conqerer fin preç enter 
agra eu talent et deçir, 
si no mi falh sen dener
E rendas don pogues complir
los faiz q'eu volgra mantenir; 
mas pos a Dieu non agensa 
q'eu pusca far gran valensa,
guardar mi deu de failhensa 
al mens et d'aiso q'ai servir.

Qar preç non demanda ni qer 
ab cels qe valent obedir, 
mas qant al poder sa fier 
e qe hom se gard de faillir: 
per q'aisel qe trop vol tenir
a molt petit de sciensa, 
qar l'avers non a valensa,
mas qar hom en trai guirensa 
e qar hom s'en pod far graçir.

A l emperador dreiturer 
Frederic voill mandar et dir 
qe si meils non mante l'emper
Milan lo cuida conqerir
ab grans fauz et fan sen auscir; 
don vos iur, per ma creçensa, 
qe pauc preç sa conoichensa 
e son sen et sa sabensa 
si en breu no l'en sap far pentir.

Domna, sai ab cors plaçentier, 
don negus hom non pod mal dir
e non tem guap de lausengier
e sap los meilhors retenir, 
ab ondrar et ab acuilhir: 
tan gent fenis et comensa 
sos solaç et sa parvensa. 
qe ren no ni fai falhensa 
et a car nom per encarçir.

Na Ionna d'Est agensa 
a totz los pros senç faillença, 
per q'em voill ab los pros tenir.

[carta 83v bianca]

[carta 84r]
 

                                           Peire Breumon

Al pariscen de las flors,
qan l'arbre charguon del foill,
e·l temps genç'a la verdura
per l'erba, qi creis et nais:
adoncs es a cels bon'amors,
qi l'a en-paç ses rancura,
c'uns vas l'autre non s'orgoilla.

Q'eu vei de totz los meillors
qe sens'en deveno foill,
qe'enqero lor dreitura

tro qe lor domna·s n'irais.
E·l ris tornal puois en plors;
e·ls fols per mal'aventura
va qeren lo mal que·l doilla.

Q'amors vol tals amadors,
qe sapchan sofrir orgoill
en-paz et gran desmesura;
si tot sa domna s'istrais,
pauc plag le·m sia honors,
qar si sab mal ni·s n'abdura,
il qeira tost qi l'acoilla.

Per aqest sen sui eu sors
e non sui ges cel qe soill,
qar s'ella·m fai gran laidura,
qant autre·s plag, eu m'apais.
Si tot s'es granz ma dolors,
sufrir tro q'ella meilhura
ab un plazer qal qe s voilla.

Mais nam trenta desenors
cui honors, si leis me noilh,
q'eu sui hom de tal natura,
non voil honor qe l pro lais.
Ni ges no·n laissa l paors,
don mos cor non s'asegura,
q'adec cuig q'aultre la m toilla.

                                              Peire Breumon

Mei oill an gran manentia
aguda en lor bailia 
ara m peça qar viurei, 
qe ia mais ioi non aurei.
Ans men voil del tot geqir
e no l parai meis cobrar, 
e laissarai me morir, 
q'hom ses ioi non deu durar.

Q'era remamh en Suria 
mos iois et eu tenc ma via 
en la terra on nasqes 
ia mais mi dons non veirei. 
Gran mal mi fan li sospir 
qe per leis m'aven a far, 
qe la nuit non puesc dormir 
e l iorn m'aven a veillar.

De preç et de cortesia 
a tota la senhoria, 
cesca domna cui mi dei
lo primier iorn qe l parlei 
e semblan qan la remir, 
q'el mon nom aia  [carta 84v]  sa par, 
qe totz los bes q'hom pod dir, 
poiria hom del seus doblar. 

Dieus, com gran merçe faria 
d'un seu guarso si m seguia 
per las terras on irei.
Qe m parles tot iorn de lei, 
qant el seria iaser 
eu seri al sieu col guar, 
e non poiria sufrir 
q'autrhom l'anes descausar.

