Revisione di Edizione diplomatico-interpretativa del Dom, 17/07/2016 - 23:51

Versione stampabilePDF version
  I.
 G es per lo freg tems nomirais.ans lam
 tan com fauc lacalor. catressi puesc
 auer damor. eniuern bonescarida. com lan
 quan uerdeion los plais. enaten bonesiauzi
 da. pos lieis plai que mos digi acueill. que
 perautra non sausia. moncor nima benan
 ansa. 
 G es per lo freg tems no m'irais
 ans l'am tan com fauc la calor
 c'atressi puesc aver d'amor
 en ivern bon'escarida
 com lanquan verdejon los plais
 enaten bon esaiauzida,
 pos lieis plai que mos digi acueill
 que per autra non s'ausia
 mon cor ni m'a benanansa. 
  II.
 C uidas uos donx quieu sia guais. per
 sespar ni per flor. niplus iratz sil freitz ue(n)s
 cor. ni quan uei gent acropida. q(ue) amon
 tan com dura mais. enfra un iorn esbrui
 da. edecazon quan par lo fueill. eill fin re
 mano(n) eill uassal. cui finamistat enansa.
 C uidas vos donx qu'ieu sia guais
​ per se·s par ni per flor,
 ni plus iratz s'il freitz vens cor.
 ni quan vei gent acropida,
 qe amon ta
n com dura mais
 en fra un iorn esbruida
 e decazon quan par lo fueill,
 e·ill fin remanon e·ill fin remanon e·ill vassal
cui fin'amistat enansa.
  III.
 P ero pro nia de sauais. canc hom seigle
 non ui meillor. si tot sen fan maint blas
 mador. ecel que bon pretz oblida. sembl
 am fol que lautrui abais. (et) es razon des
 cauzida. com ueial pel enlautrui hueill.
 (et) elsieu no conois lo trau. per la foudat
 quel sobransa.
 P ero pro ni a de savais
 C'anc hom seigle non vi meillor,
 Si tot sen fan maint blasmador;
​ E cel que bon pretz oblida,
 Sembla·m fol que l'autrui abais,
 Et es razon descauzida
​ C'om veia·l pel en l'autrui hueill,
 Et el sieu no conois lo trau
 Per la foudat que·l sobransa
  IV.
 T ant es mon ioi fis euerais. egran canc
 hom nonac maior. quar de donas am
 lameillor. que mes tan fort enbelida. e
 sill uoillsi mam osen lais. quieu lamarai
....        

 amauida. ecela non uol ieu mo ueill.
 que daitan puesc tener laclau. sieu per
 liei nonai dabondansa. 
 T ant es mon ioi fis e verais
 E gran c'anc hom non ac major,
 Quar de donas am la meillo,
 Que mes tan fort enbellida.
 E sill vuollsi m'am o sen lais,
 Qu'ieu l'amarai a ma vida
​ E cela non vol ieu mo veill
 Que  d'aitan puesc tener la clau,
 S'ieu per liei non ai d'abondansa. 
  IV. bis
 tant es mon ioi fis euerais. egran canc
 hom nonac maior. quar de donas amla
 meillor. que mes tan fort enbelida. esill
 uol si mam osen lais. queu lamarai am
 auida. ecela non uol ieu mo
 ant cant ieu ai pogut ieu tan aiudat atas
 tantu(m) qua(n)tu(m) posuit te adiuuaui.
 Tant es mon ioi fis e verais,
 E gran c'anc hom non ac maior
 Quar de donas am la meillor
 Que mes tan fort enbelida,
 E sill vol si m'am o sen lais
 Qu'eu l'amarai a ma vida,
 E cela no vol ieu moant cant ieu ai pogut ieu tan aiudat atas
​ Tantum quantum posuit te adiuvavi. 

 
  V.
E t aquela foudatz nom pais. ans nam
mais lo pro que lonor. ecelar so sapchon 
pluzor. que fols es qui iangle crida. de
dona ni sen fenh trop gauis. crenc lon 
or per delida. emon de folie dorgueill. qui
uol blasme ni lau. ni bruit de fol quis las gens dar mes
 E t aquela foudazt no·m pais
​ Ans n'am mais lo pro che l'onor.
 E celar so sapchon pluzor,
 Dona ni sen fenh trop gavis,
 Crenc l'onor per delida,
 E mon de folie d'orgueill
 Qui vol blasme ni lau,
 Ni bruit de fol quis.

 

  V. bis
 lle fondat non uais. ans
 nam mais lo profics q(ue)
 Considerat que lo pa

 pa non ten conte 
 las gens dar mes
 Ile fondat non vais
 Ans n'am mais lo profics que 
 Considerat que lo papa non ten conte
 Las gens dar mes.