Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I.
  P Uois nostre temps com(en)sa brunezir. Eli
 uerian sonde lor foillas blos. Edel soleil
 ueitant baissat los rais. P(er) queil iorn so(n)
 escur etenebros. Et hom noi au dauzels cha
 nz ni lais. P(er) ioi damor nos deuem esbaudi(r).
 Puois nostre temps comens'a brunezir
 e li verjan son de lor foillas blos
 e del soleil vei tant baissat los rais,
 per que il jorn son escur e tenebros
 et hom no·i au d'auzels chanz ni lais,
 per joi d'amor no·s devem esbaudir.
  II.
 A quest amor n(on) pot hom tan seruir. Q(ue) mil
 aitanz n(on) doblel guizardos. Que pretz eiois
 etot quant es esmais. Nauran aisil q(ua)n se
 ran poderos. Qua(n)c no(n) passet couine(n)z nils
 esfrais. Mas p(er) senblan greuer a(con)querer.
 Aquest'amor non pot hom tam servir
 que mil aitanz non doble·l guizardos,
 que pretz e jois e tot quant es, e mais,
 n'auran aisil q'en seran poderos,
 qu'anc non passet covinenz ni·ls esfrais;
 mas per senblan greu er a conquerer.
  III.
 P er leis deu hom esperar esofrir. Tantes
 sos pretz uale(n)z ecabalos. Qua(n)c no(n) ac soing
 dels amadors sauais. De ric escars ni de
 paubrorgoillos. Q(ua)n plus de mil n(on) ados ta(n)
 uerais. Q(ue) finamors los deia obezir. 
 Per leis deu hom esperar e sofrir,
 tant es sos pretz valenz e cabalos,
 qu'anc non ac soing dels amadors savais,
 de ric escars ni de paubr'orgoillos:
 q'en plus de mil no·n a dos tan verais
 que fin'amors los deja obezir. 
  IV.
 I st trobador entre uer em(en)tir. Afollon druz
 emoilliers (et) espos. Euan dizen camors ua e(n)
 biais. P(er) quell mairit endeueno(n) gilos. E do(m)
 pnas son i(n)tradas en pantais. Cui mot uol
 escoutar (et) auzir. 
 Ist trobador entre ver e mentir,
 afollon druz e moilliers et espos,
 e van dizen c'amors va en biais,
 per que·ll mairit endevenon gilos
 e dompnas son intradas en pantais,
 cui mot vol escoutar et auzir. 
  V.
 C ist seruen fals fan aplusors giquir. Prez
 eiouen eloi(n)gnar adestors. P(er) que proessa no(n)
  cug q(ue) si mais. Quescarsetatz ten las claus
 dels barons. Mainz na serratz dinz la ciutat
 del bais. Don maluestatz no(n) laissa un issir. 
 Cist serven fals fan a plusors giquir
 prez e joven e loingnar ad estors,
 per que proessa non cug que si mais,
 qu'Escarsetatz ten las claus dels barons:
 mainz n'a serratz dinz la ciutat del bais,
 don Malvestatz no·n laissa un issir.