bernart deuentadorn. | Bernart de Ventadorn. |
I | I |
Eram conseillatz senhor. uos cauetz sa- ber esen. cuna donam det samor. cai amada longuamen. mas era sai deuertat. quelautramic priuat. ni anc de nuill com- panho. companha tan greus non fo. |
Era·m conseillatz, senhor, vos c’avetz saber e sen: c’una dona·m det s’amor, c’ai amada longuamen; mas era sai de vertat qu’el autr’amic privat, ni anc de nuill companho companha tan greus no·n fo. |
II | II |
Duna re soi en error. (et) estau enpensa- men. que maleuia ma dolor. sieu aquest plag li consen. esai sill dic mon pensat. ueus mon dampnatge doblat. qual quieu fassa ho qualque no. re nopuesc far de mon pro. |
D’una re soi en error et estau en pensamen: que m’alevia ma dolor, s’ieu aquest plag li consen. E s’aisi·ll dic mon pensat, ve·us mon dampnatge doblat. Qual qu’ieu fassa ho qual que no, re no puesc far de mon pro. |
III | III |
Esieu lam adezonor. auran blasme dela gen. etenran men li pluzor. per cornut eper sufren. esai sieu pert samistat. bem tenh per dezeretat. damor eia dieus no men do. mais faire uers ni chanso. |
E s’ieu l’am a dezonor, aura·n blasme de la gen; e tenran m’en li pluzor per cornut e per sufren. E sai s’ieu pert s’amistat, be·m tenh per dezeretat d’amor, e ia Dieus no m’en do mais faire vers ni chanso. |
IV | IV |
Pos uoutz soi enla folor. ben cerai fols sieu non pren. daquetz dos mals lomen- or. que mais ual mon essien. quieu aia enlei lameitat. quel tot perda per foud- at. canc noui nuill drut felo. nuill te- ms damor faire son pro. |
Pos voutz soi en la folor, ben cerai fols, s’ieu non pren d’aquetz dos mals lo menor; que mais val, mon essien, qu’ieu aia en lei la meitat que·l tot perda per foudat, c’anc no vi nuill drut felo nuill tems d’amor faire son pro. |
V | V |
Pos uol autramador. madona no loi defen. elais ho mais per paor. que per autre cauzimen. esanc hom dec auer grat. daital seruizi forsat. ben deu au- er guizardo. ieu que tan greu tort per- do. |
Pos vol autr’amador ma dona no lo·i defen; e lais ho mais per paor que per autre cauzimen; e s’anc hom dec aver grat d’aital servizi forsat, ben deu aver guizardo ieu, que tan greu tort perdo. |
VI | VI |
Li sieu fals hueill traidor. que mes- gardauon tan gen. atressi gardon ail- lor. molt ifan gran faillimen. mas deta(n) man molt onrat. que si neron mil aius- tat. plus engardon lai on ieu so. que totz aicels deuiro. |
Li sieu fals hueill traidor, que m’esgardavon tan gen, atressi gardon aillor, molt i fan gran faillimen; mas de tan m’an molt onrat que, si n’eron mil aiustat, plus en gardon lai on ieu so, que totz aicels d’eviro. |
VII | VII |
De laigua que dels huells plor. escriu salutz mais de sen. que tramet alage(n)sor. et alaplus auinen. que mes pueis sent uetz membrat. daiso q(ue)m fes alcomiat. queill ui cubrir sa faiso. que nopoc dir oc ni no. |
De l’aigua que dels huells plor, escriu salutz mais de sen, que tramet a la gensor et a la plus avinen. Que m’es pueis sent vetz membrat d’aiso que·m fes al comiat: qu’ei·ll vi cubrir sa faiso, que no poc dir oc ni no. |
VIII | VIII |
Dona aprezent amatz autrui emi acelat. si quieu naia tot lopro. et el labela razo. |
Dona, a prezent amatz autrui, e mi a celat, si qu’ieu n’aia tot lo pro et el la bela razo. |
IX | IX |
Garsio era chantat. ma chanso elam portat. amon mesatger que fo. que calque conseill mi do. |
Garsio, era chantat ma chanso, e la·m portat a mon Mesatger, que fo, que cal que conseill mi do. |