Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Bernard del uentadorn   Bernard del Ventadorn
  I   I
  
  LO tems uai euen euire. P(er) ior(n) p(er) mes ep(er)  
  anz. Et eu las no sai que dire. Cades
  es us mos talanz. Ades es us enos muda.
  Cuna(n) uoill enai uolguda. Don anc no(n) aic ia 
  uzimen. 
  
  
  Lo tems vai e ven e vire 
  per iorn, per mes e per anz, 
  et eu, las! No sai que dire, 
  c’ades es us mos talanz. 
  Ades es us e no·s muda,
  c’una·n voill e n’ai volguda, 
  don anc non aic iauzimen. 
  
  II   II
  
  POs ela no(n) pert lo rire Ami en ue dols edanz.
  Caital ioc me fait assire. Dont ei lo peior
  dos tanz. Caitals amors es p(er)duda que duna
  part mantenguda. tro que fai acordamen.
  
  
  Pos ela no·n pert lo rire, 
  a mi en ve dols e danz,
  c’aital ioc me fait assire 
  dont ei lo peior dos tanz, 
  c’aitals amors es perduda 
  que d’una part mantenguda, 
  tro que fai acordamen.
   
  III   III
  
  Ben deuriesser blasmaire.
  Tan s(er)uici en p(er)don. Esela nomen castia. A
  des doblara la folia. Qel folz no(n) tem tro que
  pren.
  
  
  Ben deuri’esser blasmaire
  tan servici en perdon; 
  e s’ela no m’en castia, 
  ades doblara la folia, 
  qe·l folz non tem, tro que pren.
  
  IV   IV
  
  Iamais no(n) serai cantaire. Ni dela scola ni
  blon. Que mos chantars no ual gaire. Ni
  mas uoutas ni mei son. Ni res q(ue)u faza ni dia.
  No conosc que pros me sia. Ni no uei meillu
  ramen.
  
  
  Ia mais non serai cantaire 
  ni de la scola n’Iblon, 
  que mos chantars no val gaire 
  ni mas voutas ni mei son; 
  ni res qu’eu faza ni dia,
  no conosc que pros me sia, 
  ni no vei meilluramen.
  
  V   V
  
  Si tot faz de ioi paruenza. m(o)lt ai dinz lo cor
  irat. Qui uiz anc mais penedenza. faire
  denan lo peccat. On plus la prec plus mes du
  ra. Mas sen breu iorn. nos meillura. Ue(n)gut
  er al partimen.
  
  
  Si tot faz de ioi parvenza, 
  molt ai dinz lo cor irat. 
  Qui viz anc mais penedenza 
  faire denan lo peccat? 
  On plus la prec, plus m’es dura, 
  mas s’en breu iorn no·s meillura, 
  vengut er al partimen.
  
  VI   VI
  
  Pero bes es quela(m) uenza. Atota sa uolu(n)tat.
  Que sella tot obistenza. Ades naura pietat. 
  Quezo mostra lesc(ri)ptura. Causa de bonau(en)-
  tura. Ual un sol iorn mais de cen. 
  
  
  Pero bes es qu’ela·m venza 
  a tota sa voluntat,
  que s’ell’a tot o bistenza, 
  ades n’aura pietat;
  que zo mostra l’Escriptura: 
  causa de bon’aventura 
  val un sol iorn mais de cen. 
  
  VII   VII
  
  Ia nom partrai ama uida. Tant cu(m) sia sas
  ni sals. Que pos larma es issida. Balaia
  loncs tems lo grans. Esi tot noses coitada.
  Ia p(er) me no(n) er blasmada. Sol deus adena(n)za
  cemen.
  
  
  Ia no·m partrai a ma vida, 
  tant cum sia sas ni sals, 
  que pos l’arma es issida, 
  balaia loncs tems lo grans; 
  e si tot no s’es coitada,
  ia per me no·n er blasmada, 
  sol d’eus adenanza c’emen.
  
  VIII   VIII
  
  Ai bona mors encobida. Cors be fait
  Ai fresca caira colorida. Cui deus for
  met ablas mans. Toz tems uos ai desirada. 
  Que res altra nomagrada. Altramor ne uo
  ill neien.
  
  
  Ai! Bon’amors encobida, 
  cors be fait, 
  ai! Fresca caira colorida, 
  cui Deus formet ab las mans! 
  Toz tems vos ai desirada, 
  que res altra no m’agrada. 
  Altr’amor ne voill neien!
  
  IX   IX
  
  Dolza res ben ensegnada. Cel qeus a tan gen
  formada. Men do cel ioi queu naten.
  
  
  Dolza res ben ensegnada, 
  cel qe·us a tan gen formada, 
  m’en do cel ioi qu’eu n’aten!