Era m seit Dieus en aia, 
en torn en lai dreita via; 
a madomna cui lachei
non sai si eu la cobrarei, 
qan de leis mi vench al partir, 
anch com gad no m volc donar. 
Dieus la me lais convertir, 
qe i pusca merse trobar.

                                                 Peire Breumon

En Abril qan vei verdeiar 
lo pratz verç e l verçer florir 
e vi las aiguas esclarir 
et aug los ausels allegrar, 
lolors d'un erba floiria 
e l dolç çhant qe l'ausei cria 
mi fan mon iois renovelar.

En qel temps soli eu pensar 
com si m pogues d'amor iausir 
ab cavalcar et ab guarnir
ab gent servir et ab donar, 
cui aqes mesters auria,
per ço es amors servia. 
E pol on hom meils conquistar.

Molt me sap gent lo cor emblar, 
c'am pres con iadei sa venir;
greus er mais iorn qe us non sospir 
per un bel semblan qe il vi far, 
qar ella m dis totas maria:
qe fara la vostr'amia, 
bels ami. Cosi m pois laissar.

Per ço non dei desesperar, 
q'anqera mi don non remir, 
qar celui qi m la fei çequir, 
la m pot far ben cobrar; 
e s'eu son en sa bailia,
era mais torn en Suria, 
ia Deus no m'en lais mais tornar.

Molt en de Dieus meravilhar, 
com si m poic de mi don sofrir 
e degra l molt a grat tenir, 
qar anc per lui la pois laissar, 
q'il sa ben s'eu la perdia, 
qe ia mais iois non auria 
ni hom no la poira mendar.

Chançon, tu irai oltra mar 
fe qe m dei va m'ami don dir, 
q'a greus afan et a martir 
me fai la noiç el iorn estar; 
a Guigelme d'Aitam pria,
bona domna, chançon q'el te dia; 
e va ma mi don conortar.  [carta 85r]

Qe Filippe de Monreal, 
me ten pres en sa bailia, 
et am tan sa compagnia 
qe sens lui no m'en puesc tornar.

                                             Peire Breumon

Pois lo bels temps renovella 
e fai de novel renverdir
tot qant es, voilh de novel dir, 
c'un novels voler m'apella
e m di qe chant novellamen 
d'un gen cors novel avinen, 
a cui me sui de novel fer fermaz,
qar sui per lui de nou renovellaz.

Ben renovellet la bella 
mon gen cors e l gent acuilir, 
q'em fes gen per q'ades consir 
qan ges fins preç la capdella, 
e com a gen acuillimen 
m'a del cors mon fin cor trag gen.
Sens brui refui gen, qe si m plac, no m plaç, 
desdui d'autrui, si m lai ab gen laç.

Tant l'am qe l cors me travelha 
Amors e m fai lo cor languir;
e si m vol far aman morir 
Amors, q'en aisi m martella, 
far o pot, tant am fermamen 
lei, qe aman me et mon sen 
destrui, q'abdui l'aman ples traenç traç, 
q'ab glui me stui, tan l'am ab gran senç graç.

Grat li n sai qar es isnella 
e sap grat dels pros retenir 
e s fai gradan son prec grasir; 
e grat, qar aissi m ten bella, 
qar s'ab lei trob merce grasen, 
grat m'aura merces eissamen: 
sen trui, sen dui, leis ab grat on iois laz, 
per cui relui ab grat rics preç presatz.

A pres fins fai n'Eudiare valen 
del Bauç et il et el eissamen:
don cui sens trui cerç preç ses en certatz 
en lui, per cui viu preç d'onor onraz.

[carta 85v bianca]

[carta 86r]
                                   
                                     Peire Rogier

A chant d'auçel començer la sasos 
qant aug chantar las iantas et l'aigros 
e per cortes vei verdeiar lo lis, 
Ia blaua s'espan per lo boissos 
e l riu son clar de sobre los sablons,
la o se spand la blanca flor de lis.

