Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  bernard daue(n)tadorn.   Bernard da Ventadorn.
  I   I
  
  ARam conseilhatz se
  inhor. uos qaues sa
  ber e sen. una dom
  nam det samor. qai amada
  longamen. mas ara sai en u(er)-
  tat. qill uol autramic p(ri)uat.
  ezanc de null conpainho. co(n)
  painha plus grieus nom fo.
  
     
  Ara·m conseilhatz, seinhor,
  vos q’aves saber e sen:
  una domna·m det s’amor,
  q’ai amada longamen;
  mas ara sai en vertat
  q’ill vol autr’amic privat,
  ez anc de null conpainho
  conpainha plus grieus no·m fo.
  
  II   II
  
  SIll ha fait autramador. ma
  don ieu no(n) loill defen. e lais
  men mais per paor. qe p(er) au
  tre nseinhamen. e sanc homs
  dec auer grat. de null s(er)uici
  forsat. ben deu auer gizardo.
  ieu qi tan gran tort perdo.
  
 
  S’ill ha fait autr’amador
  ma don’, ieu non lo·ill defen;
  e lais m’en mais per paor
  qe per autr’enseinhamen;
  e s’anc homs dec aver grat
  de null servici forsat,
  ben deu aver gizardo
  ieu, qi tan gran tort perdo.
  
  III   III
  
  DUna re sui en error. qai estat
  en pensamen. qe totz temps
  naurai dolor. sieu aqest fach
  li consen. e sai sil dic so(n) pesat.
  tenc mi per deseretat. damor
  e ia dieus nom do. pueis fai
  re uers ni chanço.  
  
 
  D’una re sui en error
  q’ai estat en pensamen:
  qe totz temps n’aurai dolor,
  s’ieu aqest fach li consen.
  E s’aisi·l dic son pesat,
  tenc mi per deseretat
  d’amor, e ia Dieus no·m do
  pueis faire vers ni chanço.
  
  IV   IV
  
  ESieu lam adesenor. esqerns
  es atota gen. e tenran men
  li pluzor per cornut e p(er) sufren.
  e sai sill dic mo(n) pensat. ueus
  mo(n) dampnage doblat. qalqe
  fassao qalqe no. res no men
  pot esser bo.
  
 
  E s’ieu l’am a desenor,
  esqerns es a tota gen;
  e tenran m’en li pluzor
  per cornut e per sufren.
  E s’aisi·ll dic mon pensat
  ve·us mon dampnage doblat.
  Qalqe fassa o qalqe no,
  res no m’en pot esser bo.
  
  V   V
  
  POs uoutz sui a la follor. ben
  serai fols si no(n) pren. daqestz
  dos mals lo menor. qar mais
  ual mo(n) esien. en leis auer la
  meitat. qel tot perdre per fol
  dat. qar anc a null drut felo.
  damor no(n) ui far son pro.
  
 
  Pos voutz sui a la follor,
  ben serai fols, si non pren
  d’aqestz dos mals lo menor;
  qar mais val, mon esien,
  en leis aver la meitat
  qe·l tot perdre per foldat,
  qar anc a null drut felo
  d’amor non vi far son pro.
  
  VI   VI
  
  SI siei hueilh galiador. qi mes
  gareiron tan gen. esgardon
  aissi ailhor. fan hi trop de fail
  himen. mas daitan man ben
  honrat. qe seron mil aiostat.
  mais gardan lai on ieu so. q(ue)
  a totz cells den uiro.
  
 
  Si siei hueilh galiador,
  qi m’esgareiron tan gen,
  esgardon aissi ailhor,
  fan hi trop de failhimen;
  mas d’aitan m’an ben honrat
  qe, s’eron mil aiostat,
  mais gardan lai on ieu so,
  que a totz cells d’enviro.
  
  VII   VII
  
  DE laiga qe dels hueilhs plor.
  escriu salutz mais de cen. qe
  tramet ala genzor. e ala plu(s)
  auinen. qar moutas ues mes
  menbrat. lamor qem fes el
  comiat. qan descobric sa fa
  iço. qanc nom saup rendre
  razo.  
  
 
  De l’aiga qe dels hueilhs plor,
  escriu salutz mais de cen,
  qe tramet a la genzor
  e a la plus avinen.
  Qar moutas ves m’es menbrat
  l’amor qe·m fes el comiat
  qan descobric sa faiço,
  q’anc no·m saup rendre razo.
  
  VIII   VIII
  
  DOmna apresent amat. autrui
  e mi acellat. si qieu nai(a) tot
  lo pro. e çill la bella razo.
  
 
  Domna, a present amat
  autrui, e mi a cellat,
  si q’ieu n’aia tot lo pro
  e çill la bella razo.