Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Bernardus.   Bernardus.
  I   I
  
  Lo te(m)ps uai (et) uen (et) uire.
  P(er) iorn (et)p(er) mes (et)p(er)anç.
  Et eu las no(n) sai qe dire.
  Qa des es us mos talans.
  Ades es us (et) nous muda.
  Cu nan uoil (et)ai uolguda.
  Don anc no(n) ac iaudiment.
  
  
  Lo temps vai et ven et vire
  per iorn et per mes et per anç,
  et eu, las! No·n sai qe dire,
  q’ades es us mos talans.
  Ades es us et no·us muda,
  c’una·n voil et ai volguda,
  don anc non ac iaudiment.
  
  II   II
  
  Pos ela non pert lo rire.
  Ami en uen edols (et)dans.
  Qai tal ioc ma fait aissire.
  Dont ei lo peior dos tanç.
  Qai tals amors es p(er)duda
  Qes duna part mantenguda. 
  Tro qe fai accordame(n)t.
  
  
  Pos ela non pert lo rire,
  a mi en ven e dols et dans,
  q’aital ioc m’a fait aissire
  dont ei lo peior dos tanç,
  q’aitals amors es perduda
  q’es d’una part mantenguda,
  tro qe fai accordament.
  
  III   III
  
  Ben deuria esser blasmaire.
  De mi meteis arraison.
  Qanc no(n) nasqet cel de maire.
  Tant seruissa emp(er)don.
  Esella no me(n) chastia.
  Ades doblaral folia.
  Qe fols no(n) ten pro qe prens.
  
  
  Ben deuria esser blasmaire
  de mi meteis a rraison,
  q’anc non nasqet cel de maire
  tant servissa em perdon;
  e s’ella no m’en chastia,
  ades doblara·l folia,
  qe fols non ten pro qe prens.
  
  IV   IV
  
  Iamai no(n) serai chantaire.
  Ni de lascola neblon.
  Qe mos chantars no(n) ual gaire.
  Ni mas uoltas ni mei son.
  Ni res qeu faça ni dia.
  No(n) conosc qe pro mi sia.
  Ni non uei meillorame(n)t.
  
  
  Ia mai non serai chantaire
  ni de la scola n’Eblon,
  qe mos chantars non val gaire
  ni mas voltas ni mei son;
  ni res q’eu faça ni dia,
  non conosc qe pro mi sia,
  ni no·n vei meillorament.
  
  V   V
  
  Si tut fai de ioi paruença.
  Molt ei dinç lo cor irat
  Qi uis anc mais penedença
  Faire de nan lo peccat.
  On plus la prec plus mes dura.
  Mai senbreu nos mellora.
  Uengut era al partime(n)t.
  
  
  Si tut fai de ioi parvença,
  molt ei dinç lo cor irat.
  Qi vis anc mais penedença
  faire denan lo peccat?
  On plus la prec, plus m’es dura;
  mai s’en breu no·s mellora,
  vengut era al partiment.
  
  VI   VI
  
  Pero ben es qellam uença.
  A totta sa uolentat
  Qe sella tort obistença
  Ades naura pietat.
  Qe cho mostra lescrittura
  Causa de bona uentura.
  Ual un sol iorn mais qe cent.
  
  
  Pero ben es q’ella·m vença
  a totta sa volentat,
  qe s’ell’a tort o bistença,
  ades n’aura pietat;
  qe cho mostra l’Escrittura:
  causa de bon’aventura
  val un sol iorn mais qe cent.
  
  VII   VII
  
  Ia non partrai ama uida
  Tant com sia saus ni sains.
  Qe pos lalma nes eissida.
  Balaia lonc te(m)ps lo grans.
  E si tot no ses coitada.
  Ia p(er) me no(n) er blasmada.
  Sol deus adenan se ment.
  
  
  Ia non partrai a ma vida,
  tant com sia saus ni sains,
  qe pos l’alma n’es eissida,
  balaia lonc temps lo grans;
  e si tot no s’es coitada,
  ia per me no·n er blasmada,
  sol d’eus adenan s’ement.
  
  VIII   VIII
  
  Hai bon amors en cobida.
  Cor ben fait deliat plains.
  Hai fresca carn colorida
  Cui deus formet ab las mains.
  Tos te(m)ps uos ai desirada.
  Qe res altra no ma grada.
  Altramor ni uoil nient.
  
  
  Hai! Bon’amors encobida,
  cor ben fait, deliat, plains,
  hai! Fresca carn colorida,
  cui Deus formet ab las mains!
  Tostemps vos ai desirada,
  qe res altra no m’agrada.
  Altr’amor ni voil nient!
  
  IX   IX
  
  Dolça res ben ensignada
  Cel qios a tan gent formada
  Men dol cel ioi qeu natten.
  
  
  Dolça res ben ensignada,
  cel qi·os a tan gent formada
  me·n dol cel ioi, q’eu n’atten!