Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I
 G Es p(er) lo fret tem(s) nomirais. Anz lam
 tant cu(m) faz la calor.  Quatressi pue
 sc auer damor. Eninuern born es
 charida. Col temp q(ua)nt uerdeion li plais.
 En atent bons es iauzida. Salei plaz qe
 mos diz acuoill. Que p(er) autra no ses iau.
 Mon cor ni a benananza. 
 Ges per lo fret tems no m'irais,
 anz l'am tant cum faz la calor,
 qu'atressi puesc aver d'amor
 en invern born escharida,
 col tems quant verdejon li plais
 e n'atent bons esjauzida,
 s'a lei plaz qe mos diz acuoill;
 que per autra no s'esjau
 mon cor ni a benananza. 
  II
 P Ero trops nia desauais. Canc hom se
 gle no(n) ui meillor. Sitot sen fan mai(n)t
 blasmador. Ecel q(ue) bon prez oblida. Sem
 bla fols q(ue) lautrui abais.Et es razon des
 chauzida. Qom ueial pelen laltrui oill.
 Et el seu no conois lo trau. P(er)la foldat qel
 sobranza. 
 Pero trops n'i a de savais,
 c'anc hom segle non vi meillor,
 si tot s'en fan maint blasmador;
 e cel que bon prez oblida,
 sembla fols qe l'autrui abais,
 et es razon deschauzida
 q'om veja·l pel en l'altrui oill,
 et el seu no conois lo trau,
 per la foldat qe·l sobranza.
  III
 T ant es mos iois fis euerais. Egranz ca(n)c
 hom nola maior. Qe de do(n)nas am la ge(n)
 zor. qe mes tant fort abelida. Qal uoilla 
 main osolas. Qeu lamarai amauida.
 sill noca seuol eu mouoill. Qe daitan pu
 os tenir la clau. Se p(er)lui no(n) ai dauonda(n)
 za.
 Tant es mos jois fis e verais
 e granz c'anc hom no l'a major,
 qe de donnas am la genzor,
 qe m'es tant fort abelida,
 qal voilla main o s'o lais,
 q'eu l'amarai a ma vida!
 s'ill noca se vol, eu m'o voill,
 qe d'aitan puos tenir la clau,
 se per lui no·n ai d'avondanza.
  IV
 T u iorn p(er) pren em cris em nais. Uns ra(m)s
 de ioi plens de dolzor. Que ma partit
 diræ de plor. Emcapdella sien guida. Qen
 als no soiorn ni en grais. Ni ai mamor esta
 blida. Equi qen parle nin iangloill. uns
 no sap uia ni esclau. ni on mons cors plus
 balanza. 
 Tu jorn perpren e·m creis e·m nais
 uns rams de joi plens de dolzor,
 que m'a partit d'ira e de plor,
 e·m capdella si e·n guida
 q'en als no sojorn ni engrais,
 ni ai m'amor establida;
 e qui q'en parle ni·n jangloill,
 uns no sap via ni esclau,
 ni on mons cors plus balanza. 
  V
 G es aqella foldatz nom pais. anz nam
 mais lo pro qel honor. Ecelar ço sap-
 chon plusor. Qe folz esqui iangla ecri
 da. de do(m)pna ni sen fei(n)g trop gais. Ete(n)c
 lonor p(er)delida. Emou defolia edorgoill.
 Acel qen uol blasme nilau. Ne bruich
 de fol qes bobansa. 
 Ges aqella foldatz no·m pais,
 anz n'am mais lo pro qe l'honor,
 e celar ço sapchon plusor,
 qe folz es qui jangla e crida
 de dompna ni s'en feing trop gais,
 e tenc l'onor per delida,
 e mou de folia e d'orgoill,
 a cel qe·n vol blasme ni lau,
 ne bruich de fol qe·s bobanza. 
  VI
 B ella do(m)pna nous sies mais. Car noue
 deuostramador. Qeu sui chai ses cor tri
 chardor. Que ia no(n) garai gaillida. Uer uos
 ou qe man nimapais. Qautramors mes
 auelida. E sui toz uostre sicon suoill. Esi
 nous uei ni nous au. ades nai al cor men
 branza.
 Bella dompna, no·us si' esmais,
 car no ve de vostr'amador:
 q'eu sui chai ses cor trichardor,
 que ja non farai faillida
 ver vos on qe man ni m'apais;
 q'autr'amors m'es avelida,
 e sui toz vostre si con suoill,
 e si no·us vei ni no·us au,
 ades n'ai al cor menbranza.