Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernartz del uentadorn  Bernartz del Ventadorn
  I   I
 
 L
O ien temps de pascor. Ab la fresca color.
 Nos adui fuoille flor. De diuersa color.
 Per que tuit amador. Son gai echantador.
 Mais eu sols planc e plor. Qe iois noma sabor.
 
 
 Lo ien temps de pascor
 ab la fresca color
 nos adui fuoill’e flor
 de diversa color,
 per que tuit amador
 son gai e chantador
 mais eu sols planc e plor
 qe iois no m’a sabor.
 
  II   II
 
 A
 totz mi clam seingnor. De mi donz edamor.
 Oaisil dui traidor. Mi fan uiura dolor. P(er) ben
 eper honor. Cai fag ala gensor. Que nom
 ual ni ma cor.
 
 
 A totz mi clam, seingnor,
 de midonz e d’Amor,
 o aisi·l dui traidor,[1]
 mi fan viur’a dolor
 per ben e per honor
 c’ai fag a la gensor,
 que no·m val ni·m acor.
 
 [1] Manca il quarto verso della cobla: car me fiava en lor.
 
  III   III
 
 P
ene dolor edan. Nai agut ena gran. Mas
 soffert oaitan. Nono tenc adafan. Qua(n)c no(n)
 uist nuill aman. Mielz ames ses enian. Q(ue)u
 no(m) uau ies camian. Si com la do(m)nas fan.
 
 
 Pen’e dolor e dan
 n’ai agut e n’a gran,
 mas soffert o ai tan.
 Non o tenc ad afan;
 qu’anc non vist nuill aman,
 mielz ames ses enian,
 qu’eu no·m vau ies camian
 si com la domnas fan.
 
  IV   IV
 
 P
uois fom amdui enfan. Lam ades ela bl-
 an.Es ua mos iois doblan. Achascu(n) iorn d(e)
 lan. Esi nom fa enan. Amors obel semblan.
 Quanc erui ella(m) deman. Queu laia bon talan.
 
 
 Puois fom amdui enfan,
 l’am ades e la blan;
 e·s va mos iois doblan
 a chascun iorn del an.
 E si no·m fa enan
 amors o bel semblan,
 qu’anc er viella, ·m deman
 qu’eu l’aia bon talan.
 
  V   V
 
 A
nc no(n) uist drut lial. Sordeis oaia sal. Qi
 eu lam damor coral. Elam ditz nomen cal.
 Enanz ditz que per al. Noma ira mortal. E
 si daissom uol mal. Pecchat na criminal.
 
 
 Anc non vist drut lial,
 sordeis o aia sal,
 q’ieu l’am d’amor coral,
 ela·m ditz “no m’en cal”.
 Enanz ditz que per al
 no m’a ira mortal;
 e si d’aisso·m vol mal,
 pecchat n’a criminal.
 
  VI   VI
 
 L
as euiures quem ual. Sieu no(n) uei aiorn-
 al. Mon fin ioi natural. En lieg soz fene-
 stral. Cors blanc tot atretal. Com la neus
 anadal. Si cam dui comunal. Mezure sem
 egal.
 
 
 Las! E viures que m val,
 s’ieu non vei a iornal
 mon fin ioi natural
 en lieg, soz fenestral
 cors blanc tot atretal
 com la neus a Nadal,
 si c’amdui comunal
 mezuresem egal?!
 
  VII   VII
 
 Ben for oimais sazos. Bella do(m)pna
 epros. Quem fos datz arescos. En baizan ga-
 zardos. Si ia per als non fos. Mas car soi en-
 ueios. Cus bes ual dautres dos. Qan per fo-
 rs es faitz dos.
 
 
 Ben for’oimais sazos,
 bella dompna e pros,
 que·m fos datz a rescos
 en baizan gazardos,
 si ia per als non fos,
 mas car soi enveios,
 c’us bes val d’autres dos,
 qan per fors’es faitz dos.
 
  VIII   VIII
 
 Quan uei uostras faisos. Els belz oillz amor-
 os. Ben merauil de uos. Comes de bel res-
 pos. Esemblan traisos. Quant hom par fra-
 ncs ebos. Epois es orguoillos. Lai on es po-
 deros.
 
 
 Quan vei vostras faisos
 e·ls belz oillz amoros,
 ben meravil de vos
 com es de bel respos.
 E semblan traisos,
 quant hom par francs e bos
 e pois es orguoillos
 lai on es poderos.
 
  IX   IX
 
 Bels uezers si no(n) fos. Mos denan
 totz euos. Laisat agra chansos. Per mal delz
 enueios.
 
 
 Bels Vezers, si non fos
 mos Denan-totz e vos,
 laisat agra chansos
 per mal delz enveios.