Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  bernartz del uentador.   Bernartz del Ventador.
  I   I
 
  Lo temps uai e uen esuire. P(er) iorns p(er) mes e p(er) ans (et) eulas nosai
  qe dire. qades es us mos talans. ades es us e nos muda qu non 
  uoil e nai uolguda. don anc no(n) agui iauzimen.
  
  
  Lo temps vai e ven e·s vire 
  per iorns, per mes e per ans, 
  et eu, las! No sai qe dire, 
  q’ades es us mos talans. 
  Ades es us e no·s muda 
  q’uno·n voil e n’ai volguda, 
  don anc non agui iauzimen.
  
  II   II
  
  Pois ella non pert lo rire. aminue(n) e dols edanz. qaital
  ioc ma fait assire. dont ai lo peior dos tanz. e tals amors es
  p(er)duda. qes duna part mantenguda. tro qe(m) fai acordamen.
  
  
  Pois ella no·n pert lo rire, 
  a mi·n ven e dols e danz, 
  q’aital ioc m’a fait assire 
  dont ai lo peior dos tanz 
  e tals amors es perduda
  q’es d’una part mantenguda, 
  tro qe·m fai acordamen.
  
  III   III
  
  ben d(e)uri esser blasmaire. de mi meteis p(er) rason. canc no(n) 
  nasqet cel de maire. qi tant seruis en p(er)don. ecilla no me(n)
  chast(i)a. ades dobla ]la[ railfolia. qe fols non tem tro qe pren.
  
  
  Ben deuri’esser blasmaire 
  de mi meteis per rason, 
  c’anc non nasqet cel de maire 
  qi tant servis en perdon; 
  e cilla no m’en chastia, 
  ades doblara·il folia, 
  qe fols non tem tro qe pren.
  
  IV   IV
  
  Iamai non serai chantaire. ni de lescola neblo. pos mos
  chantars nom ual gaire. ni mas uoltas ni mei so. ni re(n)
  qeu fassa ni dia. no(n) conosc q(ue) pro me sia. ni noi uei
  meilluramen.
  
  
  Ia mai non serai chantaire 
  ni de l’escola n’Eblo, 
  pos mos chantars no·m val gaire 
  ni mas voltas ni mei so; 
  ni ren q’eu fassa ni dia, 
  non conosc que pro me sia, 
  ni no·i vei meilluramen.
  
  V   V
 
  Se tot fas de ioi paruenza molt ai dinz lo cor irat. qi uianc
  mais penedenza. faire denant lo pecchat. on pl(us) la
  p(re)c pl(us) mes dura. mas si embreu no meillura. uengut
  der al partimen.
  
  
  Se tot fas de ioi parvenza, 
  molt ai dinz lo cor irat. 
  Qi vi anc mais penedenza 
  faire denant lo pecchat? 
  On plus la prec, plus m’es dura; 
  mas si em breu no meillura, 
  vengut d’er al partimen.
  
  VI   VI
 
  Pero ben es qella uenza. a tota sa uolontat. e cil a tort
  obistenza. ades naura pietat. car zo mostra lescriptura
  qus aiz de bonauentura. ual us sol iornz mais de cen.
  
  
  Pero ben es q’ella venza 
  a tota sa volontat, 
  e cil a tort o bistenza, 
  ades n’aura pietat; 
  car zo mostra l’Escriptura:
  q’us aiz de bon’aventura 
  val us sol iornz mais de cen.
  
  VII   VII
  Ia nom partrai ama uida. tant qo(m) sia sals ni (s)anz. qe pos
  larmaner issida. balaia totz temps lo gra(n)z. e se tot no(n) ses
  coitada. ia p(er) me non er blasmada sol der adena(n) ses men
  
  
  Ia no·m partrai a ma vida, 
  tant qom sia sals ni sanz, 
  qe pos l’arma n’er issida, 
  balaia totz temps lo granz; 
  e se tot non s’es coitada, 
  ia per me no·n er blasmada, 
  sol d’er adenan s’esmen
  
  VIII   VIII
  
  Ai bona amor ecomplida. cors ben faitz deliatz e planz.
  ai fresca cara colorida. cui dieus formet de sos manz
  totz temps uos ai desirada. qe ren als nom agrada.
  daltra amor no(n) ai nien.
  
  
  Ai! Bona amor ecomplida, 
  cors ben faitz, deliatz e planz,
  ai! Fresca cara colorida, 
  cui Dieus formet de sos manz!
  Totz temps vos ai desirada, 
  qe ren als no m’agrada.
  D’altra amor non ai nien.
  
  IX   IX
  
  Dolza res ben ensegnada. cel qius a tan gent formada. 
  me don cel ioi qeu naten.
  
  
  Dolza res ben ensegnada, 
  cel qi·us a tan gent formada,
  me don cel ioi q’eu n’aten.