Lonc temps aurai estat desamoros 
de bon amor paubres e sofraitos, 
per la colpa d'una falsa amaris 
qe n'es mi enian e traiçons,
per qe n'ai faiz los qaranta perdons 
e no m gardei tro m'aia aucis.

Ben pauc ama druz qe non es gelos 
e pauc ama, qi non es amoros
e pauc ama qe non en follentis 
e pauc ama qe non fa traiçons, 
mais val d'amor qi ben es enveios 
un dolç plorar non q'a tortz e ris.

Qant eu li qer merces de ginoillons 
e la m colpa et me met occaisos
e l'aiguan cor aval per mei lo vis, 
ella me fauns gart q'es amoros
e li basai la bocha e ls oils amb dos, 
adonc me par un ioi de Paradis.

Da qesta mains fo coillitz lo bastons, 
ab qe m'aucis la plus bella q'anc fos 
e volgra far tot q'a leis abelis
e l gai semblant e l mal trag angoissos; 
cil an segnor e l petit guierdons, 
m'an fait estar faidit de son pais.

                                          Peire Rogier

Dousa amiga non puesc mais, 
mout me pesa, qar vos lais
e redolmein et esmais 
e teng m'o a gran pantais, 
qar no us abras et no us bais 
e departen nostr'amor.

D'aitant sab eos mon talant 
qe anc femna non amei tant,
e no us aus far semblan 
ni trob per cui vos o man; 
vai m'en a Dieus vos coman,
al espirital seinhor.

Non puesc mudar qe no m plagna, 
qar se part nostra compagna;  [carta 86v]
eu men vauc en terra estragna;
mais am freidura et montagna 
no s fas figu ni castagna 
ni ribeira ni calor.

Lai s'en vai mos cors marritz 
e çai reman les esperiz; 
et ai tant los uls fronçitz 
qe m'en dolon las raitz; 
ma lo fai qi us a partiz, 
e non puesc aver baudor.

Sans et fals fora eu gueritz,
qant serai acondormiz, 
si fos de leis tant aisiz, 
q'en semblant d'una perviz 
li baises sos oils uoltitz
e la fresqetta color.

Dous estars lai m'es ardura, 
e bons conortz desmesura, 
e saz iontas fraitura, 
e dias clars et noit oscura;
per mon iovent qar peiura 
ai marriment et dolor. 

Parlan vauc fasc forsatz.

                                           Peire Rogier

Ges non puesc en bon vers faillir, 
null'ora qe de mi dons chant;
e com poirian ren mal dir, 
qe hon non es tan mal ensenhaz,
si parla obleis un mot o dos, 
qe toz vilans non torn cortes; 
per qe sai et cre qe vers es, 
qe l bes q'eu dic tot es de leis.  [carta 87r]

De ren als non pens ni consir 
ni ai deçirer ni talan, 
mais q'el pogues en grat servir 
e far e dir tot qant leis plaz, 
q'eu non cre qe per ren als fos, 
mas q'a leis fes so q'el plagues, 
per qe sai q'onors m'es et bes 
tot qan fais per amor de leis.

Bona domna, soven sospir 
e trag gran pena et grand afan
e qar plus soven no us remir;
ben sapchatz qe non es mos graz; 
mas pero ades soi ab vos
q'el cor el sen vos ai trames, 
si c'aissi no soi hon tu m ves,
qe tot es en poder de leis.

Ailas, qe plang ge tem morir, 
qe as am et trop o eu tant, 
qe muir mors oc non pods guarir; 
eu non - et cum - tant sui iraz, 
de qe de leis don soi aichos; 
sofre - no m val - clamal merses; 
si m fas noias, pro pauc not pes,
si tras mal -no - qua o fas de leis.

Conseilh n'ai, qar vulh m'en partir; 
no fas - li farai - qeis tan dan,
q'en puesc als - vols ten ben iauçir; 
hoc mout, cre me, ara digadz; 
sias humils, larcs, francs et pros, 
si t fai mal, sufr'en pauc soi pres; 
oc, s'amar vols mas si m creis, 
aissi t poiras iauçir de leis.

