 |
 |
3
| L os elaments uolen / aytant dir com ligament de ile / ile es mat(e)ria // emp(er)o los elament del mon son .iiij. d(e)ls quals totes les coses del mon son / so es saber / foch. / aer / aygua/ (e) terra / los quals son amanera de cercle seresoluen / en si mateis / Car lo foch en aer / lo aer enaygua / la […][g]ua / en ter(r)a se conu(er)texen / hoc encara la te[…] en aygua / laayg ua/ enaer / loaer en foch semuden / Cascuns de aquests p(er) propries qualitats lurs quaix axi con abraços ensemps setenen / (e) lalur natura q(ue) es desacorda(n)t la una delaltre / p(er) concorda(n)t amist at / ensemps mesclense / Car later(r)a seca (e) freda ab la aygua q(ue) esfreda es ligada // la aygua q(ue) es fre da (e) humida del aer qui es humit es estreta / lo aer quj es humit (e) calt alfoch qui es calt es aco mpa(n)yat // lo foch q(ue) es calt (e) sech ala ter(r)a quj es seca es aiustat // Edaquests .iiij. elaments la te r(r)a es pus baxa (e) jusana p(er) ço com es pus fexuga // lo foch es pus alt p(er) ço car es pus leu / losaltr [e]s .ij. elaments son en mig quaix axi con .i. li […][a]me(n)t de fermetat dels quals la ayg[u]a es pus fexuga/p(er) que la ter(r)a lies subirana // (e) lo […] [p]us leu p(er) q(ue) lo foch lies de sobre / los coses / emp(er)o quj uan son deputats ala terra / les nada(n)ts alaygua // los uolants alaer / les radiants oresplenda(n)ts |
Los elaments volen aytant dir com ligament de ilé. Ilé és matèria, emperò los elament del món són 4 dels quals totes les coses del món són, so és saber, foch, àer, aygua e terra, los quals són a manera de cercle, se resolvén en si mateis, car lo foch en àer, lo àer en aygua, la […]gua en terra se convertexen, hoc encara la te[…] en aygua, la aygua en àer, lo àer en foch se muden. Cascuns de aquests per pròpries qualitats lurs quaix axi con abraços ensemps se tenen, e la lur natura, que és desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclen-se, car la terra seca e freda ab la aygua que és freda és ligada, la aygua que és freda e humida del àer qui és humit és estreta, lo àer quj és humit e calt al foch qui és calt és acompanyat. lo foch que és calt e sech a la terra quj és seca és aiustat. E d’aquests 4 elaments la terra és pus baxa e jusana per ço com és pus fexuga; lo foch és pus alt per ço car és pus leu; los altres 2 elaments són enmig quaix axi con un li[…]ament de fermetat, dels quals la aygua és pus fexuga per què la terra li és subirana, e lo […] pus leu per què lo foch li és desobre; los coses emperò quj van són deputats a la terra, les nadants a l’aygua, los volants a l’àer, les radiants o resplendants. |
| Los elaments volen aytant dir com ligament de ilé. Ilé és matèria, emperò los elament del món són 4 dels quals totes les coses del món són, so és saber, foch, àer, aygua e terra, los quals són a manera de cercle, se resolvén en si mateis, car lo foch en àer, lo àer en aygua, la […]gua en terra se convertexen, hoc encara la te[…] en aygua, la aygua en àer, lo àer en foch se muden. Cascuns de aquests per pròpries qualitats lurs quaix axi con abraços ensemps se tenen, e la lur natura, que és desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclen-se, car la terra seca e freda ab la aygua que és freda és ligada, la aygua que és freda e humida del àer qui és humit és estreta, lo àer quj és humit e calt al foch qui és calt és acompanyat. lo foch que és calt e sech a la terra quj és seca és aiustat. E d’aquests 4 elaments la terra és pus baxa e jusana per ço com és pus fexuga; lo foch és pus alt per ço car és pus leu; los altres 2 elaments són enmig quaix axi con un li[…]ament de fermetat, dels quals la aygua és pus fexuga per què la terra li és subirana, e lo […] pus leu per què lo foch li és desobre; los coses emperò quj van són deputats a la terra, les nadants a l’aygua, los volants a l’àer, les radiants o resplendants. |