Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I   I
  
  ARam conseillatz seignor.
  Uos cauez saber esen.
  Una do(m)pnam deg samor.
  Qai amada loniamen.
  Ara ]sieu[ sai eu la uertat.
  Qella autramic priuat.
  Canc de nul compaignon.
  Compagna tan greu no(m) fon.
  
           
  Ara·m conseillatz, seignor,
  vos c’avez saber e sen:
  una dompna·m deg s’amor,
  q’ai amada loniamen;
  ara sai eu la vertat,
  q’ella autr’amic privat,
  c’anc de nul compaignon
  compagna tan greu no·m fon.
  
  II   II
  
  S
I ia uol autramador.
  Ma do(m)pna noli defen.
  E lais eu mais per paor.
  Peri qe autre iausimen.
  E se hom deit auer grat.
  De nul seruize esforzat.
  Ben deit auer guizardon.
  Ieu qi ta(n)t gran tort p(er)don.
  
 
  Si ia vol autr’amador
  ma dompna, no li defen;
  e lais eu mais per paor,
  peri qe autre iausimen;
  e se hom deit aver grat
  de nul servize esforzat,
  ben deit aver guizardon
  ieu, qi tant gran tort perdon.
  
  III   III
  
  D
e laiga qe dels oilz plor.
  Escriu salutz mais de cen.
  Qieu tramet ala gensor.
  A la plus bella auinen.
  Mantas ues mos pois m(em)brat.
  Lamor qem det al comiat.
  Qe il ui cobrir sa faison.
  E no(n) sab dir hoc ni non.
  
 
  De l’aiga qe dels oilz plor,
  escriu salutz mais de cen,
  q’ieu tramet a la gensor.
  a la plus bella avinen.
  Mantas ves mos pois membrat
  l’amor qe·m det al comiat:
  qe·il vi cobrir sa faison,
  e non sab dir hoc ni non.
  
  IV   IV
  
  L
os sieus bels oilz traitor.
  Qi mes gardauan tan gen.
  E sai si gardon ailor.
  Mont ifan grant faillimen.
  Mas daitan man ben honrat.
  Qe seron mils aiostat.
  Mais gardan lai on ieu son.
  Qa tot cel denuiron.
  
 
  Los sieus bels oilz traitor,
  qi m’esgardavan tan gen
  e s’aisi gardon ailor,
  mont i fan grant faillimen;
  mas d’aitan m’an ben honrat
  qe, s’eron mils aiostat,
  mais gardan lai on ieu son,
  q’a tot cel d’environ.
  
  V   V
  
  P
ois soi mes ala folor.
  Ben ferai fol si eu no(n) pren.
  Dai qest dos mals lo meillor.
  E ual mais mon escien.
  En leis auer la meitat.
  Qe tot p(er)dre p(er) foudat.
  Qanc anegun drut felon.
  Damar no(n) ui far son pron.
  
 
  Pois soi mes a la folor,
  ben ferai fol, s’ieu non pren
  d’aiqest dos mals lo meillor;
  e val mais, mon escien,
  en leis aver la meitat
  qe tot perdre per foudat,
  q’anc a negun drut felon
  d’amar non vi far son pron.
  
  VI   VI
 
  D
una re sui enerror.
  E estau en pesamen.
  Qa loncs aurei ma dolor.
  Si eu aqest plag li cosen.
  E si eu lendic som pechat.
  Tenc me p(er) deseritat.
  Damor eia deus no(m) don.
  Pois faire uers ni chanzon.
  
 
  D’una re sui en error
  e estau en pesamen
  q’a loncs aurei ma dolor,
  s’ieu aqest plag li cosen.
  E s’ieu l’en dic s’om pechat,
  tenc me per deseritat
  d’amor, e ia Deus no·m don
  pois faire vers ni chanzon.
  
  VII   VII
  
  C
ar si eo lam adesonor.
  Esqerenz er a tuta gen.
  E tenran men li plusor.
  P(er) cornat ep(er) sofren.
  E saissi pert ma mistat.
  Ueus mon damnaie doblat.
  Qal qen faz o cal qe nom.
  Res nomen pot esser bon.
  
  Car si eo l’am a desonor,
  esqerenz er a tuta gen;
  e tenran m’en li plusor
  per cornat e per sofren.
  E s’aissi pert m’amistat,
  ve·us mon damnaie doblat.
  Qalqe·n faz o calqe no·m,
  res no m’en pot esser bon.
  
  VIII   VIII
 
  D
ona apresen amat.
  Autrui emi acellat.
  Si qeu naia tot lo pron.
  Cautra bella raison.
  
 
  Dona, a presen amat
  autrui, e mi a cellat,
  si q’eu n’aia tot lo pron
  c’autra bella raison.
  
  IX   IX
  
  Q
arzon aram chantat.
  Ma zanson elam portat.
  A mon mesagier qi fon.
  Qiel qier (con)seil qel medon.
  
 
  Qarzon, ara·m chantat
  ma zanson, e la·m portat
  a mon Mesagier, q’i fon,
  q’ie·l qier conseil q’el me don.