Ben pusc los autres escarnir, 
q'aissi m sui saubuz traire enant
q'el meils del mon saubi chauçir; 
eu o dic et sai q'es vertadz; 
ben leu ni anz, ni aura ianglos, 
qe diran; nienz qe non es res; 
mi q'en cal qe dels non ies ges 
q'eu sai ben, cum me vai de leis.

[carta 87v bianca]

                                    Peirol d'Alvernia

Ben dei chantar, pois amor m'o ensegna 
e m dona engein, q'eu sapcha bos motz faire.
Qar si l non fos, ia non fora chantaire 
ni conogut per tantas bonas gen.
Mas era crei et sai certanamen 
qar tot lo ben qe m'a fait me vol vendre.

S'eu non soi druz, hom no me pot defendre, 
q'a tot lo mens no sia fis amaire, 
francs et suffrenz, humils e merceiaire,
ses trop parlar e de bon celamen 
en aital guisa et per aital conven 
m'autrei a leis qi retener no m degna.

A fors d'amor aten qe iois me vegna; 
e pot esser mas me non es veiaire,
tant es bella et pros e de ric afaire,
coinda e plasenz en fait et en parven 
per q'eu sai ben s'amor raison enten, 
q'il non degues tan bas vas me descendre.

Qe farai donc recreirai me d'atendre 
non eu mais am tot temps perden mal traire, 
q'eu non voil reis esser ni emperaire 
per qe de leis ostes mon pensamen.
Don soi ben rics sol q'eu l'am finamen
grans honor m'es qe s'amor me destregna.

Bella domna, qalqe fals entresegna 
mi fesez, don m'allegre e m'esclaire, 
pois conoisez q'eu no m'en puesc estraire 
ab bel semblan paisetz lo mal q'eu sen, 
q'aissi m podez trainar loniamen 
e de mon cor q'avez tot un pauc rendre.

Bona domna, ben lo dovez entendre 
q'eu vos am tant no us aus preiar de gaire. 
Mas vos es tan francha e de bon aire, 
q'ades n'aurez merce, mon escien 
lo meu fin cor gardiz e l meu talen,
Ia de vostra richesa no us sovegna.

[carta 88v]

                                            Peirol d'Alvernia

Manta genz me mal rasona 
qar eu non chant plus soven.
E qi d'aiso m'ochaisona 
non sab ies qan loniamen 
m'a tengut en greu pensamen
cil qe mon cor empresona, 
per q'eu perd esbaldimen, 
tal desconort me dona.

Pero, si m fo dolça et bona 
ma domna al comensamen,
mas er no m acoil ni m sona 
mais aisi cum l'autre gen, 
qar conois q'eu l'am finamen, 
a cum mal me ghiderdona 
Amors fara fallimen 
s'a qest tort li perdona.

De trastot ioi mi deslogna 
ma domna e non l'es honors, 
q'ab qalqe plaçen mençogna 
me pogra far ric socors.
Er sai qe non es mas folors 
a qesta atendensa longa, 
don ai fait tantas clamors
qant a m'es e vergogna.

E partirai m'en eu non ia, 
qe sos preç et sa valors 
mo deveda e mo calogna 
e qant en cuid amar allors; 
per tot lo cor mintra l'amors 
si cum fai l'aigua en l'espogna 
toz temps me plaira l dolors,
cum qe m destregna e m pogna.

Ades voil q'amors m'assailla 
noit e iorn, maitin e ser 
e ses la tua battailla 
non voil mais repaus aver, 
e s'eu non ai tot mon voler, 
tals es cil q'aisi m trabailla 
q'el mon non a mais plaçer
qe lo meu mal traitz vailla.

Lausenga ni divinailla 
de noios no m cal temer, 
sol pensars de leis no m failla 
res no me pot dan tener;
e l consirs ont eu m'aleser 
pais me miels d'autra vitailla, 
per mal qe m fassa doler 
mos cors no s'anuailla.

