| G Villems decabestaing si fo us caualliers delencontrada de rossillon q(ue) confinaua ab cataloig na (et) ab narbones. Mout fo auine(n)s hom dela p(er)sona eprezatz darmas edecortesia ede seruir. et en la soa en contrada auia una dompna que auia nom madompna soremonda. moiller den Raimon decastel rossil lon q(ue) era mout gentils emals e braus efers erics (et) orgoillos. En Guillems decabestaing si amaua la dōpna p(er) amor echantaua deli eis enfazia sas chanssons. ela do(m)p na qera ioues egaia egentils ebel la sill uolia ben maior q(ue) aren del mon. efon dich an Raimon decas tel rossillon. (et) el cum hom iratz e ie los enq(ue)ric lo faich esaup que uers era. efetz gardar lamoiller. eqand uenc un dia Raimons decastel ros sillon trobet paissan Guillem deca bestaing ses gran compaignia et aucis lo. efez li traire lo cor del cors efez li taillar latesta. ela testa elcor fez portar a son alberc. lo cor fez rau stir efar apebrada efez lo dar a ma(n) iar alamoiller. Eqand la dompna lac maniat Raimons decastel rossillo li dis. sabez uos que uos auetz man iat. (et) ella li dis no. si non q(ue) mout es estada bona uianda esaborida. (et) el li dis qel era estatz dertaname(n) lo cors den Guillem decabestaing so q(ue) ella auia maniat. (et) a so qellal cre zes ben si fetz aportar latesta denan lieis. Eqand la dompna uic so (et) au zic ella p(er)det lo uezer elauzir tan tost. eqand reuenc (et) ella dis. seig ner ben mauetz dat sibon maniar q(ue) ia mais non maniarai dautre. E qand el auzi so el correc sobre lieis ab lespaza euolc li dar sus enla tes ta. (et) ella correc ad un balcon elais set se cazer ios. (et) enaissi moric. La nouella cors p(er) rossillon ep(er) tota ca taloigna qen Guillems decabestai(n)g ela dompna eran enaissi malame(n) mort. enqen Raimons decatel ros sillon auia dat lo cor den Guillem amaniar ala dompnna. Mout en fo grans dols egrans tristessa p(er) totas las encontradas. el reclams uenc dauan lo rei daragon q(ue) era seigner den Raimon decastel rossillon eden Guillem decabestaing. E uenc sen a perpignan en rossillon. efetz uenir Raimon decastel rossillon denan si. eqan fo uengutz sil prendre fetz e tolc li totz sos chastels. els fetz desfar etolc li tot qant el auia. elui en me net enpreison. Guillem decabestai(n)g ela dompna fetz penre efetz los por tar ap(er)pignan emetre en un monu men denan luis delagleisa. efetz des seignar desobrel monumen cum ill erant estat mort. et ordenet p(er) tot lo comtat de rossillon que tuich li caua lier elas dompnas lor uenguesson far anoal chascun an. en Raimo(n)s de castel rossillon moric doloirosa men en la preison delrei daragon. |
Guillems de Cabestaing si fo us cavalliers de l'encontrada de Rossillon, que confinava ab Cataloigna e ab Narbones. Mout fo avinens hom de la persona e prezatz d'armas, e de cortesia e de servir. Et en la soa encontrada avia una dompna que avia nom Madompna Soremonda, moiller d'En Raimon de Castel Rossillon, que era mout gentils e mals e braus e fers e rics et orgoillos. En Guillems de Cabestaing si amava la dompna per amor e chantava de lieis e·n fazia sas chanssons; e la dompna, q'era ioves e gaia e gentils e bella, si·ll volia ben maior que a ren del mon. E fon dich a·N Raimon de Castel Rossillon; et el, cum hom iratz e ielos, enqueric lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moiller. E qand venc un dia Raimons de Castel Rossillon trobet paissan Guillem de Cabestaing ses gran compaignia et aucis lo. E fez li traire lo cor del cors e fez li taillar la testa, e la testa e·l cor fez portar a son alberc; lo cor fez raustir e far a pebrada, e fez lo dar a maniar a la moiller. E qand la dompna l'ac maniat Raimons de Castel Rossillo li dis: «Sabes vos que vos avetz maniat?», et ella li dis: «No, si non que mout es estada bona vianda e saborida». Et el li dis q'el era estatz dertanamen lo cors d'En Guillem de Cabestaing so que ella aviat maniat, et a so q'ella·l crezet ben si fetz aportar la testa denan lieis; e qand la dompna vic so et auzic, ella perdet lo vezer e l'auzir tan tost. E qand revenc et ella dis: «Seigner ben m'avetz dat si bon maniar que iamais non maniarai d'autre». E qand el auzi so, el correc sobre lieis ab l'espaza e volc li dar sus en la testa, et ella correc ad un balcon e laisset se cazer ios; et enaissi moric. La novella cors per Rossillon e per tota Cataloigna: q'En Guillems de Cabestaing e la dompna eran enaissi malemen mort, en q'En Raimons de Castel Rossillon avia dat lo cor d'En Guillem a maniar a la dompna. Mout en fo grans dols e grans tristessa per totas las encontradas; e·l reclams venc davan lo rei d'Aragon, que era seigner d'En Raimon de Castel Rossillon e d'En Guillem de Cabestaing. E venc s'en a Perpignan en Rossillon, e fetz venir Raimon de Castel Rossillon denan si. E qan fo vengutz si·l prendre fetz e tolc li totz sos chastels e·ls fetz desfar; e tolc li tot qant il avia, e lui enmenet en preison. Guillam de Cabestaing e la dompna fetz penre, e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denant l'uis de la glesia; e fetz desseignar de sobre·l monumen cum ill erant estat mort, et ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuich li cavalier e las dompnas lor venguesson far anoal chascun an. En Raimons de Castel Rossillon moric doloirosamen en la preison del rei d'Aragon. |