Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Bernartz de uentadorn.   Bernartz de Ventadorn. 
  I   I
  
  Lo temps uai euen euire. Per iorns p(er) mes 
  eper ans. Et eu las no(n) sai que dire. Cades 
  es us mos talans. Ades es us e nous muda. 
  Cunam uoill enai uolguda. Dont anc non 
  aic iauzimen.
  
  
  Lo temps vai e ven e vire
  per iorns, per mes e per ans, 
  et eu, las! No·n sai que dire, 
  c’ades es us mos talans. 
  Ades es us e no·us muda,
  c’una·m voill e n’ai volguda, 
  dont anc non aic iauzimen.
  
  II   II
  
  Puois ella no(n) pert lo rire. Ami enue dols 
  edans. Caital ioc me fait aissire. Donei lo 
  peior dos tans. Cai tals amors es perduda. 
  Ques duna part mantenguda. Tro q(ue) fai 
  acordamen.
  
  
  Puois ella no·n pert lo rire 
  a mi en ve dols e dans, 
  c’aital ioc me fait aissire 
  don ei lo peior dos tans, 
  c’aitals amors es perduda
  qu’es d’una part mantenguda, 
  tro que fai acordamen.
  
  III   III
  
  Ben deuri esser blasmaire. De mi mezeis 
  arason. Qanc no nasquet sel demaire. Ta(n) 
  seruizi emperdon. Esella nomen castia. A
  des dobla la fuoilla. Quel fols no(n) tem tro 
  que pren.
  
  
  Ben deuri’esser blasmaire 
  de mi mezeis a rason, 
  q’anc no nasquet sel de maire 
  tan servizi em perdon; 
  e s’ella no m’en castia, 
  ades dobla la fuoilla, 
  que·l fols non tem, tro que pren.
  
  IV   IV
  
  Iamais no serai chantaire. Ni de la scola 
  ni blon. Que mos chantars no ual gaire. 
  Ni mas uoutas ni miei son. Ni ies quieu 
  fassa ni dia. No conosc que pros me sia. 
  Ni no(n) uei meilluramen.
  
  
  Ia mais no serai chantaire 
  ni de la scola n’Iblon, 
  que mos chantars no val gaire 
  ni mas voutas ni miei son; 
  ni ies qu’ieu fassa ni dia, 
  no conosc que pros me sia, 
  ni non vei meilluramen.
  
  V   V
  
  Si tot fas de ioi parue(n)sa. Molt ai dinz lo 
  cor irat. Qui uit anc mais penede(n)sa. Fai-
  re denan lo pecchat. On plus la prec plus 
  mes dura. Mas sen breu iorn nos meillu-
  ra. Uengut er al partimen.
  
  
  Si tot fas de ioi parvensa, 
  molt ai dinz lo cor irat. 
  Qui vit anc mais penedensa 
  faire denan lo pecchat? 
  On plus la prec, plus m’es dura; 
  mas s’en breu iorn no·s meillura, 
  vengut er al partimen.
  
  VI   VI
  
  Pero bos es que lam uensa. A tota sa uo-
  luntat. Que sella tot obistensa. Ades na-
  ura pietat. Que so mostra lescriptura. 
  Causa de bona uentura. Ual un sol iorn 
  mais de cen.
  
  
  Pero bos es qu’ela·m vensa 
  a tota sa voluntat, 
  que s’ell’a tot o bistensa,
  ades n’aura pietat;
  que so mostra l’Escriptura: 
  causa de bon’aventura 
  val un sol iorn mais de cen.
  
  VII   VII
  
  Qa no(m) partirai ama uida. Tan cum sia sals
  ni sans. Que puois larma nes issuda. Ba-
  laia loncs temps lo grans. Esi tot noses co-
  ita]n[da. Ia per me no(n) er blasmada. Sol dieus 
  adenan cemen.
  
  
  Q’a no·m partirai a ma vida, 
  tan cum sia sals ni sans, 
  que puois l’arma n’es issuda, 
  balaia loncs temps lo grans; 
  e si tot no s’es coitada, 
  ia per me no·n er blasmada, 
  sol d’ieus adenan c’emen.
  
  VIII   VIII
  
  Ai bon amors en cobida. Cors ben fait grai-
  les eplas. Fresca caira colorida. Cui deus for-
  met ab las mas. Totz temps uos ai desirada. 
  Al tramor ne uoill ne ien.
  
  
  Ai, bon’amors encobida, 
  cors ben fait, grailes e plas, 
  fresca caira colorida, 
  cui Deus formet ab las mas! 
  Totz temps vos ai desirada, 
  altr’amor ne voill neien!
  
  IX   IX
  
  Dolsa res ben ensei(n)gnada. Cels queus a 
  tan gen formada. Men don cel ioi q(ue)u aten.
  
  
  Dolsa res ben enseingnada,
  cels que·us a tan gen formada, 
  m’en don cel ioi qu’eu aten!