Edizione diplomatica-interpretativa

Versione stampabilePDF version
I. I.
Peire rotgiers.
Al pareissen delas flors. Qanlalbreis
cargon defuoill. El temps genssa
ab la uerdura. (per)lerba que creis enais.
Doncs es a celz bonamors. Q(ui)lan enpatz
ses rancura. Qus uas lautre non sorgu
oilla.
Peire Rotgiers
Al pareissen de las flors,
qan l'albre·is cargon de fuoill,
e·l temps gens​sa ab la verdura,
per l'erba, que creis e nais;
doncs es a celz bon'amors,
qui l'an en-patz ses rancura,
q'us vas l'autre non s'orguoilla.

 
II. II.
Bos drutz non deu creire autors. Ni so que
ueiran siei huoill. Deneguna forfaitu
ra. Don sap que sa dompnal trais. soq(ue)
dis cafait aillors. Creza si nonca lo iu
ra, Eso qen ui desacuoilla.
Bos drutz non deu creire autors
​ni so que veiran siei huoill
​de neguna forfaitura,
don sap que sa dompna·l trais;
​so que dis c'a fait aillors,
​creza, si nonca lo iura,
 e so qe·​n vi desacuoilla.

III. III.
Qieu ui detotz los meillors. Q(ui) sempren
deuenon fuoill. Qenqeron tant lor dre
chura. Tro quelor do(m)pnais nirais. El
ris torna pois enplors. El fols (per)malaue(n)
tura. Uai q(ue)ren lomal qeil duoilla.
Q'ieu vi de totz los meillors
​qui sempr'en devenon fuoill,
q'enqeron tant lor drechura
​tro que lor dompna·is n'irais.
E·l ris torna pois en plors;
​e·l fols per mal' aventura
​vai queren lo mal qe·il duoilla.

 
IV. IV.
Camors uol tals amadors. Que sapchon
sofrir orguoill. Enpatz egran desmesu
ra. Sitot lor dompnals sostrais. paucs
plaitz lor ensia honors. Car sis laigna
nis rancura. ill qerra tost qui lacuoilla.
C'amors vol tals amadors,
que sapchon sofrir orguoill
en patz e gran desmesura;
si tot lor dompna·ls sostrais,
paucs plaitz lor en sia honors,
car si·s laigna ni·s rancura,
ill qerra tost qui l'acuoilla.
V. V.
Per aqest sen sui ieu sors. Etai damor
tant cant uuoill. Car sellam fai gran
laidura. Qand autreis plaing eu ma
pais. sitot ses grans madolors. Sofier
tro quelam meillura. ab un plazer cal
qeis uuoilla.
Per aqest sen sui ieu sors
et ai d'amor tant cant vuoill,
car s'ella·m fai gran laidura,
qand autre·is plaing, eu m'apais.
Si tot s'es grans ma dolors,
sofier tro qu'ela·m meillura
ab un plazer cal qe·​is vuoilla.
VI. VI.
Mais uuoill trenta desonors. Cun honor
ses lieis mi tuoill. Q(ue)u sui hom daital
natura. Non uuoll lonor qel pro lais.
Ni ies nom laissail paors. Don mos cors
nonsa segura. Cades cuich cautre lam
tuoilla.
Mais vuoill trenta desonors
c'un honor, ses lieis mi tuoill,
qu'eu sui hom d'aital natura,
non vuoill l'onor qe·l pro lais.
Ni ies no·m laissa·il paors,
don mos cors non s'asegura,
c'ades cuich c'autre la·m tuoilla.
VII. VII.
Demondan prec mos seignors. Mas la
mor demidonz uuoill. Eqeill preigna de
mi cura. Q(ue) trop es grans mos esmais.
Mout mi feira gran socors. suna uetz
(per) auentura. Mi meses lai ois despuoilla.
De mon dan prec mos seignors,
mas l'amor de midonz vuoill,
e qeill preigna de mi cura,
que trop es grans mos esmais.
Mout mi feira gran socors,
s'una vetz per aventura
mi meses lai, o·is despuoilla.

 
VIII. VIII.
Peire rotgiers li qier socors. Esil mals lon
geitz lidura. Pauc uiura cades rançuoil
la.
Peire Rotgiers li qier socors,
e si·l mals longeitz li dura,
pauc vivra, c'ades rançuoilla.