[carta 89r]

                                    Peirol D'Alvernia

Ma entençion ai tot en un vers mesa 
cum valgues mais de chantar q'eu feçes.
E pogr esser qe fora miels apresa, 
chansonetta, s'eu faire la volgues, 
mas chantar torna en leviaria.
E bos vers, qi far lo sabia, 
es ben semblan, qe degues mais valer, 
per q'eu vi voil demostrar mon saber.                                   

Amors m'auci, tan s'es en mi enpresa; 
Greus m'es l'afan e l trabail on m'a mes, 
q'eu n'ai perdut deportar e gaiesa 
e s'anc n'aig iois, era non sai qe s'es, 
per mi dons sospir noit e dia, 
mi dons q'ai dit com l'apel mia.
Dir o pusc eu, qar mi ven per plaser 
mas il no m vol ni m degna retener.

Ia non creirai qe non l'agues conqesa, 
s'eu valgues tant qi l'amar me degues, 
qe farai doncs amar lai, s'a leis pesa 
Partirai m'en  ha, domna, non pusc ges; 

mas per merce vos pregaria 
qe no us peçes si no us plasia, 
qar nulla res no m pot del cor mover 
lo desirer q'aitan n'ai en poder.

Mal engardei son prez ni sa riqesa
qan l'enqeri per qo fi fola res;
ben aig raçon q'una dolça franqesa 
me mostrava ab qe m lasset e m pres, 
q'en sonavam gent e m risia 
qant eu anava ni venia.
Mas er m'a si tornat en non chaler, 
qe per un pauc ne us me degna veder.

La gran beutat de leis ni la dreitesa 
no m'es semblanç q'hom trop laudar pogues; 
mas qal pro iai qar es bella e cortesa,
q'eu per leis muer e no l'en pren merces 
donc ben sui fol q'eu trobaria
autra domna qi m'aimaria.
Mas er sai eu qe l reprocers diz ver.
Toz temps vol hom ço qe non pod aver.  [carta 89v]

D'amors me clam et de nostra marqesa 
soi fort iraz, qar la ns tol mancs 
per leis es iois mantenguz et proesa, 
plus pro domna non cuid qe anc Deus fes, 
ni eu non cre tan bella sia, 
ni mais m'a de segnoria. 
Q'a penas pot sos prez el mon caber 
e creis tot iorn e no l laissa chaer. 

Los vers es faiz qi l'aprendia
en Peirols vol ben q'audit sia 
en Vianes on prez non pot chaer, 
qe l marqesa li sap gent mantener.

                                             Peirol d'Alvernia

D'un bon vers vau pensan com lo feçes, 
q'Amors m'adui l'ochaison e l talan 
m fai estar del tot al seu coman 
si qe mon cor n'a retengut en gage.
Trop demonstra vas me son poderage,
q'era m'auci lo trebail on m'a mes 
per tal domna q'en dreit me no s'atagn.

Aqesta m plaiz mais de neguna res, 
a lei m'autrei liges des er er enan.
e si l no m vol mi q'en qal qu'atertan 
serai aclis vas lo seu segnorage
cum s'eu l'agues fait certan homenage.
E seria granz torç qi m'en tolgues 
lo deirer pos tot lals m'en sofragn.

Ben voil s'amor, mais qere non l'aus 
esters q'ab diz cuberz li vau parlan, 
mas si l volgues esgardar mon semblan
non calria plus vertader mesage, 
q'a sol l'esgart pot hom ben per usage 
lo pensamen conoiser, tal vez es.
E membres li q'assaz per qi s complagn.

Ben sai q'eu l'am s'il amar me volgues, 
mas leis non cal, ni non ia gran dan.
Cuidaz vos donc, qe s'is vai perpensan 
de sa valor ni de son ric lignage, 
qe no l deia esser fer e salvadge; 
pero valer sol en amor merçes.
Veus lesperança on ma dolor refragn.

