Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Idem   Idem
  I   I
  
  Aram co(n)seillaz seignor. uos
  qaueç saber esen. cuna donna(m)
  det samor. cai amada longame(n).
  Mas era sai de uertat. quil a al
  tra mic priuat. et anc denull
  conpag(n)on. compag(n)a tan
  greus nom fo.
  
  
  Ara·m conseillaz, seignor,
  vos, q’aveç saber e sen:
  c’una donna·m det s’amor,
  c’ai amada longamen;
  mas era sai de vertat
  qu’il a altr’amic privat,
  et anc de null conpagnon
  compagna tan greus no·m fo.
  
  II   II
  
  E si uol autra mador.
  Madon eu noloill defen
  E lais me(n) mais p(er) paor
  Qe p(er)autre chausime(n).
  E sanc hom dec auer grat.
  Denulz s(er)uizi forsat.
  Ben dei cobrar guizardo(n).
  Eu qi tan greu tort p(er)do
  
  
  E si vol autr’amador
  madon’eu no lo·ill defen;
  e lais m’en mais per paor
  qe per autre chausimen;
  e s’anc hom dec aver grat
  de nulz servizi forsat,
  ben dei cobrar guizardon
  eu, qi tan greu tort perdo.
  
  III   III
  
  Mas d(e) cho sui enerror.
  Qalognat ai ma dolor
  Seu aqest plaiz lico(n)sen.
  E seu lidic son pe(n)ssat
  Ueus mo(n) dapnage doblat.
  Qal qem faza oqal qe no.
  Res nome(n) pot esser bo.
  
   
  Mas de cho sui en error:[1]
  q’alognat ai ma dolor,
  s’eu aqest plaiz li consen.
  E s’eu li dic son penssat,
  ve·us mon dapnage doblat.
  Qal qe·m faza o qal qe no,
  res no m’en pot esser bo.​
  
  [1] Manca il secondo verso della cobla: e·n estau en pensamen.
  
  IV   IV
  
  E seu lam adeshonor.
  Enoios er atota gen.
  E terame(n) lipl(us)sor.
  P(er) cornut ep(er)sofren
  E sim part desamistat.
  Bem te(n)g p(er)des(er)itat.
  Damor eia d(eu)s nodo.
  Mais fare ue(r)s ni cha(n)zon.
  
  
  E s’eu l’am a deshonor,
  enoios er a tota gen;
  e tera m’en li plussor
  per cornut e per sofren.
  E si·m part de s’amistat,
  be·m teng per deseritat
  d’amor, e ia Deus no do
  mais fare vers ni chanzon.
  
  V   V
  
  Pos uolt sui e(n) la folor.
  Be(n) serai fol seu n(on) p(re)n.
  Daqest dos mals lomenor.
  Qemais ual mon escien.
  Qeu naia enleis lameitat.
  Qe tot p(er)da per foldat.
  Canc anegus dur felo.
  Damor n(on) ui far son pro.
  
  
  Pos volt sui en la folor,
  ben serai fol, s’eu non pren
  d’aqest dos mals lo menor;
  qe mais val, mon escien,
  q’eu n’aia en leis la meitat
  qe tot perda per foldat,
  c’anc a negus dur felo
  d’amor non vi far son pro.
  
  VI   VI
  
  Liseu beil oill traidor.
  Qeme gardano(n) tan gen.
  Saissi esgardon aillor.
  Molt ifan gran fallime(n).
  Mas detan man ben honrat.
  Qeseron mil aiostat.
  Plus (es)gardon lai on son.
  Qe toz aicels den uiron
  
  
  Li seu beil oill traidor,
  qe me gardanon tan gen,
  s’aissi esgardon aillor,
  molt i fan gran fallimen;
  mas de tan m’an ben honrat
  qe, s’eron mil aiostat,
  plus esgardon lai on son,
  qe toz aicels d’environ.
  
  VII   VII
  
  Delaiga cab los oilz plor.
  Escrio saluz mais dece(n).
  Qe tramet alazenzor.
  Etala plus co(n)uinen.
  Mantas uez maura me(m)brat.
  Lamor qem fez al comiat.
  Qeill ui cubrir sa faicho.
  Canc no pot dire oc neno.
  
  
  De l’aiga c’ab los oilz plor,
  escrio saluz mais de cen,
  qe tramet a la zenzor
  et a la plus convinen.
  Mantas vez m’aura membrat
  l’amor qe·m fez al comiat:
  qe·ill vi cubrir sa faicho,
  c’anc no pot dire oc ne no.