Aqest conorz non es mais nescies, 
qar en amor pos trop vai trainan, 
non deu hom pois aver fiansa gran,
qe farai donc partrai me  [carta 90r]  de follage 
non eu per qe far i voil mon damnage, 
aissi com cel q'al iogar s'es empres, 
qe perd et perd per respeit de gadagn.

Tendra me donc ia pro ma bona fes, 
q'eu non am ges per esqern cum sil fan,
q'i son fegnet galiador truan
fals mensonger et ab voler voladge.
Anz, ai en lei si assis mon coradge, 
q'ora, iorn, noit an setmana e mes, 
en un desir son ades et remagn.
Soven a hom per trop sen gran dampnadge,
e de foldaz ven mantas veiz grans bes. 
Domna, en aqest aventura remagn. 

Domna, el vers entendez mon coradge 
l vostre cors francs, naturals, cortes
sapchan triar ço q'a vos sen atagn.

                                        Peirol d'Alvernia

Aora qe m feçes doler 
Amor, ni m dones esmai, 
era m ten iasent et gai, 
per q'eu chant a mon plaiser.
Qar ai plus ric ioi conqis 
q'a mi no s tagnia.
Mas on richor s'umelia, 
humilitaz s'en reqis.

     
I dons mercei et graçis 
de la benenança q'eu n'ai, 
ni ia non obli
darai 
lo plaiser qe m fes e m dis, 
q'en mi non a mais poder
cil q'amar
 solia,
q'en plus richa segnoria 
voil ses enian remaner.

Der enant mi voil tener 
el reproer q'hom retrai, 
no s mova qi
 ben estai.
Non ferai eu ges per ver 
qe l flama q'amors noiris 
m'ard
 la noit e l dia, 
per q'eu deveng tota via 
com fai l'aur el fog plus fis.

Ben m'agrada e m'abelis 
de dos amis, qan s'eschai
qe s'aman de cor
 verai
e l'us l'autre non trais, 
e sabon log e leser 
gardar ses folia

qe lor bona compagnia 
non puscan noios saber.

Soven l'anera veder, 
la plus avinenç q'eu sai, 
se l devinamen q'hom
 fai 
no m'avengues a temer 
per ço mon cor li es aclins 
ver leis on
 qe sia, 
qe fin'amors ioing et lia 
tal qi par loing del pais.  
[carta 90v]

S'eu fos part la croiz del ris, 
don hom pois non torna sai, 
eu non cre
 qe m pogues lai 
tenir altre paravis 
tant ai mon coradge assis
en
 ma dolç amia, 
qe senes lei non poiria 
negus autre ioi plaser. 

Cansonetta era ten vai 
vers ma dolç amia, 
q'eu sai ben q'ella
 volria
te audir e mi veder.

                                   Peirol d'Alvernia

Per dan qe d'amors m'avegna 
non laisserai 
qe ioi et chan 
non manteigna 
tant qan viurai. 
E si m sui en
 tal esmai 
non sai q'en devegna, 
qe sil, ou mon cor estai, 
vei c'amar no m
 degna.

Neguna bona entresegna 
de lei non ai, 
qe ia m conort ni
 pro m tegna 
del mal q'eu trai.
Pero si la m preierai 
qe de me il
 sovegna 
e s'amors no la m atrai, 
merçe la n destregna.

Bona domna, se us plaçia 
fort m'amistaz, 
q'al meravilha seria.

se m'amavaz 
mas era qar no vos plaz, 
se iois m'en venia

conosc ben qe maier graz 
si atagneria.

La nueg me trebailla e l dia 
no m lais en paz, 
si m destrein
 cortesia 
e sa gran beutaz, 
doncs sofrirai pos leis plaz
q'el de
sir m'auçia 
o q'a lei prenda pietaz 
qe plus franca m sia.

Tant ai en lei ferm mon coradge 
qe d'als non pes 
et anc
 mais ses cor voladge 
non amet res.
D'aiso m degra venir bes,

qe an hom dampnage
gardaz s'en amor a ies
de peior usadge.

Chanson, vai t'en dreit viadge 
lai ou il es, 
q'el mon non a mais messadge 
qe il trameses; 
e pois del tot me soi mes 
e l seu
 segnoradge 
prega li qe non agues 
ver mi cor salvadge. 

Q'a dousar pot petit bes 
lo mieu gran damnage.

[carta 91r]

                                      Peirol d'Alvernia

Ab ioi qe m dimora 
voill un sonet faire, 
qe ben vai a ora

de tot mon afaire.
Fin'amor m'enora 
si q'al meu veiaire,

ges tan rics non fora 
s'eu fos emperaire.
Qe l coradge eu n'ai 
iau
çion et gai 
pero non a gaire 
q'era mortz d'esmai.

Plus es amor bona 
q'eu non sai retraire 
qi mal la raçona

non es fis amaire, 
qe gen guierdona 
si tot fai mal traire, 
qi si a
bandona, 
ni l es merceiaire.
On q'eu me stei çai, 
mon pensament ai,
 
vas la dolçe repaire 
ou mi dons estai.

De lei son qe m mena 
et es cortesia 
q'ab soa
 catena 
me stre
ing fort e m lia. 
Mos mal no m refrena 
mas garitz seria
s'ab tan
 dolça pena 
per mi dons moria.
Ia no m'en partirai, 
mais tan com
 viurai 
si totz temps vivia 
totz temps l'amarai.

Francha res cortesa, 
bella douça mia, 
Amor m'a vos mesa 
el
 cor, on q'eu sia. 
Gran ioia m'es presa 
d'aital segnoria, 
q'eu sui, si
 no us pesa, 
vostr'hom tuta via.
la ren no us qerai 
mais vos
 servirai, 
pero si us plairia 
ren plus non diria.

S'eu, per allegrança 
voil iugar ni rire 
d'un ioi qe m'enan
ça 
don eu soi iausire, 
domna, ia, doptança 
non aiaz del rire

q'eu non faiz semblança 
qe endreit vos consire.
Ben e gen me sai

cobrir, qan sui lai.
S'eu mos oilz vos vire, 
tost les en retrai.

S'om re mi demanda 
de mon dolçe deçire, 
Amors mi coman
da.
lo ver contradire.
Ben es dreit q'eu blanda 
lei cui sui
 servire,
et er foldaz granda
s'il fatz don m'açire.
Segnors,
 cosi m vai 
e cossi me stai 
zo qi m sol aucire 
m'aduz ioi verai.

 

[carte da 91v a 138r bianche]

[carta 138v]

                  Dante da maiano.

Se l fis amors ten el meu coradge
Mais de res en greu marrimen,
o dimostrau vas mi son
 poderagge,
Illoc di dolors o di tormen. 

A ta mi da di lui tal segnoragge,
qe semblant mes
 qe pur lo pensamen
mi mendera la sperda e l dapnagge

q'a ranc mi de di seu namoramen.

Qe tal domnas mi da sa benvolliença,
qe mes avis poi
 Dieu formavi Adam, 
non fos alcuna qe tan di plagiença.

A ges ableis q'on sella q'eu plus am 
en leis plaier e
 cortesia s'agença
en siu
 d'Amor radiç e fruit e ram.

                         Dante da Maiano

Las ço qe m'es al cor plus fins e gars, 
ades vai de mi parten e lungian; 
e la pena e l trebail, ai eu tot ses pars
on mantes veç n'ai greu langir ploran.

q el sel fis amors mi ten e l qor un dars 
on eus cre qe l partir non es ses dan, 
tro q'a mi dons ab lo ien parlars,
prenda merseis del mal q'eu trag tan gran.

leu fora se m volgues mi donç garir
de la dolor q'ai al cor tan soven, 
qar en lei es ma vida e mon morir.

Merse l'encer a mia domna valen,
qa per merseis deia mon precs acoillir
e perdon faça al mieu grans ardimen.

[carte da 139r in poi bianche]